Llínea 1 (MetroValencia)
La llínea 1 va ser inaugurada en 1988, és la llínea mes antigua i mes llarga de tota la ret. Es la llínea de metro mes llarga d'Espanya, per damunt de Madrit o Barcelona, degut a que recorrix 72,145 kilómetros desde Bétera a Castelló.
Història
[editar | editar còdic]Històricament la llínea 1 prové de les llínees de Valéncia-Jesús a Vilanova de Castelló, i de Valéncia-Pont de Fusta a Bétera i Llíria.
En l'any 1986 començaren els treballs de construcció d'un túnel que passara per baix de Valéncia per a unir les antigues llínees que discorrien entre Vilanova de Castelló i l'estació de Jesús (en el sur de la Ciutat de Valéncia) en la qual comunicava la ciutat en les localitats de Llíria i Bétera. Dit túnel s'inaugurà el 8 d'octubre de 1988 i comprén la secció entre les estacions d'Ademús ('Empalme' abans de 1988 i despuix de març de 2001) i Sant Isidre.
Per l'inauguració del túnel, se modificà el trayecte de les antigues llínees a Llíria i Bétera, perque les dos tenien com a capçalera l'estació del Pont de fusta, en el centre de la ciutat per lo que despuix d'un breu periodo el tram entre l'Empalme i el Pont de fusta es tancà l'1 de febrer de 1991 per a ser convertit en un modern tramvia que actualment constituïx la llínea 4 de MetroValencia.
Despuix de l'inauguració es decidí gestionar els ramals de Bétera i Llíria de manera independent, sent conegut el segon d'ells com a llínea 2, identificada en el color vert encara que posteriorment se decidí explotar tota ella com una sola llínea.
La llínea 1 prové de les llínees de FEVE Jesús - Villanueva de Castelló i Pont de Fusta - Bétera. Conta en 40 estacions, de les quals 8 són subterrànees (les compreses entre les estacions de Beniferri i Safranar). El 3 de juliol de 2006 en el tram compres entre les estacions de Jesús i Plaça d'Espanya se produí u dels més greus accidents de ferrocarril en Espanya, que se saldà en 44 persones mortes i 52 ferits de diversa consideració.
Actualment s'ha iniciat el proyecte per al soterrament del tram compres entre les estacions d'Empalme i Burjassot i entre Burjassot i Godella. El dia 22 de setembre de 2007 s'inaugurà l'abaixador "Torre del Virrei" de la Llínea 1 que situat entre les estacions de "L'Eliana" i "La Pobla de Vallbona" dona servici a l'urbanisació de similar nom.
En 2015, despuix de la remodelació de la ret, la llínea es va tornar a dividir, la 1 des de Bétera fins a Vilanova de Castelló i la 2 des de Llíria fins a Torrent.
En giner de l'any 2021 es varen recomençar les obres de soterrament del tram comprés entre l'estació de Empalme i la de Burjassot que es trobaven paralisades des de l'any 2011.
Des del dia 30 de octubre fins al 2 de desembre de 2024, a consecuència de la DANA, el servici en esta llínea es va suspendre en la seua totalitat. El 3 de desembre de 2024, reobrigué el tram Bétera-Plaça d'España i el 18 de febrer de 2025, el tram Plaça d'España-Valéncia Sur. El 27 de juny de 2025 tornà a obrir el tram més afectat per la DANA, des de Valéncia Sur fins a Paiporta i Vilanova de Castelló.
Recorregut
[editar | editar còdic]La Llínea 1 discorre pràcticament en superfície excepte en els trams compresos entre Safranar i Beniferri i un curt tram en Burjassot. Els túnels son amples i dedoble via. Conta en 40 estacions de les quals soles 8 fa baix terra.
És també l'única llínea en abaixadors per lo que els seus coches de passagers conten en un sistema per a solicitar parades en els abaixadors. Estos abaixadors corresponen en la seua majoria a estacions situades en urbanisacions o pobles alluntats de la capital i en un número escàs d'usuaris concentrats en hores punta.
Ademés de Bétera i Villanueva de Castelló, la llínea 1 presta servicis curts fins a atres estacions intermiges en major demanda de viagers. Estes atres estacions terminals són: Seminari-*CEU, Empalme, Torrent, Picassent i L'Alcúdia.
Compartix traçat en la llínea 2 des de Empalme i en la llínea 7 des de Jesús. Se separa d'elles en Torrent per a seguir fins a Picassent.
Material Mòvil
[editar | editar còdic]Les unitats UTE (Unitat de Tren Elèctric) série 4300 presten servici a esta llínea, recollint la tensió per als motors de tracció a través dels pantógrafs situats en els coches motors de cada unitat. El sistema de catenària en els túnels circulars és a través d'un raïl fix en les bóvedes dels mateixos, mentres que en els túnels amples de doble via i en superfície, el sistema de catenària és convencional.
Referències
[editar | editar còdic]- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Línea_1_(MetroValencia) de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.