Óc Eo
Óc Eo és un lloc arqueològic en el districte Thoai Són, en el sur de la província d'An Giang (Vietnam), en la regió de la delta del riu Mekong. També és una de les comunas actuals de Vietnam. Oc Eo pot haver segut un actiu port del regne de Funán entre els sigles I a VII d. C. Els estudiosos utilisen el terme «cultura Oc Eo» per a referir-se a l'antiga cultura material de la delta del Mekong que es caracterisa pels artefactes que s'han recuperat en Oc Eo per mig de l'investigació arqueològica.
El nom prové del jemer អូរកែវ: o keo, que significa ‘canal de cristal’.
El lloc arqueològic
[editar | editar còdic]
L'excavació en Oc Eo va començar el 10 de febrer de 1942, en acabant de que arqueòlecs francesos varen descobrir el lloc a través de l'us de la fotografia aérea. Les primeres excavacions varen ser dirigides per Louis Malleret. El lloc cobrix 450 hectàrees.
Oc Eo està situat dins d'una ret d'antics canals que travessen les terres baixes de la delta del riu Mekong. Un dels canals conecta Oc Eo al port marítim de la ciutat, mentres que un atre va 68 km al nornoreste d'Angkor Borei. Oc Eo està longitudinalment travessada per un canal, i hi ha quatre canals travessers a lo llarc dels quals possiblement hi havia cases soportades per pilotes.[1]
Els llocs arqueològics que reflectixen la cultura material de oc Eo s'estenen per tot el sur de Vietnam, pero es concentren més densament en la zona de la delta del Mekong, al sur i a l'oest de la Ciutat Ho Chi Minh. El lloc més important, aparte de la pròpia Oc Eo, està en Thap Muoi, al nort del riu Tien Giang, a on entre uns atres s'ha descobert una estela en un text escrit en sánscrito del sigle VI d. C.
En 1958, un grup de fotografies aérees va revelar que durant el periodo de Funán un afluent del riu Mekong entrava en el golf de Tailàndia en les proximitats de Ta Keo ―que llavors es trobava en la vora―, pero des de llavors es varen separar de la mar com a conseqüència de la forta sedimentaació. En l'antiguetat, Ta Keo estava conectat en Oc Eo per mig d'un canal, que permetia l'accés al golf.[2] El distributario del Mekong revelat en les fotografies aérees va ser provablement el riu Saenus que la Geografia de Claudio Ptolomeo menciona com la branca occidental del riu Mekong (al que Ptolomeo cridava Cottiaris).[3]
Els restants
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Els restants trobats en Oc Eo inclouen objectes de ceràmica, ferramentes, joyes, algeps per a la fabricació de joyes, monedes i estàtues religioses.[4] Entre les troballes es troben monedes d'or que imiten monedes del Imperi romà de l'época de l'emperador Antonino.[5] Molts dels restants estan en exhibició en el Museu de Història de Vietnam en la ciutat de Ho Chi Minh.
Entre les monedes trobades en Oc Eo per l'arqueòlec francés Louis Malleret hi ha huit fetes d'argent en l'image de l'au jamsa o el Argo en cresta, aparentment falcades en la pròpia Funán.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lévy, Paul: «Recent Archaeological Researches by the École Français d’Extrême Orient, French Indo-China, 1940–1945», en Nag, Kalidas (ed.): Sir William Jones: bicentenary of his birth commemoration volume, 1746–1946. Calcuta: Royal Asiatic Society of Bengal, 1948, págs. 118-119; el text apareix parafraseado en Majumdar, R. C.: Ancient Indian colonisation in South-East Àsia, Baroda: Sandesara, 1963, págs. 12-13.
- ↑ Lind, Aulis: «Ancient canals and environments of the Mekong delta, Vietnam», artícul en la revista Journal of Geography, volum 79, n.º 2, febrer de 1980, págs. 74-75.
- ↑ Va ser identificat com el riu Saenus per C. E. Gerini: «Researches on Ptolemy's Geography of Eastern Àsia», artícul en anglés en la revista Asiatic Society Monographs, volum I, 1909; págs. 193 i 775; i per Albert Herrmann: «Die alten verkehrswege zwischen Indien und Süd-China nach Ptolemäus», artícul en alemà en la revista Zeitschrift der Gesellschaft für Erdkunde zu Berlin, 1913, págs. 771-787; pág. 784. Traducció a l'idioma anglés. [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Malleret, Louis: «Li trace de Rome en Indochine» (‘els rastres de Roma en Indochina’), en Zeki Velidi Togan (ed.): Proceedings of the Twenty-Second International Congress of Orientalists held at Istanbul, 1951, volum II, Communications. Leiden: Brill, 1957; págs. 332-347.
- ↑ Borell, Brigitte: «Some Western imports assigned to the Oc Eo period reconsidered», en Jean-Pierre Pautreau et al. (eds.): From Homo Erectus to the living traditions: choice of papers from the 11th International Conference of the European Association of Southeast Asian Archaeologists, Bougon, 25th–29th September 2006. Chiang Mai: Siam Ratana, 2008, págs. 167-174.
- ↑ Lương Ninh: «Óc Eo - Cảng thị quốc tế của Vương quốc Phù Nam (Óc Eo – International Trade Port of Funnan Kingdom)», artícul en Khảo cổ học / Vietnam Archaeology, 3, 2011, págs. 39-44.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Óc Eo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.