Una cambra tèrmica o cambra infrarroja és un dispositiu que, a partir de les emissions d'infrarrojos mijos del espectre electromagnètic dels cossos detectats, forma imàgens lluminoses visibles pel ull humà.

Cambra tèrmica
Image d'un gos vist per una cambra infrarroja. A la dreta l'escala de temperatures. També es pot apreciar l'assignació arbitrària de colors a les temperatures.

Estes cambres operen, més concretament, en llongituts d'ona en la zona de l'infrarroig tèrmic, que es considera entre 3 µm i 14 µm. Una cambra tèrmica o infrarroja permet vore l'irradiació d'una persona, animal o objecte de lo que nosatres no podem vore de lo que cridem llum visible.

Funcionament

 
Image mostrant variació de temperatura en un globo d'aire calent.

Tots els cossos emeten certa cantitat de radiació de cos negre (en forma infrarroja) en funció de la seua temperatura. Generalment, els objectes en major temperatura emeten més radiació infrarroja que els que posseïxen menor temperatura.

Les imàgens visualisen en una pantalla, i tendixen a ser monocromàtiques, perque s'utilisa un sol tipo de sensor que percep una particular llongitut d'ona infrarroja. Mostren les àrees més calentes d'un cos en blanc i les menys en negre, i en matisos grisos els graus de temperatura intermijos entre els llímits tèrmics.

No obstant, existixen atres cambres infrarrojas que s'usen exclusivament per a medir temperatures i processen les imàgens per a que es mostren coloreades, perque són més fàcils d'interpretar en la vista. Pero eixos colors no corresponen a la radiació infrarroja percebuda, sino que la cambra els assigna d'acort al ranc d'intensitat de particular llongitut d'ona infrarroja, per això es diuen falsos colors o pseudocolores.

Eixos falsos colors tenen vàries aplicacions, com les cartogràfiques, puix descriuen les diferents altures del relleu d'un mapa: De color blau les parts més fredes, que comunament són les més altes, i de color roig les més calentes, que són les més baixes; les parts intermiges en altura, i per tant en temperatura, en atres colors com el groc i el anaranjado.

Atres aplicacions generals de les cambres infrarrojas són: vore en les tenebres, a través del fum o baix del sol.

S'han ingeniat maneres per a evitar la detecció per cambres infrarrojas, pero no són eficaces. Vestir-se en roba aïllant tèrmica amagada temporalment de la cambra, perque la roba es calfa gradualment a la temperatura de l'entorn i es torna detectablecita requerida. Envoldre's en paper alumini i vestir penyores mullades no oculta de les cambres potents, només confon les llectures percebudescita requerida.

Tipos

Refrigerades

Ampren semiconductors exòtics, que es troben al buit i refrigerats, lo que incrementa la seua sensibilitat. Els materials més comuns són el telururo de cadmi i mercuri (CdHgTe o CMT -sigles en anglés-) i l'antimoniuro d'indi (InSb). També es poden realisar detectors sensibles al infrarroig en elements del tipo pou quàntic.

S'ampren gelant a temperatures del ranc de 4 K fins a 110 K, sent 80K el més comú; sense esta refrigeració el propi soroll tèrmic del sensor és superior a la senyal detectada.

No refrigerades

Funcionen a temperatura ambiente; se sacrifiquen prestacions per a obtindre equips més barats i de menor consum. Els materials més usats són silici amorfo i òxits de vanadi.

Classificació

En funció del tipo de detector

Cambres infrarrojas en detectors criogenizados

Els detectors estan continguts en un recipient sagellat al buit (Dewar) i gelat molts graus baix zero Celsius per un costós equip criogènic. Açò aumenta enormement la seua sensibilitat sobre els detectors a l'ambient, per la seua gran diferència de temperatura sobre el cos emissor detectat. Si el detector no fora gelat criogénicamente, la temperatura ambiental del detector interferiria les llectures de temperatura rebudes pel detector. Les ventages dels detectors criogènics són:

  • Alta sensibilitat (poden detectar temperatures de 0,01 °C)
  • Permeten acoplar òptiques potents per a observar objectes lluntans.

Les desventages dels detectors criogènics són:

  • El seu consum d'energia per a gelar el detector ( 10 vats)
  • L'alt cost per a fabricar els semiconductors especials, sagellar al buit els recipients i fabricar el refrigerador criogènic (decenes de mils de €)
  • Temps de refredat del sensor del detector a la temperatura òptima d'operació ( 7 minuts).

Pel seu alt cost la seua ocupació es reduïx a les forces armades i de seguritat.

Cambres infrarrojas en detectors a l'ambient

Estos operen a la temperatura ambiental. Els més moderns usen sensors que funcionen canviant les propietats elèctriques del material del cos emissor. Estos canvis (de corrent, voltage o resistència) són medits i comparats als valors de temperatura d'operació del sensor. Els sensors poden estabilisar-se a una temperatura d'operació, per dalt dels zero celsius, per a reduir les interferències de percepció d'image, i per això no requerix equips de refredat.

Les ventages d'estos detectors són:

  • El seu menor cost sobre els criogenizados.
  • Menor tamany.

Pero les seues desventages:

  • Molta menys sensibilitat resolució que els criogenizados.
  • Necessitat d'òptiques en gran obertura, lo que llimita el seu us a objectes propencs.

Ya que en este camp s'estan produint alvanços constants, les prestacions d'estes cambres s'estan acostant a les cambres en detectors criogenizados.

En funció de l'orige de la radiació

Cambres infrarrojas actives

Emeten radiació infrarroja en un reflector integrat a la cambra o ubicat en un atre lloc. El fes infrarroig allumena el cos detectat, i el alumbramiento és emés pel cos per a ser percebut per la cambra i interpretat en una image monocromàtica.

El reflector té un filtre per a previndre que la cambra siga interferida per l'observació de la llum visible. Si el reflector té major alcanç, major serà el tamany i el pes del seu filtre i major serà el tamany de la bateria, perque aumenta el seu consum d'energia. Per això la majoria de les cambres actives portàtils tenen un reflector en alcanç de 100 metros, pero alguns fabricants exageren l'alcanç de les cambres a varis centenars de metros.

Cambres infrarrojas passives

També es diuen cambres termográficas. Carixen de reflectores, i perceben la radiació infrarroja tal com és emesa per un cos. Són les més comunes.

Estes cambres s'usen per a rastrejar gent en àrees a on és difícil vore'ls (de nit, fum o boira), trobar rastres recents d'algú que ha deixat un lloc, seguir un coche en particular, vore rastres d'humitat en certes superfícies, inspecció d'elements industrials, etc.

Vore també

Referències