SAC-A
SAC-A era un satèlit experimental chicotet desenrollat per la CONAE, que va ser llançat pel transbordador Endeavour en la missió STS-88 en decembre de 1998. Este chicotet satèlit va portar a terme experiments que varen ser la base per als satèlits SAC-C i SAC-D / Aquarius.[1][2]
Història
[editar | editar còdic]El 16 d'octubre de 1997 la NASA i la CONAE varen firmar un memoràndum d'enteniment per al desenroll i llançament del satèlit. Segons l'acort, el Centre de vol espacial Goddard proporcionaria assistència tècnica i desenrollaria el sistema de eyección per a desplegar el satèlit en òrbita.
SAC-A va ser el segon satèlit construït per INVAP.[1] La seua missió era provar sistemes òptics, de generació d'energia, transmissió de senyes a terra per a futures missions satelitales argentines, com el SAC-C. El disseny i integració final del satèlit va ser de 8 mesos i va tindre un cost de 15 millons de USD.[1]
Instruments
[editar | editar còdic]El satèlit és un cilindre de 68 kg estabilisat per rotació, la seua energia és proporcionada per panels solars. La seua càrrega útil consistia de:[2] Un receptor DGPS que permet al satèlit determinar la seua posició de forma autònoma Una cambra dissenyada per a evaluar el rendiment del sistema en l'espai Celes fotovoltaiques fabricades en Argentina per a evaluar el seu rendiment en l'espai Un magnetómetro per a medir el camp magnètic de la Terra Sistema de radi per a seguiment de ballenes en perill d'extinció[3]
Desenroll de la missió
[editar | editar còdic]El satèlit va ser llançat el 4 de decembre de 1998 en la missió STS-88 del transbordador espacial, l'objectiu principal del qual era l'ensamblage del Nodo Unity. El satèlit va ser desplegat del transbordador el 14 de decembre, en una òrbita de 388 km × 401 km en un inclinament de 51,6°. El seu control es va realisar des del Centre Espacial Teófilo Tabanera, en els últims dos mesos del seu funcionament la CONAE ho va aprofitar per a ensenyar telemetría i control de satèlits a estudiants. El satèlit es va cremar en entrar en l'atmòsfera el 25 d'octubre de 1999, havent transmés de manera correcta senyes i imàgens.[4][1]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Maqueta del satèlit en les oficines de CONAE
-
Primers minuts de vol lliure
-
Panels solars desplegats
-
SAC-A en òrbita
.jpg){kind=link}
Vore també
[editar | editar còdic]Satèlits de l'Argentina
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre SAC-A.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «SAC-A - satellite» (en anglés). INVAP. Archivat des d'el original, el 1 de febrer de 2018. Consultat el 31 de giner de 2018.
- ↑ 2,0 2,1 «Memorandum of Understanding Between the UNITED STATES OF AMERICA and ARGENTINA» (en anglés i espanyol). Consultat el 31 de giner de 2018.
- ↑ «STS-88 Shuttle Mission Imagery» (en anglés). NASA. Archivat des d'el original, el 8 de maig de 2015. Consultat el 31 de giner de 2018.
- ↑ «SAC-A» (en anglés). Astronautix. Consultat el 31 de maig de 2019.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Pàgina oficial CONAE [1]
Satèlits del Pla Espacial Argentí. [2] Pàgina oficial INVAP [3]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «SAC-A» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.