Propelente d'eixides
_is_shaped_by_a_Worker.png)
Els propelentes usats per a motors d'eixida, també cridats propergol o propulsante,[1] són substàncies molt diverses podent estar en estat sòlit, líquit, gaseós o mixt. Estos propelentes reaccionen en la cambra d'espente o cámara, generant gasos a alta pressió i gran temperatura. Quan estos gasos ixen per la tovera a gran velocitat, generen l'espente necessari per a elevar i accelerar l'eixida.
Classificació segons l'estat físic
[editar | editar còdic]Propelentes líquits
[editar | editar còdic]AP
Eixemples de propelentes líquits són:[2]
- Hidrogen líquit (combustible) i oxigen líquit (oxidant).
- RP-1 (queroseno refinat, combustible) i oxigen líquit (oxidant).
- hidrazina (combustible) i tetróxido de nitrogen (oxidant).
- peròxit d'hidrogen, com monopropelente.
Propelentes sòlits
[editar | editar còdic]AP
Entre els propelentes sòlits trobem:[2]
- Els combustibles solen ser metals en forma de pols com magnesi, alumini o zirconio.
- Els oxidants poden ser: nitrat d'amoni, perclorato de sodi, o substàncies similars.
Tenen la desventaja de que una volta encesos no és possible regular o detindre la reacció. Una volta que és encés el motor, proporciona l'espente per al que va ser calculat i no hi ha forma de detindre el procés. Pero per un atre costat, tenen la ventaja del menor cost del disseny i fabricació del motor intern.[3]
Una ventaja adicional és el seu almagasenament: el propelente sòlit pot almagasenar-se per molt temps en l'eixida abans de l'envolament, en canvi el líquit cal carregar-ho hores abans de l'envolament, per lo que per als missils és comunament utilisat.[3]
Va ser usat en eixides com Ariane 5 o el transbordador espacial.[3]
Propelentes gaseosos
[editar | editar còdic]AP En motors de propulsió electrostàtica o electromagnètica (com el Propulsor a efecte Hall o Propulsor iònic) s'usen com propelentes gasos els ions dels quals són accelerats pel camp electromagnètic i expulsats a grans velocitats, lo que genera la propulsió.[4] Generalment s'usa el gas Xenón per a este objectiu.[5]
Classificació segons el número de substàncies
[editar | editar còdic]Segons el número de substàncies implicades en les reaccions de formació dels gasos d'espente, es pot parlar de:[2]
- Monopropelentes: Consten d'un sol component per lo que no es deu suministrar l'oxidant. Els monopropelentes sòlits són relativament estables en condicions normals de temperatura i pressió. En propelentes líquits, una gran ventaja és que simplifiquen notablement el sistema d'alimentació, pero sacrificant eficiència propulsiva; la seua desventaja és que presenten greus problemes de seguritat degut a que són capaces de lliberar energia almagasenada sense necessitat de que una atra substància intervinga. En abdós casos, els monopropelentes poden tindre atres components en chicotetes cantitats: aditius, catalisadors, etc. Eixemples: Nitrometano, N-Propyl-Nitrat, Peròxit d'hidrogen i Hidrat d'Hidrazina.
- Bipropelentes: Consten de dos components: combustible i oxidant, que es fan aplegar a la cámara, a on es mesclen i provoquen una reacció d'òxit-reducció. Per mig d'esta reacció s'extrau energia dels reactius, cedint-la en forma de calor i pressió.[6] Eixemples: Hidrogen i Oxigen líquits.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ En el llibre "Rumbo al cosmos. Els secrets de la astronáutica" (febrer 2011) de Javier Casat. ISBN 978-84-614-7385-4, s'utilisa la paraula "propulsante" a lo llarc de tot el llibre per a fer referència a este concepte.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Introducció general a la tecnologia de propulsió. Varis autors. Editorial de l'Universitat Nacional de Colòmbia. Pág. 30 i següents.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Llibre "Rumbo al cosmos. Els secrets de la astronáutica" (febrer 2011) de Javier Casat. ISBN 978-84-614-7385-4 Segona part: "Tecnologia espacial", títul "Llaures I: la polèmica del propulsante sòlit", aproximadament en el lloc 23% del llibre. Descàrrega: [1] [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Artícul en la pàgina web de la ESA dedicada a propulsors elèctrics d'efecte Hall, titulat "Electric Spacecraft Propulsion. Hall Effect Thrusters", en anglés. [3] Consultat el 21mar14
- ↑ Artícul en la pàgina web alta-space.com, dedicada a propulsors elèctrics d'efecte Hall, titulat "Hall Effect Thrusters", en anglés. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 4 de giner de 2016. Consultat el 4 de giner de 2016. Consultat el 21mar14
- ↑ Duarte Muñoz, Carlos (1973). Dissenye i Construcció d'una Eixida de propelente líquit per a sondeig Atmosfèric (en espanyol), Ciutat de Mèxic.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Propelente de cohetes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.