Anar al contingut

Concilie de Jerusalem

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Icon dels dotze apòstols, XIV

Concilio de Jerusalén (o Conferencia Apostólica) és el nom aplicat pels historiadors i teòlecs a un concilie de l'era apostólica del cristianisme primitiu que es va celebrar en Jerusalem entorn als anys 48-50 d. C.[1][2] És únic entre els antics consells preecuménicos, per lo que és considerat pels catòlics i ortodoxos com un prototip i precursor dels Concilios Ecuménicos posteriors i una part clau de l'ètica cristiana.

Segons el llibre dels Fets dels Apòstols, capítul 15, el Concilie va decidir que els gentils convertits al cristianisme no estaven obligats a mantindre la major part de la Llei de Moisés, incloent les normes relatives a la circumcisió dels varons. El Concilie va mantindre, no obstant, les prohibicions de menjar sanc, carn que continga sanc, carn d'animals sacrificats no adequadament, i sobre la fornicaació i l'idolatría, lo que a voltes es denomina com el Decret Apostólico o Cuadrilateral de Jerusalem.

Un relat substancialment diferent del Concilie s'arreplega en la carta de Pablo als Gálatas, capítul 2.[3] En ell, Pablo s'atribuïx l'evangelisació dels pagans, deixant la dels judeus a Pedro, i no menciona en absolut el denominat Decret Apostólico.[4]

Alguns exegetas cristians resolen l'aparent contradicció aduint que la reunió descrita en Gálatas no seria el Concilie de Jerusalem sino una reunió privada. Uns atres qüestionen la fiabilitat històrica dels Fets dels Apòstols.

Antecedents històrics

[editar | editar còdic]

El Concilie de Jerusalem sol datar-se entorn a l'any 50 d. C., uns dèsset anys despuix de la crucifixió de Jesús, que es data entre el 30 i el 33 d. C. Fets 15 i Gálatas 2, abdós sugerixen que la reunió va ser convocada per a debatre si els gentils varons que s'estaven convertint en seguidors de Jesús, estaven obligats a circuncidarse segons la Llei de Moisés. La circumcisió no era practicada pels gentils del Mediterràneu Oriental i inclús alguns judeus helenizados la consideraven vergonyosa.[5]

Fins a eixe moment, la majoria dels seguidors de Jesús eren judeus de naiximent, i alguns converso, i consideraven al cristianisme primitiu com a part del judaisme. Per això, els historiadors els denominen judeocristians. Segons Alister McGrath, els judeocristians seguien tots els preceptes del contemporàneu judaisme del Segon Temple en l'adició de la creència de que Jesús era el Mesías.[6]

Temes i resultats

[editar | editar còdic]

Segons l'autor dels Fets dels apòstols, el propòsit de la reunió en Jerusalem era resoldre un desacort sorgit en Antioquía, a on coexistien cristians d'orige judeu i no judeu. Alguns dels fariseos que s'havien unit al cristianisme insistien que els gentils cristians es circuncidasen i compliren la Llei de Moisés. Els judeocristians de Jerusalem, liderats per Jacobo el germà de Jesús, creïen que la seua comunitat devia observar la Torá, és dir, les regles del judaisme tradicional. Pel contrari, els seguidors de Pablo de Tarso, no creïen que fora necessari. Açò va fer que Pablo i Bernabé, l'atre líder de la comunitat de Antioquía, anaren cridats a Jerusalem.

Jacobo el Just, el juí del qual va ser arreplegat en el Decret Apostólico segons Fets 15:19-29[7]

En el Concilie, seguint el consell oferit per Simón Pedro (Fets 15:7-11[8]), Jacobo va dictar una proposta, acceptada per tots i coneguda com el Decret Apostólico:

Per lo que yo juge que no s'inquiete als gentils que es convertixen a Deu, sino que se'ls escriga que s'aparten de les contaminació dels ídols, de fornicaació, d'ofegat i de sanc. Perque Moisés des de temps antics té en cada ciutat qui ho predique en les sinagogues, a on és llegit cada dia de repòs.


Es tracta de qüestions més àmplies que la circumcisió, particularment qüestions alimentícies, pero també la fornicaació i l'idolatría. Estos preceptes diu Fets 15:23-29[9]que es varen enviar per carta als cristians de Antioquía, Síria i Cilicia, lo que s'interpreta com que es va considerar vinculant per a totes les congregació cristianes de qualsevol regió.[10]La versió occidental dels Fets afig la forma negativa de la Regla d'Or: «qualsevol cosa que vosatres no vos faríeu a vosatres mateixos, no la feu a un atre».

L'autor dels Fets relata una reafirmación per Jacobo i els vells de Jerusalem dels continguts de la carta en motiu de l'última visita de Pablo a Jerusalem, immediatament abans de la detenció de Pablo en el temple: «Quan apleguem a Jerusalem, els germans nos varen rebre en goig. I al sendemà Pablo va entrar en nosatres a vore a Jacobo, i es trobaven reunits tots els vells». Els vells llavors varen procedir a notificar a Pablo de lo que sembla haver segut una preocupació comuna entre els creents judeus, que ell estava ensenyant als judeus de la diàspora convertits al cristianisme «a apostatar de Moisés, dient-los que no circunciden als seus fills, ni observen les costums». Recorden a l'assamblea, dient «sobre els gentils que han cregut, nosatres els hem escrit determinant que no guarden res d'açò; solament que s'abstinguen de lo sacrificat als ídols, de sanc, d'ofegat i de fornicación». En opinió d'alguns estudiosos, el recordatori de Santiago i els vells ací és una expressió de la preocupació de que Pablo no estava ensenyant plenament la decisió de la carta del Concilie de Jerusalem als gentils,[11] sobretot pel que fa a la carn kosher,[12] que contrasta en el consell de Pablo a la comunitat de Corinto: «de tot lo que es ven en la carniceria, mengeu» (1 Corintios 10:25).[13]

El relat de Pablo en la seua epístola als Gálatas, per la seua banda, afirma que va acodir a Jerusalem per la seua pròpia iniciativa acompanyat d'un discípul grec no circuncidado cridat Tito. Mentres que en Fets 15 solament prenen la paraula Pedro i Jacobo, en Gálatas 2 Pablo solament dona la seua versió de la discussió. Front al concilie públic i solemne que evoca Fets, Gálatas dona l'impressió d'una reunió clandestina.[14]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Knowles, Michael (2019). The meeting that changed the world: The Council of Jerusalem AD 49, Durham: Sacristy Press, Gran Bretanya. ISBN 978-1-78959-026-5.
  2. ↑ Matthews, R. J. (2006). «The Jerusalem Council», Sperry symposium classics: The New Testament, Provo, Utah (EE.UU.): Brigham Young University Press, pp. 254-266.
  3. ↑ Raymond E. Brown, en el seu Introduction to the New Testament, argumenta que tant Fets 15 com Gálatas 2 relaten el mateix event, pero cada u des d'un punt de vista diferent en el seu propi biaix. La mateixa opinió formulen Gérard Mordillat i Jerôme Prieur en Jésus après Jésus, pp.199-211.
  4. ↑ Mordillat, Gérard; Prieur, Jérôme (2004). Jésus après Jésus: l'origine du christianisme, 1. éd edició (en fr), Éd. du Seuil, pp. 210-211. ISBN 978-2-02-051249-7.
  5. ↑ Jewish Encyclopedia: Circumcision: In Apocryphal and Rabbinical Literature: «Contact with Grecian life, especially at the games of the arena [which involved nudity], made this distinction obnoxious to the Hellenists, or antinationalists; and the consequence was their attempt to appear like the Greeks by epispasm (‹making themselves foreskins›; I Macc. i. 15; Josephus, ‹Ant›. xii. 5, § 1; Assumptio Mosis, viii.; I Cor. vii. 18; , Tosef., Shab. xv. 9; Yeb. 72a, b; Yer. Peah i. 16b; Yeb. viii. 9a). All the more did the law-observing Jews defy the edict of Antiochus Epiphanes prohibiting circumcision (I Macc. i. 48, 60; ii. 46); and the Jewish women showed their loyalty to the Law, even at the risk of their lives, by themselves circumcising their sons»; Hodges, Frederick, M. (2001). “The Ideal Prepuce in Ancient Greece and Rome: Male Genital Aesthetics and Their Relation to Lipodermos, Circumcision, Foreskin Restoration, and the Kynodesme” (PDF). The Bulletin of the History of Medicine 75 (Fall 2001): 375–405. doi:10.1353/bhm.2001.0119. PMID 11568485.
  6. ↑ McGrath, Alister E., Christianity: An Introduction. Blackwell Publishing (2006). ISBN 1-4051-0899-1. p. 174: «In effect, they [Jewish Christians] seemed to regard Christianity as an affirmation of every aspect of contemporary Judaism, with the addition of one extra belief — that Jesus was the Messiah».
  7. ↑ Fets 15:19-29
  8. ↑ Fets 15:7-11
  9. ↑ Fets 15:23-29
  10. ↑ Apostolic Presbyterianism [1] archivat en Wayback Machine. - William Cunningham i Reg Barrow.
  11. ↑ Robert McQueen Grant. Augustus to Constantine: the rise and triumph of Christianity in the Roman World. Louisville: Westminster John Knox, 2004. p.iv. «According to Acts 21:25, the elders at Jerusalem were still concerned with observance of them when Paul last».
  12. ↑ Paul Barnett. Jesus & the Rise of Early Christianity: A History of New Testament. p. 292. «He chided Paul later for his failure to require the Gentils to observe the decree (Acts 21:25). Paul delivered the letter from the Jerusalem meeting expressing James's decree, but only to churches in Syria, Cilicia and Galatia ....Paul did not impose the food requirements for the kosher-killed meat and against the idol-sacrificed meat upon the Corinthians».
  13. ↑ Gordon D. Fee (1987). The First Epistle to the Corinthians. p. 480. «Paul's ‹rule› for everyday life in Corinth is a simple one: ‹Eat anything sold in the meat market›».
  14. ↑ Mordillat, Gérard; Prieur, Jérôme (2004). Jésus après Jésus: l'origine du christianisme, 1. éd edició (en fr), Éd. du Seuil, pp. 200-205. ISBN 978-2-02-051249-7.

Notes

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Concilie_de_Jerusalem&oldid=1378082»