Tamuz
Tamuz (תַּמּוּז; del acadio du-muzu, nom de la deïtat babilonia de Tammuz, deu de la floració de primavera), és el dècim més del calendari hebreu modern, que comença el seu còmput a partir del més de Tishrei en la Creació del món, i el quart més segons l'ordenament dels mesos en la Bíblia, que comença per Nisán, en commemoració de l'eixida dels hebreus de l'esclavitut en Egipte.
El nom otorgat al més de Tamuz en la Bíblia és simplement "el quart més", seguint la numeració ordinal, de la mateixa manera que el restant dels mesos de l'any hebreu en la Torá: "El més quart, el nou del més, quan va créixer la fam en la ciutat i no hi havia pa per a la gent del poble" (2Reis 25:3).
El seu nom actual, Tamuz, té els seus orígens en els noms dels mesos de l'antiga Babilonia, provinents de l'idioma acadio, i d'ací varen ser adoptats pels judeus allí desterrats entre 586 a. C. i 536 a. C., després de haver segut duts a l'exili pel rei Nabucodonosor II. Tamuz no és recordat en la Bíblia com a nom d'este més, sino en nomenar a la deïtat homònima, el deu de la primavera i el floriment, que segons la mitologia babilònica, regnava durant els tres mesos de primavera -Nisán, Iyar i Siván- mentres que en Tamuz, en aplegar l'estiu, Tammuz moria: "Em va dur a l'entrada del pòrtic de la Casa de Jehová que mira al nort, i vaig vore que allí estaven assentades les dònes, plorant a Tammuz" (Ezequiel 8:14). El nom babilonio del més de Tamuz es va conservar no solament en hebreu, sino també en atres idiomes de la zona d'influència, com el turc modern, en el que el més de juliol es diu "Temmuz".
Tamuz conta sempre en 29 dies, i és el més que marca el començ de l'estiu (boreal), paralel als mesos gregorians de juny i juliol, segons l'any. El seu signe del Zodíac és Càncer, per abundar els carrancs en les aigües en esta época.
Periodo
[editar | editar còdic]Durant els anys 5761–5860 del calendari hebreu, Tamuz ocorre entre els següents periodos del calendari gregoriano:[1]
| Duració dels anys | Començ de Tamuz[2] | Fi de Tamuz[3] |
|---|---|---|
| 353 dies | 8 de juny–25 de juny | 7 de juliol–24 de juliol |
| 354 dies | 8 de juny–27 de juny | 7 de juliol–26 de juliol |
| 355 dies | 9 de juny–27 de juny | 8 de juliol–26 de juliol |
| 383 dies | 27 de juny–6 de juliol | 26 de juliol–5 d'agost |
| 384 dies | 29 de juny–7 de juliol | 28 de juliol–5 d'agost |
| 385 dies | 28 de juny–8 de juliol | 26 de juliol–6 d'agost |
Festivitats judeues en Tamuz
[editar | editar còdic]
- El Dejuni del 17 de Tamuz, és dia de dejuni menor (observat des de l'eixida del sol al crepúscul), i és el primer dels dejunis enlistados en la Bíblia, cridat "el dejuni del quart més" (Zacarias 8:19). Va ser instituït en recort de la ruptura de la muralles de Jerusalem durant abdós llocs a la ciutat: primera volta per Nabucodonosor de Babilonia, el 9 de Tamuz de 586 a. C., i per segona volta pel comandant de les legions romanes, Tito, el dia 17 de Tamuz de l'any 70, que va devindre tres semanes més alvance en la caiguda de la ciutat i destrucció del segon Temple de Jerusalem, el dia 9 d'Av de l'any 70.
- Els Yeméi ben HaMetsarim, o "dies de l'angostura" (Llamentacions 1:3: "Judá està desterrada, en postració i en extrema servitut. Assentada entre les nacions, no troba assossec. L'alcancen tots els seus perseguidors entre les angosturas"), és el nom que rep el periodo de tres semanes que comença en el dejuni del 17 de Tamuz, i culmina el 9 de Av, dia de duel nacional per la destrucció d'abdós temples, i atres calamitats que varen ocórrer als judeus el mateix dia - Daniel 10:2-3: "En aquell temps, yo, Daniel, vaig fer penitència durant tres semanes: no vaig menjar aliment saborós; ni carn ni vi varen entrar en la meua boca, ni em ungí, fins al terme d'estes tres semanes"..
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Answering "When did?" Calendar Questions in One Step - stevemorse.org (en anglés). Consultat el 22 d'agost de 2025.
- ↑ A partir de l'ocàs.
- ↑ Fins a l'ocàs.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tamuz» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.