Diferència entre les revisions de "Forn d'Alcedo"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 10 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Archiu:Forn d'Alcedo. Església del Crist de l'Agonia 1.JPG|300px|miniaturadeimagen|Iglésia del Crist de l'Agonia, en Forn d'Alcedo.]]
 
[[Archiu:Forn d'Alcedo. Església del Crist de l'Agonia 1.JPG|300px|miniaturadeimagen|Iglésia del Crist de l'Agonia, en Forn d'Alcedo.]]
 +
[[File:Forn d'Alcedo. Entrada des del riu.JPG|thumb|Forn d'Alcedo. Entrada des del riu]]
 
'''Forn d'Alcedo''' (''Horno de Alcedo en [[castellà]]'') és una [[pedania]] de [[Valéncia]] que pertany als [[Poblats del Sur]].  
 
'''Forn d'Alcedo''' (''Horno de Alcedo en [[castellà]]'') és una [[pedania]] de [[Valéncia]] que pertany als [[Poblats del Sur]].  
  
Llínea 5: Llínea 6:
 
Forn d'Alcedo es troba situat al sur del nou caixer del [[riu Turia]]. Els llímits del barri el conformen el riu i a la fita en el municipi de [[Sedaví]]; a l'oest choca en les llínies de ferrocarril i confronta en el barri de [[La Torre (Valéncia)|La Torre]], mentres que a l'est topa en la [[pista de Silla]] i el barri de [[Castellar-L'Oliveral]].
 
Forn d'Alcedo es troba situat al sur del nou caixer del [[riu Turia]]. Els llímits del barri el conformen el riu i a la fita en el municipi de [[Sedaví]]; a l'oest choca en les llínies de ferrocarril i confronta en el barri de [[La Torre (Valéncia)|La Torre]], mentres que a l'est topa en la [[pista de Silla]] i el barri de [[Castellar-L'Oliveral]].
  
−
Dispon d'un colege de primària i infantil, el CP Forn d'Alcedo. El barri inclou diversos polígons industrials. El Forn d'Alcedo té el principal vial de comunicació en la [[V-30]] o autovia de circumvalació situada al nort del poble, que l'enllaça en la [[pista de Silla]] i el restant de les eixides i entrades a la ciutat.  
+
Dispon d'un colege de primària i infantil, el CEIP Forn d'Alcedo. El barri inclou diversos polígons industrials. El Forn d'Alcedo té el principal vial de comunicació en la [[V-30]] o autovia de circumvalació situada al nort del poble, que l'enllaça en la [[pista de Silla]] i el restant de les eixides i entrades a la ciutat.  
  
−
Les estacions de tren més propenques són la de la [[Estació de la Font de Sant Lluís|Font de Sant Lluís]], al nort, i la de [[Benetússer]], al sur. Queda conectada en [[Pinedo]] a través d'una carretera secundària. El barri és servit per les llínies 9 i 14 de l'[[EMT de Valéncia]] i la llínia 183 del Metrobus.
+
Les estacions de tren més propenques són la de la [[Estació de la Font de Sant Lluís|Font de Sant Lluís]], al nort, i la de [[Alfafar]] - [[Benetússer]], al sur. Queda conectada en [[Pinedo]] a través d'una carretera secundària. El barri és servit per les llínies 9 i 23 de l'[[EMT de Valéncia]] i la llínia 183 del [[Metrobus]].
 +
 
 +
== Història ==
 +
L'àrea que hui ocupa Forn d'Alcedo sembla correspondre's en l'antic rahal de Benimassot, que ya apareix en el [[Llibre del Repartiment]], en una donació que fa [[Jaume I]] a Ferran Humbert, Bonifaci Pellicer, Bernat Baster, Bernat de Salaverd i Ramon Ferran. A esta donació varen seguir prou atres, en lo que el rahal va quedar repartit entre varis cavallers, escribans i abat, que el varen destinar a una explotació agrícola prou intensa.​
 +
 
 +
Les primeres senyes estadístiques de Forn d'Alcedo són de mitan del [[sigle XIX]], quan pertanyia al desaparegut municipi de Russafa. En estes dates la major part dels casi 2.000 habitants de la partida vivien repartits per l'horta, en [[Alqueria|alqueries]] i cases de labrança, mentres que el núcleu històric a penes contava en uns pocs carrers.
 +
 
 +
En l'any [[1877]] Forn d'Alcedo, junt en tot el territori de l'antic municipi de Russafa, va passar a formar part del terme municipal de Valéncia.​ La primera expansió es va donar en la [[década de 1960]] en la construcció d'un grup de 320 vivendes de la Cooperativa de treballadors ferroviaris, als que es varen sumar en les décades següents nous edificis de vàries altures. Aixina que, la pedania té en l'actualitat dos parts dividides per l'antiga carrera de Malilla: a l'[[oest]] el núcleu històric i a l'[[est]] l'[[eixample]].​
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
−
La pedania conta en casi 1.400 habitants segons senyes oficials.
+
Segons les senyes oficials del [[INE]], en l'any [[2023]] conta en 1.318 habitants censats.
 +
 
 +
== Economia ==
 +
Núcleu tradicionalment agrícola, encara conserva una bona superfície d'horta, encara que actualment els sectors més importants són el ferroviari i l'indústria del moble, en el Polígon Industrial Forn d'Alcedo, al sur-oest del núcleu principal.​
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
{{Referències}}
 +
 
 +
* [https://www.valencia.es/cas/inicio Ajuntament de Valéncia]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Alcedo INE. Població de Forn d'Alcedo]
 +
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia''
 +
* Egea, Alfredo; Mª Luisa Guijarro; Pedro Llopis; Miguel Arráiz; Adolfo Herrero; Amparo Medina; José Mª Herrera; Ángel Zurilla (1987). «Legislación sobre las alcaldías de barrio». En Mercedes Alcañiz Moscardó, ed. Pobles del Sur (1ª edición). Valéncia: Ajuntament de Valéncia. p. 67
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{Commonscat|Forn d'Alcedo}}
 
{{Commonscat|Forn d'Alcedo}}
  
 +
{{Pobles afectats per la DANA de 2024}}
 +
 +
[[Categoria:Pedanies de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pedanies de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pedanies de Valéncia]]
 
[[Categoria:Barris de Valéncia (ciutat)]]
 
[[Categoria:Barris de Valéncia (ciutat)]]

Última revisió del 22:06 12 nov 2024

Iglésia del Crist de l'Agonia, en Forn d'Alcedo.
Forn d'Alcedo. Entrada des del riu

Forn d'Alcedo (Horno de Alcedo en castellà) és una pedania de Valéncia que pertany als Poblats del Sur.

Geografia[editar | editar còdic]

Forn d'Alcedo es troba situat al sur del nou caixer del riu Turia. Els llímits del barri el conformen el riu i a la fita en el municipi de Sedaví; a l'oest choca en les llínies de ferrocarril i confronta en el barri de La Torre, mentres que a l'est topa en la pista de Silla i el barri de Castellar-L'Oliveral.

Dispon d'un colege de primària i infantil, el CEIP Forn d'Alcedo. El barri inclou diversos polígons industrials. El Forn d'Alcedo té el principal vial de comunicació en la V-30 o autovia de circumvalació situada al nort del poble, que l'enllaça en la pista de Silla i el restant de les eixides i entrades a la ciutat.

Les estacions de tren més propenques són la de la Font de Sant Lluís, al nort, i la de Alfafar - Benetússer, al sur. Queda conectada en Pinedo a través d'una carretera secundària. El barri és servit per les llínies 9 i 23 de l'EMT de Valéncia i la llínia 183 del Metrobus.

Història[editar | editar còdic]

L'àrea que hui ocupa Forn d'Alcedo sembla correspondre's en l'antic rahal de Benimassot, que ya apareix en el Llibre del Repartiment, en una donació que fa Jaume I a Ferran Humbert, Bonifaci Pellicer, Bernat Baster, Bernat de Salaverd i Ramon Ferran. A esta donació varen seguir prou atres, en lo que el rahal va quedar repartit entre varis cavallers, escribans i abat, que el varen destinar a una explotació agrícola prou intensa.​

Les primeres senyes estadístiques de Forn d'Alcedo són de mitan del sigle XIX, quan pertanyia al desaparegut municipi de Russafa. En estes dates la major part dels casi 2.000 habitants de la partida vivien repartits per l'horta, en alqueries i cases de labrança, mentres que el núcleu històric a penes contava en uns pocs carrers.

En l'any 1877 Forn d'Alcedo, junt en tot el territori de l'antic municipi de Russafa, va passar a formar part del terme municipal de Valéncia.​ La primera expansió es va donar en la década de 1960 en la construcció d'un grup de 320 vivendes de la Cooperativa de treballadors ferroviaris, als que es varen sumar en les décades següents nous edificis de vàries altures. Aixina que, la pedania té en l'actualitat dos parts dividides per l'antiga carrera de Malilla: a l'oest el núcleu històric i a l'est l'eixample.​

Demografia[editar | editar còdic]

Segons les senyes oficials del INE, en l'any 2023 conta en 1.318 habitants censats.

Economia[editar | editar còdic]

Núcleu tradicionalment agrícola, encara conserva una bona superfície d'horta, encara que actualment els sectors més importants són el ferroviari i l'indústria del moble, en el Polígon Industrial Forn d'Alcedo, al sur-oest del núcleu principal.​

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Egea, Alfredo; Mª Luisa Guijarro; Pedro Llopis; Miguel Arráiz; Adolfo Herrero; Amparo Medina; José Mª Herrera; Ángel Zurilla (1987). «Legislación sobre las alcaldías de barrio». En Mercedes Alcañiz Moscardó, ed. Pobles del Sur (1ª edición). Valéncia: Ajuntament de Valéncia. p. 67
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Forn_d%27Alcedo&oldid=364826»