Anar al contingut

Phyllanthus acidus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
grosella estrelada (Phyllanthus acidus)


La grosella estrelada, averrhoa trébol (per la seua apariència en observar el seu tall transversalmente), acerolo o grosella de Taití (Phyllanthus acidus) és un arbust de la família de les filantàcees, originària del sur d'Àsia[1] o de Madagascar[2] i actualment cultivada en diferents regions tropicals d'Àsia, Polinèsia i Amèrica.

Descripció

Alcança uns 6 m altura. La copa és densa i espessa. Les fulles són alterns i ovadas o lanceoladas i medixen 8 per 4 cm. Presenta inflorescència en arracadas, en panículas de 5 a 12,5 cm de llongitut. Les flors són de verts, blancuzcas, rosades o rojoses.

Produïx numerosos fruts, que són drupas de fins a 1 cm de diàmetro cada una, de color groc pàlit, verdenc o blancuzco, en polpa cerosa, crujiente, sucosa i molt àcida. Cada frut té una sola llavor.[1]


Usos

El frut és comestible. Es pot consumir fresc quan encara està vert acompanyat en sal (com és costum en Colòmbia, Equador, Nicaragua, Madagascar i El Salvador) o acompanyat de sal i chile mòlt com es consumix en el sur i surest de Mèxic.[3] El frut també és utilisat en Llatinoamèrica per a elaborar conserves basades en alcohol, dolç i vinagre en picante.[4] La planta també és apreciada com ornamental. Eixemple dels seus usos comestibles: En el país del Salvador es menja en cantinas pel seu sabor àcit acompanyat de aiguardent natural o modificada. En les escoles és una tradició entre els chiquets comprar-les en chicotetes bosses que va mesclada en la fruta i suc de llima, chile picante i salsa de soya.

Nutrició

La polpa del frut està composta en 91,7% d'aigua; 6,4% de carbohidrats, 0,7% de proteïnas; 0,6% de fibres i 0,5% de cendres. Cada 100 g contenen 23 mg de fòsfor; 5 mg de calcio; 0,4 mg de ferro, 0,01 mg de tiamina, 0,05 mg de riboflavina i 8 mg de vitamina C.[2]

Taxonomia

Phyllanthus acidus va ser descrita per (Linnaeus) Skeels i publicat en O.S. Department of Agriculture Bureau of Plant Industry Bulletin 148: 17. 1909.[5]

Sinonímia
  • Averrhoa acida L. basónimo
  • Cicca acida (L.) Merr.
  • Cicca acidissima Blanco
  • Cicca disticha L.
  • Cicca nodiflora Lam.
  • Cicca racemosa Lour.
  • Diasperus acidissimus (Blanco) Kuntze
  • Phyllanthus acidissimus (Blanco) Müll.Arg.
  • Phyllanthus cicca Müll.Arg.
  • Phyllanthus cicca var. bracteosa Müll.Arg.
  • Phyllanthus cochinchinensis (Lour.) Müll.Arg.
  • Phyllanthus distichus (L.) Müll.Arg.
  • Phyllanthus distichus f. nodiflorus (Lam.) Müll.Arg.
  • Phyllanthus longifolius Jacq.
  • Tricarium cochinchinense Lour.[6][7]

Noms comuns

  • banquilines de Filipines, charameis de l'Índia, Guindes (El Salvador), grosella de Cuba.[8]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 González, Favio; John Nelson Díaz i Petter Lowy (1995) Flora Ilustrada de Sant Andres i Providència. Bogotà: SENA - Universitat Nacional de Colòmbia.
  2. ↑ 2,0 2,1 Janick,Jules and Robert I. Paull (2008) The encyclopedia of fruit & nuts: 373. Oxfordshire, UK: CABI.
  3. ↑ http://yucatanensis.blogspot.com/2011/04/frutas-exoticas.html
  4. ↑ Cultura alimentària tradicional de la Regió Serra de Tabasco [1]
  5. ↑ «Phyllanthus acidus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 4 de decembre de 2012.
  6. ↑ Phyllanthus acidus en PlantList
  7. ↑ «Phyllanthus acidus». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 4 de decembre de 2012.
  8. ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.

Bibliografia

  1. FPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
  1. Balick, M. J., M. Nee & D. I. Atha. 2000. Checklist of the vascular plants of Belize. Mem. New York Bot. Gard. 85: i–ix, 1–246.
  2. Breedlove, D. I. 1986. Flora de Chiapas. Llistats Floríst. Mèxic 4: i–v, 1–246.
  3. Burger, W. & M. Huft. 1995. Family 113 Euphorbiaceae. Fieldiana, Bot., n.s. 36: 1–169.
  4. CONABIO. 2009. Catàlec taxonòmic d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  5. Correja A., M. D., C. Galdames & M. N. S. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  6. Dodson, C. H. & A. H. Gentry. 1978. Flora of the Riu Palenque Science Center: Els Rius Province, Equador. Selbyana 4(1–6): i–xxx, 1–628.
  7. Dodson, C. H., A. H. Gentry & F. M. Valverde Badillo. 1985. Fl. Jauneche 1–512. Banc Central de l'Equador, Quito.
  8. Jørgensen, P. M. & S. #León-Yánez. (eds.) 1999. Catalogue of the vascular plants of Equador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
  9. Lawesson, J. I., H. Adsersen & P. Bentley. 1987. An updated and annotated check list of the vascular plants of the Galapagos Islands. Rep. Bot. Inst. Univ. Aarhus 16: 1–74.
  10. Linares, J. L. 2003 [2005]. Llistat comentat dels arbres natius i cultivats en la república del Salvador. Ceiba 44(2): 105–268.

Enllaços externs

Artículs

Receptes

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Phyllanthus_acidus&oldid=1501075»