Topographia Christiana
Topographia Christiana () és una obra de el VI, un dels primers ensajos en geografia científica escrits per un autor cristià. Originalment constava de cinc llibres escrits per Cosmas Indicopleustes i es va expandir a dèu i, finalment, a dotze llibres al voltant de l'any 550 d. C.[1]
Cosmologia
Cosmas Indicopleustes, autor de la Topographia, va propondre l'idea de que el món és pla. Originalment escrit en grec en ilustracions i mapes, la seua visió sobre la terra plana pot haver segut influenciada per alguns contemporàneus judeus i orientals.[2] Si be la majoria dels cristians de la mateixa época sostenien que la Terra era una esfera,[1] l'obra alvança en l'idea de que el món és pla i que els cels tenen la forma d'una caixa en tapa curva, i ataca especialment l'idea de que els cels eren esfèrics i en moviment, ara conegut com el model geocéntrico de l'univers. L'autor cita passages de les Escritures que interpreta originalment per a respalar la seua tesis i intenta defendre l'idea d'una terra esfèrica estigmatizándola com pagana. Una de les primeres referències que es conserven de l'obra és la del Patriarca Focio I de Constantinopla en el IX, qui va condenar l'estil i la sintaxis del text, aixina com el honestitat de l'autor. Els autors més recents tendixen a estar d'acort en Focio en els punts estilístics, pero troben a l'autor generalment confiable per a referències geogràfiques i històriques. Edward Gibbon, per eixemple, va dir que «el sinsentido del monge es va mesclar, no obstant, en el coneiximent pràctic del viager» i ho va utilisar en escriure la Història de la decadència i caiguda de l'Imperi romà.[3]
Geografia
Ademés dels elements cosmológicos del llibre, Topographia Christiana proporciona informació sobre el coneiximent geogràfic de Bizancio, també és l'única obra grega en text i ilustracions que sobreviuen des de el VI.[4] «Indicopleustes» significa «El que ha navegat a l'Índia».[5] Si be se sap per lliteratura clàssica que va haver comerç entre l'Imperi romà i l'Índia, Cosmas va ser una de les persones que realment va fer el viage.[6] De fet, deprenem del seu llibre que havia viajat per gran part de la costa del mar Roja i fins a l'actual Sri Lanka. Va descriure i bosquejó una miqueta de lo que va vore en el seu Topographia. Alguns d'estos bosqueig s'han copiat en els manuscrits existents.
Quan no expon el seu cosmologia, Cosmas demostra ser una guia interessant i confiable, proporcionant una finestra a un món que des de llavors ha desaparegut. Estava en Etiopia quan el rei d'Axum estava preparant una expedició militar 522 o 525 d. C. per a atacar als judeus àraps en Yemen. Va registrar inscripcions ara desaparegudes com el Monumentum Adulitanum (que va atribuir erròneament a Ptolomeo III).
Referències
Este artícul utilisa text pres del Prefacio de la traducció en llínea a l'anglés de la Topografia cristiana, que és de domini públic.
- ↑ 1,0 1,1 Cosmas Indicopleustes (2010-06-24). The Christian Topography of Cosmas, an Egyptian Monk: Translated from the Greek, and Edited with Notes and Introduction, Cambridge University Press. ISBN 978-1-108-01295-9.
- ↑ Ronald L. Numbers (2009-03-31). Galileo Goes to Jail and Other Myths about Science and Religion, Harvard University Press, pp. 32–. ISBN 978-0-674-05439-4.
- ↑ Cosmas Indicopleustes, Christian Topography (1897) Introduction
- ↑ Maja Kominko (2013-09-05). The World of Kosmas: Illustrated Byzantine Codices of the Christian Topography, Cambridge University Press, pp. 1–. ISBN 978-1-107-02088-7.
- ↑ Paul T. Keyser; with John Scarborough, {{{nom2}}} (2018-06-26). The Oxford Handbook of Science and Medicine in the Classical World, Oxford University Press, pp. 930–. ISBN 978-0-19-087882-5.
- ↑ Albrecht Dihle (2011). Greek and Latin Literature of the Roman Empire: From Augustus to Justinian, Routledge, pp. 563–. ISBN 978-0-415-69248-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Topographia Christiana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.