Comissió Nacional d'Activitats Espacials
La Comissió Nacional d'Activitats Espacials, més coneguda com CONAE, és l'agència espacial del Govern d'Argentina responsable del Pla Nacional Espacial.
El 28 de maig de 1991 va escomençar a funcionar l'agència, remplazando a la Comissió Nacional d'Investigacions Espacials (CNIE) el història de les quals es remonta a l'any 1960, esta última va conseguir grans fites en les décades de 1960 i 1970. Actualment és l'organisme competent per a entendre, dissenyar, eixecutar, controlar, gestionar i administrar proyectes, activitats i emprendimientos en matèria espacial en tot l'àmbit de la República Argentina.
Per a complir en l'eixecució del Pla Nacional Espacial d'Argentina la CONAE conta en informació espacial generada per satèlits construïts i dissenyats en l'Argentina dels quals es destaca la serie Satèlits d'Aplicacions Científiques (SAC). En conjunt en l'empresa INVAP de Bariloche (Societat de l'Estat) i associant-se principalment en l'agència dels Estats Units, (NASA), proveïx la plataforma satelital i la majoria dels instruments de dits satèlits. Estos són controlats des de l'Estació Terrena Còrdova situada en la província de Còrdova. Més de 80 universitats, ents, organismes i empreses nacionals participen en els proyectes i activitats d'este Pla Espacial.
Història
- Artícul principal → Història de l'astronáutica en l'Argentina.
CNIE
- Artícul principal → CNIE.
Va ser un organisme depenent de la Força Aérea Argentina, fundat el 28 de giner de 1960, sent designat president de l'organisme l'ingenier Teófilo M. Tabanera.
Aixina mateix entre 1963 i 1971 va operar l'Institut Civil de Tecnologia Espacial. Va realisar 150 llançaments: l'últim d'ells en una eixida d'una etapa, combustible sòlit, 46 dm de llongitut i 110 kgcita requerida de massa que va alcançar una altura de 82 km; transportant com a passager una mona mentres els paràmetros de la seua temperatura corporal i ritme cardíac eren transmesos a la base.[1] cal aclarir que el ICTE estava constituït per jóvens entre 15 i 30 anys. Tots els elements del seu programa varen ser sempre de producció nacional.
Llançaments tripulats (1967-1969)
L'11 d'abril de 1967 des de l'Escola de Tropes Aerotransportadas de Còrdova, com a part del Proyecte BIO va ser llançat pel Eixida Yarará, una càpsula en el Rata Belisario, que va permanéixer 30 minuts en ingravidéz. Va ser el primer ser viu d'orige argentí i el quarto en el món en abandonar l'atmòsfera terrestre i aterrisar sano y salvo de regrés en la superfície, seguint-li el Mona Juan en 1969.[2]
Programa Còndor (1967-1969)
El Còndor va ser un programa tecnològic desenrollat per la Força Aérea Argentina iniciat per la dictadura militar en 1983 i cancelats per pressió del Govern federal dels Estats Units durant la presidència de Carlos Menem en 1991.
CONAE
Després de que el govern ordenara la cancelació del programa del Còndor, que haguera dotat a l'Argentina del seu propi llançador satelital la CNIE es dissol i li dona pas a la CONAE, creada el 28 de maig de 1991 pel govern de Carlos Menem.[3][4]
Esta va heretar les instalacions aeroespacials de la Força Aérea situades en la ciutat de Buenos Aires, les bases en Falda del Carmen, província de Còrdova, aixina com partix del personal civil involucrat en el proyecte cancelat. També la base Centre d'Experimentació i Llançament de Proyectils Autopropulsados Chamical a on es varen reprendre els experiments.[5]
En 1998 va ser invitada per la NASA a unir-se al proyecte de la construcció de l'Estació Espacial Internacional (ISS). Pero el govern va rebujar l'oferta degut a que significava una despesa de 10 millons de dólars, lo que significava molts diners en eixe llavors. Pero aixina i tot solament es va llimitar a participar en la realisació d'alguns experiments.
En novembre de 2012, per mig del decret 2197/2012 es transferix la Comissió Nacional d'Activitats Espacials (CONAE) a l'òrbita del Ministeri de Planificació Federal, Inversió Pública i Servicis.[6]
A través del decret 242/2016 el Poder Eixecutiu va dispondre que des del 26 de giner de 2016 la CONAE passa a formar part del Ministeri de Ciència, Tecnologia i Innovació de la Nació.[7]
Programa Espacial Argentí (1991-present)
- Artícul principal → Programa espacial d'Argentina.
Este Programa té com a objectiu millorar la tecnologia espacial del país i realisar investigacions en fins pacífics i benèfics per al país. Durant estos anys es varen desenrollar numerosos satèlits en colaboració de les agències espacials brasileres i italianes. Després estos devien ser enviats a Estats Units per a que siguen llançats; per este motiu este programa té com un dels seus objectius fonamentals crear una plataforma de llançament molt provablement en les províncies de Còrdova, o Terra del Fòc.[8]
Proyecte Série SAC (1996-2011)
SAC-B va ser llançat en novembre de 1996. Els objectius del SAC-B, com a primer satèlit científic argentí, varen anar l'estudi alvançat de la física solar i l'astrofísica, per mig de l'observació de fulguraciones solar, erupció de rajos gamma i radiació X del fondo difuso i àtoms neutres d'alta energia. La missió va permetre l'entrenament d'un grup humà important tant per a la preparació dels centres de control (hardware i software) com per al control dels satèlits.
El SAC-A va ser llançat el 3 de decembre de 1998. Va posar a prova una série d'instruments desenrollats en el país, potencialment aplicables en atres Missions. Va estar també dedicat a experimentar, tant l'infraestructura de material com l'humana dels equips de telemetría, telecomando i control.
El SAC-C és el Primer Satèlit Argentí d'Observació Terrestre. Va ser llançat en novembre de 2000 i la seua funció és obtindre informació del país per a satisfer necessitats que no són cobertes per atres satèlits.
El SAC-D va ser llançat el 10 de juny de 2011 des de la base Vandenberg de la Força Aérea dels Estats Units, per a recolectar senyes per llarcs periodos de temps de la superfície de la terra, la biosfera, l'atmòsfera terrestre, i els oceans.[9]
Proyecte SAOCOM (1998-present)
- Artícul principal → SAOCOM.
El proyecte SAOCOM va ser presentat en l'any 1998, en l'objectiu de brindar informació de sols, aigües i vegetació, aixina com prevenció i gestió de catàstrofe per mig d'observacions en la seua radar en banda L.
Des de 1992, la CONAE i l'Agència Espacial Italiana varen colaborar junts en els proyectes SAC-B i SAC-C. Al mateix temps que la CONAE anunciava el proyecte SAOCOM, Itàlia va escomençar a desenrollar el proyecte Cosmo-SkyMed de similars característiques, encara que en un rol dual (civil i militar) i antena radar de banda X. Les bones relacions entre les agències va dur a una série de charrades preliminars que es varen portar a terme a fins dels 90 i inicis dels 2000, en les que es varen assentar les bases de lo que seria el SIASGE, Sistema Italo Argentí de Satèlits per a la Gestió d'Emergències. Dit sistema, que va ser firmat en juliol de 2005, permet compartir l'informació obtinguda pels satèlits argentins i italians aixina com l'us d'estacions terrenas. L'acort va ser renovat en maig de 2016.
El satèlit SAOCOM 1A va ser llançat exitosamente en octubre de 2018.[10]
Proyecte SABIA-MAR o SAC-E (2018-present)
- Artícul principal → SABIA-MAR.
Este satèlit formarà part de la série SAC, en la denominació SAC-E. En particular, la missió d'observació de la Terra denominada SABIA-MAR consistix en el primer satèlit construït de manera conjunta entre l'Argentina i Brasil. El seu us està orientat a la prevenció meteorològica, l'estudi de la mar, l'agricultura, l'estudi de la deforestació i la geologia. Açò es realisa en alta resolució espectral, espacial i temporal sobre l'àrea del MERCOSUR. El seu llançament està previst per a 2018.[11]
Programa 2MP (2012-present)
Este programa té com a objectiu que dos millons d'alumnes entre huit i setze anys de les escoles d'Argentina coneguen, tinguen accés i utilisen l'informació d'orige satelital, i que puguen aplicar-l'en lo sucesivo a les activitats que desenrollen en l'àmbit de la seua vida quotidiana. En l'objectiu de poder formar als primers astronautes del país.[12]
Proyectes i Missions
Missions
| Nom | Llançador | Data | Objectiu | Resultat | Detalls |
|---|---|---|---|---|---|
|
Pegasus XL | 4 de novembre de 1996 | Observatori espacial | Fracasse | Fallo del llançador. |
 SAC-A |
Transbordador Endeavour | 14 de decembre de 1998 | Experimental | Èxit | Primer satèlit argentí d'us científic llançat a l'espai. |
 SAC-C |
Delta II | 21 de novembre de 2000 | Observació terrestre | Èxit | Va deixar de funcionar en 2013. |
 SAC-D |
Delta II | 10 de juny de 2011 | Observació climàtica i oceanogràfica | Èxit. | Va deixar de funcionar en 2015. |
 SAOCOM 1A |
Falcon 9 | 7 d'octubre de 2018[13] | Observació terrestre | Èxit. | Satèlit en radar d'obertura sintètica en banda L. |
SAOCOM 1B |
Falcon 9 | 30 d'agost de 2020 | Observació terrestre | Èxit | Satèlit en radar d'obertura sintètica en banda L. |
| SARE | Tronador | TBA | Demostrador tecnològic | En desenroll | Satèlit d'arquitectura segmentada. Primer en ser llançat a l'espai per un eixida de fabricació nacional. |
 SABIA-MAR 1 |
- | TBA | Informació d'Aliment, Aigua i Ambient | En desenroll | Missió conjunta en Brasil. |
Llançadors
Proyecte Injector Satelital de Càrregues Útils Llaugeres
- Artícul principal → Proyecte Tronador.
Es tracta d'un eixida de dos etapes, que es pretén utilisar per a colocar en òrbita satèlits chicotets. Per al seu desenroll es va crear una série de vehículs més chicotets denominats "VEx" (Vehículos Experimentales) que varen estar en us des de l'any 2014 fins a 2017.[14]
Presupost
El presupost de la CONAE, està destinat al desenroll i estudi d'aparats per a l'Exploració espacial i està calculat en 1 863 millons de pesos en l'any 2016. (US$ 180 millons)
Este presupost es troba en aument per l'interés creixent en fomentar l'exploració de l'espai en l'Argentina, i la realisació dels diferents proyectes que es tenen en marcha.
Instalacions
Centres d'Investigació
Centre Espacial Teófilo Tabanera, Falda del Carmen, Còrdova.[15][16] Centre de Control de Missió, Falda del Carmen, Còrdova. Facilitat d'Integració i Ensajos, Falda del Carmen, Còrdova. Institut d'Alts Estudis Mario Gulich, Falda del Carmen, Còrdova.
Estacions Terrenas
Estació Terrena Còrdova, Falda del Carmen, Còrdova. Estació Terrena Terra del Fòc, Tolhuin, Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur.
Bases de Proves
Centre d'Experimentació i Llançament de Proyectils Autopropulsados Chamical, La Rioja. Port espacial de Punta Indi, Buenos Aires. Complex Argentí d'Accés A l'Espai, Buenos Aires.
Empreses
INVAP, Sant Carlos de Bariloche, Riu Negre. VENG
Vore també
Ciència i tecnologia en Argentina
- [[Archiu:{{#switch:Argentina|20px|Vore el portal sobre Argentina]] Portal:Argentina. Contingut relacionat en Argentina.
- [[Archiu:{{#switch:Exploració espacial|20px|Vore el portal sobre Exploració espacial]] Portal:Exploració espacial. Contingut relacionat en Exploració espacial.
Satèlits de l'Argentina Programa espacial d'Argentina Exploració espacial Carrera espacial llatinoamericana
Referències
- ↑ Leonardo Moledo. «Un chicotet bot per a la mona».
- ↑ Reflexiones per a la nació llatinoamericana.com. «Rates argentines a l'espai» (en espanyol). Consultat el 7 d'agost de 2011.
- ↑ «Decrete Nacional 995/91 - Creació de la Comissió Nacional d'Activitats Espacials.» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 24 de novembre de 2007.
- ↑ «Condor II» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 9 d'octubre de 2011. Consultat el 7 d'agost de 2011.
- ↑ «Històric, des de Chamical Exitós llançament de l'eixida» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 19 de giner de 2012. Consultat el 7 d'agost de 2010.
- ↑ «Decrete 2197/2012 - Transfiérese la Comissió Nacional d'Activitats Espacials (CONAE) a l'òrbita del Ministeri de Planificació Federal, Inversió Pública i Servicis.» (en espanyol).
- ↑ «La CONAE depén ara del Ministeri de Ciència» (en és). Latam Satelital. Consultat el 24 de giner de 2020.
- ↑ programaespacial.com. «ARGENTINA RETOMA SU EXPLORACION ESPACIAL» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 7 d'agost de 2011.
- ↑ Argentina.com. «Un nou satèlit argentí, el SAC-D» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 5 de juliol de 2010. Consultat el 7 d'agost de 2011.
- ↑ «[1]». Consultat el 8 d'octubre de 2018 (en és).
- ↑ «Brasil i Argentina asseguren l'alvanç de dos satèlits d'observació oceanogràfica SABIA-MAR» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 2014-09-03.
- ↑ Programa 2MP.com. «¿Qué és el Programa 2MP?» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 2 de setembre de 2011. Consultat el 7 d'agost de 2011.
- ↑ «[2]». Consultat el 14 de giner de 2018.
- ↑ «[3]». Consultat el 8 de giner de 2018.
- ↑ Ubicació geogràfica Centre Espacial Teófilo Tabanera
- ↑ CENTRO ESPACIAL "TEÓFILO TABANERA" - CONAE
Enllaços externs
Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Comissió Nacional d'Activitats Espacials.
Lloc Oficial de la CONAE Argentina en l'Espai
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Comisión Nacional de Actividades Espaciales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.