Qashliq
Qashliq o Isker o Sibir (en sibir: Ҡышлыҡ Qïšlïq), va ser una ciutat i fortalea migeval (sigles XIV a XVI), capital del kanato de Siberia en el XVI. Estava situada en la vora dreta del riu Obi (junt a la desembocadura de la riera Sibirka), a 17 km de l'actual Tobolsk i els seus restants estan declarats Monument arqueològic "Ciutadella de Kuchum" (Кучумово городище).
Història de la ciutat
La regió té chafades de haver segut habitada des de l'Edat de Bronze (I mileni a. C.).[1] La ciutat de Isker existix des d'abans de l'invasió mongola de Rússia, a principis de el XIII devia tindre ya un tamany important en la regió[2] puix en 1224 va ser entregada per Gengis Kan com ulús Ibir-Sibir a Jochi.[3]
Isker va ser la capital del kanato de Siberia des de finals de el XV a finals de el XVI. Şihabetdin Märcani afirmava que en el XIII Kashlyk es trobava baix el señorío de Shibán, quint fill de Jochi i net de Gengis Kan, que ha fundat l'ulús de Shibán i la dinastia dels fundadors del kanato de Siberia, els shaybánidas.[4]
La ciutat és representada per primera volta en 1367 en el mapa dels germans Domenico i Francesco Pizzigano, en el que apareix en el nom Sebur.[5] Huit anys despuix apareix en el mateix nom en l'Atles Català.[6]
En 1495 Muhammad Taibuga, havent acabat en els seus rivals shaybánidas, va dur la capital de Chinguí-Turá a Kashlyk. En 1563 els shaybánidas varen tornar al poder en la figura del kan Kuchum, que ha mantingut la capitalitat en la ciutat.
El 26 d'octubre de 1582, tras de la derrota de l'eixèrcit siberiano en la batalla del cap Chuvash, la ciutat va ser ocupada per les tropes de Yermak. En la vespra de l'ocupació els seus habitants i el kan Kuchum mateixa varen fugir cap a les estepas del Ishim. Despuix de la mort de Yermak en el riu Vagái, la ciutat va tornar al poder dels taibúguidas en la persona de Seyyid Ak, que contava en el respal del propenc kanato kazakh. Pero despuix de la captura d'este i d'un fill del kan kazakh en 1588, la ciutat va caure en l'abandó.
Noms
La composició mixta de la població del kanato de Siberia es va vore reflectida en les variants del nom de la seua capital:
- Kashlyk (túrquico): "fortalea", "assentament fortificado". Té relació en el terme kishlak.
- Isker (obi-ugrio): Is ("vell") i ker o kar ("ciutat"). El mateix element pot trobar-se en topònims com Siktivkar o Kudímkar. Existix una teoria alternativa que ho fa derivar del tàrtar iske o del túrquico eski, abdós per a "vell", "antic".
- Sibir (orige incert): Una primera teoria fa que derive dels sabires, denominació que feya referència a numerosos pobles túrquicos al nort del Caucas que apareixen en documents dels sigles V i VI. Una atra de les teories afirma que prové de les paraules mongolas siber ("pur", "bell") o shibir ("pantà"). Dona nom a la regió de Siberia.
Referències
- ↑ Vladímir Petrujin, D. S. Rayevski, Очерки истории народов России в древности и раннем средневековье. Moscou: Znak, 2004. — Pág. 416. — ISBN 5-94457-107-1.
- ↑ V. P. Levashova, О городищах Сибирского юрта en Советская археология, 1950. nº 13. — Pág. 341—351
- ↑ Краткая история сибирских татар.
- ↑ Jadi Atlasi, Història de Sibir (en rus)
- ↑ V. L. Yegórov. Глава третья. Города Золотой Орды и некоторые вопросы экономической географии государства en Историческая география Золотой Орды в XIII-XIV вв. — Moscou: Naúka, 1985.
- ↑ Jean Alexandre Buchon. Troisième carte en Notice d'un atles en langue catalane, manuscrit de l'an 1375 vaig conservar parmi els manuscrits de la Bibliothèque royale sous li numèro 6816, fonds ancien, in-foli maximo. — 2nd. — París: Imprimerie royale, 1839. — P. 131. — 152 p.
Bibliografia
- Экспедиция Ермака en el Bolletí de l'Universitat Estatal de Pedagogia de Omsk.
- Viacheslav Sofrónov, Кучум. Llibre III.
- I. V. Bélich. Мавзолеи мусульманских святых в районе Искерa en Вестник археологии, антропологии и этнографии (publicació del Institut per als Problemes en l'Assimilació del Nort de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, 1997, nº 1
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Qashliq» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.