Dialecte holandés
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Estrictament parlant, el holandés és el dialecte del neerlandés parlat en les regions d'Holanda Septentrional i Holanda Meridional dels Països Baixos, encara que comunament i de forma metonímica sol cridar-se holandés al propi idioma neerlandés. A pesar d'esta ambigüitat, en espanyol és correcte usar el vocable holandés per a referir-se a l'idioma neerlandés, com queda recollit en el Diccionari de la Real Acadèmia, i en la pràctica holandés s'usa en més freqüència que neerlandés. No obstant, la RAE admet este tipo d'us fins a cert punt.
Us del terme Holanda
Per la turbulenta història dels Països Baixos i de Bèlgica, aixina com de l'idioma neerlandés, els noms que atres pobles han triat per a referir-se a est varien més que per a atres llengües.
En espanyol neerlandés sol usar-se en texts acadèmics i oficials, mentres que holandés és el nom que se li dona més habitualment en conversacions informals, i per un atre costat, 'dialecte flamenc' s'usa per a referir-se a l'idioma de Flandes (Bèlgica). Els tres térmens fan referència habitualment al mateix idioma, encara que els térmens "holandés" i "flamenc" també s'ampren per a especificar el dialecte.
Consideracions històriques
l'idioma neerlandés era parlat originalment en la zona de la desembocadura dels rius Rin, Escalda i Mosa que aproximadament cobria els actuals Països Baixos, Bèlgica, Luxemburc, Nort de França i una chicoteta part de l'oest d'Alemània.
La guerra dels Huitanta Anys (1568-1648) va provocar la divisió de les Dèsset Províncies en les Províncies Unides al nort i els Països Baixos del Sur al sur. Esta separació política entre les províncies neerlandófonas va provocar que en cada zona l'idioma sofrira una evolució en algunes singularitats.
En el nort, el hegemonia de la província d'Holanda des de la renaixença ha provocat que en prou idiomes, entre els que es troba l'espanyol, es denominara holandés a l'idioma que parlaven els holandesos, sense entrar en consideració si eixa llengua era parlada més allà del territori de Holanda.
Despuix de la caiguda del Primer Imperi francés es varen unificar els territoris dels Països Baixos del nort i del sur en el Regne Unit dels Països Baixos i posteriorment es varen independisar Bèlgica i Luxemburc, prenent llavors el país resultant el nom de Països Baixos.
En la de denominació en espanyol, com en atres idiomes, este procés no va afectar als parlants, que varen mantindre el nom de holandés per a l'idioma dels Països Baixos. En estos idiomes és ademés habitual cridar Holanda al país en lloc de Països Baixos.
En els Països Baixos estan acostumats a esta situació i generalment no els resulta ofensiu que es cride holandés a un neerlandés d'una regió distinta a Holanda, a diferència com per eixemple pot succeir en un escocés en ser denominat anglés, encara que per cortesia és preferible usar neerlandés sempre que no es tinga constància de la regió de la que procedix algú.
Vore també
Notes i referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dialecto holandés» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.