Osirak

Reactor Nuclear "Osiraq" Març 1991

Osirak, també escrit Osiraq, era un reactor nuclear de 40 megavats. Va ser construït pel govern iraquí en el Centre d'investigació nuclear del Tuwaitha, a 18 quilómetros al surest de Bagdad en 1977. Va ser severament danyat per un atac aéreu israelita en l'excusa d'evitar que el règim de Sadam Huseín usara el reactor per a produir plutoni para armes nuclears. L'enclavament va ser completament destruït per l'aviació Estats Units durant la Guerra del Golf en 1991.

Disseny i construcció

El reactor nuclear era de disseny francés i el seu nom ve de la combinació de Osiris, deu egipcíac encarregat de jujar als morts, i Iraq (Iraq en francés). Els iraquí ho varen cridar Tammuz 1, pel més del calendari musulmà en el qual el Partit Baaz va prendre el control del govern en 1968.

A banda del reactor, de la construcció i d'assistència tècnica, els francesos varen vendre sobre 12,5 kg d'urani enriquit al 93% al governe iraquí.

Preocupacions sobre el seu possible us militar

Molts varen creure que el reactor formava part del programa iraquí per a obtindre armes nuclears. El govern iraquí havia intentat comprar sense èxit en 1974 un reactor francés per a manipular plutoni i una planta de processat, i també havien intentat comprar un reactor italià cridat Cirene. França va accedir a vendre el reactor nuclear i el seu material de laboratori.

El govern israelí estava profundament preocupat per esta compra de material. Encara que els iraquí dien que el reactor era únicament per a usos pacífics, la compra era estranya — un reactor d'este tipo és útil per a països en programes de construcció de reactors nuclears, sent usats per a provar i analisar els efectes d'un fluix de neutrons sobre metals usats en els components del reactor. No és particularment útil per a països que no tenen este tipo de programes, a no ser que estiguen interessats en transformar urani-238 en plutoni-239 per a fabricar una bomba. Les compres de mineral d'urani podrien ser tractades en la planta per a produir plutoni. No obstant el reactor estava baix la supervisió de l'OIEA i era inspeccionada regularment, i tècnics francesos estaven en constant assistència.

L'abastiment de combustible nuclear va ser cuidadosadament supervisat i el combustible usat tindria que tornar a França. Qualsevol avís de possible desviació de material nuclear hauria significat el fi del suministrament. Semejantement, l'irradiació clandestina d'urani no podia haver ocorregut desapercebuda; el repetit, llent i costós canvi de les barres d'urani hauria segut obvi.