Malaca portuguesa
La Malaca portuguesa era el territori de Malaca en la Península de Malaca, que va estar, durant 130 anys (1511-1641), baix domini portugués. Va ser conquistada al Sultanato de Malaca com a part dels intents portuguesos de guanyar control del comerç en la regió. Encara que múltiples intents de conquista de la ciutat varen ser repelits, la ciutat es va perdre finalment a mans d'una aliança d'eixèrcits neerlandesos i regionals, entrant aixina en un periodo de govern holandés.
Història
Segons l'historiador portugués del XVI, Emanuel Godinho d'Erédia, el lloc de l'antiga ciutat de Malaca du el nom de la Phyllanthus emblica (Arbre de Malaca o Pokok Melaka), arbres frutals a lo llarc de les vores d'un riu cridat Airlele (Ahir Leleh). Es diu que el riu Airlele es va originar en Buquet China (actual Bukit Cina). Eredia va citar que la ciutat va ser fundada per Permicuri (és dir Parameswara), el primer rei de Malaca en 1411.
La captura de Malaca
- Artícul principal → Pren de Malaca (1511).
La notícia de la riquea de Malaca va atraure l'atenció de Manuel I, rei de Portugal i va enviar a l'almirant Diogo Lopes de Sequeira a trobar dit lloc, per a fer un pacte comercial en el seu governant com a representant de Portugal a l'est de l'Índia. Sequeira, el primer europeu en aplegar a Malaca i al surest asiàtic, va aplegar en 1509. Encara que inicialment va ser ben rebut pel sultà Mahmud Shah de Malaca, els problemes es varen produir ràpidament.[1] El sentiment general de rivalitat entre l'islam i el Cristianisme va ser invocat per un grup de musulmans de Goa en la cort del sultà en acabant de que els portuguesos capturaren Goa.[2] La comunitat comercial internacional musulmana va convéncer a Mahmud de que els portuguesos constituïen una greu amenaça. Posteriorment, Mahmud va capturar a varis dels seus hòmens, va matar a uns atres i va intentar atacar als quatre barcos portuguesos, encara que varen escapar. De la mateixa forma en que els portuguesos es varen conseguir assentar en l'Índia, la conquista seria l'única forma en que podrien establir-se en Malaca.
En abril de 1511, Afonso d'Albuquerque va salpar de Goa a Malaca en una força d'uns 1200 hòmens i 17 o 18 barcos.[1] El virrey va fer una série de demandes, una de les quals era el permís per a construir una fortalea com a lloc comercial portugués prop de la ciutat.[2] El sultà va rebujar totes les demandes. El conflicte era inevitable, i despuix de 40 dies de lluita, Malaca va caure davant els portuguesos el 24 d'agost. Una disputa amarga entre el sultà Mahmud i el seu fill, el sultà Ahmad, també va afectar al costat malaco.
Despuix de la derrota del sultanato de Malaca el 15 d'agost de 1511, Afonso d'Albuquerque va buscar erigir una forma permanent de fortificació en anticipació dels contraatacs del sultà Mahmud. Es va dissenyar i va construir una fortalea que comprenia un tossal, vorejant la vora de la mar, en el surest de la desembocadura del riu, en l'antic emplaçament del palau del Sultà. Albuquerque va permanéixer en Malaca fins a novembre de 1511 preparant els seus defenses contra qualsevol contraatac malayo.[1] El sultà Mahmud Shah es va vore obligat a fugir de Malaca.
Un port portugués en una regió hostil
.jpg)
Com la primera base del regne comercial cristià europeu en el surest asiàtic, estava rodejat de numerosos estats musulmans natius emergents. Ademés, en un contacte inicial hostil en la política malaya local, la Malaca portuguesa es va enfrontar a una hostilitat severa. Varen soportar anys de batalles iniciades per sultans malayos que volien desfer-se dels portuguesos i reclamar les seues terres. El sultà va fer varis intents de recuperar la capital. Va reunir el respal del seu aliat, el Sultanato de Demak en Java, qui, en 1511, va acordar enviar forces navals per a ajudar. Dirigits per Pati Unus, el Sultà de Demak, els esforços combinats de Malayo i Java varen fracassar i varen ser infructuosos. Els portuguesos varen prendre represàlies i varen obligar al sultà a fugir a Pahang. Més tart, el sultà va navegar a l'illa Bintan i va establir una nova capital allí. En una base establida, el sultà va reunir a les desarmades forces malayas i va organisar varis atacs i bloquejos contra la posició dels portuguesos. Les freqüents incursions en Malaca varen causar greus dificultats als portuguesos. En 1521 es va llançar la segona campanya de Demak per a ajudar al sultà malayo a reprendre Malaca, pero una volta més va fracassar en el cost de la vida del sultà de Demak. Més tart va ser recordat com Pangeran Sabrang Lor o el Príncip que va creuar (el Mar de Java) cap al Nort (Península Malaya). Els bols varen ajudar a convéncer als portuguesos de que les forces del sultà exiliat deuen ser silenciades. Es varen fer varis intents per a reprimir a les forces malayas, pero no va ser fins a 1526 que els portuguesos finalment varen arrasar Bintan. El sultà després es va retirar a Kampar en Riau, Sumatra, a on va morir dos anys despuix. Va deixar a dos fills cridats Muzaffar Shah i Alauddin Riayat Shah II.
Muzaffar Shah va ser invitat per la gent en el nort de la península per a convertir-se en el seu governant, establint el Sultanato de Perak. Mentrestant, l'atre fill de Mahmud, Alauddin va succeir al seu pare i va fer una nova capital en el sur. El seu regne era el Sultanato de Johor, el successor de Malaca.
El sultà de Johor va fer varis intents per a eliminar de Malaca el domini portugués. Una solicitut enviada a Java en 1550 va donar com a resultat que la Reina Kalinyamat, la regente de Jepara, enviara 4 000 soldats a bordo de 40 barcos per a complir en la solicitut del sultà Johor de prendre Malaca. Les tropes de Jepara més vesprada varen unir forces en l'aliança malaya i varen conseguir reunir al voltant de 200 bucs de guerra per al pròxim assalt. Les forces combinades varen atacar des del nort i varen capturar la major part de Malaca, pero els portuguesos varen conseguir prendre represàlies i obligar a les forces invasoras a retrocedir. Les tropes de l'aliança malaya varen ser tirades a la mar, mentres que les tropes de Jepara varen permanéixer en terra. Solament en acabant de que els seus líders varen ser assessinats, les tropes de Jepara es varen retirar. La batalla va continuar en la plaja i en la mar, resultant en la mort de més de 2 000 soldats de Jepara. Una tormenta va deixar varats dos barcos Jepara en la costa de Malaca, i varen caure assut dels portuguesos. Menys de la mitat dels soldats de Jepara varen conseguir abandonar Malaca.
En 1567, el Príncip Husain Ali I Riayat Syah del Sultanato d'Aceh va llançar un atac naval per a expulsar als portuguesos de Malaca, pero açò novament va terminar en fracàs. En 1574, un atac combinat del Sultanato d'Aceh i Jepara javanés va intentar novament capturar a Malaca dels portuguesos, pero va terminar en fracàs per la falta de coordinació.
La competència d'atres ports com Johor va vore els comerciants asiàtics eludir a Malaca i la ciutat va començar a declinar com un port comercial.[3] En lloc de conseguir la seua ambició de dominar-ho, els portuguesos havien interromput fonamentalment l'organisació de la ret comercial asiàtica. En lloc d'un port centralisat d'intercanvi de riquea asiàtica, o un estat malayo per a vigilar l'Estret de Malaca que ho feya segur per al tràfic comercial, el comerç ara estava dispers en varis ports entre una guerra amarga en l'Estret.
Represàlies militars chinenques contra Portugal
_(14578526689).jpg){kind=link}
El Sultanato de Malaca malayo era un estat tributari i aliat de la Dinastia Ming China. Quan Portugal va conquistar Malaca en 1511, els chinencs varen respondre en força violenta contra els portuguesos.
Despuix de l'atac, els chinencs es varen negar a acceptar una embaixada portuguesa.[4]
El govern imperial chinenc va encarcerar i va eixecutar a varis enviats diplomàtics portuguesos despuix de torturar-els en Guangzhou. Un enviat de Malaca havia informat als chinencs de la captura portuguesa de Malaca, a lo que els chinencs varen respondre en hostilitat cap als portuguesos. L'enviat de Malaca va contar als chinencs sobre l'engany que usaven els portuguesos, disfrassant els plans per a conquistar el territori com a meres activitats comercials, i va contar la seua història de privacions a mans dels portuguesos.[5] Malaca estava baix protecció chinenca i l'invasió portuguesa va enfurir a estos.[6]
Degut a que el sultà de Malaca va presentar una queixa contra l'invasió portuguesa a l'emperador chinenc, els portuguesos varen ser rebuts en hostilitat per part dels chinencs quan varen aplegar a China.[7] La queixa del sultà va causar "una gran cantitat de problemes" als portuguesos en China.[8] Els chinencs varen ser molt "poc acollidors" en els portuguesos.[9] El sultà de Malaca, en sèu en Bintan despuix de fugir de Malaca, va enviar un mensage als chinencs, que combinat en el bandolerisme portugués i l'activitat violenta en China, va dur a les autoritats chinenques a eixecutar a 23 portuguesos i torturar al restant d'ells en les presons. En acabant de que els portuguesos varen establir posats per a comerciar en China i varen cometre activitats pirates i bols en China, els chinencs varen respondre en l'extermini complet dels portuguesos en Ningbó i Quanzhou.[10] Pires, un enviat comercial portugués, va ser un dels que varen morir en les masmorres chinenques.[11]
No obstant, en la millora gradual de les relacions i l'ajuda prestada contra els pirates wakō a lo llarc de les costes de China, per a 1557 la China de Ming finalment va acordar permetre que els portuguesos s'establiren en Macau en una nova colónia comercial portuguesa.[12] El sultanato malayo de Johor també va millorar les relacions en els portuguesos i va lluitar junt a ells contra el Sultanato d'Aceh.
Boicot chinenc i contraatacs
Els comerciants chinencs varen boicotejar a Malaca en acabant de que caiguera baix control portugués, alguns chinencs en Java varen ajudar en els intents musulmans de reconquistar la ciutat de Portugal usant barcos. La participació chinenca de Java en reprendre Malaca es va registrar en "Els Anals Malayos de Semarang i Cerbon".[13] Els comerciants chinencs varen fer negocis en els malayos i javaneses en lloc d'en els portuguesos.[14]
La conquista holandesa i el fi de la Malaca Portuguesa
A principis del XVII, la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals () va començar a disputar el poder portugués en l'Est. En eixe moment, els portuguesos havien transformat a Malaca en una fortalea inexpugnable, la Fortalea de Malaca, controlant l'accés a les rutes marítimes de l'Estret de Malaca i el comerç d'espècies allí. Els neerlandesos varen començar llançant chicotetes incursions i escaramuzas contra els portuguesos. El primer intent sério va ser el sege de Malaca en 1606 per la tercera flota de la VOC dels Països Baixos en onze barcos, comandados per l'almirant Cornelis Matelief de Jonge que va conduir a la batalla naval del Cap Rachado. Encara que els neerlandesos varen ser derrotats, la flota portuguesa de Martim Afonso de Castro, el virrey de Goa, va sofrir baixes més greus i la batalla va reunir a les forces del Sultanato de Johor en una aliança en els neerlandesos i més vesprada en el Sultanato d'Aceh.
Al voltant d'eixe mateix periodo de temps, el Sultanato d'Aceh s'havia convertit en una potència regional en una força naval formidable i considerava a la Malaca portuguesa com una amenaça potencial. En 1629, Iskandar Muda del Sultanato d'Aceh va enviar varis centenars de barcos per a atacar Malaca, pero la missió va ser un fracàs devastador. Segons fonts portugueses, tots els seus barcos varen ser destruïts i varen perdre uns 19 000 hòmens en el procés.
Els holandesos, en els seus aliats locals, varen atacar i finalment varen arrebatar Malaca dels portuguesos en giner de 1641. Estos esforços combinats neerlandesos-Johor-Aceh varen destruir efectivament l'últim bastió del poder portugués, reduint la seua influència en l'archipèlec. Els holandesos es varen establir en la ciutat com Malaca neerlandesa, sense be no tenien intenció de fer d'ella la seua base principal i es varen concentrar en construir Batavia (hui Jakarta) com la seua sèu en l'est. Els ports portuguesos en les zones productores d'espècies de les Molucas també varen caure en les seues mans en els anys següents. En estes conquistes, les últimes colónies portugueses en Àsia varen permanéixer confinades al Timor-Leste portugués, Goa, Damán i Diu en l'Índia portuguesa i Macau fins al XX.
Fortalea de Malaca
El núcleu inicial del sistema de fortalea era una torre cuadrilátera cridada Fortalea de Malaca. La medició és de 10 braces per costat en una altura de 40 braces. Va ser construït al peu del tossal de la fortalea, al costat de el mar. A l'est es va construir un mur circular de morter i pedra en un pou en mig del recint.
En els anys, les construccions varen començar a fortificar completament el tossal de la fortalea. El sistema pentagonal va començar en el punt més alluntat del cap prop del surest de la desembocadura del riu, cap a l'oest de la Fortalea. En este punt, es varen construir dos muralles en àngul recte entre sí que voregen les costes. El que corria cap al nort cap a la desembocadura del riu tenia 130 braces de llongitut fins al bastió de São Pedro, mentres que l'atre corria a 75 braces cap a l'est, curvant cap a la costa, terminant en la porta i el bastió de Santiago .
Des del bastió de São Pedro, la muralla va girar cap al noreste 150 braces més allà de l'entrada del terrat de la casa d'aduana que termina en el punt més al nort de la fortalea, el bastió de São Dumenges. Des de l'entrada de São Dumenges, una muralla de terra corria cap al surest per 100 braces que terminaven en el bastió de la Mare de Deus. Des d'ací, començant en la porta de Sant António, passant el bastió de les Vérgens, la muralla va terminar en la porta de Santiago.
En general, el recint de la ciutat era de 655 braces i 10 palmeres (curtes) de braces.
Passareles
Es varen construir quatre portals per a la ciutat:
- Porta de Santiago
- La porta d'entrada del Terrat de la Casa Tradicional.
- Porta de São Dumenges
- Porta de Sant António
D'estes quatre portes d'enllaç, solament dos eren d'us comú i estaven obertes al tràfic: la Porta de Sant António que conecta en el suburbi de Yler i la porta occidental en el Terrat de la Casa Tradicional, que dona accés a Tranqueira i el seu bazar.
Destrucció
Despuix de casi 300 anys d'existència, en 1806, els britànics, poc disposts a mantindre la fortalea i recelosos de deixar que atres potències europees prengueren el control d'ella, varen ordenar la seua llenta destrucció. El fort va ser demolit casi per complet, per Sir Stamford Raffles en 1810. Els únics restants de la primera fortalea portuguesa en el surest asiàtic és la Porta de Santiago, ara coneguda com A Famosa.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Ricklefs, M. C. (1991). A History of Modern Indonèsia since c. 1300, 2nd Edition, London: MacMillan, pp. 23. ISBN 0-333-57689-6.
- ↑ 2,0 2,1 Mohd Fawzi bin Mohd Basri; Mohd Fo'ad bin Sakdan; Azami bin Man, {{{nom2}}} (2002). Kurikulum Bersepadu Sekolah Menengah Sejarah Tingkatan 1, Kuala Lumpur: Dewan Bahasa donen Pustaka, pp. 95. ISBN 983-62-7410-3.
- ↑ Ricklefs, M. C. (1991). A History of Modern Indonèsia since c. 1300, 2nd Edition, London: Macmillan, pp. 23–24. ISBN 0-333-57689-6.
- ↑ Kenneth Warren Chase (2003). Firearms: a global history to 1700, illustrated edició, Cambridge University Press, p. 142. ISBN 0-521-82274-2. «The Portuguese spent several years trying to establish formal relations with China, but Melaka had been part of the Chinese tributary system, and the Chinese had found out about the Portuguese attack, making them suspicious. The embassy was formally rejected in 1521.»
- ↑ Nigel Cameron (1976). Barbarians and mandarins: thirteen centuries of Western travelers in Chinenca, illustrated, reprint edició, University of Chicago Press, p. 143. ISBN 0-226-09229-1. «envoy, had most effectively poured out his tale of woe, of deprivation at the hands of the Portuguese in Malacca; and he had backed up the tale with others concerning the reprehensible Portuguese methods in the Moluccas, making the case (lleve truthfully) that European trading visits were no more than the prelude to annexation of territory. With the tiny siga power at this clave available to the Chinese»
- ↑ Zhidong Hao (2011). Macau History and Society, illustrated edició, Hong Kong University Press, p. 11. ISBN 988-8028-54-5. «Pires came as an ambassador to Beijing to negotiate trade terms and settlements with China. He did make it to Beijing, but the mission failed because first, while Pires was in Beijing, the dethroned Sultan of Malacca also sent an envoy to Beijing to complain to the emperor about the Portuguese attack and conquest of Malacca. Malacca was part of Chinenca's suzerainty when the Portuguese took it. The Chinese were apparently not happy with what the Portuguese did there.»
- ↑ (1985) Ahmad Ibrahim (ed.). Readings on Islam in Southeast Àsia, Institute of Southeast Asian Studies, p. 11. ISBN 9971-988-08-9. «in China was far from friendly; this, it seems, had something to do with the complaint which the ruler of Malacca, conquered by the Portuguese in 1511, had lodged with the Chinese emperor, his suzerain.»
- ↑ John Horace Parry (1 de juny de 1981). The discovery of the siga, University of Califòrnia Press, p. 238. ISBN 0-520-04237-9. «En 1511... el propi Alboquerque va navegar... per a atacar a Malaca... El sultà de Malaca va fugir per la costa, per a establir-se en les marismas de Johore, d'a on va enviar peticions de reparació al seu remot sobirà, l'emperador chinenc. Estes peticions més vesprada varen causar molts problemes als portuguesos, en els seus esforços per obtindre l'admissió per a comerciar en Cantón.»
- ↑ John Horace Parry (1 de juny de 1981). The discovery of the siga, University of Califòrnia Press, p. 239. ISBN 0-520-04237-9. «Quan els portuguesos varen intentar penetrar, en les seues pròpies naus, en el propi Cantón, la seua recepció per part de les autoritats chinenques —comprensiblemente, en vista de la seua reputació en Malaca— no va ser acollidora, i varen transcórrer vàries décades abans d'assegurar un punt de respal tolerat en Macau.»
- ↑ Ernest S. Dodge (1976). Islands and Empires: Western Impact on the Pacific and East Àsia, O of Minnesota Press, p. 226. ISBN 0-8166-0853-9. «El comportament inexcusable dels portuguesos, combinat en el llenguage mal elegit de les lletres que Pires va presentar a l'emperador celestial, complementat per una advertència del sultà malayo de Bintan, va persuadir als chinencs de que Pires realment no era bo.»
- ↑ Kenneth Scott Latourette (1964). The Chinese, their history and culture, Volumes 1–2, 4, reprint edició, Macmillan, p. 235. «El governant musulmà de Malaca, a qui havien desposseït, es va queixar d'ells davant les autoritats chinenques. Un enviat portugués, Pires, que va aplegar a Pequín en 1520 va ser tractat com un espia, va ser enviat per orde imperial a Cantón.»
- ↑ Wills, John I., Jr. (1998). "Relations with Maritime Europe, 1514–1662," in The Cambridge History of China: Volume 8, The Ming Dynasty, 1368–1644, Part 2, 333–375. Edited by Denis Twitchett, John King Fairbank, and Albert Feuerwerker. New York: Cambridge University Press. ISBN 0-521-24333-5, 343-344.
- ↑ (1998) C. Guillot (ed.). From the Mediterranean to the China Siga: miscellaneous notes, Otto Harrassowitz Verlag, p. 179. ISBN 3-447-04098-X. «Els autors chinencs han argumentat que els portuguesos no varen tractar a Malaca-China massa favorablement... en general, és cert que els barcos chinencs varen tendir a evitar Malaca despuix de 1511, navegant a atres ports. Presumiblement, estos ports estaven principalment en la costa este de la península malaya i en Sumatra. Johore, en el sur profunt de la península, era un atre lloc a on anaven molts chinencs... Despuix de 1511, molts chinencs que eren musulmans es varen posar del costat d'atres comerciants islàmics contra els portuguesos; Segons The Malay Annals of Semarang and Cerbon, els colon chinencs que viuen en el nort de Java inclús es varen vore involucrats en contraatacs en Malacca. Els barcos javaneses varen ser enviats, pero varen sofrir una derrota desastrosa. Demak i Japara sols varen perdre més de setanta vés-les.»
- ↑ Peter Borschberg, National University of Singapore. Faculty of Arts and Social Sciences, Fundação Oriente (2004). Peter Borschberg (ed.). Iberians in the Singapore-Melaka area and adjacent regions (16th to 18th century), illustrated edició, Otto Harrassowitz Verlag, p. 12. ISBN 3-447-05107-8. «encara uns atres es varen retirar per a continuar els seus negocis en els javaneses, malayos i gujaratis... Quan el món islàmic va considerar contraatacs contra el portugués Melaka, alguns residents chinencs varen poder haver proveït barcos i capital. Estos chinencs tenen les seues raïls en Fujian, o be poden haver segut d'ascendència musulmana. Este grup va poder haver consistit en menudes faccions que varen fugir de Champa despuix de la crisis de 1471.»
- Este artícul conté una traducció derivada de «Malaca portuguesa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.