Iyar
Iyar (Plantilla:Lang-he-n; del idioma acadio ayaru "llum, lluminositat", per ser un més solejat de plena primavera (boreal), és l'octau més del calendari hebreu modern, el còmput del qual comença a partir del més de Tishrei segons la data de la Creació del món, i el segon més segons l'ordenament dels mesos en la Bíblia, que comença pel més de Nisán, en commemoració de l'eixida dels hebreus de l'esclavitut en Egipte.
El nom otorgat al més de Iyar en la Bíblia és simplement "el segon més", seguint la numeració ordinal, de la mateixa manera que el restant dels mesos de l'any hebreu en la Torá. És nomenat per primera volta en el Llibre del Genesis: "L'any siscents de la vida de Noé, en el més segon, als dèsset dias del més, aquell dia varen ser trencades totes les fonts del gran abisme, i les catarates dels cels varen ser obertes," (Genesis 7:11) En una ocasió, la Bíblia es referix a ell també com "el més de Ziv" (Plantilla:Lang-he-n, lliteralment "el més de la resplandor") (1Reis 6:1): "En l'any 480 de l'eixida dels israelitas de la terra d'Egipte, l'any quart del regnat de Salomón sobre Israel, en el més de Ziv, que és el segon més, va mamprendre la construcció de la Casa de Yahveh"; també en 1Reis 6:37. El nom de "més de Ziv" prové segons es creu de l'idioma fenicio, ya que el més de Iyar és aixina mencionat solament en el context de les relacions comercials entre Salomón rei d'Israel, i Hiram rei de Fenicia, i es creu que va ser el nom utilisat pels antics habitants de Canaán, que cridaven als seus mesos en terminologia relacionada en l'agricultura i al clima.
El seu nom actual, Iyar, té els seus orígens en els noms dels mesos de l'antiga Babilonia, provinents segons lo dit de l'acadio, i d'ací varen ser adoptats pels judeus allí desterrats entre 586 a. C. i 536 a. C., després de haver segut duts a l'exili pel rei Nabucodonosor II. El nom Iyar no figura en la Bíblia -només sèt dels dotze mesos apareixen en ella en els seus noms babilònics: Nisán, Siván, Elul, Kislev, Tevet, Shevat i Adar-; Iyar solament ho farà per primera volta en este nom, en el Talmud.
Iyar és un més de primavera (boreal), que conta sempre en 29 dies, i és paralel als mesos gregorians d'abril i maig, segons l'any. El seu signe del Zodíac és Tauro, degut a que les praderies en esta época estan verdes, oferint abundant pastura al ganado.
Periodo
Durant els anys 5761–5860 del calendari hebreu, Iyar ocorre entre els següents periodos del calendari gregoriano:[1]
| Duració dels anys | Començ de Iyar[2] | Fi de Iyar[3] |
|---|---|---|
| 353 dies | 10 d'abril–27 d'abril | 9 de maig–26 de maig |
| 354 dies | 10 d'abril–29 d'abril | 9 de maig–28 de maig |
| 355 dies | 11 d'abril–29 d'abril | 10 de maig–28 de maig |
| 383 dies | 29 d'abril–9 de maig | 28 de maig–7 de juny |
| 384 dies | 1 de maig–9 de maig | 30 de maig–7 de juny |
| 385 dies | 30 d'abril–10 de maig | 29 de maig–8 de juny |
Commemoracions i festivitats judeues en Iyar
- Yom#oah, el dia 27 de Nisán del Calendari hebreu, dia de duel i commemoració recordat anualment com a dia en memòria de les víctimes del Holocaust, sent feriado nacional en Israel.
- Yom Hazikarón, el dia de duel nacional pels caiguts - 4 de Iyar, data establida per llei de la Knéset de l'any 1963, immediatament abans del dia de l'Independència, per a resaltar el dolor pels caiguts i el sacrifici realisat per a conseguir i mantindre l'independència del Estat d'Israel.
- Yom Ha'atzmaut, el dia de l'Independència d'Israel - 5 de Iyar, en que es festeja l'aniversari de la declaració de l'independència, el dia 5 de Iyar de 5708 (14 de maig de 1948), el mateix dia en que es varen retirar de Palestina les tropes britàniques, posant aixina fi al Mandat britànic de 26 anys (1922 - 1948). Tant el Yom HaZikarón com el Yom Ha'Atsma'ut, poden alvançar-se un o dos dies, o postergar-se un dia, per a evitar que algun d'ells coincidixca en el Shabat.
- Lag Ba'Ómer, el dia número 33 en el conte del Ómer (Sefirat Ha'omer) - 18 de Iyar, que commemora la victòria de la Rebelió de Bar Kojba sobre els romans, el 18 de Iyar de l'any 3893 (133 del calendari gregoriano).
- Yom Yerushalayim, el dia de la reunificació de Jerusalem - 28 de Iyar, en recordaació a la reunificació de Jerusalem durant la Guerra dels Sis Dies, el dia 28 de Iyar de 5727 (7 de juny de 1967).
Vore també
- Calendari hebreu
- Festes judaiques
- - decenes d'artículs sobre totes les festivitats judeues www.judaismohoy.com
Referències
- ↑ Answering "When did?" Calendar Questions in One Step - stevemorse.org (en anglés). Consultat el 22 d'agost de 2025.
- ↑ A partir de l'ocàs.
- ↑ Fins a l'ocàs.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iyar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.