Pourouma cecropiifolia
Pourouma cecropiifolia, comunament cridat caimarón o uvilla, és una espècie d'arbre frutal originari de la selva amazónica (nort de Bolívia, oest de Brasil, surest de Colòmbia, este d'Equador, este de Perú, sur de Veneçola).[1] que produïx una fruta denominada caimarona o raïm de mont. Els amerindis la cultiven, des de molt abans de l'arribada dels espanyols i portuguesos a Amèrica. Encara és possible trobar varietats selvades.
_(8204866071).jpg)
Té de 12 a 15 m (i no infreqüent 20 m) d'altura. El tronc és cilíndric, prim, en copa, corfa grisa proveïda d'anells. Els seus fulles són alternes, profundament lobuladas, compostes, en 9–11 folíols de 10–20 cm × 2,5–4 cm, i un pecíol de 20 cm de llarc. Flors blanques, produïdes 20 o més juntes en una inflorescència de 10 cm de llarc; en ser dioico té cada sexe en peus distints: dos classes de flors, les pestiladas o femelles i les estaminadas o machos.
Frut comestible, ovoide, 4 cm de diàmetro, drupaceo. El clafoll és vert en formar-se, es torna violeta en madurar i es desprén en facilitat; la polpa és blancuzca, dolça i sucosa i envol una llavor.[2][3] Ademés d'aigua conté fòsfor, potassi i chicotetes cantitats de calcio, ferro, sodi, vitamines B i C i greix. Es consumix directament com a fruta o s'utilisa en la preparació de begudes refrescants o en la fabricació de néctars, #gelea, melades i vi.
Es desenrolla en zones humides no inundables en precipitació anual entre 1.000 i 3.400 mm, a menys d'1.200 m s. n. m. en temperatures entre 17 i 25 °C.
Raïm caimarona, caimarón, raïm d'arbre, uvilla, cucura, camuirro, mapati, tanaribe, puruma i purrum.
Espècies relacionades
- Pourouma bicolor (Mart. 1843)
- P. bolivarensis (Berg, 1982)
- P. chocoana (Standl. 1940)
- P. cordata (Berg 2004)
- P. cucura (Standl. & Cuatrec. 1951)
- P. elliptica (Standl. 1937)
- P. floccosa (Berg)
- P. guianensis (Aubl. 1775)
- P. herrerensis (Berg)
- P. hirsutipetiolata (Mildbr. 1927)
- P. melinonii (Benoist 1922)
- P. minor (Benoist, 1924)
- P. mollis (Trécul)
- P. montana (Berg 2004)
- P. napoensis (Berg)
- P. oraria (Standl. & Cuatrec.)
- P. ovata (Trécul.)
- P. phaeotricha (Mildbr.)
- P. saulensis (Berg & Kooy)
- P. sciadophylla (Mart.)
- P. stipulacea (Berg)
- P. subplicata (Standl. 1937)
- P. tomentosa (Mart. ex Miq. 1853)
- P. velutina (Mart. ex Miq.)
- P. villosa (Trécul)
Referències
- ↑ Germplasm Resources Information Network: Pourouma cecropiifolia [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Huxley, A., ed. (1992). Nou RHS Diccionari de Jardineria. Macmillan ISBN 0-333-47494-5.
- ↑ «Pourouma cecropiifolia». Rainforest Conservation Fund. Archivat des d'el original, el 16 de maig de 2007. Consultat el 1 de maig de 2007.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pourouma cecropiifolia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.