Anex:Cronologia d'Orient Pròxim

L'història del Oriente Pròxim (o Orient Mig) és enormement abigarrada, degut a que en ella s'han creuat una enorme cantitat de pobles distints, que conformen un jagantesc caldero cultural. A continuació, una breu recapitulació dels fets més importants. Les dates més antigues són, per supost, simplement aproximades. Les relacionades en Mesopotamia abans de l'any 911 a. C. seguixen la cridada cronologia mija, que fixa el regnat d'Hamurabi entre els anys 1792 i 1750 a. C.

Neolític

• 10 000 a. C.: comencen els canvis climàtics que duen al Propenc Orient a ser els pioners en el desenroll de l'agricultura.
• 8000 a. C.: primers assentaments i ciutats, com per eixemple Jericó.
• 7000 a. C.: s'invertix l'iniciativa cultural, passant de la regió del Alce mediterràneu (Palestina) a la regió mesopotámica (Iraq).
• 4000 a. C.: en Mesopotamia es desenrolla la cultura del Obeid. en Egipte es creen els nomos.

Antiguetat

Primeres civilisacions

• 3100 a. C.: unificació d'Egipte baix Menes. Civilisació de Sumer en Mesopotamia.
• 2700 a. C.: el Faraó Keops construïx la Gran Piràmide. Esplendor del Regne Antic d'Egipte. Sumer en guerra civil.
• 2334 a. C.: Sargón el Gran, rei del Imperi acadio, el primer que unifica a tota Sumer.
• 2250 a. C.: inestabilitat política i feudalización en Egipte.
• 2218 a. C.: termina el regnat de Naram-Sense. Comença la decadència de l'Imperi acadio.
• 2112 a. C.: entronisació d'Urnammu, qui adopta el títul de "Rei d'Sumer i Acadia", i ordena redactar un còdic llegal. Inici de l'III Dinastia de Ur.
• 2094 a. C.: comença el regnat de Shulgi d'Ur. Est adopta el títul de "Rei de les Quatre Regions del Món".
• 2003 a. C.: Ur és saquejada per Elam. Ishbierra d'Isin funda la grandea del seu propi regne, encara que no conseguix impondre un imperi a tota Mesopotamia.
• 1950 a. C.: segona unificació d'Egipte, baix el Regne Mig. Antecedents més remots dels nesitas, antepassats dels hititas.
• 1792 a. C.: el rei amorreo Hamurabi derrota a les ciutats d'Isin i Larsa i crea el primer Imperi babilònic. Dictación del Còdic de Hamurabi.
• 1750 a. C.: esplendor del Regne Mig en Egipte.
• 1650 a. C.: irrupció dels hicsos en Egipte, i fi del Regne Mig.
• 1595 a. C.: Babilonia és arrasada pel hitita Mursili I, i entregada als casitas.
• 1550 a. C.: rebelió d'Amosis I en Egipte. Els hicsos són expulsats. Inici del Regne nou. Regnat de Telepinu en l'Imperi hitita. El Edicte de Telepinu fixa normes per a la successió hitita.
• 1350 a. C.: restauració de l'Imperi hitita per Suppiluliuma I, monarca que conquista temporalment Babilonia. Egipte baix el govern d'Amenofis IV (Eknatón, el "faraó hereje").

• 1290 a. C.: Batalla de Qadesh: últim enfrontament entre hititas i egipcíacs. Ramsés II, Faraó d'Egipte.
• 1278 a. C.: Tractat de Qadesh: Egipte i Hatti fixen les seues fronteres en Síria.

Pobles intermijos

• 1190 a. C.: invasió dels Pobles de la Mar contra Egipte i Hatti. Els kaskas saquegen Hattusa i l'Imperi hitita es desploma. Egipte, baix Ramsés III, sobreviu a costa de perdre tota Síria. S'instalen els principats filisteos i les tribus hebrees i arameas. Comencen els regnes luvio-arameos (coneguts en l'historiografia tradicional com neohititas).
• 1020 a. C.: s'alça Israel, per obra dels reis Saúl i David. Redacció de les parts més antigues de la Bíblia.
• 930 a. C.: mort de Salomón. Divisió del seu regne en Samaria al nort i Judá al sur. Época en la que, se supon, hauria vixcut el Yavista. Balkís, reina de Saba, en el sur d'Aràbia, controla el monopoli mundial del incens. En Egipte governen, els sacerdots de Tebas successors d'Hrinor.
• 853 a. C.: una desesperada coalició entre hebreus i arameos conseguix frenar una onada militarista de l'emergent Imperi assiri.
• 721 a. C.: l'Imperi assiri, en Mesopotamia, llança el seu més gran atac contra Síria, Palestina i Egipte. Sucumbixen els regnes luvio-arameos, els principats arameos, les ciutats fenicias (Tir, especialment) i Samaria. Judá, en capital en Jerusalem, sobreviu. Els assiris passen despuix a Egipte i ho someten durant vint anys. Els perses, per la seua banda, conquisten als medos i es preparen per a esgolar-se a Elam.
• 622 a. C.: reforma religiosa de Josías. Época en la que el Deuteronomista (provablement el profeta Jeremías) hauria redactat la primera «història nacional hebrea» ―utilisant les llegendes de la tradició yavista, l'elohísta i la sacerdotal―, que es convertirà en l'actual Pentateuco de la Bíblia.
• 612 a. C.: Babilonia conquista Nínive, capital de l'Imperi assiri, i l'arrasa per complet. Comença l'Imperi caldeo o Imperi neobabilónico. Sobreviu l'assentament assiri d'Harrán. Els perses en Elam. En este temps, més o menys, el faraó egipcíac Necao II hauria contractat a marins fenicios per a circunnavegar Àfrica.
• 587 a. C.: Nabucodonosor II, rei del Imperi caldeo, conquista Jerusalem, i deporta a la seua èlit a Babilonia.
• 559 a. C.: Ciro el Gran inicia les seues campanyes militars.
• 550 a. C.: efervescència cultural i religiosa. Florixen les doctrines del religiós persa Zoroastro, dels astrólogos babilònics, i del profeta hebreu Isaías. Es difon la filosofia del grec Tals de Mileto (625-546). Viages de Tals i de Pitágoras per Egipte i Babilonia.
• 546 a. C.: Ciro el Gran derrota a Creso, rei de Brega, i s'apodera de l'Anatolia (actual Turquia).
• 538 a. C.: Ciro el Gran conquista Babilonia. Fi del Imperi caldeo. Imposició del Imperi persa a tot el Mig Orient. Poc despuix, Ciro autorisa la tornada hebrea a Palestina, i els permet crear un estat semiautónomo en Jerusalem. Época dels profetes hebreus Zorobabel i Esdras.
• 530 a. C.: mort de Ciro, en guerra contra els escitas. Li succeïx Cambises II.

• 522 a. C.: Darío I alega ser hereu de Ciro, i derroca a Cambises. La guerra civil du a l'Imperi persa casi a la vora de la fractura. Pacificado l'imperi, Darío ho reorganisa en províncies o satrapías, creant també el servici d'espionage cridat els «ulls i oïts del rei».
• 484 a. C.: Darío deixa d'acodir a Babilonia en el seu Any Nou per al ritual de donar-li la mà al deu Bel i llegitimar-se com a rei. Babilonia es rebela, i Darío la castiga durament.
• 480 a. C.: Batalla de Salamina. Els perses són derrotats pels grecs. Finalisa l'empresa d'expansió persa contra Europa.
• 399 a. C.: expedició dels Dèu Mil. Un eixèrcit de mercenaris grecs al mando de Jenofonte, i guiats per Ciro el Jove, a punt de derrocar a l'Imperi persa.

Món grecorromano

• 336 a. C.: Alejandro Magne creua el Helesponto des d'Europa a Àsia, i comença la seua campanya militar contra l'Imperi persa. En els anys següents derrota a les tropes de Darío i somet als fenicios, alluntant el perill d'una invasió naval persa contra Grècia.
• 332 a. C.: Alejandro en Egipte. Fundació d'Aleixandria.
• 330 a. C.: Batalla de Gaugamela. Alejandro Magne, amo de la mitat occidental de l'Imperi persa. En els anys següents guerreará en Àsia Central, Afganistan i l'Índia. Provables contactes del Mediterràneu en el budisme (creat per Buda [448-368 a. C.]) i el yainismo (creat per Majavirá [549-477 a. C.], en l'Índia).
• 323 a. C.: mort d'Alejandro. Els seus generals entren en guerra civil pels despojos de Macedònia i l'Imperi persa.
• 305 a. C.: tractat de pau entre Seleuco Nicator i Chandragupta, que fixa les fronteres entre l'Imperi seléucida i l'Imperi mauria.
• 303 a. C.: els reis diádocos reconeixen l'impossibilitat de reunificar l'Imperi d'Alejandro, i es reconeixen mútuament com a reis. Seleuco Nicator és oficialment senyor del Imperi seléucida, i Tolomeo Sóter d'Egipte.
• 281 a. C.: termina la primera fase de les guerres entre els diádocos.
• 250 a. C.: esplendor cultural d'Aleixandria. Erecció del Far d'Aleixandria. Funcionen la Biblioteca i el Museu. Els hebreus de la ciutat traduïxen la Bíblia al grec (la versió Septuaginta, o ‘Versió dels Setanta’).
• 226 a. C.: els parts s'imponen als seléucidas en l'Orient. Independència del principat grec de Bactria, en Àsia Central.
• 185 a. C.: Demetrio, príncip de Bactria, creua el Hindú Kush i destruïx els últims restants del Imperi mauria.
• 163 a. C.: rebelió dels Macabeos contra els seléucidas. Comença la breu independència dels hebreus respecte d'estos. Orige de les faccions dels fariseos i saduceos.
• 133 a. C.: extinció de la dinastia Atálida en Pérgamo. El seu últim rei traspassa els seus drets als romans, els qui ingressen aixina en Àsia.
• 78 a. C.: campanyes del romà Lúculo contra Mitrídates VI.
• 63 a. C.: campanyes de Pompeyo en Síria. Anexió de Síria i Palestina.
• 47 a. C.: Juliol César invadix Egipte. Incendi de la Biblioteca d'Aleixandria.

• 31 a. C.: combat Naval de Accio. Els romans s'anexen Egipte. Mort de Cleopatra, última descendent dels Tolomeo.
• 4 a. C.: Mor el rei idumeo Herodes el Gran. El seu regne es repartix entre els seus diversos fills, incloent a Herodes Antipas i Arquelao, en disensiones internes que debiliten al poder hebreu.

Imperis romà i bizantino

• 20: data aproximada que escriu Filó d'Aleixandria, filòsof que intenta unificar la tradició bíblica en la filosofia grega, i especialment en Platón.
• 50: Concilie de Jerusalem. Pablo de Tarso impon la seua visió de que el cristianisme és per a tots els gentils, i no només per als judeus.
• 70: rebelió dels judeus contra l'Imperi romà, i diàspora dels mateixos. Destrucció del Segon Temple de Jerusalem. Redacció de les parts més antigues del Nou Testament, i dels texts històrics de Flavio Josefo.
• 95: data provable de la redacció del Apocalipsis, en temps de la persecució de Domiciano contra els cristians.
• 117: mort de l'emperador romà Trajano. Durant el seu govern, els romans han conquistat Mesopotamia, pero el seu successor Adriano opta per restituir-la als parts.
• 120: época aproximada que escriu Luciano de Samosata, escritor grec oriunt de Síria.
• 135: última gran rebelió judeua, i dispersió dels seus últims restants.
• 165: els romans ataquen i saquegen Ctesifonte, capital dels parts. Comença la rebelió antihelénica en Pèrsia.
• 180: data aproximada en la que en Aleixandria, Clemente d'Aleixandria funda el Didascaleion, centre d'estudis teològics del cristianisme. Clemente serà succeït per Orígens.
• 221: Artashir I derroca als parts. Naiximent del Imperi sasánida.
• 244: Filipo l'Àrap invadix Mesopotamia. Viage de Plotino per Orient.
• 260: Batalla de Edesa. El sasánida Sapor I captura a l'Emperador romà Valeriano. Odenato, príncip de Palmira, s'independisa.
• 268: mort de Odenato. La seua viuda Zenobia es rebela contra Roma, inicia campanyes militars en Àsia i Egipte, i es proclama la Nova Cleopatra. Florix Longino. Pablo de Samosata, bisbe de Palmira, s'enfronta als bisbes romans, els qui ho acusen de hereje: este Pablo serà despuix mestre d'Arrio.
• 273: l'emperador romà Aureliano arrasa Palmira fins als seus fonaments, i captura a Zenobia.
• 276: Manes, fundador del maniqueísmo, mor, segons la llegenda, crucificat.
• 284: Diocleciano, Emperador de Roma. Funda la Tetrarquia. Comença la separació entre Imperi romà d'Occident i d'Orient.
• 330: Constantino funda Constantinopla.
• 395: mort de Teodosio II. L'Imperi romà es fracciona en Orient i Occident.
• 431: Concilie de Éfeso. Per obra de Cirilo d'Aleixandria, el Nestorianismo és proclamat herético, i María és proclamada Mare de Deu (Theotocos). Escissió de les iglésies cristianes orientals (Iglésia Armènia, Iglésia Caldea, Iglésia Copta).
• 553: victòries del general bizantí Narsés contra els sasánidas.
• 602: mort de l'Emperador oriental Maurici. L'Imperi bizantí en el seu nadir.
• 610: Heraclio en el tro bizantí i Cosroes el Gran en el tro sasánida. Guerra entre l'Imperi bizantí i l'Imperi sasánida. En La Meca comença la prédica de Mahoma, i la redacció de les parts més antigues del Corán (suras mecanas).

Islam

Califatos Omeya i Abasida

• 622: Mahoma fuig de La Meca i s'amaga en Medina (succés denominat la Héjira). En eixa ciutat termina de redactar el Corán (suras medinesas).

• 630: Mahoma conquista La Meca i s'impon a tots els seus enemics. Arrasa en els ídols, pero respecta la Kaaba.
• 632: mort de Mahoma. Elecció del primer califa, Abu Bakr.
• 636: Batalla del Riu Yermak. Els àraps derroten als bizantino i s'apoderen de Síria.
• 640: els àraps conquisten Egipte i funden El Caire. Per estos fets termina l'influència dels patriarques de Antioquía, Aleixandria i Jerusalem, restant els de Constantinopla i Roma.
• 651: els àraps conquisten l'Imperi sasánida, el qual deixa d'existir.
• 661: és assessinat Alí, últim membre del Califato Ortodox o Perfecte. Kufa, en Mesopotamia, pert el ranc de capital que Alí li donara, i el centre de gravetat musulmà es trasllada a Damasc, en Síria. Inici del Califato Omeya. En lo sucesivo, els chiítes alegaran que la tradició musulmana ha passat no als califes omeyas, sino als imans descendents per sanc de Alí.
• 717: els àraps posen infructuosament lloc a Constantinopla. El califa Omar II promou una esporàdica persecució contra els cristians.
• 718: León III de Bizancio reina en l'Imperi bizantí. Escomença la reestructuració d'est, en base en les tegmas o circumscripcions civils i militars de Anatolia.
• 750: l'últim califa omeya és derrocat per Abu Abbas. Inici del Califato Abasida. L'últim omeya escapa a Espanya i crea allí en 756 l'Emirat de Còrdova, primera escissió que sofrix el Califato.
• 762: fundació de Bagdad. La capital del califato es mou des de Damasc. El món àrap, per la seua banda, pert importància i la península aràbiga decau acceleradament.
• 786: Harún al-Rashid, Califa de Bagdad. Est durà al Califato al seu màxim esplendor.
• 809: la mort de Harun al-Rashid obri incertitut sobre la successió, que desemboca en una violenta guerra civil. Inici de la decadència del Califato Abasida.
• 861: el Califa al-Mutawakkil és assessinat. Els califes perden casi tot el seu poder, i comença l'ascensió de la guàrdia turca.
• 909: el Califato Fatimí se separa del Califato Abasida. En 929, l'Emir de Còrdova es proclamarà a la seua volta Califa.

Turcs i mongoles

• 946: els buyíes ingressen en Bagdad. Inici del domini buyí.
• 977: comença el govern de Basilio II de Bizancio, el qual expandirà les fronteres bizantines cap a Síria, aprofitant el buit de poder imperant.
• 1055: cridats per a expulsar als buyíes, els selyúcidas s'apoderen de Bagdad.
• 1071: Batalla de Mazinkert. L'Imperi bizantí és derrotat pels selyúcidas, i deu retirar-se de Síria.
• 1078: els selyúcidas conquisten Jerusalem i prohibixen el pelegrinage dels cristians.
• 1099: un eixèrcit creuat procedent d'Europa arrebata als selyúcidas el domini de Jerusalem i Antioquía.
• 1146: els selyúcidas recuperen Jerusalem. Els creuats queden reduïts a unes quantes fortalees.
• 1171: el Califato Fatimí és derrocat pels turcs. Saladino, sultà d'Egipte. Este país torna a l'obediència al califa de Bagdad i a la sunna.
• 1191: els creuats i Saladino alcancen un tractat de pau.
• 1204: la Quarta Creuada es desvia del seu objectiu i termina saquejant Constantinopla i derrocant al Imperi bizantí. Sorgixen varis regnes francs en els Balcans i Anatolia, generant un buit de poder que serà aprofitat pels turcs.
• 1219: des d'Àsia central irromp l'horda mongola de Gengis Khan, iniciant la guerra contra Pèrsia, la qual serà anexada completament pels mongoles. La Quinta Creuada ataca infructuosament Egipte.
• 1227: la mort de Gengis Khan li dona respir al món islàmic.
• 1229: durant la Sexta Creuada, Federico II aplega a un acort en els turcs i recupera breument els Sants Llocs.

• 1256: Hulagu, descendent de Gengis Khan, primer dels Il-Khanes gobernant de Pèrsia durant els següents dos sigles.
• 1258: els mongoles sitien i saquegen Bagdad. Mor l'últim califa abasida. El títul mor (de moment) en ell.
• 1260: els mongoles sofrixen una aplastant derrota quan tracten de conquistar Egipte. Cessa l'amenaça mongola en el Mig Orient.
• 1271: Marque Pol creua el Mig Orient des de Venècia a China. Arribarà al seu destí en 1275.
• 1291: Sant Joan d'Acre, última fortalea dels creuats en Terra Santa, cau en mans dels musulmans. Els cristians es retiren dels "sants llocs".

Ascens de l'Imperi otomà

• 1331: els otomans conquisten Nicea i Bursa, i creen en Anatolia un principat que serà el núcleu del seu futur imperi.
• 1335: mort del Il-Khan Abu Sa'aneu. A pesar de que governaran tres Il-Khanes més fins a 1353, Pèrsia es desintegra políticament.
• 1354: l'Imperi otomà obté una base permanent d'operacions en Europa.
• 1370: comença la guerra de Tamerlán contra l'horda mongola descendent de Chagatai, que controla el centre d'Àsia.
• 1380: Tamerlán entra en el Jorazán i inicia llarcs anys de campanya en el Mig Orient.
• 1389: Batalla de Kosovo. Els otomans afiancen el seu domini sobre els Balcans.
• 1396: Creuada de Nicópolis. Un eixèrcit creuat fracassa en contindre l'amenaça otomana contra Europa.
• 1402: Batalla d'Angora. El sultà otomà Bayaceto el Raig és derrotat i capturat per Tamerlán.
• 1405: Tamerlán mor en una expedició militar contra China. El seu imperi es disgrega.
• 1453: el sultà Mohamed II conquista Constantinopla i trasllada allí la capital de l'Imperi otomà.

Otomans i safavidas

• 1481: Mohamed II mor enverinat. Li succeïx el seu fill Bayaceto II, el caràcter dèbil del qual i irresoluto entrampa al Imperi otomà durant el seu govern.
• 1501: Ismail I és coronat Shah de Pèrsia. Comença en ell la dinastia dels Safávidas.
• 1512: una gran sublevació chiíta en Armènia posa en perill a l'Imperi otomà. Selim II dona un colp d'Estat, derroca al seu pare Bayaceto II, i ataca al Imperi safávida, com a instigador de la sublevació.
• 1517: Selim II s'anexa Egipte.
• 1520: fallix Selim II. És succeït per Solimán el Magnífic, baix qui l'Imperi otomà alcançarà el seu apogeu.
• 1526: Baber, antic príncip de Fergana, abandona l'Àsia Central, i en Delhi es corona com a emperador, sorgint aixina l'Imperi mogol de l'Índia.
• 1566: decés de Solimán el Magnífic. Comença la decadència otomana.
• 1571: Batalla de Lepanto. Una aliança cristiana formada per Venècia, Felipe II d'Espanya i el Papat arma una esquadra que deté l'alvanç otomà en el Mediterràneu. No obstant, ells conquisten Rodas.
• 1588: comença el govern d'Abás el Gran. L'Imperi safávida alcança el seu màxim esplendor.
• 1623: Murad IV, sultà de l'Imperi otomà. Baixe el seu govern, que durarà fins a 1640, es mamprenen algunes reformes i es conseguix detindre la decadència otomana.
• 1683: els otomans ataquen Viena i fracassen en conquistar-la. Els europeus escomencen a pressionar sobre l'Imperi otomà.

Europa en el Mig Orient

Decadència otomana i safavida

• 1722: crisis en l'Imperi safávida. Encara que els governants safavidas seguiran sent-ho nominalment, Pèrsia cau en el caos.
• 1760: fi del govern d'Ismail III, i de la dinastia safavida.
• 1789: Selim III accedix al govern de l'Imperi otomà. Comença aixina una época de reformes internes que duraran baix el seu govern.
• 1798: Napoleón Bonaparte invadix i ocupa transitòriament Egipte.

• 1807: els jenízaros es regiren contra Selim III, per a evitar perdre els seus abusius privilegis, i derroquen a est. Comença el govern de Mahmud II.
• 1823: Grècia s'independisa de l'Imperi otomà. Escomença la desmembración territorial d'est.
• 1826: una sublevació dels jenízaros li dona a Mahmud II l'oportunitat de massacrar-los, eliminant aixina el principal impediment per a les reformes internes del Imperi otomà.
• 1832: batalla de Konya. Medmeh Alí, bajá d'Egipte, derrota a l'Imperi otomà i s'assegura el domini d'Aràbia i Síria.
• 1839: batalla de Nezib. Els otomans sofrixen una nova derrota a mans de Medmeh Alí. Pero les potències europees no es posen d'acort en negociar el repartiment de l'Imperi otomà, i per això, li permeten seguir vivint.
• 1869: obertura del Canal de Suez. Creix l'importància estratègica d'Egipte.
• 1875: per iniciativa del primer ministre britànic Benjamin Disraeli, l'Imperi britànic adquirix les accions del Canal de Suez.
• 1876: rebelió dels Nous Otomans. Un grup reformiste conseguix donar un colp d'Estat, derrocar al Sultà, i impondre una constitució de brot europeu que assegure certes llibertats als súbdits otomans.
• 1882: els britànics imponen un protectorat sobre Egipte.
• 1878: esclaten les guerres en els Balcans, que duran al carpiment del Imperi otomà.
• 1909: els Jóvens Turcs intenten impondre una série de modernisacions en l'Imperi otomà.

Descolonización

• 1914: l'Imperi otomà entra en la Primera Guerra Mundial a favor de la Triple Aliança, com un dels imperis centrals.
• 1916: Lawrence d'Aràbia i el rei Faisal d'Aràbia s'alcen en armes contra l'Imperi otomà. Al mateix temps, i en secret, el Regne Unit i França firmen els Acorts Sykes-Picot, repartint-se les terres otomanes en dos àrees d'influència, en cas de guanyar la guerra.
• 1917: per mig de la Declaració Balfour, els britànics prometen als sionistes una llar nacional judeua en Palestina.
• 1919: les clàusules de Sykes-Picot es fan efectives. L'Imperi otomà en el Mig Oriente és desmantellat, i es creen varis mandats, entre ells Síria, Palestina i Mesopotamia. Els afanys nacionalistes dels pobles de la regió són ignorats.
• 1922: Els últims restants de l'Imperi otomà són desmantellats. Atatürk proclama la República de Turquia. Paralelament es produïx l'independència d'Egipte.
• 1925: la dinastia Pahlavi pren el control d'Iran, i regirà la nació fins a 1980.
• 1927: el Regne Unit reconeix l'independència d'Hiyaz i Nejd, en la península aràbiga, baix el domini de la família Saud.
• 1932: Hijaz i Nedj s'unifiquen en un sol gran estat, l'Aràbia Saudita, com una monarquia regida per la dinastia Saud.
• 1938: es descobrix petròleu en Aràbia Saudita, elevant de colp i repent el seu estatus geopolític i internacional.
• 1948: expira el mandat britànic sobre Palestina. És proclamada l'independència d'Israel. Immediatament els estats àraps invadixen a l'estat judeu, pero fracassen en destruir-ho. Es genera aixina una nova situació de tensió geopolítica mundial, la de l'estat judeu versus un eventual estat palestí. Aixina mateix, Jerusalem queda dividida en dos.
• 1952: una revolució derroca la monarquia en Egipte i proclama la república. El seu President serà Gamal Abdel Nasser.
• 1953: el primer ministre d'Iran, Mohammad Mossadeq, és derrocat en represàlia per intentar nacionalisar el petròleu iraní, en mans de l'Anglo Iranian Company. S'enfortix el règim proestadounidense del Shah Resa Pahlevi.

• 1956: Nasser ordena la nacionalisació del Canal de Suez. En resposta, França i Anglaterra invadixen Egipte, en la cooperació d'Israel. La guerra resulta un desastre complet per als invasores, i l'ONU ordena la seua retirada.
• 1958: Nasser conseguix crear la República Àrap Unida, fusionant-se en Síria. L'experiment polític dura fins a 1961, data en que Egipte i Síria tornen a seguir camins separats. En Iraq, per la seua banda, un colp d'Estat destrona a la monarquia i crea una república, al mando del Partit Àrap Socialiste Baaz.
• 1967: guerra dels Sis Dies. Israel bat limpiamente a una coalició conformada per Egipte i Síria, i s'apodera dels alts del Golán, i el Sinaí, aixina com de la totalitat de la ciutat de Jerusalem. El Canal de Suez permaneixerà tancat per huit anys.
• 1969: Muammar al-Gaddafi se subleva i pren el govern de Líbia.
• 1970: fallix Nasser, víctima d'un atac al cor. És succeït per Anwar el-Sadat. Paralelament, és conclosa l'assut de Asuán.
• 1973: guerra de Yom Kipur. Una nova coalició musulmana entra en guerra en Israel. Com a mida de pressió, els països de l'OPEP generen un alça sostinguda dels preus del petròleu a nivell mundial, traduïda en una crisis mundial.
• 1975: Israel torna a Egipte els territoris que li va arrebatar durant la guerra dels Sis Dies.
• 1979: un grup d'opositors al govern del Shah pren l'Embaixada d'Estats Units en Teheran i seqüestra a ciutadans nortamericans. La crisis durarà més de 400 dies. Paralelament, es firmen els Acorts de Camp Davis, que tracten de solucionar el problema palestí.
• 1980: el sah Resa Pahlevi és derrocat. Comença el govern del ayatolah Ruhollah Jomeini. Eixe mateix any esclata la guerra entre Iran i Iraq, en Estats Units recolzant a Sadam Huseín, president d'Iraq. Paralelament, en Egipte és assessinat Anwar el-Sadat, i Hosni Mubarak aplega al poder.
• 1981: Israel bombardeja el reactor nuclear d'Osirak, en Iraq, per a impedir que Sadam Huseín puga generar plutoni enriquit, pas previ per a fabricar una bomba atòmica.
• 1982: Israel mamprén una guerra contra el Líban.
• 1988: Iran i Iraq firmen la pau.
• 1991: a conseqüències de l'invasió d'Iraq contra Kuwait, una coalició dirigida per Estats Units invadix Iraq i fixa dures restriccions al govern de Sadam Huseín.
• 2002: en represàlia pels atacs del 11-S, i baix l'acusació de recolzar a Al-Qaeda i Osama bin Laden, Estats Units ataca Afganistan.
• 2003: en l'argument de que Iraq posseïa armes de destrucció massiva (les quals no es varen trobar), Estats Units invadix eixe país per segona volta, i derroca a Sadam Huseín, establint un règim d'ocupació militar.
• 2005: una Assamblea Constituent otorga una nova constitució a Iraq.
• 2006: Sadam Huseín és aforcat, després de ser condenat per crims contra la humanitat pel genocidi en armes químiques contra els kurdo.