Anar al contingut

Òrbita llunar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Caps block 0 .jpg
La Lluna des de l'òrbita llunar, en el planeta Terra elevant-se en el horisó, fotografia presa durant la missió Apolo 8 per l'astronauta Frank Borman el 24 de decembre de 1968.

Una òrbita llunar, també coneguda com a òrbita selenocéntrica, és l'òrbita d'un objecte al voltant de la Lluna. L'estudi i l'utilisació d'estes òrbites són fonamentals per a l'exploració espacial, tant per a missions robòtiques com tripulades, i presenten desafius únics per l'irregular distribució de massa de la Lluna.

Terminologia

[editar | editar còdic]

L'altitut en l'apoapsis (punt més alluntat de la superfície llunar) rep distints noms segons la font:

  • Apolunio (del grec Apollon, deu associat a la Lluna)
  • Apocintión (de Cintia, un epítet de la deesa Artemisa/Diana, associada a la Lluna)
  • Aposelene (de Selene, la deesa grega de la Lluna)

De manera anàloga, el periapsis (punt més propenc a la superfície) es denomina:

  • Perilunio
  • Pericintión
  • Periselenio

Estos térmens s'utilisen indistintament en la lliteratura astronòmica i d'ingenieria aeroespacial.

Característiques generals

[editar | editar còdic]

L'altitut d'una òrbita llunar es medix des de la superfície llunar (que té un radi mig d'1,737 km). Les òrbites llunars es classifiquen segons la seua altitut:

  • Òrbita llunar alta (ALO): altituts superiors a 1,000 km. Són menys pertorbades per les irregularitats gravitacionals llunars.
  • Òrbita llunar mija (MLO): altituts entre 100 i 1,000 km.
  • Òrbita llunar baixa (LLO): altituts inferiors a 100 km. Tenen un periodo orbital d'aproximadament 2 hores.[1]

Òrbita llunar baixa (LLO)

[editar | editar còdic]

Les òrbites llunars baixes són de particular interés per a l'exploració de la Lluna perque permeten un estudi detallat de la superfície, comunicacions de baixa latencia i un menor consum de combustible per al descens i ascens. No obstant, sofrixen els efectes de destorbament gravitacionals significatives per la distribució irregular de la massa llunar (masconés). Estos destorbament fan que la majoria de les LLO siguen inestables, desviant la trayectòria de la nau espacial i eventualment provocant un impacte contra la superfície llunar en escales de temps de semanes o mesos.[1]

Existixen solament unes poques inclinaments orbitales que permeten òrbites congelades (frozen orbits) en LLO, a on els efectes dels destorbament es cancelen entre sí, permetent una òrbita estable a llarc determini sense necessitat de correccions freqüents.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Bizarre Llunar Orbits» (en en). NASA Science: Science News. NASA. Archivat des d'el original, el 4 de decembre de 2021. Consultat el 9 de decembre de 2012. «Llunar mascons make most low llunar orbits unstable ... As a satellite passes 50 or 60 mills overhead, the mascons pull it forward, back, left, right, or down...»


Referències

[editar | editar còdic]