Lansium domesticum
Lansium domesticum, conegut comunament com lanzón és una espècie d'arbre frutal pertanyent a la família Meliaceae.
Descripció
[editar | editar còdic]Lansium domesticum és un arbre de tamany mijà, en un tronc senzill, que normalment es desenrolla alcançant de 10 a 30 metros d'altura.[1]
Té fulls pinnado compostes que es desenrollen de vint a cinquanta centímetros de llongitut. Cada full madur té de cinc a sèt hojitas ovoides d'aspecte coriáceo d'uns vint centímetros cada una. Una vena prominent bisecciona cada una de les hojitas verda obscur lluents.[1]
Flores
[editar | editar còdic]Les florés del L. domesticum són bisexualés, tenint tant estams com pistils en la mateixa flor. Les seues flors d'un color groc pàlit es troben agrupades en una inflorescència en una trentena d'elles, en la majoria dels casos en un arracada d'uns trenta centímetros de llongitut.[1]
Frut
[editar | editar còdic]Els fruts són ovoides, rendondeados en uns cinc centímetros de diàmetro, normalment es troben en arracades de vint a trenta fruts. Cada u dels fruts està cobert per una pell grossa, correosa de color groc pàlit. Baix de la pell, el frut es troba dividit en cinc o sis gajos translúcidos, polpa sucosa. La polpa és de gust lleument àcit, encara que els #espècimen madurs són més dolços. Aproximadament la mitat dels segments tenen en el seu interior unes llavors verdes, prenent generalment una porció menuda del segment, encara que algunes llavors prenen el volum del segment sancer. En contrast en el sabor dolç amarc de la carn de la fruta, les llavors són extremadament amargues. El suc que s'obté de la seua polpa és dolça, conté sucrosa, sacarosa, fructosa i glucosa.[1]
Distribució
[editar | editar còdic]Lansium domesticum era originalment natiu de la península malaya.
Es cultiva agrícolamente en tota la regió del surest asiàtic, des del sur d'Índia a les Filipines pels seus fruts. En les Filipines, es cultiva majorment en l'illa nort de Luzón degut a que esta planta té un marge estret de les condicions òptimes per a la seua supervivència. També es troba en abundància en el nort de Mindanao en llocs com Butuan, Cagayán d'Or, i Camiguín. La varietat « Camiguín » és especialment dolça i suculenta.
Dins de l'àrea d'orige en Àsia, este arbre es cultiva en Tailàndia, Vietnam i en Índia, ademés de trobar-se selvat en Malaysia. Fòra d'esta regió, s'ha transplantat en èxit i introduït el seu cultiu en Hawái i Surinam.[1]
Etimologia i taxonomia
[editar | editar còdic]Lansium domesticum es troba classificat dins de la família Meliaceae.[2]
Segons el país en la seua àrea de cultiu, li'l coneix com: langsat (malayo), lansones (tagalo). lanzonés (espanyol filipí), lansa, langseh, langsep, lanzon, lanzone, lansone, longkong (tailandés), duku, kokosan (indonesi), lòn bon, Gadu Guda (tamil), i bòn bon (vietnamita). En espanyol rep el nom de lanzón.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Morton, Julia F. (1987). [2], Miami, FL.: Florida Flair Books, pp. 201–203. ISBN 0961018410.
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Entrada en GRIN.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lansium domesticum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.