Anex:Cronologia de l'exploració europea d'Àsia

Este artícul intenta llistar els acontenyiments importants en l'història de l'exploració europea d'Àsia. Es propon un inventari cronològic d'estos events, incloent totes les persones implicades i els llocs que varen ajudar a descobrir i desmitificar (des d'un punt de vista europeu).

El Plantilla:Fontcolor en les files destaca fets relacionats en l'exploració protagonisada per no europeus.

Cronologia de l'exploració europea d'Àsia

Dates	País	Expedició o viage	Edat	Época
519-512 a. C.		Escílax de Carianda és enviat pel rei persa Darío I a explorar el curs del riu Indo. Escílax i els seus marins varen descendir riu avall fins que varen alcançar la mar; després varen navegar pel oceà Índic fins al mar Roja, circunnavegando Aràbia. Varen completar el seu viage en 30 mesos i és el primer grec en narrar les seues exploracions des del punt de vista geogràfic.	Antiguetat	Primera onada (per terra)
330 a. C.		Alejandro el Gran conquista parts d'Àsia Central i parts del noroest de l'Índia (actual Pakistan)
300 a. C.		Seleuco I Nicátor, fundador del imperi seléucida, va fer incursions en el noroest de l'Índia, pero va ser derrotat per Chandragupta Maurya, fundador del Imperi Maurya, i es convertixen en aliats poc despuix. Baix Seleuco , va eixercir d'embaixador el viager, geógrafo i escritor grec Megástenes en l'Imperi Maurya. Deixant-nos una descripció de la zona, ademés del Himalaya i de l'Illa Taprobane (Sri Lanka) en la seua obra indika. Sense ser segur les visita dels dos últims llocs pel mateix.
250-120 a. C.		el regne Grecobactriano va governar en algunes parts d'Àsia Central i d'Àsia del Sur, inclós el vall de Fergana (Aleixandria Escate), Transoxiana (Aleixandria de Oxiana) i la regió del Panyab (Aleixandria sobre el Indo).
180 a. C.-10 d. C.		Govern del regne Indogriego en parts del noroest de l'Índia i àrees que ara formen part d'Afganistan i Pakistan.
118 a. C.		Eudoxo de Cícico, navegant grec, va partir des de Cícico, ciutat grega d'Àsia, i va explorar la mar d'Aràbia per a Ptolomeo VIII, rei de la helenística dinastia Ptolemaica en Egipte.
30 d. C.- 640		En l'adquisició de l'Egipte ptolemaico, els romans comencen a comerciar en l'Índia. L'Imperi ara té una conexió directa en el comerç d'espècies que Egipte havia establit a partir del 118 a. C.
41- 54 d. C.		El recaptador d'imposts romà del Mediterràneu, Annius Plocamus, va facilitar el comerç directe i el primer contacte entre Sri Lanka i l'Imperi Romà. Els romans ya coneixien Sri Lanka en el nom de Taprobane, el nom grec de l'illa. Va ser despuix del desembarc de Plocamus, com diu Plinio el Vell en el seu Història Natural, quan les dos civilisacions es varen trobar .
100-166		Comencen les relacions entre els romans i els chinencs. Ptolomeo escriu en Geografia sobre el Querquoneso dorat (és dir, la península malaya) i el port comercial de Kattigara, ara identificat com Óc Eo en el sur de Vietnam, llavors partix de Jiaozhou, una província del Imperi Han chinenc. Els texts històrics chinencs descriuen les embaixades romanes, des d'una terra que varen cridar Daqin. Els comerciants romans apleguen a Siam, Camboya, Sumatra i Java en el seu camí a China.
II		Els comerciants romans apleguen a Siam, Camboya, Sumatra i Java.
161		Una embaixada de l'emperador romà Antoninus Pius o del seu successor Marcus Aurelius aplega a l'emperador chinenc emperador Huan d'Han en Luoyang.
226		Un diplomàtic o comerciant romà aplega al nort de Vietnam i visita Nankín, China i la cort de Sun Quan, governant del Wu oriental
500-1000		Els radanitas varen ser comerciants judeus migevals que dominaven el comerç entre els móns cristià i islàmic en l'Alta Edat Mija i varen viajar fins a la China de la dinastia Tang.	Edat Mija
522550		Cosmas Indicopleustes (lliteralment, «qui va navegar a l'Índia»), comerciant grec d'Aleixandria, i més tarde monge, fa varis viages a l'Índia durant el regnat de l'emperador Justiniano. El seu Topographia Christiana conté alguns dels primers i més famosos mapes del món i descriu les característiques geogràfiques obtingudes dels seus propis viages a Eritrea, Etiopia, Índia i Sri Lanka.
552		Dos monges perses (o potser emissaris disfrassats de monges), a instàncies de l'emperador de la Roma oriental (bizantina) Justiniano I, viagen a China i contrabandean cucs de seda de tornada a l'Imperi Romà d'Orient, lo que permet la producció de seda en Europa i Àsia Menor.
568		El general bizantí Zemarchus viaja a Samarcanda i a la cort del Kanato turc occidental.
639-640		L'Imperi islàmic somet Egipte, tallant aixina la major part del comerç directe de Roma oriental (i, per tant, europeu) en Índia i Àsia oriental.
1154		Encara que no és conegut pels seus viages, Muhammad al-Idrisi va ser més important per l'exploració d'Àsia per als europeus quan va fer la Tabula Rogeriana, un mapa de tot lo món conegut, en 1154, per al rei normando Roger II de Sicília, basat en el seu coneiximent de les rutes comercials àraps.
1160-1173		Rebuig de Tudela, rabino judeu del Regne de Navarra, visita Síria, Palestina, Bagdad, Pèrsia i la península aràbiga.
1180-1186		Petaquias de Ratisbona viaja a Bagdad.
XIII		El comerç de la Ruta de la Seda alcança el seu apogeu durant l'apogeu de la Pax Mongolica, la pau relativa en Àsia durant l'unificació generalisada baix l'Imperi mongol.
1235-1238	Erro al crear miniatura:	Julianus, un monge domínico hongarés va portar a terme dos viages a Orient (1235-1236 i 1237-1238), tractant de descobrir el passat de la nació hongaresa. Va ser el primer europeu en dur notícies a Occident sobre els tàrtars i l'imminent invasió liderada per Batu Kan.
1245-1247	[[Image:|border|20px|Itàlia]]	L'italià Giovanni dona Pian del Carpine, designat Llegat Papal, acompanyat per Esteban d'Bohèmia, i més tart per Benedict Polak, alcança el Karakorum, en l'actual Mongòlia. Primera embaixada europea al Gran Khan.
1245-1248	[[Image:|border|20px|Itàlia]]	L'italià Ascelino de Lombardía, Simón de Sant Quintín i André de Longjumeau viagen a Armènia i Pèrsia.
1247		Sempaden, germà d'Haitón I, rei del regne armeni de Cilicia i aliat dels estats creuats francs, visita la tall mongola en Karakorum, en enviats dels creuats aliats.
1254		Haitón I visita la ciutat de Karakorum i es troba en Monke.
1249-1251	[[Image:|border|20px|França]]	André de Longjumeau guia a un embaixador francés davant el Gran Khan Kuyuk. El seu germà Guido i uns atres —John Goderiche, Juan de Carcassonne, Herbert Li Sommelier, Gerbert de Sens, Robert (un empleat), un cert William, i un empleat anònim de Poissy anaven en ell— varen alcançar Tales, en el noroest de Kirguizistan.
1254	[[Image:|border|20px|França]]	El flamenc William Rubruck va ser enviat pel rei Luis IX de França a China i Mongòlia a través de l'Àsia Central per a trobar-se en el tàrtar Batú Kan i després en el gran kan mongol Möngke.
12641269	[[Image:|border|20px|Itàlia]]	Primer viage dels venecians Niccolò Pol i Maffeo Pol a China. En 1266, apleguen a Dadu (ara coneguda com Beijing), la capital de Kublai Khan sent rebuts per este.
1271-1295	[[Image:|border|20px|Itàlia]]	Segon viage de Niccolò i Maffeo Pol a China, esta volta acompanyats per Marco Polo, el fill de Nicolás, que escriurà un colorit relat de les seues experiències. Els detalls d'eixe relat i la seua credibilitat es debaten actualment.
1275-1289 i 1289-1328	[[Image:|border|20px|Itàlia]]	L'italià Juan de Montecorvino (1246-1328), misionero franciscano, viager i estadiste, funda les primeres missions catòlica en l'Índia i China, i es convertix en arquebisbe de Pequín i Patriarca d'Orient. Va morir en China després de continuar el seu treball misionero mentres rebia reforços d'Europa.
1275-1288		Rabban Bar Sauma i Markos, monges nestorians turc/chinencs, varen viajar a Orient Mig i Europa i es varen reunir en molts dels monarques europeus, aixina com en el Papa, en un intent de concertar una aliança franc-mongola.
1318-1329	[[Image:|border|20px|Itàlia]]	Viages del flare franciscano Odorico de Pordenone i James d'Irlanda fins a China (via Índia i la península de Malaca) a on va permanéixer en Dadu (hui Beijing) durant aproximadament tres anys abans de retornar a Itàlia per via terrestre a través de l'Àsia Central.
1321-1330/38 (?)	[[Image:|border|20px|França]]	L'misionero dominico francés Jordanus Catalani o de Severac, nomenat bisbe per a tot el subcontinent indi en 1329, va escriure els seus viages per l'Índia i Orient Mig en el seu llibre Mirabilia Descripta.
1322		The Travels of Sir John Mandeville. Es dia que Mandeville era un cavaller de St. Albans en Anglaterra. Encara que el llibre és real, es creu àmpliament que "Sir John Mandeville" no ho era. El llibre descriu els viages de Mandeville travessant Turquia (Àsia menor i Cilicia), Pèrsia, Tartaria, Síria, Aràbia, Índia i molts països de l'Índia (inclós Tarpobane).
1325-1355		Viages d'Ibn Battuta, viager musulmà de Marroc, travessa gran part del Vell Món. Els seus Viages varen influir en els europeus des de principis del XIX.
1338-1353	[[Image:|border|20px|Itàlia]]	Expedició de l'italià Giovanni de Marignolli, un dels quatre enviats pel papa Benedicto XII a Pequín.
1401-1402		Viage de Payo Gómez de Sotomayor, primer embaixador d'Enrique III de Castella en l'Imperi timúrida.
1403-1404		Viage de Ruy González de Clavijo, segon embaixador d'Enrique III de Castella en l'Imperi timúrida. Va passar a lo llarc de la costa de la mar Negra des de Turquia a Trebisonda, i després per terra a través d'Armènia, Azerbaiyan, Iran i Turkmenistan fins a Uzbekistan. També va visitar Teheran.
1420-1436	[[Image:|border|20px|Itàlia]]	Viages de l'explorador italià Niccolò Dona Conti a l'Índia i al surest asiàtic.
1436-1439		Viages de Pedro Tafur per Orient Mig.
1453		Constantinopla cau en mans dels turcs otomans musulmans; açò marca el final del domini cristià en el Mediterràneu oriental.	Edat Moderna
1470	[[Image:|border|20px|Rússia]]	Viages d'Afanasi Nikitin, el primer visitant rus en aplegar a l'Índia.
1471-1479	[[Image:|border|20px|Itàlia]]	Els diplomàtics venecians Caterino Zeno, Ambrogio Contarini i Giosafat Barbaro viagen a Ak Koyunlu (Pèrsia).
1487-1491		L'explorador i espia portugués Pêro dona Covilhã viaja al Propenc Oriente i a l'Índia baix les órdens del rei Juan II de Portugal a fi de recopilar l'informació necessària per a l'establiment en èxit de la ruta marítima entre Portugal i Índia.
1488		Bartolomeu Dias aplega al cap de Bona Esperança en Suràfrica. Est va ser una fita important perque va permetre a futurs navegants com Vasc dona Gama navegar cap a l'Índia i el surest asiàtic.
1492		Cristóbal Colón salpa d'Espanya en busca d'una ruta occidental a Àsia. Encara que va fracassar en aplegar a Àsia, els seus èxits varen impulsar una final expansió europea, inclosa Àsia.
1497-1499		El portugués Vasc dona Gama, acompanyat per Nicolau Coelho i Bartolomeu Dias, és el primer europeu en aplegar a l'Índia per una ruta totalment marina des d'Europa.		2.ª onada (per mar, encara que seguixen algunes per terra)
1500-1501		Despuix del descobriment de Brasil, Pedro Álvares Cabral, en la mitat d'una flota original de 13 barcos i 1.500 hòmens, completa el segon viage portugués a l'Índia. Els barcos anaven comandados per Cabral, Bartolomeu Dias, Nicolau Coelho, Sancho de Tovar, Simão de Miranda, Aires Gomes da Silva, Vasc de Ataíde, Diogo Dias, Simão de Pina, Luís Pires, Pêro de Ataíde i Nuno Leitão dona Cunha. No se sap quí, entre Gaspar de Lemos, i André Gonçalves, anava al mando de la nau, que va tornar a Portugal en la notícia del descobriment. Luís Pires va tornar a Portugal poc despuix d'aplegar a Cap Vert. Els barcos de Vasc de Ataide, Bartolomeu Dias, Simão de Pina i Aires Gomes es varen perdre prop del cap de Bona Esperança. La nau comandada per Diogo Dias es va separar i va descobrir Madagascar. Posteriorment, va ser el primer en aplegar a la mar Roja en barco. Nuno Leitão dona Cunha, Nicolau Coelho, Sancho de Tovar, Simão de Miranda, Pero de Ataíde no varen fer tot el viage a l'Índia. Entre els demés passagers estaven Pêro Vaz de Caminha i el pare franciscano, Frei Henrique de Coimbra.
1501-1502		João dona Nova comanda la tercera expedició portuguesa a l'Índia. Va descobrir l'isla Ascensión (1501) i l'illa de Santa Elena (1502) en el camí.
1502-1503		Segon viage de Vasc de Gama a l'Índia.
1503-1504		Afonso de Albuquerque establix el primer fort portugués en Kochi, Índia, durant la Quinta Armada Portuguesa a l'Índia.
1505		Francisco de Almeida és nomenat primer virrey de la Índia portuguesa (Estat de la Índia). Deixa Lisboa en una flota de 22 barcos, incloent 14 galeones i 6 carabelas duent unes tripulacions de 1000 persones i 1500 soldats. El seu fill, Lourenço de Almeida, explora la costa sur i aplega a la moderna illa de Sri Lanka.
1507-1513		En 1507, Alfonso de Albuquerque captura el regne de Ormuz en el golf Pèrsic. Després és nomenat segon virrey de l'Índia en 1508. En 1510 captura Goa, que es convertirà pronte en la més floreciente de les colónies portugueses en l'Índia.
1509		Diogo Lopes de Sequeira descobrix Malaca per mar.
1511		Albuquerque va conquistar Malaca, que es va convertir en una base estratègica per a l'expansió portuguesa en les Índies Orientals. En novembre d'eixe any, despuix d'haver assegurat Malaca i deprenent l'ubicació de les illes de les Espècies (illes Banda), en les Molucas Albuquerque va enviar una expedició de tres barcos, encapçalada per António de Abreu per a localisar-les. En 1511, el regne de Ayutthaya (Tailàndia), va rebre una missió diplomàtica dels portuguesos, que varen ser provablement els primers europeus que varen visitar el país. Cinc anys despuix del contacte inicial, Ayutthaya i Portugal varen concloure un tractat que otorgava el permís per al comerç portugués en el regne.
1512		Antonio de Abreu i uns atres, en pilots malayos que els guien a través del estret de Java, apleguen a principis de 1512 a les illes de Banda a través de Java, les illes menors de la Sonda i l'illa de Ambon. L'expedició va permanéixer en Banda al voltant d'un més, adquirint anou moscada i macis, i taches, que havien dut a Banda pel comerç de trànsit. Antonio de Abreu va tornar a Malaca via Ambón, pero el seu lloctinent, Francisco Serrão, va seguir intentant adinsar-se més en les Molucas, i despuix de naufragar, va acabar en el Regne de Ternate Serrão va construir una fortalea en l'illa de Ternate i va lluitar com a mercenari al servici del sultà. Va fallir en circumstàncies poc conegudes en 1521.
1513		Albuquerque sitia Aden en 1513, pero és rebujat. Després va conduir un viage a través del mar Roja, el primer jamai realisada per una flota europea. Jorge Álvares, un portugués, va ser el primer europeu en aplegar a China (Ming) a través de la ruta marítima al voltant d'Àfrica. Es diu que el lloc de desembarc l'illa de Lintin en l'estuari Zhujiang (ric Perla).
1516-1517		Rafael Perestrello, un cosí de Cristóbal Colón, dirigix una chicoteta missió comercial portuguesa a Cantón (Guangzhou), llavors baix la Dinastia Ming.
1517		El rei Manuel I de Portugal autorisa una missió comercial que partix de Lisboa el 17 de juny de 1517 en sèt barcos mercants armats en canons i un intérpret musulmà. El comerciant Fernão Pires d'Andrade, establix el 15 d'agost el primer contacte comercial en la Chinenca moderna en l'estuari Zhujiang (ric Perla) i després en Cantón. Despuix d'això, va viajar a Nanjing i Beijing en 1520 com enviat del rei portugués.
1519-1522		El portugués Fernando de Magallanes, despuix de deixar Sevilla en cinc naus i 270 hòmens el 10 d'agost de 1519, és el primer en aplegar a Àsia des de l'est. En 1520, descobrix lo que hui és conegut com l'estret de Magallanes i creua l'oceà Pacífic en direcció oest. En 1521 aplega a les illes Marianes i després a l'illa de Homonhon, en les Filipines. Algun temps despuix, Magallanes és assessinat en lo que es coneix com la batalla de Mactán. El restant de la tripulació navega a Palawan (Filipines), i després a Brunei i Borneo. A continuació, alcancen Tidore en les illes Molucas per a evitar als portuguesos. Solament una nau, al mando de Juan Sebastián Elcano, retorna a Espanya en 1522 en 18 supervivents, conseguint la primera circumnavegació del món en l'Història.
1524		Tercer viage de Vasc de Gama a l'Índia.
1542		Fernão Mendes Pinte, despuix d'un viage a través de Sumatra, Malàsia, Siam (Tailàndia), China, possiblement Coreja i la Cochinchina (Vietnam), és un dels primers europeus en desembarcar en Japó.
1542		El portugués António dona Mota i uns atres varen quedar atrapats en una tormenta en un junc chinenc que navegava cap a Ningbo i varen ser arrastrats a terra en Tanegashima (cridada pels chinencs Jepwen), una illa al sur de l'archipèlec japonés. Es va convertir en el primer europeu en aplegar a Japó.
1549		Fernão Mendes Pinte, a la seua tornada del seu segon viage a Japó, du en si a un fugitiu de Japó conegut com Anjirō i ho presenta al jesuïta sant Francisco Xavier.
1549		Sant Francisco Javier aplega a Japó, acompanyat pel pare Cosme de Torres, el germà Juan Fernández, el japonés Anjirō, dos japonesos batejats cridat Antonio i Joane, un chinenc cridat Manuel, i un indi cridat Amador. El capità del buc es diu Avan àlies El Pirata.
1556		El dominico portugués Gaspar dona Cruz va ser el primer misionero en aplegar per mar i predicar el cristianisme en China. Viaja a Cantón en 1556 i va passar prop d'un més predicant. Va publicar en 1569 el primer llibre en Europa complet sobre China i la dinastia Ming, "Tractat dones cousas dona China"; incloïa informació sobre la seua geografia, les províncies, la realea, la classe oficial, la burocràcia, el transport, l'arquitectura, l'agricultura, l'artesania, els assunts comercials, la roba, religioses i socials de aduana, la música i els instruments, l'escritura, l'educació i la justícia. (Vore també la Missió jesuïta en China)
1557-1572	[[Image:Flag_of_England.svg	20px|Anglaterra]]			L'anglés Anthony Jenkinson viaja a través del mar Caspio fins a Bujará i Pèrsia.
1579-1619	[[Image:Flag_of_England.svg	20px|Anglaterra]]			Thomas Stephens, un jesuïta, va ser provablement el primer anglés en chafar l'Índia, a on va morir en 1619.
1580-1585	[[Image:|border|20px|Rússia]]	El cosaco Yermak Timoféyevich alcança Qashliq, la ciutat tártara siberiana, prop de la vora dreta del riu Irtysh.
1582	[[Image:|border|20px|Itàlia]]	El sacerdot i misionero italià jesuïta Matteo Ricci aplega a l'assentament portugués de Macau en la China Ming i en 1601 es convertix en el primer europeu en ser invitat al palau imperial Ming de la Ciutat Prohibida en Beijing, a instàncies del emperador Wanli que buscava els seus servicis en la cort, particularment per la seua experiència en astronomia. En 1602 Ricci i el seu traductor chinenc Li Zhizao co-varen publicar el primer mapamundi en chinenc, el Kunyu Wanguo Quantu que va difondre enormement tant en chinenc com en japonés el coneiximent de la geografia global, i que va tindre una gran influència en la visió del món i la geografia de chinencs i japonesos.
1583-1591	[[Image:Flag_of_England.svg	20px|Anglaterra]]			Un grup de comerciants anglesos, Ralph Fitch, John Newberry i John Eldred, un joyer cridat William Leedes i un pintor, James Story, varen viajar a través del Llevant mediterràneu i Mesopotamia fins a Índia i la Malaca portuguesa (en l'actual Malàsia). Eldred es va quedar en Basora, Iraq; Story es va unir als jesuïtes en Goa; Leedes es va quedar en Agra, la capital de l'imperi mogol, per a treballar per a l'emperador Akbar i Newberry va decidir escomençar el seu viage de tornada. Solament Fitch va aplegar a Malaca a través de Birmània (hui en Malàsia). Va retornar a Londres en 1591.
1595		L'holandés Jan Huygen van Linschoten va publicar el seu Reys-gheschrift vande navigatien der Portugaloysers in Orienten' [Relats de viages de la navegació portuguesa en Orient], que va ser traduït a l'anglés i a l'alemà en 1598. Va tindre accés a informació secreta portuguesa en Goa, incloent les cartes nàutiques que havien estat ben guardades durant més d'un sigle. El llibre va ajudar a trencar el monopoli portugués sobre el comerç marítim en Àsia.
1599-1614	[[Image:Flag_of_England.svg	20px|Anglaterra]]			John Mildenhall, en Richard Newman, alcança per terra Agra, Índia, en 1614.
1600-1610	[[Image:Flag_of_England.svg	20px|Anglaterra]]			El barco de William Adams, en l'holandés Jan Joosten, aplega a Japó, a on passarà els següents 10 anys com a assessor del shogun Tokugawa Ieyasu.
1602-1607		El jesuïta portuguésBento de Góis, primer europeu en viajar per terra des de l'Índia a China.
160?-1611		Robert Coverte retorna de l'Índia a peu en acabant de que el seu barco encallara prop de Surat.
1612-1617	[[Image:Flag_of_England.svg	20px|Anglaterra]]			L'anglés Thomas Coryat, en un viage per Constantinopla i Terra Santa i a peu a través de Turquia, Pèrsia i l'Imperi mongol aplega a l'Índia fins a la cort de l'emperador Jahangir en Ajmer, Gujarat.
1615-1618	[[Image:Flag_of_England.svg	20px|Anglaterra]]			Thomas Rosega, advocat i diplomàtic anglés, és embaixador en la cort en Agra, Índia del Gran Mogol, Jahangir.
1624		El jesuïta portugués António d'Andrade, primer europeu en aplegar al Tibet.
1626-1627		Els jesuïtes portuguesos Estêvão Cacella en João Cabral són ​​els primers europeus en aplegar a Bhutan.
1631-1668	[[Image:|border|20px|França]]	El comerciant francés Jean-Baptiste Tavernier viaja sis voltes a Àsia, principalment en Pèrsia, Índia i Java.
1643	[[Image:|border|20px|Rússia]]	Kurbat Ivanov aplega al llac Baikal.
1644	[[Image:|border|20px|Rússia]]	Vasili Poyárkov, viajant per terra des de Siberia, aplega a la desembocadura del Amur en l'oceà Pacífic.
1656-1669	[[Image:|border|20px|França]]	François Bernier viaja a Egipte, Aràbia Saudita i després passa huit anys en la cort de l'emperador mogol Aurangzeb.
1664-1680	[[Image:|border|20px|França]]	El comerciant francés Jean Chardin viaja dos voltes a Pèrsia (aixina com les seues dependències en el Caucas com Geòrgia) i Índia.
1675-1678		Nicolae Milescu, escritor, diplomàtic i viager moldavo, dirigix una embaixada d'Allunte I de Rússia a China de 150 persones en un component militar. Milescu va optar per viajar a través de Siberia fins a Nerchinsk, just al nort de Pequín. En aplegar a Yeniseysk, Milescu va enviar a un dels seus hòmens, Ignatiy Milovanov, a la cort chinenca en la finalitat d'informar a l'emperador Kangxi de la seua embaixada sent el primer europeu conegut que va creuar el riu Amur, aplegant a Pequín per la ruta més curta. Milescu va seguir la mateixa ruta i va aplegar a Pequín a mitan de maig, despuix d'haver segut retingut durant dos mesos en Kalgan, a on va ser capaç de comunicar-se en llatí en el jesuïta Ferdinand Verbiest. La seua diplomàcia va tindre èxit i va tornar a Siberia per la mateixa ruta en la primavera de 1677.

• 
  Rutes comercials en Eurasia i nort d'Àfrica c. 870 CE.
• 
  el Mapamundi de Fra Mauro, completat al voltant de 1459, és el mapa del món conegut d'eixa época. Segons la manera comuna de l'época, el sur esta dalt.
• 
  la Tabula Rogeriana (1154), de Muhammad al-Idrisi.
• 
  Els barcos utilisats per Vasc dona Gama en el seu primer viage. (Ilustració de 1558).
• 
  el planisferi de Cantino de 1502, el mapa més antic que es conserva i mostra els descobriments portuguesos en l'est i l'oest.
• 
  Descobriments i exploracions portugueses: primers llocs i dates d'arribada].

Vore també

• Ruta de la Seda
• Anex:Exploradors de Rússia
• Exploració europea d'Aràbia
• Cronologia de l'exploració europea
• Relacions entre l'antiga Grècia i l'antiga Índia