Proyecte Tronador
El proyecte Injector Satelital de Càrregues Útils Llaugeres (Iscul),[1] també conegut com Tronador, és un programa d'una família d'eixides espacials desenrollada per la Comissió Nacional d'Activitats Espacials de l'Argentina en la participació de l'empresa VENG S. A., en el marc del Programa Investigació i Desenroll de Mijos d'Accés a l'Espai del Pla Nacional Espacial.[2][nota 1] El seu objectiu és posar en òrbita als satèlits de la série SARE per a aplicacions pacífiques de l'observació de la Terra.[4]
El proyecte consistia originalment del llançador Tronador II, el qual tenia una capacitat per a llançar una càrrega útil de 250 kg a 600 km en una òrbita polar. Dit llançador va ser cancelat i substituït pel major i més potent Tronador III, tenint capacitat per a un reencendido del motor de l'etapa superior lo que li permetrà colocar càrregues de 1000 kg a 600 km. A la seua volta, en l'any 2020 es va anunciar el desenroll del Vehícul Llançador Espacial (VLE), una versió menor del Tronador III enfocada en el llançament de satèlits chicotets.[5][6][7][8]
Els llançaments orbitales es realisaren des del Centre Espacial Manuel Belgrano, mentres que les proves suborbitales es realisen des del Centre Espacial de Punta Indi.[9]
Història i desenroll
Despuix de la creació de la CONAE, l'agència va realisar uns plans estratègics denominats "Pla Espacial Nacional" (PEN), en els quals es determinaria els objectius de l'agència, principalment els satelitales.[10] En la revisió dels anys 1995-2006 es menciona per primera volta l'idea d'evaluar la factibilidad de desenrollar un "Vehícul Espacial de Nova Generació", que finalment es convertiria en el proyecte Injector Satelital de Càrregues Útils Llaugeres.[11]
El 19 d'octubre de 1998, es crea per decret l'empresa VENG, qui seria l'encarregada del desenroll, producció, operació i mercadotècnia del programa.[12][11] Durant els seus primers anys l'empresa es dedicaria a realisar estudis teòrics de la factibilidad del proyecte.[13] Per eixe llavors, la CONAE va considerar, sense èxit, la possibilitat d'inversió privada en l'empresa, per la falta d'inversió estatal.[11] En febrer de 2007, CONAE i l'empresa firmarien el contracte per a realisar el proyecte Tronador, i a partir de juny del mateix any, també rebria fondos estatals.[13][11] En l'any 2014, va començar la construcció del Centre Espacial de Punta Indi (CEPI) i el Centre Espacial Manuel Belgrano (CEMB).[14][15] En el CEPI es portarien a terme els primers llançaments suborbitales de prototips del programa.
El 27 d'agost de 2015 és presentat per primera volta el Tronador III, el qual aumentava les capacitats del Tronador II.[16] Per les similituts entre els llançadors, la CONAE va decidir favorir el desenroll del Tronador III i cancelar el llançador original.[11]
El 15 de juliol de 2020, VENG i CONAE varen anunciar el desenroll del Vehícul Llançador Espacial (VLE), un microlanzador dissenyat per a provar les bases de desenroll del Tronador III i aumentar la madurea tecnològica de les operacions en un menor cost de desenroll tecnològic i inversió econòmica, i cobrir el segment comercial de llançament de satèlits chicotets.[8]
El 15 de juny de 2023, el president de la Nació, Alberto Fernández va visitar en el Centre Espacial de Punta Indi el tancament del prototip de tanc de la primera etapa del Tronador II, tecnologia habilitante que permetrà alcançar la fabricació final dels tancs estructurals de primera etapa, que complixen de manera simultànea la funció de fuselage i almagasenament dels propelentes.[17]
Variants
Tronador II
La primera versió de la família de llançadors consistia en un llançador de dos etapes d'uns 28 metros d'altura i uns 2.5 metros d'ample, en un pes en buit d'al voltant de 5.1 tonellades i ple de 67 tonellades, en capacitat de posar 250 quilograms de càrrega útil en una òrbita polar a 600 quilómetros.[16]
Tronador III
Tronador III és la tercera etapa del proyecte de desenroll de llançadora espacial o eixida de transport argentí a càrrec de la Comissió Nacional d'Activitats Espacials (CONAE), organisme governamental responsable del Pla Nacional Espacial d'Argentina. Va ser presentat el dijous 27 d'agost de 2015 en el Hotel Panamericà de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires durant el seminari de Ciència, Tecnologia i Innovació «Del Creiximent al Desenroll», organisat per la Fundació Desenrolle Argentí (DAR).[18]
Es preveu que el Tronador III, a diferència del Tronador II, tinga una càrrega de 1000 kg a òrbita baixa terrestre i la capacitat de reencendido de la segona etapa.[16]
Història
El Tronador III va ser presentat el dijous 27 d'agost de 2015 en el Hotel Panamericà de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires durant el seminari "Del Creiximent al Desenroll" presentat per Conrado F. Varotto a on, ademés de presentar missions satelitales, va presentar el Tronador III.[18] Varotto va afirmar que el Tronador III "estarà llest uns mesos despuix del Tronador II, ya que és molt similar, pero podrà dur 1000 kg de càrrega a òrbita polar LEO". Va revelar aixina mateix que estos vectores conten en un desenroll de components nacionals del 92%.[18]
Característiques
El Tronador III compartix el mateix diàmetro del Tronador II (2,5 metros) pero l'altura del Tronador III es vorà incrementada en 6 metros (34 metros en total).[18] El seu pes buit serà de 6,6 tonellades, mentres que el mateix en càrrega completa de combustible serà de 89 tonellades, podent situar una càrrega útil de 1000 kg en òrbita LEO polar a 600 km d'altura i contarà en capacitat de reencender la segona etapa.[16] De la mateixa manera que el Tronador II, posseïx dos etapes, la primera composta per 4 motors de 30 tonellades d'espente cada u, alimentats en RP-1, i una segona etapa dotada en un motor hipergólico de metilhidrazina i tetraóxido de dinitrógeno.[5] El seu pes en buit és de 6,675 tonellades, mentres que al moment de l'envolament tindrà un pes de 90 tonellades.[5][16]
Vehícul Llançador Espacial
El VLE utilisarà el mateix combustible que el Tronador III, la primera etapa estarà propulsada pels motors Karut que posseïxen 2,5 tonellades d'espente. Dits motors són fabricats per mig d'impressió 3D.[5]
Instalacions
Centre Espacial de Punta Indi
- Artícul principal → Centre Espacial de Punta Indi.
El Centre Espacial de Punta Indi es troba ubicat en la localitat de Pipinas. Des del centre es varen realisar els llançaments suborbitales dels prototips VEx, posseïx també banc de proves per a motors, una fàbrica d'estructures i un taller d'integració.[16][19]
Centre Espacial Manuel Belgrano
- Artícul principal → Centre Espacial Manuel Belgrano.
El Centre Espacial Manuel Belgrano es troba pròxim a Baïa Blanca, en terrenys que pertanyien anteriorment a la Base Naval Port Belgrano. Serà la base per als llançaments orbitales del programa, junt en l'àrea d'integració final del llançador i una estació terrena per a realisar el seguiment del llançador.[20][21]
Estació Terrena Terra del Fòc
- Artícul principal → Estació Terrena Terra del Fòc.
L'Estació Terrena Terra del Fòc rebrà la telemetría i senyes del llançador durant l'última etapa del vol, previ a l'injecció d'òrbita, a la seua volta serà el primer punt de contacte en els satèlits desplegats.[22][23][24]
Centre Espacial Teófilo Tabanera
- Artícul principal → Centre Espacial Teófilo Tabanera.
Des del Centre Espacial Teófilo Tabanera ubicat en la Província de Còrdova es porta a terme les tasques d'operació, monitoreo i control de l'Estació Terrena Terra del Fòc.[25] A la seua volta posseïx un banc de proves a on es varen realisar ensajos dels motors dels llançadors.[26][27]
Llançaments
- Artícul principal → Anex:Llançaments del programa Tronador.
La metodologia elegida per la CONAE per al desenroll dels llançadors és fer-ho a partir d'una série de vehículs experimentals, denominats VEx, que permeten provar varis subsistema a cost reduït, abans d'incorporar-los al llançador final. En això s'adquirix experiència tant en els subsistema com en les operacions. Fins al moment s'han realisat tres llançaments de la série VEx. El VEx-1A va ser llançat el 26 de febrer de 2014, pero el sistema de anclaje de la rampa de llançament va impedir tindre un llançament net. El 15 d'agost de 2014 es va realisar el llançament del VEx-1B, el qual va permetre ensajar en vol el sistema de navegació, guiat i control, entre atres sistemes del vehícul.[7] El 20 d'abril de 2017 es va portar a terme el llançament del VEx-5A, pero despuix de sis segons de vol es va interrompre per falla tècnica el suministrament de propelentes al motor.[28]
Vore també
Història de l'astronáutica en l'Argentina Programa Còndor
Notes
Referències
- ↑ «VENG paralisa el programa d'accés a l'Espai». LATAM Satelital (13 de juny de 2019). Consultat el 25 de juny de 2020.
- ↑ «Tronador». Argentina.gob.ar. Consultat el 25 de juny de 2020.
- ↑ Gall, Daniel. «Varen provar en secret una eixida argentina», La Nació. Consultat el 19 de juliol de 2020.
- ↑ «Argentina inicia una nova fase en el desenroll del Tronador II», Infoespacial.com, 11 de giner de 2016. Consultat el 25 de juny de 2020.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «VLE, nou enfocament de CONAE» (en es). Latam Satelital (19 de juliol de 2020). Consultat el 19 de juliol de 2020.
- ↑ «Anuncien el recomençament de programes satelitales i atres tecnologies» (en es). www.lanacion.com.ar (10 de febrer de 2020). Consultat el 19 de juliol de 2020.
- ↑ 7,0 7,1 «Tronador II». Argentina.gob.ar. Consultat el 25 de juny de 2020.
- ↑ 8,0 8,1 «Accés a l'Espai, del disseny a l'operació d'un llançador satelital» (15 de juliol de 2020). Consultat el 19 de juliol de 2020.
- ↑ «Facilitats auxiliars». Argentina.gob.ar. Consultat el 25 de juny de 2020.
- ↑ «Pla Espacial Nacional» (en espanyol). CONAE. Consultat el 19 de giner de 2019.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 «20 anys de VENG, l'empresa d'Accés a l'Espai de CONAE», LATAM Satelital, 12 de juny de 2018. Consultat el 19 de giner de 2019.
- ↑ «Calendari CONAE 2019» (15 de giner de 2019). Consultat el 15 de giner de 2019.
- ↑ 13,0 13,1 Gall, Daniel. «provar-en-secret-una-eixida-argentina Varen provar en secret una eixida argentina», La Nació, 5 d'agost de 2007. Consultat el 19 de giner de 2019.
- ↑ «Va escomençar la neteja en l'ex Corcemar», EL COLONO, 6 d'abril de 2015. Consultat el 13 de juny de 2018 (en es-es).
- ↑ «Va escomençar la neteja en l'ex fàbrica Corcemar en Pipinas», NOVA L'Argent. Consultat el 13 de juny de 2018 (en és-la).
- ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 4 de març de 2016. Consultat el 4 de setembre de 2015.
- ↑ https://www.facebook.com/casarosadaargentina+(2023-06-15).+«El President va encapçalar el tancament del prototip de tanc de la primera etapa del llançador argentí de satèlits Tronador II» (en es). Argentina.gob.ar. Consultat el 2023-06-15.
- ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 http://argentinaenelespacio.blogspot.com.ar/2015/09/conae-proyecta-el-tronador-iii.html#more
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «Centre Espacial Manuel Belgrano» (en espanyol). CONAE. Consultat el 8 d'agost de 2020.
- ↑ «Facilitats auxiliars» (en espanyol). CONAE. Consultat el 8 d'agost de 2020.
- ↑ «UN ORGULLO NACIONAL: TDF CON ESTACIÓN SATELITAL EN TOLHUIN», TV Pública Fueguina. Consultat el 8 d'agost de 2020.
- ↑ «Estació Terrena de Terra del Fòc» (en espanyol). CONAE. Consultat el 8 d'agost de 2020.
- ↑ «Segmente Terreny» (en espanyol). VENG. Consultat el 8 d'agost de 2020.
- ↑ «INAUGURACIÓN DE LA ESTACIÓN TERRENA TIERRA DEL FUEGO, LA MÁS AUSTRAL DE LA RED DE ESTACIONES DE LA CONAE EN EL CONTINENTE» (en es). Argentina.gob.ar (15 de juliol de 2019). Consultat el 15 de juliol de 2019.
- ↑ «Ensage motor 3TR». VENG (8 de novembre de 2019). Consultat el 8 de juny de 2020.
- ↑ (Octubre de 2019).«Ensage de prototip de motor de segona etapa».EspacioCONAE.: 15.Consultat el 8 de juny de 2020.
- ↑ «Prova incompleta del Vehícul Experimental VEX-5A», LATAM Satelital, 21 d'abril de 2017. Consultat el 8 d'agost de 2020.
Enllaços externs
Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre llançadores espacials d'Argentina.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Proyecto Tronador» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.