Còrsega i Cerdenya
La província romana de Còrsega i Cerdenya (en llatí, Corsica et Sardinia, en francés, Corse et Sardaigne, en italià, Corsica i Sardegna) va ser una província romana que incloïa les actuals illes de Còrsega i Cerdenya. La seua capital es va assentar en Cagliari, i es dividia en les subrregions de Corsica (Còrsega, la seua capital era Bastia) i Sardinia (Cerdenya, la seua capital era Cagliari).
Durant la primera guerra púnica els romans varen atacar Cerdenya en el 259 a. C., sense conseqüències. En l'any 238 a. C., Cartago va cedir Còrsega i Cerdenya a la República romana, pero va ser necessari un sigle de combats per a pacificar l'interior d'abdós illes. En el 29 a. C. es va convertir en província senatorial i, en el 66, província de l'Imperi.
Roma i la província
editarA lo llarc de la dominació romana, Roma va mantindre una relació poc entusiasta en la província. Les regions costeres d'abdós illes varen ser colonisades pels romans i varen adoptar la llengua i cultura llatines; no obstant, les zones interiors de Cerdenya i Còrsega varen resistir als romans. Es varen produir diversos tumults i alçament; no obstant, ya que les zones interiors eren densament boscoses, els romans les varen evitar i varen cridar "terra dels bàrbars".
En general, Còrsega i Cerdenya es varen convertir en guanys trivials en comparació a les orientals de l'Imperi Romà. Els romans consideraven que tant les illes com la seua població estaven atrassades i no gojaven de bona salut, provablement per la prolongada presència del paludisme. Un estudi realisat en 2017 ha demostrat que la malaria ya era endèmica en Cerdenya fa més de 2000 anys, com ho demostra la presència de beta talasemia en el ADN d'un sardo enterrat en la necròpolis púnica de Caralis.[1]
De Còrsega, els romans no varen rebre molt botí ni els presoners estaven disposts a sometre's al domini estranger i a deprendre una miqueta dels romans; Estrabón, descrivint als cors com a gent bestial que recorria al saqueig, va dir que "quienquiera que haja comprat un, agravant als seus compradors per la seua apatia i insensibilitat, llamenta el malbarat dels seus diners".[2] Lo mateix ocorria en els esclaus sardos, que varen adquirir una reputació infame per ser poc fiables i matar als seus amos si tenien l'oportunitat.
Des de que els presoners sardos varen inundar el mercat d'esclaus despuix d'una victòria romana sobre una greu rebelió de les tribus montanyenques,[3] el proverbi Sardi venales ("Sardos barats") es va convertir en una expressió llatina comuna per a indicar qualsevol cosa barata i inútil,[4][5] com va informar Livio. Cicerón es referia als sardos, mal disposts com cap atre poble cap als romans,[6][7] com "cada u pijor que el seu pròxim" (alius alio nequior),[8] i als seus rebels del altiplano, que seguien lluitant contra els romans a l'estil de la guerrilla, com "sardos lladres en capes de llana asproses" (Sardi latrones mastrucati).[6] L'orador romà va comparar als sardos en els antics bereberes del nort d'Àfrica (A Poenis admixto Afrorum genere Sardi[6] "dels púnicos, mesclats en sanc [nort]africà, varen originar els sardos", Africa ipsa parens illa Sardiniae[9][6] "[El nort de] Àfrica és el progenitor de Cerdenya"), utilisant també els noms de Afer ([nort] africà) i Sardus (sardo) com a intercanviables, per a demostrar la seua suposta astúcia i natura heretada pels antics mestres cartagineses.[7]
Varrón, seguint la tradició de Cicerón, comparava als sardos en la tribu bereber dels Getulos, afirmant que quaedam nationes harum pellibus sunt vestitae, ut in Gaetulia et in Sardinia ("Algunes nacions bàrbares usen pells de cabra per a vestir-se, com, per eixemple, en Getulia i Cerdenya").[10] Cicerón afirmava que cap ciutat de Cerdenya havia segut mai amiga dels romans.[7]
Molts dels estereotips negatius varen ser alimentats per el hostilitat profundament arraïlada dels sardos cap a Roma i les seues freqüents rebelions que varen durar sigles: inclús durant el I, mentres que el restant de l'illa va ser duta a l'orde romà, l'interior de l'illa estava en agitació. Estrabón va mencionar que les poblacions que residien en les montanyes encara no estaven completament assossegades durant el seu temps i que eventualment varen recórrer a viure del saqueig, saquejant atres comunitats sardas i navegant en els seus barcos per a assaltar les costes d'Etruria; en particular, a sovint cometien actes de pirateria en la ciutat de Chafa.[11]
No obstant, alguns romans tenien una opinió positiva dels sardos; César, per eixemple, va memorisar l'oració del seu tio Pro Sardis, una oració a favor dels sardos, i era un amic del cantant sardo Tigellio. La ciutat de Carales va ser de fet partidària de César i també dels populars, i li va ajudar en algunes tropes durant la batalla de Tapso.[12]
Final de la província de Còrsega i Cerdenya
editarEn l'any 455, una expedició vàndala dirigida per Genserico va atacar les illes Balears, Còrsega, Cerdenya i Sicília. L'archipèlec de les Balears i les atres tres illes varen passar al domini vàndal, fins que Justiniano I va anexar les Illes Balears i Sicília al Imperi bizantí. Cerdenya i Còrsega varen aguantar uns anys més pero varen acabar rendint-se davant els bizantino.
Referències
editar- ↑ 2,000 Year old β-thalassemia case in Sardinia suggests malaria was endemic by the Roman period, PubMed
- ↑ Strabo, Geography V, 2, 7 H.C. Hamilton, Esq., W. Falconer, M.A., Ed.
- ↑ Brigaglia, Manlio. Mastino, Attilio. Ortu, Gian Giacomo (2006). Storia della Sardegna, dalle origini al Settecento, Editore La Terza, pp.36
- ↑ Mastino, Attilio (2004). La Sardegna romana in Storia della Sardegna, ed. M. Brigaglia, Cagliari, p.83
- ↑ Mastino, Attilio. 2005: Storia della Sardegna Antica, Sassari, Edizioni Il Maestrale, p.95
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Cicero: Pro Scauro».
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Mastino, Attilio (2005). Storia della Sardegna antica, Sassari, Edizioni il Maestrale, pg. 82
- ↑ Epistolae ad familiars, VII, 24, 2
- ↑ Brigaglia, Manlio. Mastino, Attilio. Ortu, Gian Giacomo (2006). Storia della Sardegna, dalle origini al Settecento, Editore La Terza, pp.31, 42
- ↑ «Varro: Rerum Rusticarum de Agri Cultura».
- ↑ «LacusCurtius • Strabo's Geography».
- ↑ Mastino, Attilio (2005). Storia della Sardegna antica, Edizioni Il Maestrale, pp.103
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Córcega y Cerdeña» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.