Anex:Llançaments d'eixides Falcon 9 i Falcon Heavy

Des de juny de 2010, les eixides de la família Falcon 9 s'han llançat Plantilla:Estadístiques eixides Falcon voltes, en Plantilla:Estadístiques eixides Falcon èxits de missió complets, un fracàs parcial i una pèrdua total del vehícul. Ademés, una eixida i la seua càrrega útil varen ser destruïts en la plataforma de llançament en el procés d'abastiment de combustible abans d'una prova d'ignició estàtica.

Família d'eixides Falcon 9; d'esquerra a dreta: Falcon 9 v1.0, v1.1, v1.2 "Full Thrust", Falcon 9 Block 5, Falcon Heavy i Falcon Heavy Block 5.

Dissenyada i operada pel fabricant privat SpaceX, la família d'eixides Falcon 9 inclou les versions retirades Falcon 9 v1.0, v1.1 i v1.2 "Full Thrust", junt en l'evolució actualment activa Block 5. Falcon Heavy és un derivat de càrrega pesada de Falcon 9, que combina un núcleu central reforçat en dos primeres etapes Falcon 9 com a propulsors laterals.

El disseny del Falcon presenta una primera etapa reutilisable, que pot aterrisar en una plataforma prop del lloc de llançament o en una nau dron en la mar. En decembre de 2015, Falcon 9 es va convertir en la primera eixida en aterrisar propulsivamente despuix d'entregar una càrrega útil en òrbita. S'espera que este guany reduïxca significativament els costs de llançament. Els propulsors de la família Falcon han aterrisat en èxit Plantilla:Estadístiques eixides Falcon voltes en Plantilla:Estadístiques eixides Falcon intents. Un total de Plantilla:Estadístiques eixides Falcon propulsors han volat una segona missió, inclosos dos parells com a propulsors laterals de Falcon Heavy, 7 propulsors han volat una tercera missió i 5 propulsors han volat una quarta missió. La major cantitat de voltes que un mateix propulsor ha segut usat en distints vols es va alcançar el 9 de maig de 2021, quan el núcleu denominat B1051 va complir la seua dècima missió exitosa.

Les missions típiques de Falcon 9 inclouen l'entrega de càrrega a l'Estació Espacial Internacional (ISS) en la càpsula Dragon, el llançament de satèlits de comunicacions i satèlits d'observació de la Terra a les òrbites de transferència geoestacionaria (OTG) i a òrbita terrestre baixa (OTB), algunes d'elles en inclinaments polars. La càrrega útil més pesada llançada a una OTB va ser un lot de 53 satèlits Starlink en un pes total de 15.635 kg a una òrbita de 540 km. La càrrega útil més pesada llançada a una òrbita OTG va ser Intelsat 35i en 6.761 kg. Els llançaments a òrbites superiors han inclós la sonda DSCOVR al punt lagrangiano Sol-Terra L₁, el telescopi espacial TESS llançat en una trayectòria de sobrevole llunar, i la càrrega útil del vol de prova del Falcon Heavy llançada en una òrbita heliocéntrica que s'estén més allà de l'òrbita de Mart.

Estadístiques de llançaments

Les eixides de la família Falcon 9 s'han llançat Plantilla:Estadístiques eixides Falcon voltes durant 10 anys, resultant en Plantilla:Estadístiques eixides Falcon èxits complets de la missió (Plantilla:Fraccions a percentage), un èxit parcial (CRS-1 va entregar la seua càrrega a l'ISS, pero una càrrega útil secundària va quedar varada en una òrbita inferior a la planificada), i una falla (la nau espacial CRS-7 es va perdre en ple vol). Ademés, una eixida i la seua càrrega útil Amos-6 varen ser destruïts abans del llançament en preparació per a una prova d'ignició estàtica en la plataforma.

La primera versió de l'eixida Falcon 9 v1.0 es va llançar cinc voltes des de juny de 2010 fins a març de 2013, el seu successor Falcon 9 v1.1 15 voltes des de setembre de 2013 fins a giner de 2016, i l'última actualisació Falcon 9 Full Thrust Plantilla:Estadístiques eixides Falcon voltes des de decembre de 2015 fins al present, 26 dels quals han utilisat una primera etapa reutilisada. Falcon Heavy es va llançar per primera volta el 6 de febrer de 2018, incorporant dos primeres etapes restaurades com a propulsors laterals; despuix, ho va fer novament en abril i juny de 2019, en este últim, es varen reutilisar els propulsors laterals del vol anterior. L'últim propulsor "Block 4" produït es va llançar en abril de 2018, i el primer Block 5, en maig d'eixe any. Mentres que els propulsors Block 4 solament es varen usar com a màxim dos voltes i varen requerir varis mesos de renovació, les versions Block 5 estan dissenyades per a sostindre 10 vols en només inspeccions, possiblement en un temps de tornada al servici de 24 hores.

Els propulsors de la primera etapa del Falcon 9 es varen recuperar en Plantilla:Estadístiques eixides Falcon de Plantilla:Estadístiques eixides Falcon intents d'aterrisage (Plantilla:Fraccions a percentage). Plantilla:Col-start

Llançaments passats

2010 a 2013

El vol inaugural de la nau Dragon va ocórrer el 8 de decembre de 2010, en el segon viage de l'eixida Falcon 9 v1.0.

Vol #	Data i hora (UTC)	Versió, propulsor	Lloc de llançament	Càrrega útil	Massa de càrrega útil	Òrbita	Client	Resultat del llançament	Aterrisage del propulsor
1	4 de juny de 2010 18:45	F9 v1.0 B0003	CCAFS SLC-40	Unitat de calificació de nau espacial Dragon		OTB	SpaceX	style="Falle" |	style="Falle" | (paracaigudes)
	Primer vol del Falcon 9. Va usar una maqueta a escala i massa real de la càpsula Dragon, no dissenyada per a separar-se de la segona etapa.(més detalls avall) Els paracaigudes no es varen desplegar, i la primera etapa es va desintegrar en la reentrada.
2	8 de decembre de 2010 15:43	F9 v1.0 B0004	CCAFS SLC-40	Dragon (vol de demostració C1), dos CubeSats, roda de formage Brouère		OTB (ISS)	NASA (COTS), NRO	style="Èxit" |	style="Falle" | (paracaigudes)
	Vol inaugural de la nau Dragon, consistent en 3 hores de proves de maniobrabilidad. El propulsor es va desintegrar en la reentrada, abans que els paracaigudes es desplegaren.(més detalls avall)
3	22 de maig de 2012 07:44	F9 v1.0 B0005	CCAFS SLC-40	Dragon (vol de demostració C2+)	525 kg	OTB (ISS)	NASA (COTS)	style="Èxit" |	style="desconegut" |
	Dragon va demostrar una série de proves abans de poder acostar-se a la ISS. Dos dies despuix, es va convertir en la primera nau espacial privada en aplegar a l'Estació.(més detalls avall)
4	8 d'octubre de 2012 00:35	F9 v1.0 B0006	CCAFS SLC-40	SpaceX CRS-1	500 kg	OTB (ISS)	NASA (CRS)	style="Èxit" |	style="desconegut" |
				Orbcomm-OG2	172 kg	OTB	Orbcomm	style="Parcial" |
	CRS-1 va ser exitós, pero la càrrega útil secundària es va insertar en una òrbita anormalment baixa i posteriorment es va perdre. Açò es va deure a que un dels nou motors Merlin es va apagar durant el llançament, i segons les regles de seguritat dels vehículs que visiten la ISS, el propietari principal de la càrrega útil, NASA, tenia permís contractual per a rebujar un segon reencendido. Va ser la primera volta que SpaceX va produir una transmissió web per a un dels seus propis llançaments.
5	1 de març de 2013 15:10	F9 v1.0 B0007	CCAFS SLC-40	SpaceX CRS-2	677 kg	OTB (ISS)	NASA (CRS)	style="Èxit" |	style="desconegut" |
	Últim llançament del vehícul de llançament original Falcon 9 v1.0, primer us de la secció del tronc no presurizada de Dragon.
6	29 de setembre de 2013 16:00	F9 v1.1 B1003	VAFB SLC-4E	CASSIOPE + 5 nanosatélites	500 kg	OTB polar	MDA	style="Èxit" |	style="No" | (oceà)
	Primera missió comercial en un client privat, primer llançament des de Vandenberg i vol de demostració de Falcon 9 v1.1 en una capacitat millorada de 13 tonellades a OTB. Despuix de la separació de la segona etapa que transportava satèlits comercials i científics canadencs, la primera etapa va realisar una reentrada controlada, i una prova d'aterrisage en l'oceà per primera volta. Açò va proporcionar bones senyes de prova, a pesar de que el propulsor va escomençar a alabear a mida que s'acostava a l'oceà, lo que va provocar l'apagat del motor central quan el alabeo va agotar el combustible, lo que va provocar un fort impacte en l'oceà. Est va ser el primer intent conegut d'encendre un motor d'eixida per a realisar una retropropulsión supersònica, i va permetre que SpaceX entrara en una associació públic-privada en la NASA i els seus proyectes d'investigació de tecnologies d'entrada, descens i aterrisage en Mart.(més detalls avall)
7	3 de decembre de 2013 22:41	F9 v1.1	CCAFS SLC-40	SES-8	3.170 kg	OTG	SES	style="Èxit" |	style="desconegut" |
	Primer llançament OTG per al Falcon 9, i primer reencendido exitós de la segona etapa.

2014

Falcon 9 v1.1 en el satèlit Asiasat-8. Esta nova versió va incrementar la seua altura en 15,4 metros respecte a l'anterior.

Vol #	Data i hora (UTC)	Versió, propulsor	Lloc de llançament	Càrrega útil	Massa de càrrega útil	Òrbita	Client	Resultat del llançament	Aterrisage del propulsor
8	6 de giner de 2014 22:06	F9 v1.1	CCAFS SLC-40	Thaicom 6	3.325 kg	OTG	Thaicom	style="Èxit" |	style="desconegut" |
	El satèlit de comunicacions tailandés va ser el segon llançament OTG per al Falcon 9. L'USAF va evaluar les senyes de llançament d'este vol com a part d'un programa de certificació separat per a SpaceX per a calificar per a volar càrregues militars, pero va descobrir que el llançament tenia "reserves de combustible inacceptables al moment del segon apagat del motor de la segona etapa".
9	18 d'abril de 2014 19:25	F9 v1.1	CCAFS SLC-40	SpaceX CRS-3	2.296 kg	OTB (ISS)	NASA (CRS)	style="Èxit" |	style="Lliure" | (oceà)
	Despuix de la separació de la segona etapa, SpaceX va realisar una segona prova de descens controlat de la primera etapa descartada i va conseguir el primer aterrisage oceànic controlat exitós d'una etapa d'eixida orbital de propergol líquit. Despuix del contacte en l'aigua, la primera etapa es va bolcar com s'esperava i va ser destruïda. Est va ser la primera etapa propulsora d'un Falcon 9 en volar en pates d'aterrisage extensibles i la primera missió Dragon en el vehícul de llançament Falcon 9 v1.1. Este vol també va llançar la missió ELaNa 5 per a la NASA com a càrrega secundària.
10	14 de juliol de 2014 15:15	F9 v1.1	CCAFS SLC-40	Orbcomm-OG2-1 (6 satèlits)	1.316 kg	OTB	Orbcomm	style="Èxit" |	style="Lliure" | (oceà)
	La càrrega útil incloïa 6 satèlits que pesaven 172 kg cada u, i dos simuladors de massa de 142 kg. Equipat per segona volta en pates d'aterrisage, la primera etapa va realisar en èxit una prova de descens controlat que consistix en un encés de motor per a desacceleració de la velocitat hipersónica en l'atmòsfera superior, un encés de reentrada i un encés final d'aterrisage abans del contacte en la superfície oceànica.
11	5 d'agost de 2014 08:00	F9 v1.1	CCAFS SLC-40	AsiaSat 8	4.535 kg	OTG	AsiaSat	style="Èxit" |	style="desconegut" |
	Primera volta que SpaceX va conseguir una tornada a operació del lloc de llançament entre dos vols de menys d'un més (22 dies). El llançament a OTG d'un satèlit de comunicacions tan massiu no va permetre la tornada propulsivo sobre l'aigua i el amerizaje controlat de la primera etapa.
12	7 de setembre de 2014 05:00	F9 v1.1 B1011	CCAFS SLC-40	AsiaSat 6	4.428 kg	OTG	AsiaSat	style="Èxit" |	style="desconegut" |
	El llançament es va retardar durant dos semanes per a verificacions adicionals despuix d'un mal funcionament observat en el desenroll del prototip F9R Dev1. El llançament de OTG de la gran càrrega útil no va permetre un amerizaje controlat.
13	21 de setembre de 2014 05:52	F9 v1.1 B1010	CCAFS SLC-40	SpaceX CRS-4	2.216 kg	OTB (ISS)	NASA (CRS)	style="Èxit" |	style="No" | (oceà)
	Quart intent d'un aterrisage suau en l'oceà, pero el propulsor es va quedar sense oxigen líquit. No obstant, la NASA va recopilar senyes detallades per mig de cambres tèrmiques, com a part d'un acort conjunt en SpaceX com a part de l'investigació sobre tecnologies de desacceleració retropropulsiva, per a desenrollar nous enfocaments per a l'entrada atmosfèrica marciana.

2015

Un Falcon 9 v1.1 llançant la missió DSCOVR.

Vol #	Data i hora (UTC)	Versió, propulsor	Lloc de llançament	Càrrega útil	Massa de càrrega útil	Òrbita	Client	Resultat del llançament	Aterrisage del propulsor
14	10 de giner de 2015 09:47	F9 v1.1 B1012	CCAFS SLC-40	SpaceX CRS-5	2.395 kg	OTB (ISS)	NASA (CRS)	style="Èxit" |	style="Falle" | (JRTI)
	Després de la separació de la segona etapa, SpaceX va intentar tornar la primera etapa a una plataforma flotant 90 per 50 metros, cridada «plataforma autònoma de port aeroespacial» (Autonomous Spaceport Drone Ship, ASDS.) La prova va conseguir molts objectius i va tornar una gran cantitat de senyes, pero les superfícies de control d'aletes de reixeta utilisades per primera volta per a un posicionament de reentrada més precís es varen quedar sense decorregut hidràulic per al seu sistema de control un minut abans de l'aterrisage, lo que va resultar que s'estrelara en la plataforma.
15	11 de febrer de 2015 23:03	F9 v1.1 B1013	CCAFS SLC-40	DSCOVR	570 kg	Heliocéntrica (inserció en punt de Lagrange Sol-Terra L1)	USAF, NASA, NOAA	style="Èxit" |	style="Lliure" | (oceà)
	Primer llançament baix el contracte de llançament OSP 3 de la USAF. Primer llançament de SpaceX per a colocar un satèlit més allà d'una òrbita de transferència geoestacionaria, primer llançament de SpaceX al espai interplanetari i primer llançament de SpaceX d'un satèlit d'investigació nortamericana. La primera etapa va fer una prova de vol de descens cap a un aterrisage sobre l'oceà dins dels 10 metros del seu objectiu previst.
16	2 de març de 2015 03:50	F9 v1.1 B1014	CCAFS SLC-40		4.159 kg	OTG		style="Èxit" |	style="desconegut" |
	Primer llançament conjunt de Boeing d'una pila més llaugera de dos satèlits de comunicacions, dissenyada específicament per a aprofitar el menor cost del vehícul de llançament de SpaceX Falcon 9. Per satèlit, els costs de llançament varen ser inferiors a $ 30 millons. El satèlit ABS va aplegar al seu destí final abans de lo previst i va escomençar a operar el 10 de setembre.
17	14 d'abril de 2015 20:10	F9 v1.1 B1015	CCAFS SLC-40	SpaceX CRS-6	1.898 kg	OTB (ISS)	NASA (CRS)	style="Èxit" |	style="Falle" | (JRTI)
	Despuix de la separació de la segona etapa, es va intentar una prova de descens controlat en la primera etapa. En acabant de que el propulsor va entrar en contacte en la nau dron, es va bolcar per l'excés de velocitat lateral causada per una vàlvula atollada, que va retardar la desacceleració en el moment correcte.
18	27 d'abril de 2015 23:03	F9 v1.1 B1016	CCAFS SLC-40	TürkmenÄlem 52°I / MonacoSAT	4.707 kg	OTG	Agència espacial de Turkmenistan	style="Èxit" |	style="desconegut" |
	El llançament original previst es va retardar més d'un més en acabant de que es va identificar un problema en el sistema de presurisació de heli en parts similars en la planta d'ensamblage. El llançament posterior va posicionar en èxit este primer satèlit turcomano a 52° E.
19	28 de juny de 2015 14:21	F9 v1.1 B1018	CCAFS SLC-40	SpaceX CRS-7	1.952 kg	OTB (ISS)	NASA (CRS)	style="Fracasse" |	style="desconegut" | (OCISLY)
	El rendiment del llançament va ser nominal fins a un incident de sobrepresión en el tanc de LOX de la segona etapa, lo que va dur a la ruptura del vehícul a T+150 segons. La càpsula Dragon va sobreviure a l'explosió, pero es va perdre en la caiguda, ya que el seu software no contenia disposicions per al desplegament de paracaigudes en cas de falla del vehícul de llançament.(més detalls avall) El barco no tripulat Of Course I Still Love You va ser remolcat a la mar per a preparar-se per a una prova d'aterrisage, per lo que esta missió va ser la seua primera assignació operativa.
20	22 de decembre de 2015 01:29	F9 FT B1019	CCAFS SLC-40	Orbcomm-OG2-2 (11 satèlits)	2.034 kg	OTB	Orbcomm	style="Èxit" |	style="Èxit" | (LZ-1)
	La càrrega útil incloïa onze satèlits que pesaven 172 kg cada u, i un simulador de massa de 142 kg. Primer llançament de la versió actualisada v1.2 (més vesprada anomenada Falcon 9 Full Thrust), en un aument de potència del 30%. Orbcomm havia acceptat originalment ser el tercer usuari de l'eixida d'espente millorat, pero el canvi a la posició de vol inaugural es va anunciar en octubre de 2015. SpaceX va rebre un permís de la FAA per a aterrisar el propulsor en terra ferma en Cap Canyaveral, conseguint-ho per primera volta. Este propulsor, número de série B1019, està ara en exhibició permanent anara de la sèu de SpaceX en Hawthorne, Califòrnia, en l'intersecció de Crenshaw Boulevard i Jack Northrop Avenue.(més detalls avall)

2016

Enguany es va conseguir el primer aterrisage d'un propulsor en una nau autònoma, despuix de llançar la missió CRS-8.

Vol #	Data i hora (UTC)	Versió, propulsor	Lloc de llançament	Càrrega útil	Massa de càrrega útil	Òrbita	Client	Resultat del llançament	Aterrisage del propulsor
21	17 de giner de 2016 18:42	F9 v1.1 B1017	VAFB SLC-4E	Jason-3	553 kg	OTB		style="Èxit" |	style="Falle" | (JRTI)
	Primer llançament de la missió científica conjunta de NASA i NOAA baix el contracte de llançament NLS II (no relacionat en els contractes de NASA CRS o USAF OSP3) i l'últim llançament de l'eixida Falcon 9 v1.1. El satèlit Jason-3 es va desplegar en èxit en l'òrbita objectiu. SpaceX va intentar per primera volta recuperar la primera etapa en la seua nova barcaça autònoma no tripulada del Pacífic, pero despuix d'un aterrisage suau, va haver un desperfecte en el bloqueig en una de les pates d'aterrisage i el propulsor va caure i va explotar.
22	4 de març de 2016 23:35	F9 FT B1020	CCAFS SLC-40	SES-9	5.271 kg	OTG	SES	style="Èxit" |	style="Falle" | (OCISLY)
	Segon llançament del vehícul de llançament millorat Falcon 9 Full Thrust. SpaceX va intentar per primera volta recuperar un propulsor d'un llançament OTG a una barcaça no tripulada. No s'esperava un aterrisage exitós per les baixes reserves de combustible i el propulsor va tindre un "fort aterrisage". Pero el descens controlat, el reingrés atmosfèric i la navegació a la nau dron varen ser exitosos i varen tirar senyes de prova significatius sobre la recuperació dels propulsors Falcon 9 de missions d'alta energia.
23	8 d'abril de 2016 20:43	F9 FT B1021.1	CCAFS SLC-40	SpaceX CRS-8	3.136 kg	OTB (ISS)	NASA (CRS)	style="Èxit" |	style="Èxit" | (OCISLY)
	Dragon va transportar més de 1500 kg de suministraments i va entregar el Mòdul d'Activitat Expandible Bigelow (BEAM) a la ISS per a dos anys de proves en òrbita. La primera etapa de l'eixida va aterrisar sense problemes en la nau autònoma de SpaceX als 9 minuts despuix de l'envolament, lo que ho va convertir en el primer aterrisage exitós d'una eixida en un barco en la mar des d'un llançament orbital. La primera etapa B1021 més vesprada es va convertir en el primer propulsor orbital reutilisat, quan més alvance llançara a SES-10, el 30 de març de 2017. Un més despuix, la nau espacial Dragon va tornar càrrega des de l'Estació, la qual contenia mostres biològiques de l'astronauta Scott Kelly de la seua missió d'un any en la ISS.(més detalls avall)
24	6 de maig de 2016 05:21	F9 FT B1022	CCAFS SLC-40	JCSAT-14	4.696 kg	OTG	SKY Perfect JSAT Group	style="Èxit" |	style="Èxit" | (OCISLY)
	Primera volta que SpaceX va llançar un satèlit japonés, i la primera volta que una primera etapa va aterrisar en èxit despuix de llançar una càrrega útil en a òrbita geoestacionaria. Com este perfil de vol té un marge més chicotet per a la recuperació del propulsor, la primera etapa va tornar a entrar en l'atmòsfera de la Terra més ràpit que en aterrisages anteriors, en cinc voltes la potència de calfament.
25	27 de maig de 2016 21:39	F9 FT B1023.1	CCAFS SLC-40	Thaicom 8	3.100 kg	OTG	Thaicom	style="Èxit" |	style="Èxit" | (OCISLY)
	Segona tornada exitosa d'un llançament OTG, despuix del llançament de Thaicom 8 cap a la llongitut 78.5° E. Més tart es va convertir en el primer propulsor en ser tornat a llançar despuix de ser recuperat d'un llançament OTG.
26	15 de juny de 2016 14:29	F9 FT B1024	CCAFS SLC-40		3.600 kg	OTG	ABS Eutelsat	style="Èxit" |	style="Falle" | (OCISLY)
	Un any despuix de ser pioner en esta tècnica en el Vol 16, Falcon va llançar novament dos satèlits de propulsió iònica en cuadrícula Boeing 702SP en una configuració de doble pila, en els dos clients compartint els costs de l'eixida i de la missió. L'intent d'aterrisage de la primera etapa en el barco no tripulat va fallar pel baix espente en un dels tres motors d'aterrisage; una trayectòria menys que òptima va conduir a que l'etapa es quedara sense propergol just per damunt de la coberta de la plataforma flotant.
27	18 de juliol de 2016 04:45	F9 FT B1025.1	CCAFS SLC-40	SpaceX CRS-9	2.257 kg	OTB ISS	NASA (CRS)	style="Èxit" |	style="Èxit" | (LZ-1)
	La càrrega per a la ISS va incloure un Adaptador d'Acoplament Internacional (IDA-2) i la massa total incloent la càpsula reutilisable Dragon va ser de 6457 kg. Segon aterrisage exitós d'una primera etapa en una plataforma en terra.
28	14 d'agost de 2016 05:26	F9 FT B1026	CCAFS SLC-40	JCSAT-16	4.600 kg	OTG	SKY Perfect JSAT Group	style="Èxit" |	style="Èxit" | (OCISLY)
	Primer intent d'aterrisar des d'una trayectòria balística utilisant una ignició d'aterrisage monomotor, ya que tots els aterrisages anteriors des de trayectòria balística havien encés tres motors en l'ignició final. Lo últim proporciona més força de frenat, pero somet al vehícul a majors tensions estructurals, mentres que l'encés d'aterrisage monomotor requerix més temps i propelente, mentres que permet més temps durant el descens final per a correccions.
S/N	3 de setembre de 2016 07:00 (planificat)	F9 FT B1028	CCAFS SLC-40	Amos-6	5.500 kg	OTG	Spacecom	style="No" | (fallo prellançament)	style="Desconegut" | (OCISLY)
	L'eixida i la càrrega útil d'Amos-6 es varen perdre en una explosió en la plataforma de llançament l'1 de setembre, durant els procediments d'omplit de propelente abans d'una prova d'encés estàtica. La plataforma estava lliure de personal i no va haver ferits. SpaceX va emetre una declaració oficial en giner de 2017, en a on va indicar que la causa de la falla va ser un revestiment colapsat en varis dels estanys presurizados "COPV" (utilisats per a almagasenar heli para presurizar els tancs de propergoles d'etapa), causant perforació que varen permetre que l'oxigen líquit i/o sòlit s'acumulara baix del revestiment, que es va encendre per fricció. Despuix de l'explosió, SpaceX ha passat a realisar proves d'encés estàtiques sense les càrregues útils adjuntes a l'eixida.(més detalls avall)

2017

Un Falcon 9 Full Thrust en la missió NROL-76, la primera missió classificada adjudicada a SpaceX.

Vol #	Data i hora (UTC)	Versió, propulsor	Lloc de llançament	Càrrega útil	Massa de càrrega útil	Òrbita	Client	Resultat del llançament	Aterrisage del propulsor
29	14 de giner de 2017 17:54	F9 FT B1029.1	VAFB SLC-4E	Iridium NEXT-1 (10 satèlits)	9.600 kg	OTB polar	Iridium Communications	style="Èxit" |	style="Èxit" | (JRTI)
	Missió de tornada a operacions despuix de la pèrdua d'Amos-6 en setembre de 2016. Est va ser el primer llançament d'una série de satèlits Iridium NEXT destinats a reemplaçar la constelació Iridium original llançada a fins de la década de 1990. Cada missió de Falcon 9 duria 10 satèlits, en un objectiu de 66 més 9 satèlits de recanvi per a mediats de l'any 2018. Despuix del llançament retardat de les dos primeres unitats Iridium en un eixida Dnepr des d'abril de 2016, Iridium Communications va decidir llançar la primera partida de 10 satèlits en SpaceX. La càrrega útil comprenia dèu satèlits que pesaven 860 kg cada u, més un dispensador de 1000 kg.
30	19 de febrer de 2017 14:39	F9 FT B1031.1	CEK LC-39A	SpaceX CRS-10	2.490 kg	OTB (ISS)	NASA (CRS)	style="Èxit" |	style="Èxit" | (LZ-1)
	Primer vol de Falcon 9 des del històrica plataforma de llançament LC-39A en el Centre Espacial Kennedy, i primer llançament no tripulat en LC-39A des de Skylab-1. El vol va transportar suministraments i materials per a recolzar les Expedicions 50 i 51 de la ISS, i la tercera tornada de la primera etapa a la plataforma d'aterrisage en Cap Canyaveral LZ-1.
31	16 de març de 2017 06:00	F9 FT B1030	CEK LC-39A	EchoStar 23	5.600 kg	OTG	EchoStar	style="Èxit" |	style="desconegut" |
	Primer llançament no tripulat alié a una estació espacial en LC-39A des de la missió Apolo 6. Va llançar un satèlit de comunicacions per a servicis de transmissió en Brasil. Per la gran massa de la càrrega útil llançada a OTG, el propulsor no presentava pates d'aterrisage ni aletes de reixeta, i es va deixar a que s'estrelara en l'Atlàntic.
32	30 de març de 2017 22:27	F9 FT ♺ B1021.2	CEK LC-39A	SES-10	5.300 kg	OTG	SES	style="Èxit" |	style="Èxit" | (OCISLY)
	Primera càrrega útil en volar en una primera etapa reutilisada, B1021, llançada prèviament en CRS-8, i la primera en aterrisar intacta per segona volta. Ademés, est va ser la primera eixida reutilisada en volar de LC-39A des de la missió STS-135 i, per primera volta, la cofia, utilisat per a protegir la càrrega útil durant el llançament, va permanéixer intacta despuix d'un exitós amerizaje conseguit en propulsors i un paracaigudes orientable.(més detalls avall)
33	1 de maig de 2017 11:15	F9 FT B1032.1	CEK LC-39A	NROL-76	style="desconegut" |	OTB	NRO	style="Èxit" |	style="Èxit" | Plantilla:Nobr
	Primer llançament baix la certificació de 2015 per a SpaceX per a missions espacials de seguritat nacional, que va permetre a SpaceX contractar servicis de llançament per a càrregues classificades, i trencant aixina el monopoli d'ULA en llançaments classificats des de 2006. Per primera volta, SpaceX va oferir transmissió en viu contínua de la primera etapa de l'eixida des de l'envolament fins a l'aterrisage, ometent la telemetría de velocitat i altitut de la segona etapa.
34	15 de maig de 2017 23:21	F9 FT B1034	CEK LC-39A	Inmarsat-5 F4	6.070 kg	OTG	Inmarsat	style="Èxit" |	style="desconegut" |
	El llançament estava originalment programat per al Falcon Heavy, pero les millores de rendiment varen permetre que la missió fora portada a terme per un Falcon 9 desechable.
35	3 de juny de 2017 21:07	F9 FT B1035.1	CEK LC-39A	SpaceX CRS-11	2.708 kg	OTB (ISS)	NASA (CRS)	style="Èxit" |	style="Èxit" | Plantilla:Nobr
	Esta missió va enviar a NICER, MUSES ROSA i un Hàbitat Vegetal Alvançat per a la ISS. Esta missió va llançar per primera volta una càpsula Dragon reacondicionada, número de série C106, la qual va volar en setembre de 2014 en la missió CRS-4, i va ser la primera volta des de 2011 que una nau espacial reutilisada aplegava a la ISS. Es varen incloure cinc cubesats en la càrrega útil, els primers satèlits dels països de Bangladés (BRAC ONNESHA), Ghana (GhanaSat-1) i Mongòlia (Mazaalai).
36	23 de juny de 2017 19:10	F9 FT ♺ B1029.2	CEK LC-39A	BulgariaSat-1	3.669 kg	OTG	Bulsatcom	style="Èxit" |	style="Èxit" | (OCISLY)
	Segona volta que es va reutilisar un propulsor, ya que B1029 havia volat la missió Iridium en giner de 2017. Est va ser el primer satèlit comercial de comunicacions de propietat búlgara.
37	25 de juny de 2017 20:25	F9 FT B1036.1	VAFB SLC-4E	Iridium NEXT-2 (10 satèlits)	9.600 kg	OTB	Iridium Communications	style="Èxit" |	style="Èxit" | (JRTI)
	Segon llançament de la constelació de Iridium de 10 satèlits, i primer vol en aletes de reixeta de titani (en lloc d'alumini) per a millorar la capacitat de control i fer front millor a la calor durant la reentrada atmosfèrica.
38	5 de juliol de 2017 23:38	F9 FT B1037	CEK LC-39A	Intelsat 35i	6.761 kg	OTG	Intelsat	style="Èxit" |	style="desconegut" |
	Originalment programat per a que volara en un Falcon Heavy, les millores en els motors Merlin varen significar que el pesat satèlit podria volar a OTG en un Falcon 9 en configuració desechable. L'eixida va alcançar una òrbita supersíncrona que va alcançar un apogeu de 43.000 km, excedint els requisits mínims de 28.000 km.
39	14 d'agost de 2017 16:31	F9 B4 B1039.1	CEK LC-39A	SpaceX CRS-12	3.310 kg	OTB (ISS)	NASA (CRS)	style="Èxit" |	style="Èxit" | Plantilla:Nobr
	Dragon va transportar 2349 kg de càrrega presurizada i 961 kg sense presurizar, inclós el detector CREAM. Primer vol de l'actualisació conegut informalmente com "Block 4", que aumenta l'espente dels motors principals i inclou atres chicotetes actualisacions, i l'últim vol d'una càpsula Dragon recent construïda, ya que es planeja que en les futures missions s'ampren només naus espacials restaurades. També es va enviar la missió ElaNa 22.
40	24 d'agost de 2017 18:51	F9 FT B1038.1	VAFB SLC-4E	Formosat-5	475 kg	OHS	NSPO	style="Èxit" |	style="Èxit" | (JRTI)
	Primer satèlit d'observació terrestre desenrollat i construït per Taiwan. La massa de la càrrega era molt inferior a la capacitat nominal de l'eixida, ya que el remolcador espacial SHERPA va ser remogut de la llista de càrrega útil de la missió, lo que du a especulacions dels analistes de que en descontes per demores, SpaceX va perdre diners en el llançament.
41	7 de setembre de 2017 14:00	F9 B4 B1040.1	CEK LC-39A	Boeing X-37B OTV-5		OTB	U.S. Air Force	style="Èxit" |	style="Èxit" | Plantilla:Nobr
	Per la naturalea classificada de la missió, la telemetría de velocitat i altitut de la segona etapa es va ometre del webcast de llançament. Notablement, el contractiste principal, Boeing, havia llançat el X-37B en ULA, una aliança de Boeing i un competidor de SpaceX. Segon vol de l'actualisació Falcon 9 Block 4.
42	9 d'octubre de 2017 12:37	F9 B4 B1041.1	Plantilla:Nobr	Iridium NEXT-3 (10 satèlits)	9.600 kg	OTB polar	Iridium Communications	style="Èxit" |	style="Èxit" | (JRTI)
	Tercer vol de l'actualisació Falcon 9 Block 4, i el tercer llançament de 10 satèlits Iridium NEXT.
43	11 d'octubre de 2017 22:53	F9 FT ♺ B1031.2	Plantilla:Nobr	SES-11/EchoStar 105	5.200 kg	OTG	SES EchoStar	style="Èxit" |	style="Èxit" | (OCISLY)
	Tercera reutilisació i recuperació d'una primera etapa volada prèviament. El massiu satèlit és compartit entre els operadors SES i Echostar, baix la configuració CondoSat.
44	30 d'octubre de 2017 19:34	F9 B4 B1042	Plantilla:Nobr	Koreasat 5A	3.500 kg	OTG	KT Corporation	style="Èxit" |	style="Èxit" | (OCISLY)
	Primer llançament de SpaceX d'un satèlit de Corea del Sur, colocat en GEO a 113 °E. Va ser el tercer llançament i aterrisage per a SpaceX en tres semanes, i el 15.º aterrisage exitós consecutiu. Es va observar un chicotet incendi baix del propulsor en acabant de que va aterrisar, lo que va generar especulacions sobre els danys en els motors que evitarien que tornara a volar.
45	15 de decembre de 2017 15:36	F9 FT ♺ B1035.2	Plantilla:Nobr	SpaceX CRS-13	2.205 kg	OTB (ISS)	NASA (CRS)	style="Èxit" |	style="Èxit" | Plantilla:Nobr
	El primer llançament es va portar a terme en la plataforma restaurada en Cap Canyaveral despuix de l'explosió de 2016 d'Amos-6, i el vigèsim aterrisage exitós d'un propulsor. Sent la segona reutilisació d'una càpsula Dragon (prèviament volada en CRS-6) i la quarta reutilisació d'un núcleu (prèviament usat en CRS-11), esta va ser la primera volta que abdós components principals es varen reutilisar en el mateix vol.
46	23 de decembre de 2017 01:27	F9 FT ♺ B1036.2	VAFB SLC-4E	Iridium NEXT-4 (10 satèlits)	9.600 kg	OTB polar	Iridium Communications	style="Èxit" |	style="Lliure" | (oceà)
	En la finalitat d'evitar demores, i convençut de que no hi ha majors riscs, Iridium Communications va acceptar l'us d'un núcleu reutilisat per als seus 10 satèlits, i es va convertir en el primer client en volar dos voltes el mateix propulsor (el mateix de la segona missió Iridium NEXT). SpaceX va decidir no intentar recuperar el núcleu, mes va realisar un amerizaje suau en l'oceà. El llançament es va produir durant la posada de sol, lo que va provocar un "fenomen crepuscular" a on la llum del Sol es reflectia en la columna de gasos d'escape de l'eixida a gran altitut, causant "vistes sorprenents" en el sur de Califòrnia i les regions circumdants.

2018

En novembre de 2017, Gwynne Shotwell esperava aumentar la cadència de llançament en 2018 en aproximadament un 50% en comparació a 2017, nivellant a una taxa d'aproximadament 30 a 40 per any, sense incloure els llançaments per a la constelació de satèlits Starlink planificada. La taxa de llançament real va aumentar en un 17%, de 18 en 2017 a 21 en 2018.

El primer Falcon 9 Block 5 es va estrenar enguany, en la missió Bangabandhu-1

Vol #	Data i hora (UTC)	Versió, propulsor	Lloc de llançament	Càrrega útil	Massa de càrrega útil	Òrbita	Client	Resultat del llançament	Aterrisage del propulsor
47	8 de giner de 2018 01:00	F9 B4 B1043.1	CCAFS SLC-40	Zuma	style="desconegut" |	OTB	Northrop Grumman	style="Èxit" | (estat de la carrega incert)	style="Èxit" | (LZ-1)
	La missió havia segut posposta per casi dos mesos. Despuix d'un llançament nominal, la recuperació de la primera etapa va marcar la 17.ª recuperació exitosa consecutiva. Els rumors varen aparéixer, apuntant a que la càrrega útil es va perdre, ya que el satèlit podria no haver-se separat de la segona etapa per una falla en l'adaptador de càrrega útil fabricat per Northrop Grumman, a lo que SpaceX va respondre que la seua eixida va funcionar nominalmente. La naturalea classificada de la missió significa que hi ha poca informació confirmada.(més detalls avall)
48	31 de giner de 2018 21:25	F9 FT ♺ B1032.2	CCAFS SLC-40	GovSat-1/SES-16	4.230 kg	OTG	SES	style="Èxit" |	style="Lliure" | (oceà)
	Propulsor reutilisat de la missió NROL-76 classificada en maig de 2017. Després d'un exitós amerizaje suau experimental en l'oceà usant 3 motors, el núcleu inesperadament va permanéixer intacte. Es va parlar de la recuperació, i un anunci de Craiglist, que es creu que va ser fet per Elon Musk, dia en broma que el propulsor estava a la venda en 9.9 millons de dólars si el comprador duya el seu propi remolcador. A pesar d'açò, no es va intentar la recuperació, i el propulsor va ser posteriorment destruït.
FH 1	6 de febrer de 2018 20:45	Núcleu Falcon Heavy B1033	CEK LC-39A	Tesla Roadster de Elon Musk		Heliocéntrica 0,99–1,67UA (propenca a l'òrbita de transferència marcianana)	SpaceX	style="Èxit" |	style="Falle" | (OCISLY)
		B1023.2 (lateral) ♺						style="Èxit" | (LZ-1)
		B1025.2 (lateral) ♺						style="Èxit" | (LZ-2)
	Vol inaugural del Falcon Heavy, usant dos núcleus recuperats de Falcon 9 com a propulsors laterals (de les missions Thaicom 8 i CRS-9), aixina com un núcleu modificat Block 3 reforçat per a soportar la càrrega adicional dels dos acceleradors laterals. La prova d'ignició estàtica, realisada el 24 de giner, va ser la primera volta que s'han provat 27 motors junts. El llançament va ser un èxit, i els propulsors laterals varen aterrisar simultàneament en plataformes adjacents. L'aterrisage del núcleu central en la nau dron va fallar, degut a que la mistera química TEA-TEB es va agotar, evitant que dos dels seus motors es reiniciaren; la falla d'aterrisage va causar danys a la nau dron L'ignició final a l'òrbita heliocéntrica Mart-Terra es va realisar despuix que la segona etapa i la càrrega útil va creuar en el seu motor apagat durant 6 hores a través dels cinturons de Van Allen. Més tart, Elon Musk tuiteó que el tercer encés va ser exitós, i el sistema HORIZONS del JPL va mostrar la segona etapa i la càrrega útil en una òrbita en un afelio d'1.67 UA. La transmissió web en viu va demostrar ser inmensamente popular, ya que es va convertir en la segona transmissió en viu més vista fins ara en YouTube, alcançant més de 2,3 millons de visites simultànees. Es creu que més de 100.000 visitants varen vindre a la Costa Espacial per a vore el llançament en persona.(més detalls avall)
49	22 de febrer de 2018 14:17	F9 FT ♺ B1038.2	VAFB SLC-4E	Pau Tintin A i B	2.150 kg	OHS		style="Èxit" |	style="desconegut" |
	Últim vol d'una primera etapa Block 3. Va reutilisar el propulsor de la missió Formosat-5. Pau és el primer satèlit espia d'Espanya que serà operat en una constelació en la flota SAR alemana TSX i TDX. Ademés, l'eixida va transportar dos satèlits de prova de SpaceX per a la seua pròxima ret de comunicacions en òrbita terrestre baixa. Este núcleu va volar sense pates d'aterrisage i va ser rebujat en el mar. També va presentar una cofia millorada, i un primer intent de recuperació utilisant el barco tripulat Mr. Steven equipat en una ret. La cofia va perdre per poc a l'embarcació, pero va conseguir un amerizaje suau.
50	6 de març de 2018 05:33	F9 B4 B1044	CCAFS SLC-40	Hispasat 30W-6 PODSat	6.092 kg	OTG		style="Èxit" |	style="desconegut" |
	El satèlit de comunicacions espanyol va ser el més gran volat per SpaceX, «casi del tamany d'un autobús». Es va planejar l'aterrisage en un barco no tripulat, pero es va rebujar per les condicions climàtiques adverses per a l'equip de recuperació. SpaceX va deixar les pates d'aterrisage i les aletes de reixeta de titani en el seu lloc per a evitar més demores, despuix de les preocupacions prèvies en la presurisació de la cofia i els conflictes en el llançament del GOES-S.
51	30 de març de 2018 14:14	F9 B4 ♺ B1041.2	VAFB SLC-4E	Iridium NEXT-5 (10 satèlits)	9.600 kg	OTB polar	Iridium Communications	style="Èxit" |	style="desconegut" |
	El quint llançament de la missió Iridium NEXT de 10 satèlits va utilisar el núcleu reacondicionado del tercer vol de Iridium. De la mateixa manera que en els núcleus reutilisats recents, SpaceX va utilisar el descens controlat de la primera etapa per a provar més opcions de recuperació de propulsors. SpaceX va planejar un segon intent de recuperació d'una mitat de cofia utilisant el barco especialment modificat Mr. Steven, pero el paracaigudes es va retortillar, lo que va dur a que la mitat de la cofia errara el pot.
52	2 d'abril de 2018 20:30	F9 B4 ♺ B1039.2	CCAFS SLC-40	SpaceX CRS-14	2.647 kg	OTB (ISS)	NASA (CRS)	style="Èxit" |	style="desconegut" |
	El llançament va utilisar un propulsor reacondicionado (de CRS-12) i una càpsula reacondicionada (C110 de CRS-8). Les càrregues externes inclouen una plataforma d'investigació de materials MISSE-FF Fase 3 de la Missió de Reabastiment Robòtic TSIS, sensor de heliofísica ASIM, varis experiments de cristalisació, i el sistema REMOGAUEBRIS destinat a l'eliminació de fem espacial. El propulsor es va rebujar, i SpaceX va recopilar més senyes sobre els perfils de reentrada. També va transportar el primer satèlit costarricense, el Proyecte Irazú, i el primer satèlit de Kènia, 1KUNS-PF.
53	18 d'abril de 2018 22:51	F9 B4 B1045.1	Plantilla:Nobr	TESS	362 kg	OTA resonante P/2	NASA (LSP)	style="Èxit" |	style="Èxit" | (OCISLY)
	Primera missió científica d'alta prioritat de la NASA llançada per SpaceX. Part del programa Explorers, TESS és un telescopi espacial destinat a la busca de camp ampli d'exoplanetes que transiten estreles propenques. Va ser la primera volta que SpaceX va llançar un satèlit científic no destinat principalment a observacions de la Terra. La segona etapa va colocar la nau espacial en una òrbita terrestre altament elíptica, despuix de lo que el propi motor del satèlit va ser programat per a realisar maniobres complexes, inclós un sobrevole llunar, de modo que en el transcurs de dos mesos alcance una òrbita resonante estable 2:1 en la Lluna. En giner de 2018, SpaceX va rebre la certificació Categoria 2 del Programa de Servicis de Llançament de la NASA de la seua Falcon 9 "Full Thrust", certificació que es requerix per a llançar missions de "risc mig" com TESS. Últim llançament d'un propulsor nou Block 4, i la 24.ª recuperació exitosa de la primera etapa. Es va realisar un amerizaje experimental de la cofia per a intentar la seua recuperació, principalment com a prova dels sistemes de paracaigudes.
54	11 de maig de 2018 20:14	F9 B5 B1046.1	CEK LC-39A	Bangabandhu-1	3.600 kg	OTG	Thales-Alenia/BTRC	style="Èxit" |	style="Èxit" | (OCISLY)
	El primer núcleu Block 5 en volar. Inicialment planejat per a un llançament d'Ariane 5 en decembre de 2017, es va convertir en el primer satèlit comercial de Bangladés, fabricat per Thales-Alenia. Està destinat a prestar servicis de telecomunicacions des de 119° I en una vida útil de 15 anys. Va ser el propulsor número 25 recuperat en èxit.
55	22 de maig de 2018 19:47	F9 B4 ♺ B1043.2	VAFB SLC-4E		6.460 kg	OTB polar		style="Èxit" |	style="desconegut" |
	La sexta missió Iridium NEXT, consistent en 5 satèlits va utilisar el propulsor restaurat de la missió Zuma. GFZ va organisar un viage compartit de GRACE-FO en un Falcon 9 en Iridium despuix de la cancelació del seu contracte de llançament en una eixida Dnepr en 2015. El CEO de Iridium, Matt Desch, va revelar en setembre de 2017 que GRACE-FO es llançaria en esta missió. El temps de reutilisació del propulsor va ser un récort de 4,5 mesos entre vols.
56	4 de juny de 2018 04:45	F9 B4 ♺ B1040.2	CCAFS SLC-40	SES-12	5.384 kg	OTG	SES	style="Èxit" |	style="desconegut" |
	El satèlit de comunicacions presta servicis a Orient Mig i la regió d'Àsia i el Pacífic en el mateix lloc que SES-8, i va ser el satèlit més gran construït per a SES. La primera etapa, una Block 4, es va rebujar, mentres que la segona etapa era una versió Block 5, que entregava més potència cap a una òrbita de transferència supersíncrona més alta en un apogeu de 58.000 km.
57	29 de juny de 2018 09:42	F9 B4 ♺ B1045.2	CCAFS SLC-40	SpaceX CRS-15	2.697 kg	OTB (ISS)	NASA (CRS)	style="Èxit" |	style="desconegut" |
	La càrrega útil va incloure MISSE-FF 2, ECOSTRESS i un Efector de tancament. El propulsor reacondicionado va presentar un temps récort de 2.5 mesos des del seu llançament original del satèlit TESS, el més ràpit anterior va ser de 4.5 mesos. Est va ser l'últim vol d'un núcleu Block 4, que es va rebujar en l'Atlàntic sense pates d'aterrisage ni aletes de reixeta.
58	22 de juliol de 2018 05:50	F9 B5 B1047.1	CCAFS SLC-40	Telstar 19V	7.075 kg	OTG	Telesat	style="Èxit" |	style="Èxit" | (OCISLY)
	Satèlit de comunicacions fabricat per SSL destinat a ser ubicat a 63° Oest, sobre Amèrica, reemplaçant al Telstar 14R. En 7.075 kg, es va convertir en el satèlit de comunicacions comercials més pesat llançat fins al moment. Açò va requerir que el satèlit es llançara a una òrbita de menor energia que una OTG habitual, en el seu apogeu inicial a aproximadament 17.900 km.
59	25 de juliol de 2018 11:39	F9 B5 B1048.1	VAFB SLC-4E	Iridium NEXT-7 (10 satèlits)	9.600 kg	OTB polar	Iridium Communications	style="Èxit" |	style="Èxit" | (JRTI)
	Sèptim llançament de Iridium NEXT, en 10 satèlits de comunicacions. El propulsor va aterrisar en seguritat en la nau no tripulada en les pijors condicions climàtiques per a qualsevol aterrisage que s'haja intentat. El barco Mr. Steven, en una ret millorada de tamany cuádruple, es va usar per a intentar la recuperació de la cofia, pero va fallar pel mal temps.
60	7 d'agost de 2018 05:18	F9 B5 ♺ B1046.2	CCAFS SLC-40	Merah Putih (anteriorment Telkom 4)	5.800 kg	OTG	Telkom Indonèsia	style="Èxit" |	style="Èxit" | (OCISLY)
	Satèlit de comunicacions indonesi destinat a reemplaçar el ya casi retirat Telkom 1 a 108° E. Primera reutilisació d'un propulsor de la versió Block 5.
61	10 de setembre de 2018 04:45	F9 B5 B1049.1	CCAFS SLC-40	Telstar 18V / Apstar-5C	7.060 kg	OTG	Telesat	style="Èxit" |	style="Èxit" | (OCISLY)
	Condosat emplaçat en 138° Est sobre Àsia i el Pacífic. Entregat a una òrbita OTG en un apogeu propenc a 18.000 km.
62	8 d'octubre de 2018 02:22	F9 B5 ♺ B1048.2	VAFB SLC-4E	SAOCOM 1A	3.000 kg	OHS	CONAE	style="Èxit" |	style="Èxit" | (LZ-1)
	El satèlit argentí d'observació de la Terra originalment estava destinat a ser llançat en 2012. Primer aterrisage en la plataforma de terra de la costa oest.
63	15 de novembre de 2018 20:46	F9 B5 ♺ B1047.2	CEK LC-39A	És'hail 2	5.300 kg	OTG	És'hailSat	style="Èxit" |	style="Èxit" | (OCISLY)
	Comsat catarí posicionat a 26° E. Este llançament va utilisar estanys de pressió COPV redissenyats. Açò es va realisar per a complir en els requisits de seguritat de la NASA per a les missions de la tripulació comercial, en resposta a l'explosió de la plataforma de setembre de 2016.
64	3 de decembre de 2018 18:34:05	F9 B5 ♺ B1046.3	VAFB SLC-4E	SSO-A (SmallSat Express)	4.000 kg	OHS	Spaceflight Industries	style="Èxit" |	style="Èxit" | (JRTI)
	Missió de viage compartit a on dos dispensadores SHERPA varen desplegar 64 satèlits chicotets, incloent Eu:CROPIS per al DLR alemà, HIBER-2 per a Hiber Global, ITASAT-1 per al Institut Tecnològic d'Aeronàutica de Brasil, dos satèlits d'imàgens SkySat d'alta resolució per a Planet Labs, i dos cubesats de secundària que formen part de ELaNa 24 de la NASA. Esta va ser la primera volta que es va utilisar un propulsor per a un tercer vol.
65	5 de decembre de 2018 18:16	F9 B5 B1050	CCAFS SLC-40	SpaceX CRS-16	2.312 kg	OTB (ISS)	NASA (CRS)	style="Èxit" |	style="Falle" | (LZ-1)
	Primera missió de CRS en el Falcon 9 Block 5. Açò va dur el lidar d'Investigació de Dinàmica de l'Ecosistema Global (GEDI) com a càrrega útil externa. La missió es va retardar un dia degut a que es va detectar menjar de rosegadors en verdet per a un dels experiments en l'Estació Espacial. Es va usar una nau espacial Dragon prèviament usada en una atra missió. El propulsor, en us per primera volta, va experimentar un bloqueig de la bomba hidràulica d'una de les aletes de reixeta al reingrés, lo que va provocar que s'ixquera de control i aterrisara en la mar, danyant greument la secció entre etapes; est va ser el primer intent fallanc d'aterrisage en una plataforma en terra.
66	23 de decembre de 2018 13:51	F9 B5 B1054	CCAFS SLC-40	GPS III-01	4.400 kg	OTM	Força Aérea dels Estats Units	style="Èxit" |	style="desconegut" |
	Inicialment planejat per a un llançament en una Delta IV, est va ser el primer llançament de SpaceX d'una càrrega útil de classe EELV. No va haver intents de recuperar la primera etapa per a la seua reutilisació pels requisits del client, inclosa una òrbita d'alt inclinament de 55°. Quan entre en funcionament, el satèlit es convertirà en SVN 74.

2019

Encara que el Falcon Heavy es va estrenar l'any 2018, el seu primer vol comercial va ocórrer el 2019, sent el primer compost de propulsors Block 5.

Vol #	Data i hora (UTC)	Versió, propulsor	Lloc de llançament	Càrrega útil	Massa de càrrega útil	Òrbita	Client	Resultat del llançament	Aterrisage del propulsor
67	11 de giner de 2019 15:31	F9 B5 ♺ B1049.2	VAFB SLC-4E	Iridium NEXT-8 (10 satèlits)	9.600 kg	OTB polar	Iridium Communications	style="Èxit" |	style="Èxit" | (JRTI)
	Llançament final del contracte Iridium NEXT, llançant 10 satèlits.
68	22 de febrer de 2019 01:45	F9 B5 ♺ B1048.3	CCAFS SLC-40		4.850 kg	OTG		style="Èxit" |	style="Èxit" | (OCISLY)
	Nusantara Satu és un satèlit privat de comunicacions d'Indonèsia que es planeja ubicar a 146° I; conta en 4.100 kg de massa, i posseïx propulsió elèctrica per a elevar l'òrbita i mantindre la seua posició. S5, un microsatélite de 60 kg del Laboratori d'Investigació de la Força Aérea d'Estats Units, va ser dut en conjunt en Nusantara Satu, i es va desplegar prop de la seua posició GEO per a realisar una missió classificada de consciència de la situació espacial. Esta oportunitat de llançament va ser promoguda per Spaceflight Industries com "GTO-1". El mòdul d'aterrisage llunar Beresheet (inicialment cridat Sparrow) va ser un dels candidats per al premi Llunar X de Google, els desenrolladors de la qual SpaceIL havien assegurat un contracte de llançament en Spaceflight Industries en octubre de 2015. La seua massa de llançament va ser de 585 kg, inclós el combustible. Despuix de separar-se en una òrbita de transferència supersíncrona en un apogeu de 69.400 km, Beresheet va elevar la seua òrbita pels seus propis mijos durant dos mesos i va volar a la Lluna. Despuix d'entrar en èxit en l'òrbita llunar, Beresheet va intentar alunizar l'11 d'abril de 2019, pero va fallar, estrelant-se en el sol llunar.
69	2 de març de 2019 07:49	F9 B5 B1051.1	CEK LC-39A	SpX-DM1	12.055 kg	OTB (ISS)	Plantilla:Nobr	style="Èxit" |	style="Èxit" | (OCISLY)
	Primer vol de la nau Crew Dragon de SpaceX. Est va ser el primer vol de demostració per al programa de desenroll de tripulació comercial de la NASA, que li va otorgar a SpaceX un contracte en setembre de 2014 en vols que s'esperaven tan pronte com per a 2015. Dragon va realisar un acoplament autònom a la ISS 27 hores despuix del llançament i l'escotilla va ser oberta aproximadament 2 hores despuix. El vehícul va passar casi una semana acoplat a l'Estació per a provar funcions crítiques. Es desacopló aproximadament una semana despuix, el 8 de març, i amerizó sis hores despuix a les 13:45. La càpsula Dragon utilisada estava programada per a volar en la prova d'abort en vol a mitan de 2019, pero va ser destruïda durant una prova prèvia. El núcleu B1051.1 va reemplaçar al danyat B1050 i va volar novament el 12 de juny.(més detalls avall)
FH 2	11 d'abril de 2019 22:35	Núcleu Falcon Heavy B1055	CEK LC-39A	Arabsat-6A	6.465 kg	OTG	Arabsat	style="Èxit" |	style="Èxit" | (OCISLY)
		B1052.1 (lateral)						style="Èxit" | (LZ-1)
		B1053.1 (lateral)						style="Èxit" | (LZ-2)
	Segon vol del Falcon Heavy, el seu primer vol comercial i el primer que usa propulsors Block 5. SpaceX va aterrisar en èxit els propulsors laterals en les plataformes d'aterrisage LZ-1 i LZ-2 i els reutilisaria més alvance en la missió STP-2. El núcleu central va aterrisar en el barco no tripulat Of Course I Still Love You, ubicat a 967 km de distància de la costa, l'intent d'aterrisage més lluntà fins al moment. A pesar de l'aterrisage exitós, per marejadas, el núcleu central no es va poder assegurar a la coberta de la nau dron per a la seua recuperació i despuix es va bolcar per la broda en la seua tornada. SpaceX va recuperar la cofia d'este llançament i despuix la va reutilisar en el llançament de Starlink en novembre de 2019. Arabsat-6A, un satèlit saudita de 6000 kg, és el satèlit de comunicacions comercials més alvançat construït fins ara per Lockheed Martin.
70	4 de maig de 2019 06:48	F9 B5 B1056.1	CCAFS SLC-40	SpaceX CRS-17	2.495 kg	OTB (ISS)	NASA (CRS)	style="Èxit" |	style="Èxit" | (OCISLY)
	Una missió dels Servicis Comercials de Reabastiment a l'Estació Espacial Internacional que transporta prop de 2,5 tonellades de càrrega, inclós el Orbiting Carbon Observatory-3 com a càrrega útil externa. Originalment planejat per a aterrisar en la plataforma LZ-1, l'aterrisage es va traslladar a la nau dron en acabant de que un Dragon 2 va tindre una anomalia durant les proves en LZ-1.
71	24 de maig de 2019 02:30	F9 B5 ♺ B1049.3	CCAFS SLC-40	Starlink v0.9 (60 satèlits)	13.620 kg	OTB	SpaceX	style="Èxit" |	style="Èxit" | (OCISLY)
	Segon llançament de satèlits de prova per a la constelació Starlink, que es diu que és de "disseny de producció". Cada satèlit Starlink té una massa de 227 kg, i la massa de llançament combinada va ser de 13.620 kg, la càrrega útil més pesada llançada per SpaceX en eixe moment. Abdós parts de la cofia varen ser recuperades. Estos són els primers satèlits comercials en utilisar el criptón com a combustible per als seus propulsors iònics, el qual és més barat que el combustible de xenón habitual.
72	12 de juny de 2019 14:17	F9 B5 ♺ B1051.2	VAFB SLC-4E	RADARSAT Constellation (3 satèlits)	4.200 kg	OHS	Agència Espacial Canadenca	style="Èxit" |	style="Èxit" | (LZ-1)
	Es va llançar un trio de satèlits construïts per al programa RADARSAT de Canadà, que planegen reemplaçar els vells RADARSAT-1 i 2. Els nous satèlits contenen un Sistema d'Identificació Automatizado (AIS) per a localisar barcos. Originalment, la missió estava programada per a desapegar en febrer, pero per la falla d'aterrisage del núcleu B1050, este vol es va canviar al B1051 (utilisat en SpX-DM1) i es va retardar per a permetre el seu reacondicionamiento i el transport a la costa oest. El propulsor va aterrisar sense problemes per mig de la boira present en la plataforma LZ-4. El cost de la càrrega, d'aproximadament mil millons de dólars, la va fer la càrrega útil més cara llançada per SpaceX.
FH 3	25 de juny de 2019 06:30	Falcon Heavy B1057 core	CEK LC-39A	Space Test Program vol 2 (STP-2)	3.700 kg	OTB/OTM	Força Aérea dels Estats Units	style="Èxit" |	style="Falle" | (OCISLY)
		B1052.2 (lateral) ♺						style="Èxit" | (LZ-1)
		B1053.2 (lateral) ♺						style="Èxit" | (LZ-2)
	El vol 2 del Programa de Proves Espacials de la Força Aérea nortamericana (STP-2) va dur 24 minisatélites, incloent:FormoSat-7 A/B/C/D/I/F integrats usant l'adaptador ESPA (EELV Secondary Payload Adapter), DSX, Prox-1 GPIM, DSAC, ISAT, SET, COSMIC-2, Oculus-ASR, OBT, NPSat, and varis CubeSats incloent E-TBEx, LightSail 2, TEPCE, PSAT, i 3 cubesats pertanyents a ELaNa 15. La massa total de la càrrega útil va ser de 3.700 kg. La missió va durar sis hores durant les quals la segona etapa es va encendre quatre voltes i va entrar en diferents òrbites per a desplegar satèlits, inclosa una "maniobra de pasivación propulsiva". Els propulsors laterals de la missió Arabsat-6A, fa solament 2,5 mesos abans, es varen reutilisar en este vol i varen retornar en èxit a LZ-1 i LZ-2. El núcleu central, en us per primera volta, es va sometre a la reentrada més enèrgica que va intentar SpaceX i va intentar un aterrisage a més de 1200 km de la costa, un 30% més que qualsevol intent anterior. Este núcleu va sofrir una falla de control del vector d'espente (TVC) en el motor central causada per una brecha en el compartiment del motor per la calor extrema. Per lo tant, el núcleu va fallar en el seu intent d'aterrisage en la nau de drones Of Course I Still Love You per la falta de control quan els motors externs estan apagats. Per primera volta, una mitat de cofia va aterrisar en èxit en la ret de captura del barco de respal GO Ms.Tree (anteriorment Mr. Steven).
73	25 de juliol de 2019 22:01	F9 B5 ♺ B1056.2	CCAFS SLC-40	SpaceX CRS-18	2.268 kg	OTB (ISS)	NASA (CRS)	style="Èxit" |	style="Èxit" | (LZ-1)
	Este llançament va incloure casi 9000 càrregues útils individuals, incloent més d'una tonellada d'experiments científics, la més gran llançada fins ara en un SpaceX Dragon. El tercer Adaptador d'Acoplament Internacional (IDA-3), una tongada per a la primera IDA perduda durant la falla del llançament de CRS-7, va ser una de les càrregues externes en esta missió. Junt en aliments i material científic, Dragon també va dur el cubesat RFTSat (ELaNa 27) i MakerSat-1 que s'utilisarà per a demostrar la fabricació aditiva en microgravedad. S'espera que el satèlit siga llançat per un dispensador Cygnus a fins de juliol. El propulsor usat en este vol va ser el mateix que es va usar en CRS-17 a principis d'any i s'espera que s'use per a la missió CRS-19 a finals d'enguany. Per primera volta, la nau espacial Dragon va realisar un tercer vol. També es va utilisar per primera volta una banda grisa pintada a on es troba el tanc de RP-1, per a ajudar en la conductivitat tèrmica i aixina aforrar combustible durant llarcs periodos sense propulsió.
74	6 d'agost de 2019 23:23	F9 B5 ♺ B1047.3	CCAFS SLC-40	AMOS-17	6.500 kg	OTG	Spacecom	style="Èxit" |	style="desconegut" |
	Despuix de la pèrdua d'AMOS-6 en setembre de 2016, Spacecom va rebre un llançament gratuït en compensació pel satèlit perdut. Pel llançament gratuït, Spacecom va poder gastar el propulsor sense cost adicional propi del descarte d'un propulsor i aixina podria alcançar l'òrbita final més ràpit. Este propulsor es va convertir en el segon núcleu Block 5 en ser rebujat. Per segona volta, GO Ms. Tree va conseguir atrapar una mitat de cofia directament en la seua ret.
75	11 de novembre de 2019 14:56	F9 B5 ♺ B1048.4	CCAFS SLC-40	Starlink L1 v1.0 (60 satèlits)	15.600 kg	OTB	SpaceX	style="Èxit" |	style="Èxit" | (OCISLY)
	El segon lot de 60 satèlits Starlink va ser enviat a una òrbita d'aproximadament 290 km en una inclinament de 53°. En 15.600 kg, és la càrrega útil més pesada llançada fins ara per SpaceX, trencant el récort establit pel vol Starlink v0.9 a principis d'eixe any. Este vol va marcar la primera volta que un propulsor Falcon 9 va realisar un quart vol i aterrisage. Esta va ser també la primera volta que un Falcon 9 va reutilisar la cofia (de ArabSat-6A en abril de 2019). Es va planejar recuperar les parts de la cofia en els barcos GO Ms. Tree i GO Ms. Chief, pero el pla va ser abandonat pel fort onage.
76	5 de decembre de 2019 17:29	F9 B5 B1059.1	CCAFS SLC-40	SpaceX CRS-19		OTB (ISS)	NASA	style="Èxit" |	style="Èxit" | (OCISLY)
	Penúltim llançament de la nau Dragon a la ISS com a part del primer contracte CRS en la NASA. La segona etapa de l'eixida, despuix de separar-se de la nau Dragon, va permanéixer unes 6 hores en òrbita sense usar el seu motor –procés conegut com coasting– despuix de lo que va realisar un encés exitós del seu motor per un lapsus de 20.1 segons. En esta prova, s'espera demostrar la capacitat de reencendido en missions de llarga duració.
77	17 de decembre de 2019 00:10	F9 B5 ♺ B1056.3	CCAFS SLC-40	JCSAT-18 / Kacific1	6.800 kg	OTG (subsíncrona)	Sky Perfect JSAT Kacific	style="Èxit" |	style="Èxit" |
	Condosat destinat a proveir servicis d'internet banda ampla en l'àrea del Àsia-Pacífic.

2020

Erro al crear miniatura:

En l'any 2020 es va realisar el vol inaugural de la nau de SpaceX Crew Dragon en tripulació a bordo, transportant 2 astronautes a l'ISS, i tornant la capacitat de transport humà a Estats Units, despuix de 9 anys del últim viage del transbordador espacial.

Vol #	Data i hora (UTC)	Versió, propulsor	Lloc de llançament	Càrrega útil	Massa de càrrega útil	Òrbita	Client	Resultat del llançament	Aterrisage del propulsor
78	7 de giner de 2020 2:19	F9 B5 ♺ B1049.4	CCAFS SLC-40	Starlink 2 v1.0 (60 satèlits)	15.600 kg	OTB	SpaceX	style="Èxit" |	style="Èxit" |
	Tercer lot gran de satèlits Starlink i segon lot operacional. Com a prova per a futures missions, un dels 60 satèlits inclou un revestiment per a que el satèlit siga menys reflectante i, per lo tant, siga menys provable que interferixca en les observacions astronòmiques terrestres.
79	18 de giner de 2020 15:30	F9 B5 ♺ B1046.4	CEK LC-39A	Crew Dragon C205		suborbital	NASA	style="Èxit" |	style="Desconegut" |
	Prova atmosfèrica del sistema d'escape d'emergència de Dragon 2 en Max Q. La nau va desplegar els seus paracaigudes, despuix de separar-se en èxit de l'eixida, per a despuix caure en l'oceà; l'eixida va perdre el control despuix d'apagar-se intencionalmente els seus motors, i va explotar als segons despuix de l'escape. La prova anava a ser realisada en la càpsula de la missió SpX-DM1 ans que esta explotara en mig d'una prova dels seus motors SuperDraco el 20 d'abril de 2019. La prova d'escape va usar la càpsula originalment dissenyada per al primer vol tripulat.
80	29 de giner de 2020 14:06	F9 B5 ♺ B1051.3	CCAFS SLC-40	Starlink 3 v1.0 (60 satèlits)	15.600 kg	OTB	SpaceX	style="Èxit" |	style="Èxit" |
	Quarto gran enviament de 60 satèlits Starlink, el tercer enviament de satèlits operacionals. Tercera recuperació d'una mitat de la cofia des de l'aire.
81	17 de febrer de 2020 15:25	F9 B5 ♺ B1056.4	CCAFS SLC-40	Starlink 4 v1.0 (60 satèlits)	15.600 kg	OTB	SpaceX	style="Èxit" |	style="Fracasse" |
	Este llançament va significar el regrés al servici més ràpida a la data per a un propulsor Falcon 9, en 63 dies despuix de ser usat en la missió JCSAT-18/Kacific1. El propulsor, no obstant, no va conseguir l'aterrisage esperat en la nau autònoma OCISLY, realisant un amerizaje suau en les rodalies.
82	7 de març de 2020 04:50	F9 B5 ♺ B1059.2	CCAFS SLC-40	SpaceX CRS-20		OTB (ISS)	NASA	style="Èxit" |	style="Èxit" |
	Últim llançament de la fase 1 del contracte de Servicis Comercials d'Abastiment, i últim us planificat d'una nau Dragon. 50.° aterrisage exitós d'un propulsor de Falcon 9.
83	18 de març de 2020 12:21	F9 B5 ♺ B1048.5	CEK LC-39A	Starlink 5 v1.0 (60 satèlits)	15.600 kg	OTB	SpaceX	style="Èxit" |	style="Fracasse" |
	Primer llançament de Starlink des de la plataforma LC-39A, necessari per la gran cadència de llançaments, i per la missió CRS-20 llançada fa tan sol dies arrere. Primer vol d'un propulsor usat en quatre missions anteriors (Iridium NEXT-7 i SAOCOM 1A en 2018, Nusantara Satu i Starlink-1 en 2019). Primer fallo d'un motor Merlin 1D en vol, lo que no va impedir el desenroll correcte de la missió, encara que sí va tindre incidència en el reingrés del propulsor, el que no va ser possible recuperar.
84	22 d'abril de 2020 19:30	F9 B5 ♺ B1051.4	CEK LC-39A	Starlink 6 v1.0 (60 satèlits)	15.600 kg	OTB	SpaceX	style="Èxit" |	style="Èxit" |
	Originalment programat per al 16 d'abril, va ser pospost sense motius clars per a la semana següent. En este llançament, Falcon 9 va passar a ser l'eixida orbital nortamericana en operacions en més vols al seu haver (84), superant al Atles V (83).
85	30 de maig de 2020 19:22	F9 B5 B1058.1	CEK LC-39A	Crew Dragon Demo-2		OTB (ISS)	NASA (CCDev)	style="Èxit" |	style="Èxit" | (OCISLY)
	Primera missió tripulada d'una eixida de SpaceX. Dragon 2 du a la seua primera tripulació, els astronautes de la NASA Doug Hurley i Bob Behnken, en una missió de prova a la ISS, prova final per a certificar tant a la nau com al seu llançador per a vols tripulats, la que durarà entre 2 a 3 mesos.
86	4 de juny de 2020 01:25	F9 B5 ♺ B1049.5	CCAFS SLC-40	Starlink 7 v1.0 (60 satèlits)	15.600 kg	OTB	SpaceX	style="Èxit" |	style="Èxit" | (JRTI)
	Este enviament de satèlits Starlink inclou un prototip cridat VisorSat, el que conta en una espècie de parasol desplegable, en el que es buscarà reduir la cantitat de llum solar reflectida pel bus. Suspés per mig més per la tormenta tropical Arthur , va ser la primera ocasió en a on es conseguix recuperar per quinta volta un propulsor; ademés, primera volta que la nau autònoma Just Read The Instructions efectua operacions en l'Atlàntic.
87	13 de juny de 2020 09:21	F9 B5 ♺ B1059.3	CCAFS SLC-40	Starlink 8 v1.0 (58 satèlits) SkySat 16, 17 i 18	15.410 kg	OTB	SpaceX Planet Labs	style="Èxit" |	style="Èxit" | (OCISLY)
	Primer viage compartit en una missió Starlink de satèlits de tercers. Planet Labs va anunciar que enviarà 6 dels seus satèlits SkySat en la modalitat de viage compartit en 2 missions Starlink. Primera volta que una eixida Falcon no realisa una prova d'encés estàtic prèvia al llançament.
88	30 de juny de 2020 20:10	F9 B5 B1060.1	CCAFS SLC-40	GPS III SV03 «Matthew Henson»	3.880 kg	OTM	USAF	style="Èxit" |	style="Èxit" | (JRTI)
	A diferència del satèlit GPS III llançat anteriorment, esta volta es va recuperar la primera etapa en una nau dron. Originalment nomenat Columbus, el satèlit va ser renomenat en honor a Matthew Henson.
89	20 de juliol de 2020 21:30	F9 B5 ♺ B1058.2	CCAFS SLC-40	ANASIS-II	style="Desconegut" |	OTG	Eixèrcit de Corea del Sur	style="Èxit" |	style="Èxit" | (JRTI)
	Primer satèlit militar dedicat de Corea del Sur. A 51 dies, 2 hores i 8 minuts de haver llançat la missió Demo-2, la primera etapa B1058 va batre el récort de regrés al servici d'un vehícul orbital, despuix de superar l'impost pel transbordador espacial Atlantis (54 dies, 9 hores i 14 minuts entre les missions STS-51-J i STS-61-B). Primera missió en la que es conseguix atrapar abdós mitats de la cofia des de l'aire.
90	7 d'agost de 2020 5:12	F9 B5 ♺ B1051.5	CEK LC-39A	Starlink 9 v1.0 (57 satèlits) BlackSky Global 5 i 6	14.930 kg	OTB	SpaceX BlackSky Global	style="Èxit" |	style="Èxit" | (OCISLY)
	Segon viage compartit en una missió Starlink de satèlits de tercers. La càrrega secundària consistix en 2 satèlits BlackSky d'observació terrestre.
91	18 d'agost de 2020 14:31	F9 B5 ♺ B1049.6	CCAFS SLC-40	Starlink 10 v1.0 (58 satèlits) SkySat 19, 20, 21	15.440 kg	OTB	SpaceX Planet Labs	style="Èxit" |	style="Èxit" | (OCISLY)
	Primera utilisació i recuperació per sexta volta d'un mateix propulsor.
92	30 d'agost de 2020 23:18	F9 B5 ♺ B1059.4	CCAFS SLC-40	SAOCOM-1B GNOMES 1  Tyvak-0172	3000 kg 30 kg (desconegut)	OHS	CONAE PlanetiQ Tyvak Nano-Satellite Systems	style="Èxit" |	style="Èxit" | (LZ-1)
	Centèsim llançament orbital de SpaceX. Desplegament d'un satèlit d'observació de la Terra en radar d'obertura sintètica construït per l'agència espacial argentina CONAE. SpaceX va ser contractat en 2009 per a un llançament inicial ya en 2013. Originalment planejat per al seu llançament des de Vandenberg, és el primer vol a una òrbita polar des de Cap Canyaveral des de 1969. Llançament postergat per restriccions creades per la pandèmia de malaltia per coronavirus.
93	3 de setembre de 2020 12:46	F9 B5 ♺ B1060.2	CEK LC-39A	Starlink 11 v1.0 (60 satèlits)	15.600 kg	OTB	SpaceX	style="Èxit" |	style="Èxit" | (OCISLY)
	Undècim llançament de satèlits operacionals Starlink.
94	6 d'octubre de 2020 11:29	F9 B5 ♺ B1058.3	CEK LC-39A	Starlink 12 v1.0 (60 satèlits)	15.600 kg	OTB	SpaceX	style="Èxit" |	style="Èxit" | (OCISLY)
	Primera volta que una mitat de la cofia vola per tercera volta en una eixida Falcon.
95	18 d'octubre de 2020 12:25	F9 B5 ♺ B1051.6	CEK LC-39A	Starlink 13 v1.0 (60 satèlits)	15.600 kg	OTB	SpaceX	style="Èxit" |	style="Èxit" | (OCISLY)
	70.º missió exitosa consecutiva de SpaceX.
96	24 d'octubre de 2020 15:31	F9 B5 ♺ B1060.3	CCAFS SLC-40	Starlink 14 v1.0 (60 satèlits)	15.600 kg	OTB	SpaceX	style="Èxit" |	style="Èxit" | (JRTI)
97	5 de novembre de 2020 23:24	F9 B5 B1062.1	CCAFS SLC-40	GPS-III SV04 «Sacagawea»	3.880 kg	OTM	Força Espacial dels Estats Units	style="Èxit" |	style="Èxit" | (OCISLY)
	Contracte de fabricació adjudicat en giner de 2012, i es va sometre a proves de buit tèrmic en decembre de 2018. La solicitut de proposta (RFP) per als servicis de llançament es va publicar en juny de 2017, i les propostes devien presentar-se en agost de 2017. En març de 2018, la Força Aérea va anunciar que havia adjudicat el contracte de llançament de tres satèlits GPS a SpaceX. Pospost el 29 de setembre, i el 30 del mateix més, el llançament va ser abortat en T - 2 segons el dia 2 d'octubre.
98	16 de novembre de 2020 00:27	F9 B5 B1061.1	CEK LC-39A	Crew-1	style="Desconegut" |	OTB (ISS)	NASA	style="Èxit" |	style="Èxit" | (JRTI)
	Primer vol operacional del programa de tripulació comercial. Va transportar a Victor Glover, Mike Hopkins, Soichi Noguchi i a Shannon Walker a una estadía de varis mesos a bordo de la ISS.
99	21 de novembre de 2020 17:17	F9 B5 B1063.1	VAFB SLC-4E	Sentinel-6A «Mike Freilich»	1440 kg	OTB	NASA/ESA	style="Èxit" |	style="Èxit" | (LZ-4)
	Este satèlit de altímetro de radar és una continuació de la missió Jason 3 com una associació entre els EE. UU. (NOAA i NASA), Europa (EUMETSAT, ESA, CNES) i l'indústria.
100	25 de novembre de 2020 02:13	F9 B5 ♺ B1049.7	CCAFS SLC-40	Starlink 15 v1.0 (60 satèlits)	15.600 kg	OTB	SpaceX	style="Èxit" |	style="Èxit" | (OCISLY)
	Centèsim llançament d'una eixida Falcon 9, i primer propulsor utilisat per sèptima volta en una missió. En este llançament se supera el récort de llançaments de l'any 2018 (21). Sexagèsima recuperació d'una primera etapa d'una eixida Falcon 9.
101	6 de decembre de 2020 16:17	F9 B5 ♺ B1058.4	CEK LC-39A	SpaceX CRS-21	style="Desconegut" |	OTB (ISS)	NASA	style="Èxit" |	style="Èxit" | (OCISLY)
	Primera missió de reabastiment a l'Estació Espacial Internacional en una nau Dragon 2. Va transportar la cambra Bishop de Nanoracks en el Maleter (zona no presurizada), més ciència i consumibles a l'Estació.
102	13 de decembre de 2020 17:30	F9 B5 ♺ B1051.7	CCAFS SLC-40	SXM-7	7000 kg	OTG	Sirius XM	style="Èxit" |	style="Èxit" | (JRTI)
	Primera reutilisació d'una mitat de la cofia en una missió comercial.
103	19 de decembre de 2020 14:00	F9 B5 ♺ B1059.5	CEK LC-39A	NROL-108	style="Desconegut" |	style="Desconegut" |	NRO	style="Èxit" |	style="Èxit" | (LZ-1)
	Càrrega classificada per a l'Oficina Nacional de Reconeiximent. Consta de dos satèlits, denominats USA 312 i USA 313. Astrònoms amateur han estimat que la seua òrbita seria de 520 x 540 x 51.35°.

2021

La missió Crew-2, en 4 astronautes rumbo cap a l'Estació Espacial Internacional, va ser la primera missió tripulada de SpaceX en reutilisar tant la càpsula com la primera etapa del eixida.

Vol #	Data i hora (UTC)	Versió, propulsor	Lloc de llançament	Càrrega útil	Massa de càrrega útil	Òrbita	Client	Resultat del llançament	Aterrisage del propulsor
104	8 de giner de 2021 02:15	F9 B5 ♺ B1060.4	CCAFS SLC-40	3500 kg	OTG	Türksat	style="Èxit" |	style="Èxit" |
	Despuix de 6 anys de desenroll des de setembre de 2011, Türksat contracta a Airbus Defense and Space per a construir els satèlits Turksat 5A i 5B, i a SpaceX com a proveïdor de servicis d'abdós llançaments.
105	20 de giner de 2021 13:02	F9 B5 ♺ B1051.8	CEK LC-39A	Starlink 16 v1.0 (60 satèlits)	15.600 kg	OTB	SpaceX	style="Èxit" |	style="Èxit" |
	Primer propulsor en alcançar la seua octava missió. B1051, ademés, trenca el récort de dies entre missions per a un mateix propulsor, en 39 dies des de la missió anterior (SXM-7).
106	24 de giner de 2021 15:00	F9 B5 ♺ B1058.5	CCAFS SLC-40	Transporter-1 (143 satèlits)		OHS	(múltiples clients)	style="Èxit" |	style="Èxit" |
	Primer servici de viage compartit dedicat a minisatélites de SpaceX, llançat a òrbita heliosíncrona. SpaceX bat el récort mundial de màxima cantitat de satèlits llançats en una mateixa missió (l'anterior ho mantenia la missió NG-10 en 108). Entre els satèlits enviats, figuren els primers 10 satèlits Starlink enviats a òrbita polar.
107	4 de febrer de 2021 06:19	F9 B5 ♺ B1060.5	CCAFS SLC-40	Starlink 18 v1.0 (60 satèlits)	15.600 kg	OTB	SpaceX	style="Èxit" |	style="Èxit" |
	Esta missió alvança a la missió 17 de Starlink despuix dels múltiples retarts d'esta última, a llançar-se des del Centre Espacial Kennedy.
108	16 de febrer de 2021 03:59	F9 B5 ♺ B1059.6	CCAFS SLC-40	Starlink 19 v1.0 (60 satèlits)	15.600 kg	OTB	SpaceX	style="Èxit" |	style="Fracasse" |
	La missió es va portar a terme exitosamente, pero no es va poder recuperar el propulsor, trencant aixina una racha de 24 recuperacions exitoses despuix de l'anterior fallo de març de 2020. En una conferència de prensa donada l'1 de març de 2021, Benji Reed (director de vols espacials tripulats de SpaceX) va declarar que una de les cobertes que rodegen la gola d'un dels motors Merlin de la primera etapa, i que protegixen la zona de motors de les flames de l'escape d'estos, tenia una brecha que va permetre que penetraren gasos calents a dita zona, gatillando l'apagat d'eixe motor. I este problema va condicionar la maniobra de reentrada, impossibilitant aplegar a la zona de l'aterrisage.
109	4 de març de 2021 08:24	F9 B5 ♺ B1049.8	CEK LC-39A	Starlink 17 v1.0 (60 satèlits)	15.600 kg	OTB	SpaceX	style="Èxit" |	style="Èxit" |
	Missió posposta 10 voltes des del 29 de giner, i abortada una volta el 28 de febrer. En este llançament, van 1205 satèlits Starlink llançats per SpaceX. 75.º aterrisage exitós d'una primera etapa.
110	11 de març de 2021 08:13	F9 B5 ♺ B1058.6	CCAFS SLC-40	Starlink 20 v1.0 (60 satèlits)	15.600 kg	OTB	SpaceX	style="Èxit" |	style="Èxit" |
	Abdós mitats de la cofia varen ser reutilisades de missions anteriors: una es va usar en les missions ANASIS-II i SXM-7, mentres que l'atra mitat va volar en la missió Sentinel-6A.
111	14 de març de 2021 10:01	F9 B5 ♺ B1051.9	CEK LC-39A	Starlink 21 v1.0 (60 satèlits)	15.600 kg	OTB	SpaceX	style="Èxit" |	style="Èxit" |
	Primera missió d'un Falcon 9 la primera etapa del qual és utilisada per novena volta. 70.º aterrisage exitós d'una primera etapa de Falcon 9. Despuix de 10 dies despuix de la missió Starlink 17, trenca el récort de 12 dies de reutilisació de la plataforma LC-39A fixat en la missió Starlink 13. La cofia va ser la mateixa usada en la missió Transporter-1, fixant-se aixina un récort de reutilisació d'esta de 49 dies.
112	24 de març de 2021 08:28	F9 B5 ♺ B1060.6	CCAFS SLC-40	Starlink 22 v1.0 (60 satèlits)	15.600 kg	OTB	SpaceX	style="Èxit" |	style="Èxit" |
	110.º missió exitosa d'una eixida Falcon 9.
113	7 d'abril de 2021 16:34	F9 B5 ♺ B1058.7	CCAFS SLC-40	Starlink 23 v1.0 (60 satèlits)	15.600 kg	OTB	SpaceX	style="Èxit" |	style="Èxit" |
114	23 d'abril de 2021 09:49	F9 B5 ♺ B1061.2	CEK LC-39A	Crew Dragon C206 «Endeavour»		OTB (EEI)	NASA	style="Èxit" |	style="Èxit" |
	Missió Crew-2 de transport de 4 astronautes a l'Estació Espacial Internacional. Primera missió tripulada de SpaceX reutilisant tant la nau Dragon (Endeavour va ser usada anteriorment en la missió Demo-2) com la primera etapa de l'eixida (anteriorment usada en la missió Crew-1). Considerant a la nau Resilience, és la primera volta des del programa Gemini que dos naus espacials nortamericanes estan en òrbita simultàneament, i va ser la primera volta que dos naus nortamericanes s'acoplen a la EEI.
115	29 d'abril de 2021 03:44	F9 B5 ♺ B1060.7	CCSFS SLC-40	Starlink 24 v1.0 (60 satèlits)	15.600 kg	OTB	SpaceX	style="Èxit" |	style="Sí" |
116	4 de maig de 2021 19:01	F9 B5 ♺ B1049.9	CEK LC-39A	Starlink 25 v1.0 (60 satèlits)	15.600 kg	OTB	SpaceX	style="Èxit" |	style="Sí" |
117	9 de maig de 2021 06:42	F9 B5 ♺ B1051.10	CCSFS SLC-40	Starlink 27 v1.0 (60 satèlits)	15.600 kg	OTB	SpaceX	style="Èxit" |	style="Sí" |
	Primera eixida en amprar una primera etapa utilisada en 10 vols.
118	15 de maig de 2021 22:56	F9 B5 ♺ B1058.8	CEK LC-39A	Starlink 26 v1.0 (52 satèlits) Tyvak-0130 Capella 6 (Capella Whitney 4)	13.520 kg ? 112 kg	OTB	SpaceX Tyvak Nano-Satellite Systems Capella Space	style="Èxit" |	style="Sí" |
	Quart viage compartit d'una missió Starlink. Abdós mitats de cofia són reutilisades d'una missió anterior (missions SiriusXM-7 i NROL-108). Nonagèsima missió exitosa consecutiva d'una eixida Falcon 9.

Futurs llançaments

Els futurs llançaments s'enumeren cronològicament quan hagen plans segurs de realisar-los. L'orde dels llançaments futurs és molt manco segur, ya que el manifest oficial de SpaceX no inclou un cronograma. Les dates de llançament provisionals se citen des de vàries fonts per a cada llançament. S'espera que els llançaments es realisen "no abans de" (NAD) la data indicada.

2021

Data i hora (UTC)	Versió, propulsor	Lloc de llançament	Càrrega útil	Òrbita	Client
2020–2024	F9 B5	CCAFS SLC-40	SpaceX CRS-22, 23, 24, 25, 26	OTB (ISS)	NASA (CRS)
	En 2015, la NASA va otorgar a SpaceX un mínim de sis noves missions de càrrega baix el contracte CRS2 despuix de les 20 missions inicials de la fase 1, que es volaran en una càpsula Dragon 2 no tripulada.
2021	F9 B5	Plantilla:Nobr	Starlink (múltiples llançaments)	OTB	SpaceX
maig 2021	F9 B5	Plantilla:Nobr	SXM 8	OTG	Sirius XM
	Un gran satèlit de transmissió d'alta potència per al servici de radi d'àudio digital (DARS) de SiriusXM es va contractar junt en SXM-7 per a reemplaçar l'antic satèlit XM-4 i permetre la transmissió a radis sense la necessitat de grans antenes terrestres tipo plat.
maig 2021	F9 B5	VAFB SLC-4E	SARah 1 Acompanyant per confirmar-se	OHS	Servici d'inteligència d'Alemània
juny de 2021	F9 B5	VAFB SLC-4E	Transporter-2	OHS	(múltiples clients)
	Momentus ha reservat un viage per a transportar a dos cubesats, gestionats per l'empresa búlgara EnduroSat.
juny de 2021	F9 B5	CC 39A or 40	Türksat 5B	OTG	Türksat
	En 4.500 kg de massa, s'espera posicionar en llongitut 42° E.
Satèlit d'antenes en fase destinat a actualisar els satèlits de vigilància alemans SAR-Lupe.
juny 2021	F9 B5	Plantilla:Nobr	NROL-85	OTB	NRO
	Càrrega classificada per a l'Oficina Nacional de Reconeiximent. Missió classificada otorgada a SpaceX en febrer de 2019.
juny 2021	F9 B5	VAFB SLC-4E	NROL-87	OHS	NRO
	Càrrega classificada per a l'Oficina Nacional de Reconeiximent.
juliol de 2021	Falcon Heavy	Plantilla:Nobr	USSF-44	GEO	USSF
	Càrrega classificada, de massa aproximada de 3700 kg.
juliol de 2021	F9 B5	Plantilla:Nobr	Aurora-4A Acompanyant per confirmar-se	OTG	Astranis
	Este chicotet satèlit geoestacionario té l'intenció de proporcionar 7,5 Gbit/s d'ample de banda a Alaska, en associació en Pacific Dataport, a partir de 2021.
juliol de 2021 o Juny	F9 B5	CC 39A o 40	GPS III-05 «Neil Armstrong»	OTM	U.S. Air Force
	Contracte de fabricació de vehículs espacials adjudicat en febrer de 2013. En setembre de 2018, el vehícul espacial integrava arneses. En març de 2018, la Força Aérea va anunciar que havia adjudicat el contracte de llançament de tres satèlits GPS a SpaceX.
13 de setembre de 2021	F9 B5	CEK LC-39A	SpaceX Crew-3	OTB	NASA
setembre de 2021	F9 B5 ♺	VAFB SLC-4E	WorldView Legion Mission 1	OHS	DigitalGlobe
setembre de 2021	F9 B5	VAFB SLC-4E	SARah 2/3	OHS	Servici d'inteligència d'Alemània
	S'espera que es llance entre novembre de 2020 i setembre de 2021.
11 d'octubre de 2021	F9 B5	CEK 39A	IM-1	translunar	Intuitive Machines
	Primera missió del programa Comercial Llunar Payload Services de la NASA, i seria la primera companyia nortamericana privada en aterrisar una nau espacial en la Lluna. S'espera que el mòdul d'aterrisage transporte fins a 100 kg de càrregues útils i transmeta senyes des de la superfície llunar en una missió que dura 2 semanes. La càrrega consistix en el alunizador Nova-C, el que transportarà 5 càrregues útils suministrades per NASA al sol llunar, com a part del programa CLPS (Commercial Llunar Payload Services).
octubre de 2021	Falcon Heavy	CEK LC-39A	USSF-52	style="Desconegut" |	USSF
	Contracte de càrrega classificada adjudicat en juny de 2018 per $ 130 millons.
octubre 2021	F9 B5	CC 39A o 40	O3b mPOWER (1 - 3)	OTM	SES
	Primera part dels sèt satèlits OTM de SES pels seus servicis de conectivitat O3b de baixa latencia i alt rendiment.
octubre de 2021	F9 B5	CEK LC-39A	Inspiration4	OTB	Privat
17 de novembre de 2021	F9 B5 ♺	CEK LC-39A	Imaging X-ray Polarimetry Explorer (IXPE)	OTB	NASA
	Tres telescopis idèntics de la NASA en una sola nau espacial, dissenyats per a medir rajos X. El contracte de llançament va ser otorgat a SpaceX per $ 50,3 millons.
24 de novembre de 2021	F9 B5	VAFB SLC-4E	Double Asteroid Redirection Test (DART)	heliocéntrica	NASA
	La Prova de redireccionamiento de doble asteroide medirà els efectes cinètics de chocar un impactador contra la superfície d'un asteroide. Serà la primera missió per a demostrar la capacitat de redireccionamiento d'asteroides.
decembre de 2021	F9 B5	VAFB SLC-4E	Transporter-3	OHS	(múltiples clients)

2022

Data i hora (UTC)	Versió, propulsor	Lloc de llançament	Càrrega útil	Òrbita	Client
2022-2026	F9 B5	CEK LC-39A	Quatre llançaments més d'USCV per al programa CTS	OTB (ISS)	NASA (CTS)
	En espera de l'èxit de SpX-DM1 i SpX-DM2, la NASA ha otorgat sis missions en Dragon 2.0 per a transportar fins a quatre astronautes i 100 kg de càrrega a la ISS, aixina com també conten en una funció de pot salvavides per a evacuar als astronautes de la ISS en cas d'emergència. En abril de 2018, la NASA va estimar que SpaceX finalisarà els requisits previs de certificació en algun moment entre agost de 2019 i novembre de 2020, tres mesos despuix de CST-100.
giner 2022	F9 B5 ♺	VAFB SLC-4E	WorldView Legion Mission 2	OHS	DigitalGlobe
giner 2022	F9 B5	CC 39A o 40	O3b mPOWER (4 - 6) (4 - 6)	OTM	SES
	Segona part dels sèt satèlits OTM de SES pels seus servicis de conectivitat O3b de baixa latencia i alt rendiment.
5 de març de 2022	F9 B5	VAFB SLC-4E	Surface Water Ocean Topography (SWOT)	OTB	NASA
	Satèlit nortamericà-europeu destinat a medir l'altitut de la superfície dels cossos d'aigua en precisió de nivell centimétrico.
juliol de 2022	F9 B5	CCAFS SLC-40	Orbitador llunar de Corea Pathfinder (KPLO)	translunar	KARI
	Primera missió llunar de Corea del Sur.
tercer trimestre de 2022	F9 B5 o FH	(per definir-se)	USSF-67	(per definir-se)	USSF
	Primera missió de seguritat nacional per a SpaceX baix el contracte NSSL fase 2.
Finals de 2022	F9 B5	VAFB SLC-4E	Missió àrtica de banda ampla per satèlit	elíptica	Space Norway
	Space Norway llançarà 2 satèlits del sistema de la Missió de Banda Ampla per Satèlit de l'Àrtic (ASBM) en òrbites altament elíptiques (apogeu 43,000 km, perigeo 8,000 km) per a proporcionar cobertura de comunicació a altes latitut no ateses per satèlits geosíncronos.
2022	F9 B5 ♺	A definir	Intelsat 40i	OTG	Intelsat
	Intelsat 40i és un satèlit geoestacionario alvançat que proporcionarà a clients governamentals i empresarials de Intelsat en Amèrica del Nort i Central servicis d'alt rendiment "de costa a costa". Segon llançament de Intelsat en SpaceX despuix de la missió Intelsat 35i de 2017, i primer en un propulsor reutilisat.

Llançaments notables

Primer vol del Falcon 9

Archiu:SpaceX Falcon 9 Flight 1 launch.ogv El 4 de juny de 2010, el primer llançament de Falcon 9 va colocar en èxit una càrrega útil de prova en l'òrbita prevista. Començant en el moment de l'envolament, l'impulsor va experimentar un gir sobre el seu eix llongitudinal. El alabeo es va detindre ans que la nau alcançara la part superior de la torre, pero la segona etapa va escomençar a alabear prop del final del seu encés, caent fòra de control durant el procés de pasivación i creant un halo gaseós de propelente ventilat que es podia vore de tot l'est d'Austràlia, plantejant preocupacions sobre ovnis.

Missions de demostració COTS

Dragon COTS-1 despuix de retornar de l'òrbita.

El segon llançament de Falcon 9 va ser COTS Demo Flight 1 provant una càpsula operativa de Dragon. El llançament va tindre lloc el 8 de decembre de 2010. El propulsor va colocar la nau espacial Dragon en una òrbita d'aproximadament 300 quilómetros. Despuix de dos òrbites, la càpsula va tornar a entrar en l'atmòsfera para despuix ser recuperada front a la costa de Mèxic. Este vol va provar l'integritat del recipient a pressió, el control d'actitut utilisant els propulsors Draco, telemetría, guia, navegació, sistemes de control i l'escut tèrmic PICA-X, i tenia l'intenció de provar els paracaigudes a velocitat. La càrrega útil de prova "secreta" en esta missió va ser una roda de formage. La càpsula ara està en exhibició en la sèu de SpaceX.

El programa de calificació COTS de la NASA va incloure dos vols de prova més; Demo 2 i Demo 3, els objectius del qual es varen combinar en una sola missió Dragon C2+, en la condició de que totes les fites de la Demo 2 es validen en l'espai abans de procedir en l'objectiu final de la demostració: dur a Dragon a l'Estació Espacial Internacional (ISS) i entregant la seua càrrega. Despuix de rebujar alguns retarts de preparació i un llançament abortat, la càpsula Dragon va ser impulsada a òrbita el 22 de maig de 2012, i va provar el seu sistema de posicionament, panels solars, dispositiu de subjecció i sensors de navegació de proximitat. Durant els següents dos dies, la nau espacial va realisar una série de maniobres per a alcançar l'òrbita de la ISS i demostrar la seua capacitat de trobada a distàncies segures. El 24 de maig, totes les fites de la Demo 2 es varen alcançar en èxit, i la NASA va aprovar la missió estesa. El 25 de maig, Dragon va realisar una série de maniobres d'aproximació propenca fins a alcançar la seua posició de retenció final a sol 9 metros de distància del port d'atraque Harmony nadir. L'astronauta Don Pettit posteriorment va agarrar la nau espacial en el braç robòtic de l'estació. Al sendemà, 26 de maig a les 09:53 UTC, Pettit va obrir l'escotilla i va comentar que Dragon "olora a auto nou". En els pròxims dies, la tripulació de la ISS va descarregar la càrrega entrante i va omplir al Dragon en elements requerits en la Terra, com a mostres experimentals i hardware innecessari. La nau espacial va ser despachada el 31 de maig a les 09:49 UTC i va completar en èxit tots els procediments de tornada: desatraque, maniobres d'alluntament de la ISS, ignició per a desorbitar, solsida del tronc, reentrada atmosfèrica, desplegament de paracaigudes i amerizaje en l'oceà. La càpsula Dragon C2+ ara s'exhibix en el Centre Espacial Kennedy.

En la finalisació exitosa d'estes missions de demostració, Falcon 9 es va convertir en el primer llançador comercialment desenrollat per a entregar una càrrega útil a l'Estació Espacial Internacional, aplanant el camí per a que SpaceX i la NASA firmen el primer acort de Servicis de reabastiment comercial per a 12 entregues de càrrega a partir d'octubre de 2012.

CRS-1

Dragon CRS-1 atracat a l'Estació Espacial Internacional (ISS) el 14 d'octubre de 2012, fotografiat des de la Cúpula.

La primera missió operativa de reabastiment de càrrega a la ISS, el quart vol del Falcon 9, va ser llançat el 7 d'octubre de 2012. Als 76 segons despuix de l'envolament, el motor 1 de la primera etapa va sofrir una pèrdua de pressió que va provocar un apagat automàtic d'eixe motor. Els huit motors restants de la primera etapa varen continuar funcionant, i la càpsula Dragon va aplegar a òrbita en èxit. Esta va ser la primera demostració de la capacitat de "motor apagat" de l'eixida en vol. D'acort en les regles de seguritat dels vehículs de visita de la ISS, el propietari de la càrrega útil principal, la NASA, tenia permís contractual per a rebujar un segon reencendido, i per les normes de seguritat requerides per la NASA, la càrrega útil secundària, el satèlit Orbcomm-2, es va lliberar en una òrbita inferior a la prevista. A pesar de l'incident, Orbcomm va dir que varen reunir senyes de prova útils de la missió i varen planejar enviar més satèlits per mig de SpaceX, lo que va ocórrer en juliol de 2014 i decembre de 2015. La missió va continuar fins a la trobada i atraque de la càpsula Dragon en la ISS a on la seua tripulació va descarregar la seua càrrega útil i va tornar a carregar la nau espacial en càrrega per a retornar a la Terra.

Vol inaugural de la versió 1.1

Archiu:SpaceX Falcon 9 Cassiope Launch 29 Sep 2013.webm

SpaceX va llançar el primer vol del Falcon 9 v1.1 (també denominat Block 2), un vehícul de llançament essencialment nou, molt més gran i en major espente que Falcon 9 v1.0, el 29 de setembre de 2013, un llançament de demostració. Encara que l'eixida duya CASSIOPE com una càrrega útil primària, CASSIOPE tenia una massa de càrrega útil molt chicoteta en relació en la capacitat de l'eixida, i ho va fer a una taxa de desconte, aproximadament el 20% del preu normal publicat per a les missions SpaceX Falcon 9 en òrbita terrestre baixa, perque el vol va ser una missió de demostració de tecnologia per a SpaceX.

En acabant de que la segona etapa es va separar del propulsor, SpaceX va realisar una nova prova de vol a gran altitut i alta velocitat, en la que el propulsor va intentar reingresar a l'atmòsfera inferior de manera controlada i desaccelerar a un aterrisage simulat sobre l'aigua. La prova va ser exitosa, pero el propulsor no es va recuperar.

Pèrdua de la missió CRS-7

SpaceX CRS-7 desintegrant-se dos minuts despuix de l'envolament, vist des d'una cambra de seguiment de la NASA.

El 28 de juny de 2015, el vol 19 del Falcon 9 va dur una càpsula Dragon, en la sèptima missió de Servicis de reabastiment comercial a l'ISS. La segona etapa es va desintegrar per una falla interna del estanque de heli, mentres que la primera etapa encara funcionava normalment. Esta va ser la primera falla de missió primària de qualsevol eixida Falcon 9. Ademés dels consumibles i experiments de la ISS, esta missió duya el primer Adaptador d'acoplament internacional (IDA-1), la pèrdua del qual va retardar la preparació del segment orbital nortamericà de l'Estació per a futures missions tripulades.

El rendiment va ser nominal fins a T+140 segons del llançament, quan va aparéixer un núvol de vapor blanc, seguit d'una ràpida pèrdua de pressió del tanc de LOX de la segona etapa. El propulsor va continuar la seua trayectòria fins a la desintegració del vehícul a T+150 segons. La càpsula Dragon va ser expulsada de l'eixida sinistrada i va continuar transmetent senyes fins a impactar en l'oceà. Els funcionaris de SpaceX varen declarar que la càpsula podria haver-se recuperat si els paracaigudes s'hagueren desplegat; no obstant, el software Dragon no incloïa cap disposició per al desplegament de paracaigudes en este tipo de situacions. Investigacions posteriors varen rastrejar la causa de l'accident fins a la falla d'un puntal que assegurava una estany de heli dins del tanc de LOX de la segona etapa. En la violació de l'integritat del sistema de presurisació de heli, l'excés de heli va inundar ràpidament el tanc, lo que finalment va causar una explosió per sobrepresión. L'investigació independent de l'accident fet per la NASA sobre la pèrdua de SpaceX CRS-7 va trobar que la falla del puntal que va conduir a la ruptura del Falcon 9 evidenciava un error de disseny. Específicament, eixe tipo d'acer inoxidable de grau industrial s'havia utilisat en una ruta de càrrega crítica en condicions criogèniques i en condicions de vol, sense examinaciones adicionals de la peça i sense tindre en conte les recomanacions del fabricant.

Versió Full Thrust i primers aterrisages

El històric aterrisage de la primera etapa del vol 20 del Falcon 9 en la zona d'aterrisage LZ-1, CCAFS, 22 de decembre de 2015.

Despuix de pausar els llançaments durant mesos, SpaceX va llançar el 22 de decembre de 2015, la molt esperada missió de tornada a les operacions despuix de la pèrdua de CRS-7. Este llançament va inaugurar una nova versió de Falcon 9 Full Thrust (també denominada inicialment Block 3) de la seua eixida insígnia, que oferix un major rendiment, especialment gràcies al subenfriamiento dels propergoles. Despuix de llançar una constelació d'11 satèlits de segona generació Orbcomm-OG2, la primera etapa va realisar una prova de descens i aterrisage controlat per octava volta, i SpaceX va intentar aterrisar el propulsor en terra per primera volta. Va conseguir retornar la primera etapa en èxit a la Zona d'Aterrisage 1 en Cap Canyaveral, marcant la primera recuperació exitosa d'una primera etapa d'eixida que va llançar una càrrega útil a òrbita. Despuix de la recuperació, el propulsor va realisar més proves en terra i despuix va ser deixat en exhibició permanentment fòra de la sèu de SpaceX en Hawthorne, Califòrnia.

El 8 d'abril de 2016, SpaceX va entregar la seua missió de reabastiment comercial a l'Estació Espacial Internacional per a marcar la tornada al vol de la càpsula Dragon, despuix de la pèrdua de CRS-7. Despuix de la separació, la primera etapa va desaccelerar en una maniobra de reculada, va tornar a entrar en l'atmòsfera, va eixecutar un descens controlat automàtic i va aterrisar verticalment en el barco no tripulat Of Course I Still Love You, marcant el primer aterrisage exitós d'una eixida en una nau en el mar. Est va ser el quart intent d'aterrisar en un barco no tripulat, com a part de les proves experimentals de descens controlat i aterrisage de la companyia.

Pèrdua d'Amos-6 en la plataforma de llançament

L'1 de setembre de 2016, el 29° eixida Falcon 9, una versió Full Thrust, va explotar en la plataforma de llançament mentres es carregava el propelente per a una prova d'encés estàtic prèvia al llançament. La càrrega útil, el satèlit israelita Amos-6, parcialment comissionat per Facebook, va ser destruïda en el llançador. El 2 de giner de 2017, SpaceX va emetre una declaració oficial que indica que la causa de la falla va ser un revestiment colapsat en un dels estanys presurizados d'heli, ubicats dins de l'estany de LOX de la segona etapa, lo que va provocar perforació que varen permetre que s'acumulara oxigen líquit i/o sòlit baix dels bri de carbono de l'envoltura de l'estany COPV, que posteriorment es varen encendre possiblement per la fricció dels fils trencats.

Primer llançament d'una primera etapa restaurada

El 30 de març de 2017, el vol n.°32 va llançar el satèlit SES-10 en el propulsor de primera etapa B1021, que havia segut utilisat prèviament per a la missió CRS-8 un any abans. El núcleu es va recuperar en èxit per segona volta, despuix de lo que va ser retirat de servici, sent exhibit en Cap Canyaveral.

Zuma

Zuma era un satèlit classificat del govern dels Estats Units i va ser desenrollat i construït per Northrop Grumman a un cost estimat de 3.500 millons de dólars. El seu llançament, originalment planejat per a mediats de novembre de 2017, es va pospondre fins a giner de 2018 a mida que s'evaluaven les proves de carenat per a un atre client de SpaceX. Despuix d'un exitós llançament de Falcon 9, la primera etapa va aterrisar en LZ-1. Informes no confirmats varen sugerir que la nau espacial Zuma es va perdre, en afirmacions de que la càrrega útil va fallar despuix del llançament orbital, o que l'adaptador proporcionat pel client no va poder lliberar el satèlit de l'etapa superior, mentres que atres afirmacions varen argumentar que Zuma estava en òrbita i operant encubiertamente. La directora d'operacions de SpaceX, Gwynne Shotwell, va declarar que la seua Falcon 9 "va fer tot correctament" i que "l'informació publicada que és contrària a esta declaració és categòricament falsa". Un informe preliminar va indicar que l'adaptador de càrrega útil, modificat per Northrop Grumman despuix de comprar-ho a un subcontratiste, no va conseguir separar el satèlit de la segona etapa en condicions de gravetat zero. Per la naturalea classificada de la missió, no s'espera més informació oficial.

Vol de prova del Falcon Heavy

El llançament inaugural del Falcon Heavy va ocórrer el 6 de febrer de 2018, marcant el vol del llançador més poderós des del transbordador espacial, en una capacitat de càrrega teòrica per a òrbita terrestre baixa de més del doble respecte a l'eixida Delta IV Heavy. Abdós propulsors laterals varen aterrisar casi simultàneament despuix d'un vol de dèu minuts. El núcleu central no va poder aterrisar en una plataforma flotant en el mar. L'eixida va dur un automòvil i un maniquí a una òrbita heliocéntrica excèntrica que aplega més allà del afelio de Mart.

Tercer vol d'un propulsor

El 3 de decembre de 2018, Spaceflight SSO-A (SmallSat Express) va ser la primera missió en un propulsor usat per tercera volta.

Primer vol de Crew Dragon

El 2 de març de 2019, SpaceX va llançar el seu primer vol orbital de Dragon 2 (Crew Dragon). Va ser una missió sense tripulació a l'Estació Espacial Internacional. La nau Dragon 2 contenia un maniquí cridat Ripley, que estava equipat en múltiples sensors per a recopilar senyes sobre cóm se sentiria un humà durant el vol. Junt en el maniquí es va enviar càrrega per als astronautes, consistents en aliments i atres suministraments. També a bordo es va colocar un joguet de peluig en la forma del planeta Terra, denominat "indicador de ingravidez de súper alta tecnologia". El joguet es va convertir en un èxit en l'astronauta Anne McClain, qui mostrava el peluig en la ISS tots els dies.

La nau va passar sis dies en l'espai, inclosos cinc acoplats en l'Estació Espacial Internacional. Durant eixe temps, es varen provar varis sistemes per a assegurar-se de que el vehícul estiguera llest per a que els astronautes nortamericans Doug Hurley i Bob Behnken puguen realisar el primer vol tripulat de la nau cap a la ISS. Crew Dragon es desacopló i va realisar un encés de reentrada abans d'amerizar el 8 de març de 2019 a les 08:45 hora local, 320 km front a la costa de Florida.