Carrer de Sant Vicent Màrtir
.jpg)
El carrer de Sant Vicent Màrtir és una via urbana de Valéncia i un dels carrers més antics i més llarcs de la ciutat en més de tres quilòmetres de longitut. Naix en la plaça de la Reina en el centre històric de la ciutat i finalisa a l'inici de la carretera CV-400 ("Avinguda del Sur") al sur de la ciutat. Rep el nom de Sant Vicent Màrtir, patró de la ciutat, naixcut en Saragossa i mort en Valéncia en l'any 304 despuix d'un dur martiri. Durant la segona república el carrer fon conegut com a carrer de Largo Caballero.
Traçat i punts emblemàtics
A lo llarc del seu recorregut s'encreua en el cantó nort de la plaça de l'Ajuntament, travessa places com la plaça de Sant Agustí i la plaça d'Espanya, i s'encreua en els extrems del carrer de Xàtiva i del carrer de Guillem de Castro, en la Gran Via de Ramón y Cajal, l'avinguda de Giorgeta i la Ronda Sur de Valéncia.
Escomença en el barri de La Seu en el districte de Ciutat Vella, i separa els barris d'El Mercat i de Sant Francesc. Passa per La Roqueta i Arrancapins del districte d'Extramurs, i despuix pel districte de Jesús en els barris de La Rayosa, La Creu Coberta, i limita en Sant Marcelí i el Camí Real.
En el tram cèntric del carrer es troben l'Iglésia de Sant Martí, el teatre Olympia i l'Iglésia de Sant Agustí. En el districte d'Extramurs es troba l'antic monestir i l' de Sant Vicent de la Roqueta, l'escultura "Monument al Sit", obra de l'any 1964 de l'escultor extremeny Juan de Ávalos situat en la plaça d'Espanya.
L'estació de Xàtiva que és una de les més pròximes al carrer, mentres que l'estació de Plaça d'Espanya de la llínea 1 està baix la mateixa plaça. L'estació de Joaquim Sorolla (llínies 1 i 5 del metro de València|5) es troba també en les proximitats de l'estació de l'AVE.
Història
El carrer se situa sobre l'antic traçat de la Via Augusta, important via de comunicació en l'Imperi Romà entre Roma i les Columnes d'Hèrcules a l'estret de Gibraltar. El carrer atravessava la colònia Valentia Edetanorum i anava direcció sur.
Posteriorment, en l'ocupació musulmana de la ciutat entre els anys 711 i 1238 passava baix el portal de "Bab Baytala" de la muralla àrap, a l'altura de l'actual plaça de Marià Benlliure. Despuix de la conquesta de Valéncia en l'any 1238 per part del rei Jaume I el Conqueridor a la Corona d'Aragó, la nova muralla migeval tenia el "Portal de Sant Vicent" en l'actual plaça de Sant Agustí.
L'isglésia de Sant Vicent de la Roqueta està just sobre un monticul de roca a on es construí un "martyrium" sobre la tomba del diaca Vicent.
El carrer va ser també el Camí Real de Valéncia a Xàtiva i Madrit, per tant comunicava la ciutat en els pobles de L'Horta Sur com la pedania de La Torre i termens municipals dels pobles de Benetússer, Alfafar, Massanassa, Catarroja, Albal, Beniparrell i Silla abans d'arribar a la comarca de La Ribera Alta. En l'actualitat el carrer al seu pas per estos municipis ha segut desdoblat per l'autovia V-31 i per la carretera CV-400 o avinguda del Sur.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Carrer de Sant Vicent Màrtir.- Guia de carrers de l'Ajuntament