Hylocereus
Hylocereus és un gènero de cactus. Són natius de Centroamérica, el Carib i Mèxic fins a la part septentrional de Sudamérica. Les flors d'este gènero són les més grans de totes les cactàcees (fins a 30 cm), de forma tubular, blanques i fragants, són nocturnes i duren una sola nit.
_3.173.jpg){kind=link}
Descripció
[editar | editar còdic]Es tracta de plantes perennes, trepadoras, epífitas que creixen sobre arbres i pedres comunament, degut a que no pot sostindre's per sí mateixes.Posseïx brots suculents, verts i fotosintéticos que presenten costelles o arestes grosses de forma llongitudinal.
Les fulles típics es transformen en acúleos disposts en les vores, formant fascículos en les denominades aréolas, les quals originen brots i inflorescència.[1]
Les flors són hermafroditas i actinomorfas, tenen forma tubular, varien de tamany entre 20 a 40 cm de llongitut i fins a 25 cm en el seu diàmetro major, són molt vistoses, resultant atractives per als polinisadors que com els rat penat en el cas de les pitahayas roges. Apareixen solitàries generalment, s'inserten directament sobre els brots i òbrin solament en una ocasió en la nit. Presenten un periantio heteroclamídeo. El verticilo sexual masculí es compon per numerosos estams disposts en espiral que produïxen grans de polen tricolpados. L'ovari del gineceo és ínfero en numerosos carpelos soldats i unilocular que es prolonga en un únic estil en bràctees completament verdes o verts en vores roges i pétals blancs, grocs o rosats, el qual conté numerosos primordios seminals crasinucelados i bigtégmicos, en llarcs funículs arreglats en una placentaació basal o parietal. La flor presenta ademés una cambra nectarial.[1]
Els fruts de vàries de les espècies són comestibles, com a H costaricensis, H. megalanthus i H. undatus cridades comunament pitahaya.
Són bayas globosa o subglobosa de fins a 7 a 14 cm de llarc i 5 a 9 cm d'ample, en epicarpi groc o roig i polpa de consistència mucilaginosa, blanca o roja. Cada frut conté numeroses llavors chicotetes de color negre lluent. Pot propagar-se per les llavors o per mig de acodos. El seu sabor és delicat i intensament dolç.
Les espècies grogues són més comunes en Suramérica, i la roja (Hylocereus undatus) és la de major producció en Centroamérica i Vietnam.
El gènero té dificultat per a la seua catalogació per l'amplitut i variabilitat de les seues espècies. Està estretament emparentat en el gènero Selenicereus.
Taxonomia
[editar | editar còdic]El gènero va ser descrit per (A.Berger) Britton & Rose i publicat en Contributions from the United States National Herbarium 12(10): 428. 1909.[2] l'espècie tipo és: Hylocereus triangularis (L.) Britton & Rose.
- Etimologia
Hylocereus: nom genèric compost del sustantiu grec: "ύλη" (hylé) = "dels boscs" i el sufix Cereus que significa "el Cereus dels boscs".
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Pitahaya (Hylocereus spp.) un recurs fitogenético en història i futur per al tròpic sec mexicà».Cultius Tropicals.36
- 67–76.ISSN 0258-5936.Consultat el 2023-07-10.
- ↑ «Hylocereus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 14 de juny de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hylocereus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.