Diferència entre les revisions de "El Saler"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No se mostren 10 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
| − | El Saler té un enclavament privilegiat, ya que es troba en ple [[Parc natural de l'Albufera]]. | + | El Saler té un enclavament privilegiat, ya que es troba en ple [[Parc natural de l'Albufera]]. Està emplaçat en la franja llitoral o restinga de l'[[Albufera de Valéncia]], entre la marjal que fins al [[sigle XVII]] era encara partix integrant del llac i el bosc de la Dehesa, en un llarc de més de 10 km i un esgambi mig d'1 km. |
== Demografia == | == Demografia == | ||
| + | A lo llarc de la primera mitat del [[sigle XX]] la població va anar creixent paulatinament fins a la [[década de 1960]], en que va tindre lloc un fortíssim increment que ha continuat fins a recentment. | ||
| + | |||
Segons les senyes oficials del [[INE]], en l'any 2023 conta en 1.929 habitants censats. | Segons les senyes oficials del [[INE]], en l'any 2023 conta en 1.929 habitants censats. | ||
| Llínea 20: | Llínea 22: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | Es diu que el seu nom prové de que antigament s'arreplegava [[sal]] en l'ubicació de la pedania. | + | Es diu que el seu nom prové de que antigament s'arreplegava [[sal]] en l'ubicació de la pedania. Les primeres referències sobre la zona del Saler daten de l'época de [[Jaume I d'Aragó]], concretament del privilegi otorgat en [[Morella]] en l'any [[1250]] pel qual el monarca es reservava per a sí i la seua família els ingressos provinents de la producció de la sal, ademés de regular la seua venda, circulació i preu. |
| + | |||
| + | En l'any [[1761]] ya apareix reflectit el nom de El Saler en la cartografia de l'[[Albufera de Valéncia]] realisada per Bautista Romero i en [[1795]] [[Cavanilles]] va descriure El Saler i les seues afores aixina: | ||
| + | |||
| + | {{cita|"A dos llegües de la capital cap al migdia escomença la Dehesa: el camí és sumament agradable per més d'una llegua, reduint-se a precioses hortes que cultiven en gran partix els veïns de Russafa: síguense camps d'arròs i després erials, composts casi enterament d'arena. Observacions sobre l'Història Natural, Geografia, Agricultura, Població i Fruts del Regne de Valéncia }} | ||
== Monuments i lloc d'interés == | == Monuments i lloc d'interés == | ||
| + | [[File:Església del Saler.JPG|thumb|250px|Iglésia de Sant Josep]] | ||
| + | |||
| + | === Patrimoni natural === | ||
| + | * Dehesa: bosc mediterràneu situat entre l'Albufera de Valéncia i la mar, una de les zones en major diversitat de flora i fauna del parc natural de l'Albufera | ||
| + | * Plaja de El Saler: al nort de la Gola del Pujol | ||
| + | * Plaja de la Dehesa: al sur de la Gola del Pujol | ||
| + | |||
El bosc de la [[Devesa]] i les [[plaja|plages]] del Saler i de la Devesa són els seus grans reclams ecològics i turístics. | El bosc de la [[Devesa]] i les [[plaja|plages]] del Saler i de la Devesa són els seus grans reclams ecològics i turístics. | ||
| + | |||
| + | === Patrimoni arquitectònic === | ||
| + | * Iglésia parroquial de Sant Josep: construïda al voltant de l'any [[1926]], és de chicotett tamany i una sola nau. | ||
| + | * Casa de la Demanà o de la Campaneta: del [[sigle XVIII]] i reformada en l'any [[1920]], era el lloc a on se subastaven els llocs de caça i constituïa, junt en la desapareguda Casa dels Infants, el centre del poblat. Està conformada per dos edificis en L, de dos altures, un anex d'una planta i un corral. La frontera, asimètrica, és l'original. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 40: | Llínea 57: | ||
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. | * [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. | ||
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | * [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | ||
| + | * Corbín Ferer, Juan-Luis (1995). «Capítulo II: El Saler». Ruzafa: La bien plantada (3ª edición). Valencia: Federico Domenech. p. 63-64. ISBN 84-85402-88-X | ||
* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia'' | * Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia'' | ||
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | * [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | ||
| Llínea 48: | Llínea 66: | ||
{{Commonscat|El Saler}} | {{Commonscat|El Saler}} | ||
| + | [[Categoria:Pedanies de la Província de Valéncia]] | ||
[[Categoria:Pedanies de Valéncia]] | [[Categoria:Pedanies de Valéncia]] | ||
[[Categoria:Barris de Valéncia (ciutat)]] | [[Categoria:Barris de Valéncia (ciutat)]] | ||
Última revisió del 19:09 16 set 2024
El Saler és una pedania de la ciutat de Valéncia pertanyent al districte dels Poblats del Sur.
Geografia[editar | editar còdic]
El Saler té un enclavament privilegiat, ya que es troba en ple Parc natural de l'Albufera. Està emplaçat en la franja llitoral o restinga de l'Albufera de Valéncia, entre la marjal que fins al sigle XVII era encara partix integrant del llac i el bosc de la Dehesa, en un llarc de més de 10 km i un esgambi mig d'1 km.
Demografia[editar | editar còdic]
A lo llarc de la primera mitat del sigle XX la població va anar creixent paulatinament fins a la década de 1960, en que va tindre lloc un fortíssim increment que ha continuat fins a recentment.
Segons les senyes oficials del INE, en l'any 2023 conta en 1.929 habitants censats.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1855 | 1871 | 2023 | |||||||||||||||||
| 39 | 70 | 1.929 | |||||||||||||||||
Història[editar | editar còdic]
Es diu que el seu nom prové de que antigament s'arreplegava sal en l'ubicació de la pedania. Les primeres referències sobre la zona del Saler daten de l'época de Jaume I d'Aragó, concretament del privilegi otorgat en Morella en l'any 1250 pel qual el monarca es reservava per a sí i la seua família els ingressos provinents de la producció de la sal, ademés de regular la seua venda, circulació i preu.
En l'any 1761 ya apareix reflectit el nom de El Saler en la cartografia de l'Albufera de Valéncia realisada per Bautista Romero i en 1795 Cavanilles va descriure El Saler i les seues afores aixina:
"A dos llegües de la capital cap al migdia escomença la Dehesa: el camí és sumament agradable per més d'una llegua, reduint-se a precioses hortes que cultiven en gran partix els veïns de Russafa: síguense camps d'arròs i després erials, composts casi enterament d'arena. Observacions sobre l'Història Natural, Geografia, Agricultura, Població i Fruts del Regne de Valéncia
Monuments i lloc d'interés[editar | editar còdic]
Patrimoni natural[editar | editar còdic]
- Dehesa: bosc mediterràneu situat entre l'Albufera de Valéncia i la mar, una de les zones en major diversitat de flora i fauna del parc natural de l'Albufera
- Plaja de El Saler: al nort de la Gola del Pujol
- Plaja de la Dehesa: al sur de la Gola del Pujol
El bosc de la Devesa i les plages del Saler i de la Devesa són els seus grans reclams ecològics i turístics.
Patrimoni arquitectònic[editar | editar còdic]
- Iglésia parroquial de Sant Josep: construïda al voltant de l'any 1926, és de chicotett tamany i una sola nau.
- Casa de la Demanà o de la Campaneta: del sigle XVIII i reformada en l'any 1920, era el lloc a on se subastaven els llocs de caça i constituïa, junt en la desapareguda Casa dels Infants, el centre del poblat. Està conformada per dos edificis en L, de dos altures, un anex d'una planta i un corral. La frontera, asimètrica, és l'original.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de Valéncia
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de El Saler
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Corbín Ferer, Juan-Luis (1995). «Capítulo II: El Saler». Ruzafa: La bien plantada (3ª edición). Valencia: Federico Domenech. p. 63-64. ISBN 84-85402-88-X
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre El Saler.