Plaça de les Corporacions
La plaça de les Corporacions () és una de les àrees principals de la ciutat d'Ostia. Pertany al periodo del Imperi romà, està emplaçada prop del centre de la ciutat i se situa adossada al mur del fondo del teatre. Rodejada per una columnata de la qual solament queden restants, la plaça conserva encara un conjunt de mosaics de gran interés per als historiadors de l'Antiga Roma, ya que aporten informació sobre el comerç marítim i les tècniques navals de el II.
La temàtica dels mosaics indica que la plaça agrupava en un mateix emplaçament als distints contractistes de Ostia i a les representacions comercials de les viles del Imperi romà relacionades en el port de la ciutat. La funció d'estes instalacions, deduïda de les inscripcions dedicades als magistrats responsables de l'anona, era molt provablement la d'oficines d'armadors i mercants de numeroses viles portuàries, a on es podia negociar millor el transport i venda de les mercaderies destinades a l'abastiment de Roma. És per això que el nom de plaça de les Corporacions donat pels primers descobridors sembla impropi, ya que únicament un dels emplaçaments coneguts es referix a una corporació de Ostia, la dels curtidors.[1] Segons Guido Calça, qui va excavar este lloc, seria més exacte calificar-ho com cambra de comerç, i estaria considerat com un espai únic dins del món romà.
Història
Despuix de ser destruïda i sepultada com el restant de Ostia durant l'Alta Edat Mija, la plaça va ser excavada per l'arqueòlec Guido Calça abans de la Segona Guerra Mundial. Els treballs d'extracció, realisats en un determini llímit per a l'Exposició Universal de Roma prevista en 1942, varen ser eixecutats de forma afanyada i les enrunes es varen evacuar a la mar, sense un examen suficient dels restants arqueológicament útils.[2] La plaça va ser objecte de sondejos complementaris i més minuciosos durant els anys 1980. Estos treballs revelen una cronologia complexa, durant la qual el recint va ser remodelat en diverses ocasions.[1]
La plaça de les Corporacions va ser urbanisada durant el mandat d'Augusto, al mateix temps que el teatre contigu, seguint un traçat que compartia el mateix esgambi i el mateix eix de simetria.[3] Esta arquitectura, cridada porticus post scænam (pòrtic despuix de l'escena) es pot contemplar també en Roma en el teatre de Pompeyo i en Pompeya. Segons Guido Calça, la plaça no tenia en orige una funció vinculada al comerç. Alguns estudiosos han propost interpretar este espai en relació en el teatre veí, per eixemple com a zona de passejada per als espectadors.[4] La transformació comercial és evident, encara que el seu desenroll i la data són incerts. Esta àrea anexa al teatre va poder ser llogada a coleges comercials, que haurien finançat aixina el funcionament del teatre.[5]
El pòrtic cuádruple que rodejava la plaça estaria inicialment subjectat per pilars, i posteriorment en época de Claudio (41-54) s'hauria transformat en un pòrtic sobre columnas, en mosaics que decoraven el sol dels intercolumnios. La subdivisió dels pòrtics en chicotets espais compartimentados dataria d'esta época.[3][6]
En el centre de la plaça es va construir un temple, erigit en part sobre els fonaments d'una construcció no identificada. Este temple s'eleva sobre un alt podi de blocs de toba i mira cap al teatre. Tradicionalment s'ha atribuït a Ceres, la deesa protectora de l'agricultura i de les collites i, per lo tant, de l'aprovisionament de blat.[7] Jérôme Carcopino ho considera com el temple de la Anona Augusta, és dir, l'abastiment imperial divinizado.[8] No obstant, segons l'arqueòlec Filippo Coarelli, s'hauria dedicat més provablement a Vulcano, hipòtesis que es respalaria per una inscripció descoberta en les proximitats.[3] La datació de la construcció d'este temple és també qüestió de debat: per a Coarelli s'hauria edificat baix el mandat de Claudio, mentres que segons Guido Calça[9] i atres especialistes,[5][1] s'hauria alçat en temps de Domiciano (81-96). Al voltant del temple s'erigien les estàtues, de les quals es conserven les bases en les seues inscripcions, que nomenen en més freqüència als decuriones que havien eixercit funcions relacionades en l'aprovisionament, com un procurador de l'anona o un cuestor de avituallamiento.
La plaça va ser reordenada en época d'Adriano (117-138). Es va superpondre un nou paviment sobre el de l'época de Claudio, la columnata es va reestructurar i es va aumentar el número de llocs a 64. Una de les inscripcions designava el seu emplaçament baix el vocable llatí de statio, de manera que es va generalisar esta denominació per a totes les celes, denominades en plural stationes.[1]
En l'época de la dinastia Severa (és dir, a partir de 193), el sol dels pòrtics va ser decorat en nous mosaics, supostament en diverses ocasions, com ho proven les diferències en la realisació segons les obres: per a les més senzilles, una simple inscripció rodejada o no per un cartuig, un paviment geomètric no figuratiu o dissenys més o menys elaborats. Estos mosaics d'época Severa són els que permaneixen visibles actualment.[10]
El decliu de la plaça de les Corporacions va precedir al de Ostia. A finals de el IV, es varen realisar diverses restauracions en el teatre en materials reutilisats provinents de la plaça i posteriorment es va abandonar.[11]
Descripció
La plaça està situada en la regió II de Ostia, insula VII, 4, entre el decumano i l'antic curs del Tíber, separada del mateix vàries decenes de metros per mig d'un renc de construccions indeterminades. S'estén directament darrere del mur d'escena del teatre, que ha desaparegut, lo que altera la percepció que es té des de les grades del teatre. Durant l'Antiguetat, la plaça i el teatre eren espais autònoms i centrats sobre ells mateixos, i el públic present en un no tenia cap visió sobre l'atre.
En el seu estat final, corresponent al periodo de la dinastia Severa, la plaça media 107 per 78 metros. Estava rodejada per un pòrtic obert a l'interior i subjecte per columnes. El pòrtic sur, que mira cap al mur del teatre, és una simple fila de columnes de marbre, en una arcada de rajoles en cada extrem. Els atres tres pòrtics estan subjectes per rencs dobles de columnes de rajola estucado, més econòmiques que les columnes monolítiques, i estan tancades sobre el perímetro exterior per mig d'un mur.[3]
Els espais entre les columnes varen ser en part tancats per murs de mampostería en una época indeterminada. Els 78 espais entre columnes es subdividieron aixina en celes corresponents cada una a un intercolumnio, o be dos o tres per a les més grans.[12] Els paviments del pòrtic i de les celes estaven decorats en mosaics de teselas blanques i negres de l'época Severa. Més de la mitat dels mosaics es varen perdre o estan deteriorats, i solament es conserva un chicotet número de panels, en un estat més o menys bo. Els motius són simbòlics de les activitats de la navegació i el comerç, els destins i els productes transportats. Les inscripcions nomenen a les corporacions, els propietaris i els distribuïdors. L'arqueòlec Giovanni Becatti va identificar els mosaics en un número de statio de l'1 al 61, començant pel cantó surest de la plaça i girant en sentit contrari a les agulles del rellonge. A continuació es descriuen les stationes en el sentit indicat.[3][13][1]
Pòrtic este, statio 1 a statio 23
_(5899963833).jpg)
Es va trobar una placa triangular en marbre blanc entre les stationes 15 i 16, que tenia l'inscripció Naviculari africani,[14] és dir, «els armadors africans». És l'únic vestigi d'un frontón i servia com a ròtul a l'entrada d'un dels llocs.[1]
- Statio 1: inscripció en el nom de dos stuppatores res[tiones] , venedors d'estopa i de cordes, necessàries per a calafatear i aparellar els barcos.
- Statio 2: inscripció resumida dels curtidores de pells (corpus pellionum) de Ostia i de Portus, única inscripció que pot justificar la denominació de «corporació» (paraula que prové del llatí corpus).
- Statio 3: inscripció dels navegants que transporten fusta (naviculariorum lignariorum), en un dibuix de dos barcos que rodegen un far, en la part alta del com ardix un fòc.
- Stationes 5 i 7: diversos dibuixos de celemines, recipients que servien per a medir el gra, en el rasadora amprat per a igualar el nivell d'omplit.
- Statio 10: panel dels navegants de Misua (port propenc a Cartago), profusament decorat en dos velers, dos delfins i una torre almenada (o un celemín?)
- Statio 11: panel dels navegants de Musluvium (nom supost ya que està molt alterat) en Mauritània Cesariense, adornat en dos medallones en un bust cada u, un amorcillo cavalcant sobre un delfí, i atres dos delfins.
- Statio 12: inscripció de Hyppo (per Hippo Diarrytus, l'actual Bizerta), adornada en un delfí en la coa molt ondulada.
- Statio 14: stat(io) Sabratensium, per la ciutat de Sabratha en Àfrica, actualment en Líbia, i un elefant, que pot ser interpretat de diverses formes: l'emblema d'Àfrica, el símbol del comerç del marfil o l'animal destinat als jocs de circ.
- Statio 15 i stato 16: mateixa inscripció repetida: naviculari et negotiantes de suo i dibuix d'un barco en dos vés-les.
- Statio 17: naviculari gummitani, armadors de Gummi, nom conegut de dos ciutats d'Àfrica prop de Cartago.
- Statio 18: navicul(arii) Karthag (inienses), armadors de Cartago.
- Statio 19: navic(ularii) Turritani, armadors de Porte Torres, en Cerdenya, i dibuix d'un barco en dos vés-les.
- Statio 20: mosaic molt danyat en numerosos fragments el conjunt dels quals és difícilment interpretable, en un gos, una esvástica, una grupa de cavall, una crátera i noms de persones (o d'animals).
- Statio 21: navicul(arii) et negotiantes Karalitani, armadors i negociantes de Cagliari en Cerdenya, representació detallada d'un navío de dos veles, entre dos celemines.
- Statio 22: inscripció destruïda, un panel en un pòrtic en dos delfins a un costat i en l'atre una vara ramificada, i en la cela, un far de quatre plantes retranqueadas successivament i un fòc en la part superior, en dos delfins als seus peus.
- Statio 23: baix un far en pisos, dos navío, un dels quals té tres màstils; davall, dos delfins mossegant els tentàculs d'un calamar o un polp. L'inscripció designa a les naus de Syllectum, un port de Bizacena (actualment Salakta), desijant bons auguris en la fòrmula N F (per Navicularii Feliciter, «bona sòrt als armadors»).
Pòrtic nort, statio 24 a statio 38
Al principi de la seua construcció, el pòrtic nort s'obria àmpliament sobre un carrer secundari paralel al decumano.
- Statio 25: un estibador transporta a muscles un ánfora d'un barco a un atre.
- Statio 26: motiu geomètric, en un far en un cantó.
- Statio 27: un riu discorre baix un pont en barcos i desemboca en la mar a través d'un delta de tres branques. S'interpreta com una representació del Nilo,[1] o segons Russell Meiggs i Raymond Chevallier, com la delta del Ródano, en un pont identificat com el pont d'Arlés[15]
- Statio 28: animals salvages: cérvol, elefant, javalí.
- Statio 32: navi(cularii) Narbonenses, armadors de Narbona en un barco, una torre i una espècie d'aparat d'elevació.
- Statio 33: un celemín, una rasadora i un ánfora.
- Statio 34: naviculari Curbitani, armadors de Curubis (actualment Kurba, en Tunis).
- Statio 38: dos celemines i una rasadora. L'inscripció «S C F» podria significar S(tatio) C(orporis) F(rumentariorum), el lloc de la corporació dels mercaders del blat.
Pòrtic oest, statio 39 a statio 61
Este pòrtic reunix al mateix temps mosaics de l'época de Claudio, visibles en un nivell inferior (stationes 52, 53, 57 i 58), i stationes de l'época Severa. Tres d'ells mostren motius que no tenen relació en el comerç marítim.
- Statio 40: únicament apareix una paraula molt alterada: [Ale]xandrin(i), els alejandrinos d'Egipte.
- Statio 43: sense ilustracions i en una simple menció: (c)odicarii de suo, terme derivat de caudicarius (codicarius en llatí vulgar), «fet de troncs d'arbres», que designa les embarcacions dels barqueros del Tíber.
- Stationes 45, 46, 47: panels en dos barcos. La statio 46 presenta ademés un far de quatre plantes.
- Statio 48: tres peixos i dos palmeras emmarcant un ánfora en les inicials M C (de Mauritània Cesariense).
- Statio 49: en el nivell antic, en un requadro una nereida cavalca sobre un mònstruo marí. En el nivell superior, un far de quatre plantes entre dos navío.
- Statio 50: una nereida cavalcant sobre un mònstruo marí.
- Statio 51: un barco carregat de ánforas en el seu timonel de peu entre els timons, i un delfí.
- Statio 52: un caçador armat en una pica i un bou, coronats per roleos i rodejats per un friso.
- Statio 53: en el nivell superior, un celemín entre columnes. En el nivell inferior, en la cela del fondo, una nereida sobre un cavall marí i dos delfins.
- Statio 54: entre les columnes, dos barcos en els seus vés-les infladas; l'interior de la cela té un paviment de motius geomètrics en quadros negres ensamblados.
- Statio 55: un barco i un celemín en la seua rasadora; l'interior de la cela té motius geomètrics com la statio 54.
- Statio 56: un celemín en el que s'han plantat tres mechons.
- Statio 57: en el nivell inferior, en un quadro coronat per roleos, Artemisa i un cérvol.
- Statio 58: motius geomètrics en el nivell superior, decoració molt deteriorada en el nivell inferior (un pentine doble?), en les inicials S C.
L'altar de Mart i Venus
En una capella situada en el cantó suroest de la plaça, entre l'extrem del pòrtic i el mur del fondo del teatre, es va trobar un altar quadrat de marbre d'1.10 metros de llongitut per 84 centímetros d'esgambi. En les seues cares es representen temes relacionats en els orígens de Roma, a través de les figures mitològiques de Mart, pare de Rómulo i Rem, i de Venus, mare d'Eneas, fundador mític de la gens Julia. Les inscripcions[16] que mostra ajuden en part a la seua comprensió.[17]
El panel de la cara principal de l'altar representa les bodes de Mart i Venus. Una inscripció en la superfície dedica l'altar a un geni, provablement el de l'emperador, de part de varis llibertes imperials i dels membres de la corporació dels portadors de sacs (sacomarii). En el costat esquerre hi ha escrita una dedicatòria al deu Silvano, junt a la representació d'un geni o un amorcillo alado que presenta les armes de Mart. La cara dreta mostra el carro de Mart i quatre genis, i el nom dels cònsuls epónimos indiquen la data en la qual va ser dedicat l'altar: el primer d'octubre de 124. La cara posterior presenta als infants Rómulo i Rem alletats per la lloba, acompanyats per pastors i rodejats per les representacions del Tíber (personificado en la part inferior per un home semidesnudo) i del Palatino, que dominen el conjunt.[17]
La relació entre la celebració dels orígens de Roma i el genius de l'emperador resulta prou clara. No obstant, és necessari basar-se en atres inscripcions de Ostia per a constatar que els libertos associaven el cult imperial en el deu Silvano, qui tenia en Ostia una capella junt als grans almagasens de blat i els forns de pa. Esta relació permet comprendre millor la dedicatòria oferida pels portadors de sacs.[18]
L'altar de Mart i Venus està expost actualment en el museu del Palazzo Massimo alle Terme en Roma.
Interpretació
Les inscripcions i els dibuixos dels mosaics de la plaça de les Corporacions són importants per les informacions que aporten sobre les activitats relacionades en l'abastiment de Roma.[19]
L'activitat portuària
La majoria dels mosaics estan relacionats en el comerç del blat, be siga simbolisat explícitament pels útils de mida del blat (el celemín cilíndric i el rasadora que servia per a igualar el nivell d'omplit), o be siga per l'identificació geogràfica dels ports de les grans províncies exportadores de blat: dos ports de Cerdenya, sis en Àfrica, i potser Aleixandria. El número major de ports africans coincidix en la narració de Flavio Josefo, que afirmava que el blat d'Àfrica cobria sis mesos del consum anual de Roma.[20] Es varen incloure diverses representacions de ánforas esfèriques, típiques del transport d'oli, i de ánforas allargades utilisades per al vi. S'han formulat hipòtesis sobre atres mercaderies importades, com els dátils, sugerides per les palmeres de la statio 48, o el marfil associat a les imàgens d'elefants, animals salvages destinats al circ romà.[1]
Els dissenys dels mosaics també ilustren numerosos aspectes del tràfic portuari. Aixina, el far de Portus està representat vàries voltes com una torre de quatre plantes, en ocasions en un fòc que allumena en la part alta de l'edifici.[1]
L'image freqüent de l'arribada al port de dos navío en les veles esteses permet supondre que la navegació estaria organisada en combois.[21] Una volta aplegades al port, les naus d'alta mar no remontaven el Tíber, sino que es procedia al trasllat de la càrrega a embarcacions fluvials. La descàrrega es realisava a mà, activitat representada en la statio 25 per un estibador (saccarius) que du un ánfora a les seues esquenes des d'un navío d'alta mar (caracterisat per la seua espolón) a un atre barco.[21] Algunes imàgens mostren atres procediments de descàrrega, com lo que sembla ser un puntal sobre un barco o fixat a una torre sobre una plataforma.[10]
Els navío de comerç romans
En els mosaics de la plaça de les Corporacions es representen vintisset figures de navío, un conjunt particularment numerós. A pesar de que es mostren tots de perfil, en un dibuix estilisat i sense que es puga apreciar la seua dimensió, els dibuixos dels barcos oferixen numerosos detalls tècnics dels navío del comerç de el II.
Es poden apreciar tres tipos de perfil de caixco, distinguibles pels seus extrems: una proa redonejada i una popa molt elevada en el tipo més freqüent, una proa redonejada i una popa al mateix nivell que la proa, i finalment una proa cóncava en una roda prolongada en una espècie d'espolón. Este últim tipo, que recorda la forma dels navío de guerra, va passar a ser comuna en les naus comercials a mitan de el I. Per damunt de la llínea del caixco es pot observar en alguns navío un camarote, situat en la part atrassera o en el centre baix el màstil. L'estètica naval queda representada per les popes curvades en forma de coll de cisne i les decoració sobre la roda, com l'ull apotropaico o un delfí.[22]
Els mosaics també revelen informació sobre els aparelles, detalls que evidentment no es troben en els derelictes antics. Els navío tenen un màstil central d'una sola peça en un aparelle en la part superior (es representen estayés i obenques a voltes proveïts d'escalons). Algunes naus (stationes 15, 19, 21, 23, 45, 47, 49) estan equipades en la part davantera en un segon màstil oblicuo que du una chicoteta vela quadrada, com una cebadera. Segons Patrice Pomey, estes veles davanteres estan dotades a voltes d'un botavante, un màstil oblicuo en relació en el pal vertical. Açò permetia orientar la vela per a prendre el vent a través, lo que va supondre una gran millora en la tècnica de navegació. Una nau (statio 23) posseïx inclús un tercer màstil en la part atrassera, proveït d'una chicoteta vés-la. Les vés-las són sempre quadrades i estan fixades a una verga travessera al màstil. Les veles es dibuixen sistemàticament en una cuadrícula, que correspon a les cordes que les reforcen (relingues coser sobre la tela) i que servixen per a issar-les més o menys (briols) segons l'intensitat del vent. L'aparelle de maniobra a voltes és figurat (stationes 1 i 49), a través d'escotas o de cordajes que partixen dels extrems de la verga, i que permeten orientar-la.[22]
Totes les naus estan equipades en la popa en un timó doble, dispost de forma oblicua i sumergit en l'aigua per darrere de la popa. En algunes imàgens, com en la statio 51, es representa un pal de mando que podia ser governat per un únic home.[22]
L'iconografia naval recopilada en la plaça de les Corporacions atesta la varietat de tipos de navío i de solucions de aparejos, fet que evidencia una nàutica prou alvançada en contra de la llegenda de mediocritat de la marina romana.[22]
El paper de la plaça de les Corporacions
En les inscripcions de la plaça apareixen indicacions sobre els ports relacionats en Ostia, sobre els armadors (naviculares o navicularii) l'especialitat dels quals es menciona en ocasions (transport de fusta - lignarii – o de blat - farrici), sobre barqueros (codicarii), i sobre comerciants (negotiantes) associats en la mateixa statio en tres casos. Ademés d'estos oficis, també es reflectixen atres gremis com els fabricants de estopa (stuppatores) i de cordes (restiones), o el gremi dels curtidores (corpus pelliones). Tres stationes en les que únicament es mostren celemines per al blat han segut interpretades com les stationes dels medidors de blat (mensores), els qui determinaven les cantitats que devien repartir-se i almagasenar-se en els horrea.[12]
La plaça mostra els vestigis d'un client privilegiat: l'eixèrcit. Sobre una columna hi ha esculpida la figura d'un geni dels Castra Pelegrina, en compliment d'un vot formulat per dos frumentarii, soldats amprats en els servicis d'aprovisionament i destinats en els almagasens de Ostia.[12]
A pesar de que l'arqueologia ha pogut identificar a una part dels protagonistes econòmics presents en la plaça de les Corporacions, la funció pròpiament dita de la mateixa permaneix en el terreny de les hipòtesis. Jérôme Carcopino, davant la presència en una de les estàncies d'un altar dedicat pels sacomarii, interpreta estes stationes com a chicotetes capelles dedicades per les corporacions.[23] Segons Dal Maso i Vighi, este lloc públic tenia la vocació, des de la seua construcció per Augusto, de posar en contacte als representants de l'Estat i els de el comerç marítim per a controlar i orientar les seues activitats segons els desijos de l'anona. La plaça deuria llavors considerar-se com una bossa marítima o una cambra de comerç.[12] Raymond Chevallier la considera com un centre administratiu, i imagina en estes estàncies als empleats mantenint els seus registres comercials.[10] Per últim, segons Mireille Cebeillac no es pot considerar la plaça de les Corporacions com un centre de control de l'anona, puix l'estrechez de les stationes no permet l'almagasenament de les mercaderies que per allí circulaven. Les stationes serien puix una espècie de vitrines que permetrien presentar les mostres de les mercaderies o dels servicis comercials.[1]
Notes i referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Cébeillac-Gervasoni, Caldelli y Zevi, 2006, p. 225-230.
- ↑ Chevallier, 1986, p. 57.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Coarelli, 1994, p. 317
- ↑ Carlo Pavolini, Ostie, Port et Porte de Rome, Presses universitaires du Mirail, Toulouse, 2002, p. 143-144.
- ↑ 5,0 5,1 Bernard Andreae, L’art de l’ancienne Rome, Mazenod, 1973, reeditat en 1988, ISBN 2-85088-004-3, p. 531.
- ↑ Siat, 2004, p. 31-32.
- ↑ Chevallier, 1986, p. 129.
- ↑ Carcopino, 1963, p. 206.
- ↑ Calça, 1977, p. 11.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Chevallier, 1986, p. 130.
- ↑ Chevallier, 1986, p. 82.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 (1975) Ostie et li port de Rome, Florencia: Bonechi, edicions Il turisme, pp. 22-23.
- ↑ Chevallier, 1986, p. 130-133.
- ↑ Année Epigraphique 1955 182.
- ↑ Chevallier, 1986, p. 131.
- ↑ AE 1987, 175.
- ↑ 17,0 17,1 Cébeillac-Gervasoni, Caldelli y Zevi, 2006, p. 266-267.
- ↑ Cébeillac-Gervasoni, Caldelli y Zevi, 2006, p. 280-281.
- ↑ Calça, 1977, p. 26.
- ↑ Flavio Josefo, La guerra dels judeus, II, 383.
- ↑ 21,0 21,1 Odile Wattel, Petit Atles historique de l’Antiquité romaine, Armand Colin, 1998, reeditat en 2000, ISBN 2-200-25178-5 [1], p. 80-81.
- ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 Patrice Pomey, Els navires de commerce romains, en Els dossiers de l’archéologie n° 29, juliol-agost 1978, pp. 20-29.
- ↑ Carcopino, 1963, p. 207-208.
Bibliografia
Obres sobre les excavacions
- (1954) Scavi vaig donar Ostia I. Topografia generale (en it), Roma: Libreria dello Stato.
- (1961) Scavi vaig donar Ostia IV. Mosaici i pavimenti marmorei (en it), Roma: Istituto poligrafico dello stato, pp. 64-65.
- (Document utilisat per a la redacció de l'artícul).
- Pomey, Patrice (1971). Études dones navires figurés sur els mosaïques de la Plau dones Corporations à Ostie (en fr), Pariu: Thèse, École pratique dones hautes études.
- (1999).«L'amphore maurétanienne de la station 48 de la Plau dones Corporations, identifiée à Pupput (Hammamet, Tunisie)».Antiquités africaines.Pariu:vol. 35
- 169-180.
Obres generals
- (Document utilisat per a la redacció de l'artícul).
- (Document utilisat per a la redacció de l'artícul).
- (Document utilisat per a la redacció de l'artícul).
- (Document utilisat per a la redacció de l'artícul).
- (Document utilisat per a la redacció de l'artícul).
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plaza de las Corporaciones» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.