Anar al contingut

Estats Federats de Micronesia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.

Els Estats Federats de Micronesia (EFM; en anglés, Federated States of Micronesia Plantilla:AFI-en; abreviat per les seues sigles en anglés com FSM), o simplement Micronesia, són un Estat sobirà insular en la regió de Micronesia, la forma de la qual de govern és la república federal democràtica. Administrativament, està constituït per quatre estats —d'oest a est: Yap, Chuuk, Pohnpei i Kosrae— escampats a lo llarc del oceà Pacífic, al nort del equador terrestre. Són al voltant de 607 illes que cobrixen una distància llongitudinal de 2700 quilómetros. La seua capital és Palikir, en l'illa de Pohnpei.

El país és considerat un microestat puix posseïx una superfície terrestre de 702 quilómetros quadrats (similar a la de Singapur); no obstant, el seu zona econòmica exclusiva s'estén per una mar de més de 2 600 000 km², lo que supon un tamany similar al territori terrestre de Kazakhstan. Els seus llímits són al suroest, en l'illa de Nova Guinea; al nort, en Guam i les illes Marianes; a l'est, en Nauru i les Islas Marshall i a l'oest en Palaos i Filipines. Es troben a uns 2900 km al nort d'Austràlia i a uns 4000 km a l'oest d'Hawái.

Cada u dels seus quatre estats es localisa al voltant d'una o més illes principals, i tots llevat Kosrae inclouen numerosos atolones. El país és conegut generalment en el terme Micronesia, encara que este pot referir-se tant a l'Estat independent com a la regió geogràfica.

Els primers exploradors europeus que varen aplegar a les illes varen ser portuguesos, pero finalment va ser l'Imperi espanyol el primer en eixercir una sobirania efectiva sobre l'archipèlec. En el final de la guerra hispà-nortamericana, les illes varen passar a formar part del Imperi alemà i després varen ser assignades al Imperi del Japó despuix de la Primera Guerra Mundial. Despuix de la Segona Guerra Mundial, el territori es va constituir en el Territori en Fideicomiso de les Illes del Pacífic, un fideicomiso de Nacions Unides otorgat als Estats Units d'Amèrica. El 10 de maig de 1979, el fideicomiso va adoptar una constitució, conseguint la total autonomia el 3 de novembre de 1986, despuix de la firma d'un tractat de Lliure Associació en el país americà.

El 22 de decembre de 1990 va ser reconeguda oficialment l'independència, segons la Resolució 683 del Consell de Seguritat de les Nacions Unides.

En un índex de desenroll humà mig (0,645), el país posseïx una població estimada de 111 000 habitants en l'any 2009. Estes senyes es traduïxen en una esperança de vida de 69,2 anys (2012).[1]

Història

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Història dels Estados Federados de Micronesia.


Història precolonial

[editar | editar còdic]

Els antepassats austronesios dels micronesios es varen establir allí fa més de 4000 anys. Un sistema descentralisat basat en cacics va acabar evolucionant cap a una cultura econòmica i religiosa més centralisada, centrada en Pohnpei.[2] Els habitants de les illes Carolinas mantenien contactes regulars en el poble chamorro de les illes Marianes, aixina com viages més rars a les illes orientals de Filipines.[3]

Nan Madol en Ponapé, consistent en una série de chicotetes illes artificials unides per una ret de canals, és cridada a sovint la Venècia del Pacífic. Es localisa prop de l'illa de Ponapé i solia ser el centre ceremonial i polític de la dinastia Saudeleur que va reunir a les 25 000 persones de Ponapé des d'al voltant de el 500 a C. fins al 1500, quan es va produir el colapse del sistema centralisat.

L'Imperi de Yap

[editar | editar còdic]

Des d'aproximadament l'any 1500, abans de l'inici de l'administració colonial estrangera per part de les potències occidentals, l'illa de Yap va crear i va mantindre un conjunt únic de relacions socioeconòmiques i polítiques en les illes veïnes situades a l'est i al suroest en lo que es coneix com l'Imperi Yapés.[4] Encara que a chicoteta escala i de manera informal, l'Imperi pròpiament dit es va formar quan lo que hui es coneix com el municipi de Gagil, a través del poble principal de Gatchaper, va desenrollar i va mantindre una ret comercial i política marítima en atolones i grups d'illes més menuts entre Yap i Chuuk, que comprenia més de 1500 quilómetros (932,01 milles) del Pacífic occidental.

A través d'una relació coneguda com sawey, l'Imperi exigia un tribut conegut com Pitigil Tamol que s'entregava al cap suprem de Gagil en Gatchaper.[5] Estos tributs inclourien bagiiy (lavalava), corda de coco, oli de coco, estores i closques. A canvi, Gagil es correspondria en el respal mutu de l'illa principal en cas d'emergències naturals, aixina com en bens. Estos bens de Gagil inclourien canoas yapenses, cúrcuma, pedra de sílex i atres recursos yapenses.[5] La relació també solicitava el servici d'aquells en experiència i coneiximents de navegació junt en els navegants yapenses. Esta relació pot haver ajudat als yapeses a navegar fins a Palaos per a extraure les pedres Rai, els discs de moneda de pedra tallats en calcita cristalina que encara s'utilisen hui en dia en les transaccions culturals.

Encara que esta relació única en Gagil i les illes exteriors pot semblar d'explotació, investigadors com Lessa i Lingenfelter sostenen que la relació va ser majoritàriament mútua i, en la majoria dels casos, va ser més beneficiosa per als carolinos que per als yapeses. Lessa també havia sugerit que el cridat imperi es va formar a partir de la conquista i el "chantage" per mig de la bruixeria i l'economia.

Atres llocs mencionats en la lliteratura antropològica-històrica del Pacífic que eren prou semblats a l'Imperi Yapés era l'Imperi Tongano, també conegut com La teua'i Tonga, que és l'actual Regne de Tonga.

Societat tradicional

[editar | editar còdic]

La societat tradicional yapense abans de les administracions colonials estrangeres estava dividida en múltiples llogarets i municipis i és de naturalea altament feudal. El poder no estava assignat a una sola autoritat que controlara Yap, sino que estava descentralisat i assignat a a lo manco dèu municipis. Una traça definitorio de la societat yapense era el seu singular i complex sistema de castes socials, que seguix vigent en l'actualitat. Cada u dels actuals cent vintinou (129) pobles de Yap està organisat en unitats individuals basades en el sistema de classes.

Encara que cada llogaret té el seu propi ranc de classe dins del municipi, basat en el número de victòries militars, cada llogaret té també el seu propi conjunt intern de classes socials exclusives d'eixe grup. Tots els llogarets de classe baixa i de baix ranc estaven baix l'autoritat dels llogarets de ranc superior, ya que estes últimes tenien un poder i una veu considerables (lungun).[6] Un eixemple de llogaret d'alt ranc és la ya mencionada Gatchaper, el ranc de la qual és Bulche' o 'UIun'. Degut a que els llogarets i els municipis estaven contínuament en guerra entre sí, els rancs socials dels llogarets i de les persones fluctuaven en funció dels resultats militars.

No obstant, en el XX, durant la colonisació alemana de Yap, l'administració alemana pacificó l'illa i va aplicar una estricta prohibició dels conflictes violents. Esta política va provocar la congelació permanent de tots els rancs socials. En l'actualitat, hi ha tres llogarets en caps d'alt ranc: El llogaret Teb en el municipi de Tamil, el llogaret Ngolog en el municipi de Rull i Gatchaper en el municipi de Gagil.

Estos llogarets principals i els seus municipis es denominen en yapés "fare dalip i nguchol", que significa "les tres pedras de la cuina". Esta similitut es va crear per a descriure la relació entre estos tres pobles i municipis en els atres sèt restants. Les pedres, o nguchol, representen a Tamil, Gagil i Rull, mentres que el gorc representa a l'illa de Yap. El dit diu que quan una pedra, o un municipi o poble, caiguera, tot Yap i el seu valor caurien també.

Periodo de clima òptim

[editar | editar còdic]

Entre els anys 1000 i 1300, en l'Oceà Pacífic, va existir un periodo de clima càlit i humit estable, en pluges constants, açò va favorir una important producció d'aliments i, per tant, el creiximent de les poblacions.[7] Entre els anys 1000 i 1200, les poblacions de la Polinèsia occidental varen emigrar i varen invertir part de la Melanèsia i, per als coneguts com eliceos, provablement originaris de Tuvalu i Tokelau, alguns punts de la Micronesia poc poblats o deshabitats que constituïxen els actuals Estados Federados de Micronesia,[7] els atolones de Kapingamarangi i Nukuoro.

L'aument de la densitat de població va fer necessari organisar l'accés i la distribució de la terra, els aliments i els recursos. En conseqüència, es varen produir processos de formalisació cultural. Els grups específics, a través de les seues construccions, varen materialisar els seus vínculs en una zona de terra i mar d'una manera molt més íntima que abans.[7] En el desenroll de les estructures socials, varen sorgir diferents estatus socials que es varen reflectir en diferents funcions i riquees. Els linajes associats a la terra apareixen en este periodo.[7]

Abans de l'any 1000, l'arqueologia no ha registrat les formes d'assentament que va haver en els actuals Estados Federados de Micronesia. Prop d'allí, en Palaos, els edificis són de terra. Despuix de l'any 1000, este modo de construcció va continuar, pero en tota Micronesia, com en el restant del Pacífic, els fonaments de pedra es varen convertir en la norma.[7] En Palaos i en els actuals estats de Yap i Chuuk, els edificis s'associen a camins pavimentados, tanques fronterices de pedra, murs i atres construccions de pedra, tal i com encara apareixen en els pobles a principis de el XXI.[7]

La durabilitat d'este clima òptim també va permetre l'aparició de tradicions monumentals.[7]

Chicoteta edat del gèl

[editar | editar còdic]

Al voltant de 1300 comença la Menuda Edat de Gèl, que dura fins a aproximadament 1850. El temps era més inestable, tormentoso, sec i fret. El nivell de la mar aumenta, lo que provoca una major erosió costera i la salinisació dels recursos hídrics en els atolones i illes de baixa altitut d'Micronesia i Polinèsia, lo que pugues haver provocat moviments de població.[7] Al voltant de l'any 1400, com a adaptació a estes condicions de vida menys favorables, els grups es varen dedicar a formes de competència que podien conduir a una intensificació de la producció econòmica. Frut d'una maduració iniciada entorn a l'any 1000, les societats del Pacífic estaven llavors clarament jerarquizadas.[7]

L'intercanvi de mercaderias entre les illes va permetre reduir els riscs climàtics, en particular els relacionats en els ciclons tropicals, sobretot per als atolones i illes chicotetes vulnerables.[7] Entre estes rets econòmiques es troba el sawei, un complex sistema tribal que implica intercanvis entre illes segons una jerarquia de comunitats. Les illes Yap reben bens i informació de les illes orientals i els donen a canvi recursos bàsics o bens de lux. Les illes Yap proporcionen mà d'obra a Palaos i, a canvi, reben l'oportunitat d'extraure diners en pedra.[7]

Pohnpei i el govern de Saudeleur

[editar | editar còdic]

En Pohnpei, la història precolonial es dividix en tres époques: Mwehin Kawa o Mwehin Aramas (Periodo de construcció o de poblament, abans de c. 1100); Mwehin Sau Deleur (Periodo del Senyor de Deleur, c. 1100 a c.[8] 1628);[9] i Mwehin Nahnmwarki (Periodo dels Nahnmwarki, c. 1628 a c. 1885).[10][11] La llegenda pohnpeana conta que els governants Saudeleur, els primers en dur el govern a Pohnpei, eren d'orige estranger. La forma centralisada de governe absolut dels Saudeleur es caracterisa en la llegenda de Pohnpei per ser cada volta més opresiva a lo llarc de vàries generacions. Les exigències arbitràries i onerosas, aixina com la reputació d'ofendre a les deidadés de Pohnpei, varen sembrar el resentiment entre els pohnpeianos. La dinastia Saudeleur va terminar en l'invasió de Isokelekel, un atre estranger semimítico, que va substituir el govern Saudeleur pel sistema nahnmwarki, més descentralisat, que existix en l'actualitat.[12][13] Isokelekel és considerat el creador del modern sistema social nahnmwarki de Pohnpe i el pare del poble de Pohnpei.[14]

Nan Madol, en la costa de l'illa de Temwen, prop de Pohnpei, consistix en una série de chicotetes illes artificials unides per una ret de canals, i a sovint li la crida la Venècia del Pacífic. Està situada prop de l'illa de Pohnpei i va ser la sèu ceremonial i política de la dinastia Saudeleur, que va unir als 25000 habitants de Pohnpei, segons es calcula, fins que el seu sistema centralisat es va derrocar en l'invasió de Isokelekel.[15] Isokelekel i els seus descendents varen ocupar inicialment la ciutat de pedra, pero després la varen abandonar.

Colonisació espanyola (1526-1899)

[editar | editar còdic]

Els primers exploradors europeus varen ser els portuguesos, en busca de les illes de les Espècies (Indonèsia), aplegant després els espanyols, que varen alcançar les Carolinas en el XVI, a on varen establir la seua sobirania i varen fundar dos colónies: Santa Cristina de Yap i Santiago de Ponapé. El 22 d'agost de 1526 l'explorador espanyol Toribio Alonso de Salazar va avistar el atolón de Taongi o Bokak (que ell va cridar Sant Bartolomé) en les illes Marshall. Segons pareix, a finals del mateix any o principis del següent, el navegant portugués Diego dona Rocha va avistar el atolón de Ulithi (Yap).

L'1 de giner de 1528 el navegant espanyol Alonso de Saavedra va prendre possessió en nom del rei d'Espanya d'este mateix atolón. Podria ser que els atolones que va avistar Hernando de Grijalva en 1537 anaren els de Nukuoro i Kapingamarangi (Ponapé). En 1543 l'espanyol Ruy López de Villalobos va avistar el atolón de Eniwetok (Is. Marshall), el de Fais (Yap) i les Illes Palaos. És possible que en 1565 Miguel López de Legazpi recalara en el atolón Murilo (cridat ara Illes Hall en Chuuk).[16]

Per a reforçar la presència espanyola com una de les restants superpotencia en el Pacífic, en 1886, el governador Don Isidro Posadillo[17][18][19] i la seua força militar espanyola varen chafar Pohnpei reafirmant el control de la regió per al Imperi espanyol.[20][21]

Espanya va reclamar gran part d'Micronesia en este moviment, encara que la seua presència física principal es va llimitar inicialment a la ciutat portuària de Kolonia, en Pohnpei. Para quan varen aplegar els espanyols, els habitants de Pohnpei ya havien sentit els efectes secundaris de l'influència estrangera que havien dut els balleneros, els peixcadors de plaja, els comerciants i els misionero que havien precedit a les autoritats militars locals. Els espanyols varen pensar que controlar Pohnpei seria tasca fàcil. De la mateixa manera que els misionero, no varen demanar permís als lugareño per a establir les seues institucions estrangeres i el seu coneiximent de les societat de Pohnpei era escàs.[22]

L'incursió espanyola en Pohnpei va ser continguda fins que el governador Posadillo va provar el seu poder sobre una terra anomenada mesenieng que ya estava en possessió del governant local, el Lepen de Nett, i est els 'concedira' el dret a residir en eixa terra. El governador necessitava el terreny per a establir el seu capital i va buscar la manera d'adquirir-ho.

Doane, un dels misionero nortamericans que representava a part dels locals, es va resistir a l'insistència del governador, enfadant-ho en el procés. En conseqüència, Doane va ser arrestat i deportat a les Filipines per intentar socavar l'autoritat espanyola sobre les illes. La deportació de Doane va posar de manifest la lluita de poder entre els estrangers en l'àrea, aixina com les relacions en els habitants locals.

La relació entre el governador Posadillo i els habitants de Pohnpei es va tensar quan este es va dedicar a consolidar el poder d'Espanya en l'àrea. Posadillo va tractar de construir carreteres per a permetre la lliure circulació dels funcionaris espanyols en l'illa. El govern local també va impulsar la fe catòlica i que l'idioma espanyol fora la llengua franca. Abdós mides varen tindre resistència inicial per la població local. Per a empijorar les coses, el governador va exigir que es recolzara el seu ambiciós pla de construcció d'una ret de carreteres.

El governador volia que un equip d'hòmens de cada una de les jefatures es rotaran semanalment com a peons durant la construcció de la carretera circunferencial. Ademés, es va exigir als caps locals que suministraren aliments als equips de treball.

Els espanyols varen ordenar l'arrest de varis caps tradicionals de l'illa que no varen obedir les órdens dictades pel governador. L'incident va dur a la mort de 17 soldats espanyols incloent el propi governador. Est va ser substituït pel governador Don Luis Cadarso i Rei que va aplegar en 700 soldats i 3 bucs militars bombardejant Kolonia i obligant als líders locals a solicitar una negociació. La resposta d'Espanya va ser exigir la rendició incondicional i sometre als líders rebels a la justícia espanyola. Els líders locals finalment es varen rendir i varis rebels varen ser eixecutats.

Es va ordenar la construcció de vàries iglésies catòliques i en una de les construccions varis treballadors varen ser assessinats durant un atre tumult de natius, Espanya va respondre enviant el buc Manila per a bombardejar Ohwa.

Els espanyols estaven confinats en el seu chicotet recint en Kolonia, protegit per lo que hui es coneix com la Muralla Espanyola en Ponapé. El desconeiximent dels espanyols sobre la política local, la geografia i el sistema tradicional va crear dificultats considerables a les autoritats en el seu intent de construir una colónia exitosa.

Espanya també va intentar establir una colónia més forta en Yap i mentres es va trobar en misionero estrangers en Pohnpei, es va trobar en els interessos comercials d'alemans en Yap. En un intent de contrarrestar esta influència, el Papa va concedir a Espanya la totalitat de les Illes Carolinas. Les relacions entre els yapeses i els espanyols eren cordials pero cautelosas. Els espanyols es varen afanyar a establir relacions obertes i amistoses en els caps locals yapeses per a conseguir els seus objectius en esta societat ben regulada.[22]

La resistència de Yap al domini espanyol es va expressar de moltes formes. Estes formes incloïen la continuació de les pràctiques tradicionals de mantindre a les dònaés en els hòmens en fins sexuals, en contra dels desijos dels espanyols, i l'honra als deus tradicionals. Els caps de Yap varen acceptar de paraula els desijos dels colonizadores, mentres seguien perseguint les seues pròpies prioritats a esquenes dels espanyols. El govern colonial espanyol no va tardar en donar-se conte de que mantindre el poder entre els caps dels llogarets era essencial per a mantindre la seua presència en Yap.

En algunes de les Illes Carolinas, de baixa altitut, els espanyols no eixercien casi cap poder efectiu sobre les illes exteriors, que rara volta, o mai, visitaven. Les illes estaven disperses en una gran extensió de mar, que era casi impossible d'administrar.[22]

L'Imperi espanyol també estava en plena decadència i caria dels recursos necessaris per a impondre el seu domini en tot el seu territori. Molts isleños varen continuar en les seues pràctiques culturals com de costum. El grapat de comerciants alemans que es va acostar a les illes per a recolectar copra per al mercat europeu no va fer incursions significatives per a induir un canvi a gran escala. Esta història de resistència va mantindre als isleños en bona posició, preparats per a afrontar els reptes que varen plantejar atres potències externes en anys posteriors.[22] Es conserva d'esta época un fort en Yap ("Fort Espanyol").

Colonisació Alemana (1899-1914)

[editar | editar còdic]

Despuix de la derrota d'Espanya en la guerra hispanoamericana de 1898, les illes que permaneixien com a espanyoles en Oceania varen ser venudes a Alemània en 1899, pero açò no duraria molt puix Japó les conquistaria tan sol 16 anys despuix.

Com a botí de guerra, Estats Units es va fer en Guam (o Guajan) com a territori no incorporat. Veent poca utilitat en elles i la dificultat per a protegir les illes el restant d'Micronesia va ser venut per Espanya a Alemània per mig d'un tractat especial.

Els micronesios ya havien experimentat l'influència alemana ya que se'ls va permetre realisar activitats de Comerç durant l'época de l'Imperi Espanyol. No obstant, els micronesios no varen ser consultats sobre açò. Com els espanyols, els alemans no tenien una política coherent en Micronesia. El seu principal objectiu era econòmic: desenrollar l'indústria de la copra i, més tart, explotar el fosfat quan es va descobrir en vàries illes.[22]

Yap i Pohnpei es varen convertir en centres d'activitats comercials i administratives alemanes encapçalades per oficials de districte i els seus sèquits. Els comerciants alemans que treballaven per a l'empresa de copra Jailut Gesselshaft en Chuuk i Kosrae varen ser nomenats representants alemans. Per a aumentar el volum de les seues exportacions de copra als mercats europeus, Alemània va fomentar la producció de copra en les illes. Els micronesios varen comprendre clarament que els alemans no estaven en Micronesia per a millorar les condicions econòmiques dels micronesios, sino pels seus propis interessos.

En Chuuk, la copra no era rendable, per lo que els comerciants individuals es varen dedicar a atres activitats comercials de les que podrien beneficiar-se.

En atres llocs d'Micronesia, la copra era rendable gràcies a les diferents tècniques de cultiu. El cristianisme va seguir utilisant-se com a ferramenta d'adoctrinament occidental. Es va instituir un pla de recompra per a controlar la propagació d'armes per a minimisar els conflictes locals, en l'esperança de que el cristianisme es convertira en el nou eix d'una era colonial renovada que s'esperava duguera pau i prosperitat.[22]

Els isleños de diferents parts de Chuuk varen ser reclutats en salaris mínims per a treballar en les mines de Nauru i Angaur. Els isleños de les illes baixes de Yap varen ser reclutats per a treballar en proyectes alemans en l'illa principal i també varen ser enviats a Nauru, Palaos i Fais per a treballar en les mines de fosfat.

La tensió entre els habitants de Pohnpei i els seus administradors colonials alemans va aumentar quan un nou administrador alemà, Boeder, va ser nomenat per a supervisar els interessos alemans en l'illa. Boeder era ben conegut pel seu dur tractament dels treballadors natius. L'administrador alemà va ser assessinat lo que va causar l'indignació en Alemània, que va enviar en tropes entrenades des del seu quarter general en Nova Guinea. A la seua arribada, varen bombardejar l'illa de Sokehs en fòc de canó en un intent d'expulsar als perpetradores que posteriorment varen ser eixecutats o deportats.

Yap en canvi va ser considerada una colónia modele baix l'administració alemana en pocs conflictes.

Colonisació japonesa (1914-1945)

[editar | editar còdic]

La colonisació japonesa en les illes de Micronesia va tindre el seu orige en el desenroll, en els primers anys de l'era Meiji, del Nanshin-rom, una doctrina política que promovia, per part del Imperi de Japó, la constitució d'un àrea d'influència sobre el Surest Asiàtic i les illes de l'oceà Pacífic. Influït pels èxits de les potències colonials occidentals, pretenia, per mig de la constitució d'una marina de guerra, recolzada en l'expansió territorial, protegir el país per mig de zones de amortiguación que acolliren bases militars i afirmar aixina el seu poder marítim front a les nacions occidentals. També deuria oferir eixides per als productes japonesos, oportunitats per a l'explotació de nous recursos i, gràcies a l'escassa densitat de població, proporcionar una eixida per al creiximent de la població.[23][24] Un dels principals protagonistes en la progressió d'esta doctrina va ser Enomoto Takeaki (1836-1908), un ministre japonés d'alt ranc, que en els anys 1885-1895 va eixercitar un paper destacat en influir en l'acció dels ministeris.[23][24]

La guerra chinenc-japonesa de 1894-1895 i la victoriosa guerra rus-japonesa de 1905 varen donar a Japó un nou poder.[23] L'esclat de la Primera Guerra Mundial va ser una oportunitat aprofitada per Japó, que va activar l'aliança anglo-japonesa i va declarar la guerra al Imperi Alemà el 23 d'agost de 1914. En el pretext de netejar la regió d'Micronesia de bucs de guerra alemans, l'Armada Imperial Japonesa va prendre possessió de la mateixa, a excepció de Guam, que pertanyia als Estats Units, i de les illes Gilbert, que el Regne Unit va retindre, sense dificultat, entre el 3 i el 14 d'octubre de 1914,[23][24] Austràlia, Nova Zelanda i Estats Units temien pels seus territoris adquirits en l'oceà Pacífic i tractaven de reduir l'influència japonesa. No obstant, les reivindicacions de Japó sobre Micronesia varen ser reconegudes en el Tractat de Pau de Versalles de 1919 i l'Imperi va obtindre un mandat de la nova Societat de Nacions, poc vinculant sobre obligacions per a en les poblacions, que li autorisava a administrar la zona com partix integrant del seu territori.[23] En 1922 es varen resoldre les últimes diferències en Estats Units i abdós nacions es varen comprometre a restringir el seu equipament militar.[23]

En aplegar a les illes Kosrae, Ponhpei, Truk i Yap en octubre de 1914, les tropes de desembarc naval varen eixercitar un paper administratiu. Els seus comandants varen rebre instruccions de respectar la propietat, la religió, les costums i tradicions locals i les antigues lleis alemanes que no foren perjudicials per als interessos japonesesPe 7. Ràpidament es va crear una administració molt completa que comprenia tots els sectors de la vida quotidiana i econòmica.[23] La concessió del Mandat va accelerar la transferència de poders al personal civil. En març de 1922 es va crear el Govern de les Mars del Sur, dirigit per un Governador.[23] A mitan dels anys 30, treballaven allí uns 950 japonesos de gran competència, llealtat i probidad.[23] El nivell més baix va ser la policia, que podia ser l'única presència japonesa en les illes i atolones. Els habitants locals podien ser reclutats en ella. Els caps tradicionals d'Micronesia en les illes i atolones principals, seguint les pràctiques dels anteriors ocupants occidentals, varen tindre poc poder encara que se'ls reconeguera de iure el seu estatus. Els que es trobaven en les terres més remotes, a on no hi havia presència oficial permanent de Japó, varen estar relativament molt més lliures.[23]

A diferència de les Islas Marianas del Norte i Palaos, a on l'immigració japonesa, generalment pobra i a sovint procedent d'Okinawa, es contava per decenes de mills, superant àmpliament a les poblacions autòctones, en els actuals Estados Federados de Micronesia va ser menor, no superant uns pocs mills.[23] No obstant, esta immigració, massiva en comparació a les poblacions micronesias, aixina com l'absència d'un sentiment nacionaliste micronesio, varen influir sense dubte en l'acceptació de l'ocupació japonesa.[23]

La demografia de les poblacions indígenes va permanéixer estancada, llevat en el districte de Yap, a on estava disminuint. Els esforços realisats en térmens d'equipament i personal mèdic per a revertir la situació varen ser massa dèbils per a tindre un impacte important en la millora de les condiciones sanitàries. En les illes Yap, l'acció japonesa es considera un intent d'abolir les costums tradicionals.[23] En la finalitat de produir treballadors subordinats, alguns jóvens d'Micronesia reben un breu curs d'adoctrinament discriminatori, en el que l'aprenentage del japonés ocupa la mitat del temps.[23] També s'intenta ensenyar-los la llealtat a Japó i, sense èxit, la religió sintoísta.[23] Els micronesios eren vists com un poble de tercera classe que no podia alcançar l'estatus de súbdits imperials. Dins d'esta classe, els indígenes de les Illes Marianes estan en el cim i els indígenes de les Illes Yap estan en la coa per la seua resistència a l'administració.[23]

Els japonesos varen dur en si gran part del seu modo de vida, ya siga en la seua vivenda, en els aliments i bens de consum que s'importaven, en l'entreteniment, en la religió. L'imitació de les costums micronesias va ser molt escassa.[23]

Les empreses japoneses es varen beneficiar de les regulacions desalentadoras impostes per les autoritats a la competència estrangera, aixina com, per a algunes, d'importants subvencions.[23] En els territoris dels actuals Estados Federados de Micronesia, especialment en Pohnpei, es realisen investigacions agronómicas per a adaptar o desenrollar noves varietats, a voltes en èxit comercial.[23] Ademés de l'agricultura de subsistència, els japonesos, i en particular les grans empresas a partir dels anys 30, varen produir copra i es varen dedicar a la peixca, especialment del peix bonico.[23] Les necessitats de terres es varen cobrir per mig de la redistribució de terres públiques que anteriorment pertanyien a les comunitats d'Micronesia, i per mig de compres a propietaris privats, autorisades a partir de 1931.[23] A pesar d'això, la presència japonesa era vista en bons ulls econòmicament pels micronesios pels llocs de treball que proporcionaven els japonesos i als beneficis obtinguts per la venda dels excedents agrícoles i peixquers.[23] No obstant, estes activitats econòmiques tenen poca importància en comparació al cultiu de la canya de sucre en les Islas Marianas del Norte i l'extracció de fosfats en Palaos.[23] En 1929, el 0,5 % de la producció econòmica de l'Imperi de Japó procedia del Mandat i l'1 % en 1935.[23]

A pesar de la preocupació de les potències occidentals, i en particular d'Estats Units, provocada per la reticència japonesa a permetre la lliure circulació d'estrangers, Japó va respectar durant molt temps els acorts de no militarisació d'Micronesia.[23] No obstant, a partir de 1939, en previsió d'una provable guerra en els nortamericans, l'armada japonesa va portar a terme numerosos desenrolls militars, sobretot pistes d'aterrisage en les illes i atolones, utilisant a voltes mà d'obra forçada, a sovint local pero també coreana i japonesa, en este últim cas presonera. En 1939, va assignar l'administració del territori a la Quarta Flota.[23] L'alvanç de Japó en Àsia continental, conseqüència de la seua política expansionista, va provocar ràpidament una deterioració de les relacions en Estats Units.

Segona Guerra Mundial (1941-1945)

[editar | editar còdic]

Els intents de compromís o diàlec entre nortamericans i japonesos varen fracassar, i l'atac a Pearl Harbor i a una série d'illes i atolones del oceà Pacífic, i en general la seua invasió, es va portar a terme en decembre de 1941.[23] En els actuals Estados Federados de Micronesia, l'àmplia i ben protegida Estany de Truk va servir de base per a una gran flota japonesa, inclosos el Yamato i el Musashi, els acorazar més pesats i potents jamai construïts.[23]

A partir del autumne de 1942, les forces nortamericanes varen recuperar l'iniciativa sobre els japonesos, que un any despuix varen optar per fortificar les seues principals possessions en l'oceà Pacífic, com Pohnpei, i per dur 80000 hòmens de Japó, Manchuria i Filipines. Els resultats d'este intens treball varen ser inútils.[23] La conquista nortamericana de les Islas Marshall entre febrer i abril de 1944[23] marca l'inici dels atacs nortamericans a les illes i atolones dels actuals Estados Federados de Micronesia.

Des de febrer fins al estiu, es varen llançar tonellades de bombes i cantitats d'objectes incendiaris, es varen portar a terme intenses campanyes de fòc per part de bucs nortamericanes en les illes de Truk, Pohnpei, ocasionalment en Kosrae, i ocasionalment en els atolones de Woleai, Polowat i Satowan.[23] Les successives conquistes de les Illes Marianes i Palaos, de juny a agost de 1944, es varen conseguir a costa d'una aniquilació casi total dels defensors japonesos que no volien ser capturats.[23] En setembre, el atolón desert de Ulithi va ser pres sense lluitar.

Els últims soldats japonesos morts en terra en l'oceà Pacífic varen morir en giner de 1945 quan un destacament de huit hòmens va caure davant el Fais despuix d'un breu i inútil enfrontament.[23] La rendició de les forces japoneses en Micronesia es va firmar el 30 d'agost de 1945 i els soldats restants varen ser ràpidament repatriats.[23] En les illes Truk, participron prèviament en la neteja de les enrunes resultants de la guerra i en la construcció d'instalacions útils per als nous ocupants.[23]

Durant la Segona Guerra Mundial, una porció significativa de la flota japonesa va tindre la seua base en l'estany del atolón Truk (Chuuk). En febrer de 1944, l'Operació Hailstone, una de les batalles més importants de la guerra, es va portar a terme en Truk, en la que molts barcos de respal i avions japonesos varen ser destruïts.

Administració nortamericana (1945-1990)

[editar | editar còdic]

Despuix del final de la Segona Guerra Mundial, el territori va ser transferit als Estats Units baix els auspicis de les Nacions Unides en 1947, com a part del Territori Fiduciario de les Illes del Pacífic.

Estats Units va ocupar la regió d'Micronesia i planejava anexionar estos territoris, considerats estratègics per al seu defensa i la dels seus aliats, en Guam com a capital.[25][26] No obstant, l'apropiació d'algunes de les illes més septentrionals de Japó com botí de guerra per part de la llavors Unió Soviètica va dur a l'administració nortamericana a abandonar el seu proyecte. Estats Units desijava que els soviètics abandonaren les illes japoneses i no volia que el seu propi propòsit s'utilisara com a justificació. Esta retirada no va tindre cap efecte, ya que les illes varen seguir sent partix integrant de Rússia inclús fins a l'actualitat.[25]

El 18 de juliol de 1947, les Nacions Unides varen otorgar a Estats Units l'administració de les illes i archipèlecs de la regió d'Micronesia, que formen els actuals Estados Federados de Micronesia, Palaos, les Islas Marshall i les Islas Marianas del Norte, en virtut d'un mandat denominat Territori en Fideicomiso de les Illes del Pacífic (TTIP). La zona estava dividida en sis districtes àmpliament autònoms: les Illes Marianes, Yap, Palaos, Truk (actual Chuuk), Ponape (actual Pohnpei) i les Islas Marshall.[25] El TTIP va ser objecte de lluites de poder entre el Departament d'Estat, el Departament de Defensa, que ho va administrar fins al 30 de juny de 1951, i el Departament d'Interior, que es va fer càrrec fins a l'independència.[26] No obstant, entre 1953 i 1962, la majoria de les Islas Marianas del Norte varen estar baix l'administració de la Marina dels Estats Units per consideracions estratègiques.[26]

A partir de 1961, el govern de EE. UU. es va vore somés una pressió creixent per part de l'ONU, a la que s'havien adherit molts països excoloniales recent independisats, per a alvançar cap a l'autogovern, l'independència i el desenroll econòmic i educatiu en este territori.[25] Estats Units, preocupat per les crítiques, va adoptar un full de ruta en este sentit a instàncies del president John Fitzgerald Kennedy, a pesar de que els micronesios no havien expressat el seu desig d'independència i de que la població de les Islas Marianas del Norte havia manifestat en repetides ocasions el seu desig de convertir-se en ciutadans nortamericans.[26] El Consell d'Administració Fiduciaria de l'ONU es va opondre a la partició del territori basant-se en el principi jurídic del uti possidetis juris.[26] En l'estiu de 1962, el quarter general del TTIP es trasllada de Guam, un territori nortamericà, a Saipán, en les Islas Marianas del Norte.[26] Es va elaborar un pla de desenroll econòmic, educatiu i polític. Es va prevore la celebració d'un referèndum que proponguera l'independència o l'associació en EE. UU. -esta última promoguda pels nortamericans- per al 8 de juny de 1967. El presupost assignat a la TTIP va aumentar de 7,5 millons de dólars en 1962 a 15 millons en 1963.[26] La mort del president Kennedy en novembre de 1963 va fer que este impuls es detinguera.

En 1965, l'Organisació Mundial de la Salut va criticar durament a Estats Units per la mala calitat dels servicis de salut pública.[26] Els fondos del TTIP no eren suficients per a aplicar un programa eficaç de construcció d'infraestructures públiques. Per això, el presupost es va elevar a 25 millons de dólars en 1967, es va incrementar a 35 millons els dos anys següents i després es va aumentar a 120 millons per a 1970 i 1971. Ademés, es va reservar un fondo de 10 millons de dólars per a fer front a les conseqüències de les #catàstrofe naturals que afecten regularment al Territori.[26]

Autonomia

[editar | editar còdic]

La creació del Congrés d'Micronesia en 1965, a raïl d'una orde del Secretari del Departament de l'Interior de EE. UU., fon un pas important cap a l'autogovern. El Congrés d'Micronesia no va tardar en considerar el fi del fideicomiso.[27] En 1967, el president nortamericà Lyndon B. Johnson va demanar sense èxit al Congrés nortamericà que aprovara una llei per a celebrar un plebiscit en el que es demanara als micronesios que s'associaren de forma permanent a Estats Units.[28] Les verdaderes negociacions en l'administració nortamericana sobre el futur estatus polític de la regió varen començar en 1969.[28] La posició d'Estats Units es va vore obligada a alvançar cap a l'associació estreta i, posteriorment, en 1971, cap a la lliure associació. El Congrés d'Micronesia, per la seua banda, es va mostrar partidari de l'independència a llarc determini, pero com a resultat d'un procés que supondria una associació en EE. UU. -una lliure associació- mentrestant, per la falta d'infraestructures i a l'extrema dependència econòmica.[27] L'objectiu del Congrés era també dissenyar un govern nacional que responguera a les necessitats d'una població culturalment molt heterogénea.[27]

Estats Units pronte es va enfrontar al fet de que trenta anys d'unitat administrativa no havien unit als grups d'illes d'Micronesia. Les diferències més grans varen sorgir entre 1969 i 1972.[25] Estats Units també estava especialment interessat en les Islas Marianas del Norte, Palaos i les Islas Marshall per al possible establiment de bases militars. També hi havia plans per a construir un enorme depòsit de transbordo de cru japonés-iraní en Palaos.[28]

En 1975, el Congrés d'Micronesia va promulgar una llei per la que es convocava una convenció constitucional.[27] Es va celebrar en Saipán entre juliol i novembre de 1975. En el moment de l'obertura de la convenció, els votants de les Marianes ya havien aprovat la mancomunidad firmada en Estats Units en un referèndum el 17 de juny de 1975.[27] La posició de l'administració Nixon és que els sis districtes restants constituïxquen una única entitat política federal en el nom d'Estados Federados de Micronesia4. Volia que el futur Tractat de Lliure Associació que pretenia fer firmar als micronesios tinguera prioritat sobre la futura Constitució d'Micronesia, alguna cosa que els districtes d'Micronesia varen rebujar.[29]

La constitució va requerir l'aprovació dels votants dels sis districtes afectats.[27] La creació, per mig d'una llei del Congrés d'Micronesia en 1976, d'un sèptim districte, Kosrae, per divisió del districte de Ponape,[27] va entrar en vigor a l'any següent,[30] tenia com a objectiu promoure la ratificació de la constitució.[31] En 1977, Estats Units va anunciar que no s'oponia a l'independència encara que no la volia.[28] Els resultats del referèndum del 12 de juliol de 1978 varen sancionar les divergències observades a lo llarc de les negociacions. Palaos i les Islas Marshall varen rebujar la constitució, en el primer cas per una chicoteta majoria, pero Chuuk, Pohnpei, Kosrae i Yap la varen acceptar. Les Islas Marshall varen adoptar la seua pròpia constitució en referèndum l'1 de març de 1979 i Palaos el 9 de juliol de 1980.[25] Fins que les futures institucions dels països d'Micronesia anaren plenament funcionals, l'administració nortamericana va seguir eixercint certs poders relacionats en les seues obligacions.[27]

En 1980, despuix de més d'una década d'intenses negociacions, junt en les Islas Marshall, els Estados Federados de Micronesia varen rubricar un proyecte de Tractat de Lliure Associació en Estats Units. Açò va ser acompanyat d'acorts bilaterals subsidiaris adaptats a cada u dels dos països de la regió d'Micronesia.[32] El Congrés d'Estats Units, el Congrés dels Estados Federados de Micronesia i les quatre llegislatures de Yap, Chuuk, Pohnpei i Kosrae les varen adoptar en 1982, i el Parlament de les Islas Marshall a l'any següent. Els votants d'abdós països insulars els varen aprovar per plebiscit en 1983.[32]

Independència

[editar | editar còdic]

El 10 de maig de 1979, quatre dels districtes del Territori Fiduciario varen ratificar una nova constitució per a convertir-se en els Estados Federados de Micronesia. Els EFM varen firmar un tractat de Lliure Associació en els Estats Units d'Amèrica, que va entrar en vigor el 3 de novembre de 1986, la qual cosa va supondre el canvi de l'estatus d'Micronesia de territori fiduciario a semiindependiente.

L'independència completa d'acort en la llegalitat internacional es va donar el 22 de decembre de 1990, quan les Nacions Unides oficialment varen donar per terminat el fideicomiso sobre el territori.

Govern i política

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Governe i política dels Estados Federados de Micronesia.


Els Estados Federados de Micronesia es rigen per la Constitució de 1979 que va entrar en vigor el 10 de maig, ademés de per el Tractat de Lliure Associació firmat en Estats Units en 1986 i revisat en 1999 que exigix als Estats Federats seguir determinades llínees de política exterior, i a canvi Estats Units s'encarrega de la defensa del país i l'assistència econòmica.

Es garantisen els drets fonamentals i s'establix un sistema de separació de poders. El poder eixecutiu està en mans del President del Govern, elegit per l'Assamblea (poder llegislatiu) composta per 14 membres, 10 d'ells elegits per mig de sufragi universal, i un dels quatre restants per cada u dels quatre Estats que formen la Federació, i entre els quals deuen ser elegits el president i el vicepresident. Els quatre Estats posseïxen ademés una assamblea llegislativa pròpia. Les últimes eleccions parlamentàries es varen celebrar el 6 de març de 2007 mentres que les presidencials ho varen fer l'11 de maig del mateix any.

A pesar de no estar prohibits, no hi ha cap partit polític establit en el país.

Drets humans

[editar | editar còdic]

Defensa i assunts exteriors

[editar | editar còdic]

En política internacional, els Estados Federados de Micronesia han votat a sovint en Estats Units respecte a les resolucions de l'Assamblea General de les Nacions Unides.

Els Estados Federados de Micronesia són un estat sobirà i autònom en lliure associació en els Estats Units d'Amèrica, que és l'únic responsable del seu defensa. La Divisió de Vigilància Marítima opera un ala marítima paramilitar i una chicoteta unitat de policia marítima. El Pacte de Lliure Associació permet als ciutadans dels Estados Federados de Micronesia allistar-se en l'eixèrcit nortamericà sense tindre que obtindre la residència permanent o la ciutadania nortamericana, permet l'immigració i l'ocupació dels micronesios a Estats Units, i establix programes d'ajuda econòmica i tècnica.

Els Estados Federados de Micronesia mantenen relacions exteriors en 56 països, inclosa la Santa Sèu. Els Estados Federados de Micronesia varen ser admesos en les Nacions Unides per recomanació del Consell de Seguritat el 9 d'agost de 1991 en la Resolució 703 i per aprovació de l'Assamblea General el 17 de setembre de 1991 en la Resolució 46/2. Els Estados Federados de Micronesia eren un membre actiu del Fòrum de les Illes del Pacífic. No obstant, en febrer de 2021, els Estados Federados de Micronesia varen anunciar que es retirarien formalment del Fòrum en una declaració conjunta en les Islas Marshall, Kiribati i Nauru despuix d'una disputa sobre l'elecció d'Henry Puna com a secretari general del Fòrum.

Organisació territorial

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Organisació territorial dels Estados Federados de Micronesia.


Els Estats Federats de Micronesia estan composts per 607 illes que es dividixen en quatre estats: Yap, Chuuk, Ponapé i Kosrae. La capital federal és Palikir, localisada en l'illa de Ponapé.

Estat Capital Àrea[33] Població[34] Densitat de població
Chuuk Weno 127 km² 53 595 420 hab./km²
Kosrae Tofol 110 km² 7686 70 hab./km²
Ponapé Kolonia 346 km² 34 486 100 hab./km²
Yap Colónia 118 km² 11 241 95 hab./km²

Geografia

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Geografia dels Estados Federados de Micronesia.


Els Estados Federados de Micronesia consten de 607 illes que s'estenen a lo llarc de l'archipèlec de les illes Carolinas, a l'est de les Filipines. Els quatre grups d'illes que els constituïxen són Yap, Chuuk, Pohnpei i Kosrae. La capital federal és Palikir, en Ponapé.

Pràcticament la totalitat de les illes són atolones i secs coralinos assentats sobre cordilleres submarines, i en molts casos antics volcans com succeïx en Chuuk, sent el perímetro de l'estany de tal atolón l'emergència de corals assentats sobre un cràter volcànic.

Biodiversitat

[editar | editar còdic]

Les principals comunitats costeres són els boscs de manglars, les praderies marines, els estanys i els secs de coral, biològica i físicament vinculats. En Micronesia es reconeixen unes 300 espècies de coral, 1000 de peixos i 1200 de moluscs. En els manglars hi ha camarones, carrancs i peixos, aixina com aus que s'alimenten d'ells. Les praderies d'herbes marines apareixen en alta mar despuix dels manglars. Els estanys proporcionen aliment als habitants del sec i contenen varis tipos de plàncton. La biodiversitat i complexitat dels secs de coral aumenta notablement d'est a oest, en 150 espècies de coral dur en Kosrae, 200 en Ponapé i 300 en Chuuk. La productivitat del coral en esta zona és una de les més altes del món, ya que absorbix uns 2500 grams de carbono per metro quadrat a l'any, front als 2200 grams del bosc tropical i els 125 grams de la mar oberta.

En l'interior, des de la zona de marees fins al cim de les montanyes, hi ha una variada gama de vegetació, bosc nuvolat, terres altes, palmeres, plantacions, zones dominades per trepadoras del gènero Merremia, sabanas, bosc secundari natiu, fragments d'arbres introduïts, zones cultivades, pantans d'aigua dolça, pantans de la palmera Nypa fruticans, boscs de atolones, boscs en zones rocoses i plages. Hi ha unes 1230 espècies de falagueres i plantes en flor, de les quals 782 són autòctones, incloses 145 espècies de falagueres natives. En l'illa de Ponapé hi ha unes 750 espècies de plantes, de les quals 110 són endèmiques. Atres 457 espècies han segut introduïdes.

Clima

[editar | editar còdic]

El clima dels Estados Federados de Micronesia és equatorial, càlit, humit i plujós durant tot l'any. Les illes estan situades al nort de l'equador i es veuen afectades pels constants vents alisios, que atemperen el clima. Les temperatures mínimes oscilen tot l'any entre els 22 i els 25.oC, i les màximes entre els 30 i els 32.oC. Les abundants precipitacions oscilen entre 2500 i 5000 mm anuals, encara que en les cares orientades al vent poden superar els 6000 mm. El mont Nahnalaud, de només 750 m d'altura, en l'illa de Ponapé, rep una mija de 10160 mm, sent un dels llocs més plujosos del planeta, en cels casi sempre coberts. En general, les pluges es produïxen per ramassadas i tormentes de curta duració pero molt intensos. Els llocs més secs són els atolones plans, a on les precipitacions poden descendir per baix dels 3000 mm. Els mesos més secs són giner i febrer, en no menys de 250 mm i 20 dies de pluja.

Geologia

[editar | editar còdic]

Els Estados Federados de Micronesia (EFM) són un grup de 607 chicotetes illes, conegudes com Illes Carolinas, en el Pacífic occidental. Comprén quatre estats principals: Yap, Chuuk (Truk), Pohnpei (Ponape), i Kosrae (Kusaie), d'oest a est en les #latitut baixes del Pacífic en la regió equatorial del nort.

Les illes de Yap formen un sistema d'arc insular en el marge convergent oriental de la placa marina de Filipines (PSP) i estan conectades en l'arc insular de Palau en el sur i el sistema d'arc de Izu-Mariana en el nort. Des del punt de vista tectónico, l'arc insular de Yap està situat en el marge de la placa de les Carolinas, que casi ha segut subductada per baix de la placa marina de Filipines.[35]

Atres tres estats dels Estados Federados de Micronesia (Chuuk, Pohnpei i Kosrae) es troben en la placa del Pacífic, a l'est del sistema de trincheres Mariana-Yap-Palau, a lo llarc de la dorsal de les Carolinas. Vàries publicacions descriuen l'activitat volcànica de les Illes Carolinas i les seues característiques petrológicas. A finals de el XX, varis estudis es varen centrar en les illes volcàniques, en les que s'arrepleguen senyes geoquímicos i d'antiguetat.

La majoria dels autors sugerixen un orige de punt calent per a les Illes Carolinas, no obstant, les diferències en la naturalea geoquímica de les roques volcàniques i la presència de #lava subsaturadas i sobresaturadas de #sílice en les mateixes illes plantegen una série de preguntes sobre l'orige només de punt calent per a estes illes

El primer informe geològic sobre les Illes Carolinas va ser presentat pels japonesos en 1915.[36] Basant-se en l'estudi petrográfico i geoquímico de les mostres de roca arreplegades per ells, es va sugerir que els #basalt nefelinos de Chuuk són similars a les rocas de Pohnpei i es va concloure que la seua font de magma era la mateixa. Atres investigadors japonesos varen descriure la geologia de les illes Carolinas. Varen realisar un detallat estudi de camp en les illes Chuuk per a la geologia militar i varen presentar petrografia detallada de les roques volcàniques del atolón de Chuuk.

Ya baix el domini d'Estats Units en 1974[37] es va sugerir que les Illes Carolinas podrien haver format part d'un arc insular relicto per la complexa batimetría de les illes. en 1977[38] es va presentar de nou la teoria d'un orige de punt calent per a les Illes Carolinas. Els resultats es varen basar en un estudi comparatiu de la batimetría de les Illes Carolinas en atres illes d'orige de punt calent. Es va sugerir que les cadenes Carolinas i Kodiak-Bowie, que en l'actualitat estan sent subducidas en les fosses del Pacífic, varen anar en el seu dia tan llargues com la cadena hawaiana.

Economia

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Economia dels Estados Federados de Micronesia.


L'activitat econòmica micronesia consistix sobretot en l'agricultura de subsistència i en la peixca, els productes de la qual s'exporten principalment a Japó. Moltes famílies cultiven arbres del pa, taro, ñame, verdures i bananas per al seu propi consum.[39] En excepció dels fosfats, l'activitat minera és irrellevant. El sector turístic té certa importància, en 17 000 turistes en 2002, pero falten encara infraestructures capaces d'acollir els possibles interessats.

La principal font d'ingressos és l'ajuda externa, provinent d'Estats Units, país en el que es troba associat lliurement, i que va aportar en 2001 109 millons de dólars, que representen al voltant del 65 % dels ingressos del Estat. Atres països en aportacions significatives són Austràlia i Nova Zelanda. En comparació als demés països membres dels Estados Federados de Micronesia, Yap és un estat relativament ben acomodat.[40]

També és font d'ingrés l'emissió de sagells postals destinats, principalment, al coleccionisme filatèlic. El sector públic representa encara el 45 % del conjunt de l'activitat econòmica, i el procés de lliberalisació iniciat en 2002 no ha conseguit situar l'economia en els térmens pactats en Estats Units i el Banc Mundial.

Infraestructura

[editar | editar còdic]

Els Estados Federados de Micronesia conten en quatre aeroports internacionals:

Demografia

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Demografia dels Estados Federados de Micronesia.

La població indígena dels Estados Federados de Micronesia, que principalment és d'ètnia micronesia, es compon de varis grups etnolingüísticos. La taxa de creiximent poblacional es manté en un 3 % encara que aminorar per la creixent emigració. En Ponapé són comuns els casos d'extrem daltonisme, conegut com acromatopsia.

Existix una creixent població de nortamericanes, australians, europeus i residents de China i les Filipines. El creiximent de la població seguix sent elevat en més d'un 3 % anualment, lo que es compensa en certa mida d'emigració neta.

Idiomes

[editar | editar còdic]

l'anglés és la llengua més popular, que s'ha convertit en el llenguage comú del govern, i per a l'educació secundària i terciaria. Fòra de les principals ciutats capitals dels quatre Estados Federados de Micronesia, els idiomes locals són els més parlats com l'ulithiano, woleaiano, yapés, ponapeano, kosraeano, i chuukés.[45] Existixen minories de chinenc, japonés i espanyol.cita requerida

Salut

[editar | editar còdic]

Es desconeixen les condicions sanitàries anteriors al contacte en Espanya, pero quan els europeus varen aplegar al Oceà Pacífic, les poblacions micronesias havien alcançat un equilibri demogràfic.[46]

Des de el XIX fins a finals d'eixe mateix sigle, l'aument dels contactes es va vore acompanyat per la freqüent introducció de malalties infeccioses que varen devastar les illes, matant a més del 30 % de la població.[47] Des del domini alemà fins al final de l'ocupació japonesa en 1944, l'introducció de la medicina occidental, inclosa la vacunació, i les mides sanitàries i d'higiene varen permetre controlar les epidèmies i reduir les malalties parasitarias, respiratòries i gastrointestinals endèmiques.[46][47] No obstant, la població de les illes Yap, a diferència d'atres parts del país, va seguir disminuint durant este periodo per les malalties.[47]

A partir de la década de 1960, l'aument del nivell de vida va provocar canvis en la dieta per l'increment de l'importància dels aliments importats.[47] Les malalties no transmisibles, com la diabetis i les cardiopaties, són cada volta més freqüents, potser favorides per un component genètic en les poblacions. La malnutrición infantil, que va aumentar entre els anys 50 i 80 degut en part a l'escàs us de la llet en pols, ha anat disminuint de forma constant des dels anys 90 en la tornada de l'alletament matern.[48]

Els principals problemes de salut trobats a principis de la década de 2000 són les malalties cròniques, com l'hipertensió arterial, la diabetis, pels canvis en les pràctiques alimentàries, i el càncer. La llepra i la #tuberculosis afecten a molts micronesios.[48] En 2013, els Estados Federados de Micronesia no disponen de centres de salut mental ni de psiquiatres o sicòlecs.[48]

Pingelap, en l'estat de Ponapé, destaca per la prevalença d'una forma extrema de daltonisme anomenada acromatopsia, i coneguda localment com maskun. Aproximadament el 5 % dels 3000 habitants del atolón estan afectats.

El sistema sanitari es va desenrollar baix l'administració naval nortamericana despuix de la Segona Guerra Mundial, quan l'Armada de EE. UU. va patrocinar a estudiants per a que es formaren com a assistents mèdics i d'enfermeria en Guam. En la década de 1960 va haver un programa de construcció de dispensaris, seguit de la construcció d'hospitals, abdós finançats i dotats de personal pel govern nortamericà. En el marc del Programa d'Atenció Sanitària de les Illes del Pacífic, els pacients eren enviats al Centre Mèdic de l'Eixèrcit de Tripler, en Hawái, per a rebre un tractament que no estava disponible en Micronesia. Despuix de l'independència, el govern va tindre dificultats per a fer front a estes despeses, i va reduir les instalacions locals per a poder pagar les #derivació, que seguien contant en el respal financer i tècnic d'Estats Units.

La despesa total en salut en el país va ser de 473 dólars per càpita en 2014. Açò suponia al voltant del 13,7 % del PIB.

Des de 1990, els governs dels quatre estats de la federació són plenament responsables de les qüestions relacionades en la salut, i la major part de la llegislació mèdica sanitària és de competència estatal. Una part important de la finançació del sistema mèdic procedix d'Estats Units.[49] La despesa sanitària total en el país va ser de 473 dólars per càpita en 2014. Açò representa al voltant del 13,7 % del PIB.[50] El sistema sanitari es considera adequat per a prestar assistència, pero l'aïllament geogràfic de les illes dificulta l'obtenció i l'almagasenament de suministraments, aixina com l'accés a l'assistència.[51]

Segons l'ONU, en 2019, la taxa de mortalitat infantil per cada mil naixcuts vius s'estima en 21,8 per a les dònes i 27,2 per als hòmens.[52] L'esperança de vida en nàixer és de 66,2 anys per als hòmens i de 69,6 anys per a les dònes.[53][54]

Religió

[editar | editar còdic]

Els Estados Federados de Micronesia són cristians en un 97 %.[55] En general açò es deu a l'història colonial espanyola i alemana. La dominació espanyola va fer que una gran part de la població seguixca sent catòlica. Durant el periodo colonial alemà, fins a 1914, es varen desplegar misionero catòlics i protestants del Imperi Alemà.

Més de la mitat de la població seguix a l'Iglésia catòlica (55 %)[55] i al voltant del 42 %[55] seguix a varis grups cristians protestants. Vàries denominacions protestants, aixina com l'Iglésia catòlica, estan presents en tots els estats d'Micronesia en proporcions molt diferents.[56] La majoria dels grups protestants tenen les seues raïls en els misionero congregacionalistas nortamericans.[56] En l'illa de Kosrae, la població és d'aproximadament 7800 habitants; el 95 % són protestants.[56] En Pohnpei, la població de 35000 habitants es dividix per igual entre protestants i catòlics. La majoria dels immigrants són catòlics filipins que s'han unit a les iglésies catòliques locals, per eixemple, l'Iglésia Catòlica de La nostra Senyora de la Mercé en Pohnpei.[56]

En els estats de Chuuk i Yap, es calcula que el 60 % són catòlics i el 40 % protestants.[56] Entre els grups religiosos minoritaris es troben els batistes, les Assamblees de Deu, l'Eixèrcit de Salvació, els Adventistas del Sèptim Dia, els Testics de Jehová, l'Iglésia de Jesucristo dels Sants dels Últims Dies (mormones) i la Fe Baháʼí. Hi ha un chicotet grup de budistes en Pohnpei[56] i un chicotet grup de musulmans ahmadiyya tant en Pohnpei com en Kosrae. L'assistència als servicis religiosos sol ser elevada; les iglésies conten en el respal dels seus feligresos i eixerciten un paper important en la societat civil.[56]

En la década de 1890, en l'illa de Pohnpei, els conflictes intermitents i la conversió dels líders dels clans varen donar lloc a divisions religioses a lo llarc de les llínees dels clans que persistixen en l'actualitat.[56] En la part occidental de l'illa viuen més protestants, mentres que en la part oriental viuen més catòlics. Els misionero de moltes tradicions religioses estan presents i operen lliurement.[56] La Constitució establix la llibertat de religió, i el Govern sol respectar este dret en la pràctica.[56] En 2007, el govern de EE. UU. no va rebre cap informe sobre abusos socials o discriminació basada en creències o pràctiques religioses.[56]

Educació

[editar | editar còdic]

l'educació en els Estados Federados de Micronesia és obligatòria per als ciutadans de 6 a 13 anys[57] i és important per al seu economia.[58] La taxa d'alfabetisació dels ciutadans de 15 a 24 anys és del 98,8 %.[59]

L'organisme nacional d'educació és el Departament d'Educació dels Estados Federados de Micronesia. Cada estat té no obstant la seua pròpia agència d'educació que gestiona les escoles públiques.

  • Departament d'Educació de Chuuk
  • Departament d'Educació de Kosrae
  • Departament d'Educació de Pohnpei
  • Departament d'Educació de Yap

El Colege d'Micronesia és l'institució terciaria.

Abans de l'influència del Imperi Espanyol, l'educació en Micronesia a penes es distinguia de les experiències de la vida quotidiana i les oportunitats d'aprenentage improvisades. L'influència espanyola a partir de el XVII va canviar l'experiència d'aprenentage dels micronesios a lo que ocorria en les escoles. Este sistema també va rebre l'influència del Imperi Alemà a partir de 1899. Els japonesos varen dur el seu estricte model d'educació a Micronesia en 1914. Despuix de la Segona Guerra Mundial, Estats Units va dur el seu propi model d'educació a Micronesia i va introduir l'ensenyança en Inglés.[60]

Cultura

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Cultura dels Estados Federados de Micronesia.

Encara que cada u dels quatre Estats té la seua pròpia cultura i tradicions, existixen llaços culturals i econòmics que unixen al país des de sigles. Un de les traces culturals comunes són els sistemes de clanés, generalment matriarcales. Estos clans poden inclús estendre's a més d'una illa del país, creant un sistema de relacions complex. Una atra traça comuna de la cultura micronesia és l'importància de les famílies extenses tradicionals, a on les llars inclouen als pares, yayos, fills, cosins i inclús parents més lluntans.

L'illa de Yap és famosa per la seua "diners de pedra" conegut com pedres rai, uns grans discs de calcàrea, de fins a 4 metros de diàmetro i un gran forat en el centre. Al ser de tan gran tamany, en general no es canvia de lloc la pedra, sino lo que es traspassa és la propietat. Hi ha cinc tipos principals: Mmbul, Gaw, Rai, Yar i Reng, esta última de tan sol 0.3 metros de diàmetro. El seu valor es basa tant en el tamany com en la seua història. La majoria d'elles provenen d'atres illes, ya que no hi ha calcita en Yap, algunes inclús tan lluntanes com Nova Guinea, encara que casi totes provenen de Palaos. Es calcula que hi ha unes 6500 monedes repartides per tota l'illa.

Les Lamelamen eoranei (pràctiques religioses tradicionals) són partix integrant de la seguritat, el control i la continuïtat dels micronesios. Les pràctiques religioses varen formalisar la relació de les persones en el mig ambient i entre sí a lo llarc de l'història. Per eixemple, les pràctiques de conservació del mig ambient ordenen a la gent que tracte i respecte la naturalea, ya que esta proporciona el sustente per a la vida.[22]

Els llocs sagrats, com els espais especials designats, les roques, els arbres i els llocs en el sec, tenen un valor històric significatiu, com pot explicar-se per les narracions dels distints clanés. Per eixemple, cada espai designat pot honrar el caràcter sagrat dels antepassats d'eixe clan. La sacralidad connota la restricció de l'accés a la terra i al sec, que està reservat només per als membres d'eixe clan, lo que es coneix com aan shon ainang (àrea designada per a un clan o subclan en particular). La gent respecta estes zones reservades, ya que deshonrar-les supondria violència entre les famílies extenses dels autors i els guardians de les zones sagrades.

El respecte ajuda a mantindre l'equilibri entre les persones de diferents clans i el mig ambient. Com en el dit popular tradicional, "liwini ngeni pwal neningeni' (lit. 'una bona acció mereix una atra').[22]

Estructura Social

[editar | editar còdic]

l'organisació social reflectix les diferents unitats de la comunitat presents en cada illa o grup d'illes segons el patró dels diferents sistemes de ainang. El ainang és una unitat basada en el parentesc que sol traduir-se en un clan dissenyat per a perpetuar la continuïtat local i regional; se centra en les relacions socials.

Els ainang (membres del clan) hereten naturalment la seua identitat primer pel ainang de la mare i després pel ainang del pare. En Chuuk, i en algunes parts de Yap i Pohnpei, predomina la matrilinealidad, pero també s'està vinculat al clan del pare com afaker.

Esta doble pertinença transmet drets i obligacions a la següent generació. Açò, a la seua volta, manté la conexió en els parents d'un i assigna el ranc de cada u en el sistema ainang de les illes.[22]

El grau d'obligació dels membres individuals depén de la seua posició social en el clan. Com a mínim, s'espera que un siga lleal per a tindre accés als recursos econòmics i a l'estatus social del ainang. Cada membre deu defendre l'integritat del clan. Els habitants de cada illa varen crear les seues pròpies lleis consuetudinàries per a salvaguardar els seus recursos.

Les diferències en les organisacions socials són més notables entre les illes volcàicas i les baixes. Açò també va afectar a la forma en que els isleños es responien entre sí dins dels archipèlecs d'Micronesia. Per eixemple, els isleños de les chicotetes illes coralinas no compartixen moltes de les costums practicades pels isleños de les illes montanyoses com Yap, Pohnpei i Kosrae, que estan més jerarquizados socialment per la seua massa terrestre comparativament gran i a la seua major població.[22]

Danses tradicionals

[editar | editar còdic]

Les dansas tradicionals de les illes principals inclouen la "dansa del pal" en Pohnpei, Chuuk i Yap, les danses de peu en Chuuk i les danses assentades en Yap[61] i Chuuk. Els yapeses són especialment coneguts per la seua destrea en la dansa. La dansa del bastó yapense és interpretada per hòmens, dònes i chiquets al mateix temps, mentres que les danses de peu són interpretades per dònes o per hòmens i chiquets, pero mai per abdós al mateix temps. Els hòmens participen en vàries competicions de ball, que estan segregades per castes; les castes inferiors tenen alguns balls distints, com la dansa de peu de la dòna, pero només poden ballar quan ho autorisa una persona d'una casta superior.[62] Chuuk compartix molts dels estils de ball similars en Yap per l'herència cultural similar en Chuuk i les illes exteriors de Yap. La dansa més misteriosa i rara de Chuuk és la cridada "dansa de la llum de la lluna", una de les poques danses en les que ballen junts hòmens i dònes. Només pot realisar-se durant la lluna plena en el permís del cap del llogaret. Tradicionalment, era una forma de que els jóvens, hòmens i dònes, es reuniren.

Patrimoni immaterial

[editar | editar còdic]

El calendari de festes oficials és fix tots els anys per al país en conjunt, estant fixades les següents festes:[63]

Festes
Data Nom Notes
1 de giner Any Nou
10 de maig Dia dels Estados Federados de Micronesia Aniversari de la Constitució
24 d'octubre Dia de les Nacions Unides
3 de novembre Dia de l'independència Aniversari del fi del protectorat.
25 de decembre Dia de Nadal Naiximent de Jesús

Si una festa cau en dumenge, se celebra en tot el país el dilluns següent. D'igual forma, si una festa cau en dissabte, se celebra el divendres precedent.[64]

Per una atra part, cada Estat té les seues festes particulars:[65]

Festes particulars a cada estat
Data Nom Estat Notes
11 de giner Dia de la Constitució de Kosrae Kosrae
1 de març Dia de Yap Yap
Març o abril Divendres Sant Ponapé
Març o abril Dumenge de Resurrecció Ponapé
31 de març Dia de la Cultura Chuuk i Ponapé
21 d'agost Dia del Evangelio Kosrae
8 de setembre Dia de la Lliberació Kosrae
11 de setembre Dia de la Lliberació Ponapé
1 d'octubre Dia de la Constitució de Chuuk Chuuk
8 de novembre Dia de la Constitució de Ponapé Ponapé
Quart dijous de novembre Dia d'Acció de Gràcies Chuuk
24 de decembre Dia de la Constitució de Yap Yap

Deport

[editar | editar còdic]

La majoria dels deports que es practiquen hui en dia varen ser introduïts per les nacions estrangeres que varen ocupar les illes de la regió de Micronesia. Els més populars són l'atletisme, el béisbol, el bàsquet i el fútbol. També es competix en la va'a, una canoa en balancín. La selecció de fútbol d'Micronesia ha jugat molt pocs partits. El últimó va ser en 2003, i cada u dels 4 estats va presentar el seu propi equip en les competicions regionals. cal destacar que l'equip de fútbol sub-23 va participar en els Jocs del Pacífic 2015 celebrats en Papúa Nueva Guinea. Actualment ostenten el récort de gols en contra en un partit (derrota per 46-0 davant Vanuatu).

El Comité Olímpic Nacional dels Estados Federados de Micronesia es va fundar en 1995 i va ser reconegut pel Comité Olímpic Internacional en 1997.[66] Des de la seua primera participació en els Jocs Olímpics d'Estiu en l'any 2000, Micronesia ha participat en totes les edicions, pero encara no ha guanyat cap medalla.

El Govern d'Micronesia va organisar els Jocs dels Estados Federados de Micronesia en 1995, 1997 i 2001. Esta competició multideportiva per als ciutadans dels Estados Federados de Micronesia incloïa dotze o tretze deports segons l'edició.[67][68] Els atletas d'Micronesia participen regularment en els Jocs d'Micronesia, els Minijuegos del Pacífic Sur i els Jocs del Pacífic Sur. Els Jocs d'Micronesia de 2002 i 2014 es varen celebrar en l'estat de Pohnpei. Els Jocs d'Micronesia de 2018 es varen celebrar en l'estat de Yap.

L'atleta micronesio més conegut en Oceania és el levantador de peses Manuel Minginfel, múltiple medalliste d'or en competicions regionals i continentals i medalla d'argent en el Campeonat Mundial d'Halterofília de 2006. També ha competit en quatre Jocs Olímpics d'Estiu.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «PAÏSOS» (en espanyol). Institut Brasileiro de Geografia i Estatística. Consultat el 7 d'abril de 2014.
  2. ↑ «Micronesia, Federated States of». O.S. Department of State. Consultat el 2022-10-30.
  3. ↑ «Peterson, John A. (2012). "Latte villages in Guam and the Marianes: Monumentality or monumenterity?" (PDF). Micronesica. 42 (1/2): 183–208.».
  4. ↑ «The History of Yap Island from 1500 B.C. to Present» (en en-us). www.visityap.com. Consultat el 2022-10-30.
  5. ↑ 5,0 5,1 The Journal of Pacific History.35(1)
    5–27.ISSN 0022-3344.Consultat el 2022-10-31.
  6. ↑ Oceania.53(1)
    19–28.ISSN 0029-8077.Consultat el 2022-10-31.
  7. ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 Mike T. Carson, Archaeology of the Pacific Oceania, Londres, Rouledge, 2018, XX-386 p. (ISBN 978-1-138-09717-9)
  8. ↑ Flood, Bo; Strong, Beret I.; Flood, {{{nom3}}} (2002). Micronesian Legends (en en), Bess Press. ISBN 978-1-57306-129-2.
  9. ↑ The Saudeleur era lasted around 500 years. Legend generally dates their downfall to the 1500s, however archaeologists dona't Saudeleur ruins to c. 1628
  10. ↑ Hanlon, David L. (1988-01-01). Upon a Stone Altar: A History of the Island of Pohnpei to 1890 (en en), University of Hawaii Press. ISBN 978-0-8248-1124-2.
  11. ↑ Panholzer, Tom; Rufino, Maurici (2003). Plau Names of Pohnpei Island: Including And (Ant) and Pakin Atolls (en en), Bess Press. ISBN 978-1-57306-166-7.
  12. ↑ Ballinger, Bill Sanborn (1978). Lost City of Stone: The Story of Nan Madol, the "Atlantis" of the Pacific (en en), Simon and Schuster. ISBN 978-0-671-24030-1.
  13. ↑ Riesenberg, Saul H (1968). The Native Polity of Ponape. Contributions to Anthropology. Vol. 10. Smithsonian Institution Press. pp. 38, 51. Retrieved 2012-01-01.
  14. ↑ Goetzfridt, Nicholas J.; Peacock, Karen M. (2002). Micronesian Histories: An Analytical Bibliography and Guide to Interpretations (en en), Greenwood Publishing Group. ISBN 978-0-313-29103-6.
  15. ↑ «Petersen, Glenn (1990). "Lost in the Weeds: Theme and Variation in Pohnpei Political Mythology" (PDF). Occasional Papers. Center for Pacific Islands Studies, School of Hawaiian, Asian & Pacific Studies, University of Hawaiʻi at Mānoa. 35: 34 et seq».
  16. ↑ «Pohnpei, un estat marítim-insular en l'oceà Pacífic. 1. :: NAVEGAR CAL» (en és). www.navegar-es-preciso.com. Consultat el 15 d'octubre de 2018.
  17. ↑ Alonso, Aurelio Martín (1914). Dèu i sis anys de Regència: María Cristina de Hapsburgo-Lorena, 1885-1902 (en és), Casa Editorial Vda. de Luis Tasso.
  18. ↑ Almagro, Melchor Fernández (1968). Història poliʹtica de l'Espanya contemporʹanea: 1885-1897 (en és), Aliança Editorial.
  19. ↑ Almagro, Melchor Fernández (1969). Història política de l'Espanya contemporànea (en és), Aliança.
  20. ↑ (1985) Missionalia hispànica (en és), Secció de Missions de l'Institut Gonzelez Ferandez d'Oviedo..
  21. ↑ Fischer, John L. (1966). The Eastern Carolines (en en), Human Relations Area Files Press.
  22. ↑ 22,00 22,01 22,02 22,03 22,04 22,05 22,06 22,07 22,08 22,09 The Federated States of Micronesia’s Engagement with the Outside World: Control, Self-Preservation and Continuity, Gonzaga Puas 2021, Pag. 82
  23. ↑ 23,00 23,01 23,02 23,03 23,04 23,05 23,06 23,07 23,08 23,09 23,10 23,11 23,12 23,13 23,14 23,15 23,16 23,17 23,18 23,19 23,20 23,21 23,22 23,23 23,24 23,25 23,26 23,27 23,28 23,29 23,30 23,31 23,32 23,33 23,34 Mark R. Peattie, Nan'yo : The Rise and Fall of the Japanese in Micronesia (1885-1945), Honolulu, University of Hawai'i Press, 1988, XXII-382 p
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 Sarah Mohamed-Gaillard, Histoire de l'Océanie: De la fi du xviiie siècle à nos jours, Paris, Armand Colin, coll. « O », 2015, 240 p. (ISBN 978-2-200-60130-0).
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 25,3 25,4 25,5 [PDF](en) Dirk Anthony Ballendorf, « The Federated States of Micronesia », dans Ann L. Griffiths, Handbook of Federal Countries, Kingston, McGill-Queen's University Press, 2005, 488 p
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 26,4 26,5 26,6 26,7 26,8 Howard P. Willens et Deanne C. Siemer, National Security and Self-Determination: United States Policy in Micronesia (1961-1972), Westport, Praeger Publishers, 2000, 312 p. (ISBN 0275969142).
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 27,3 27,4 27,5 27,6 27,7 [PDF](en) Alan B. Burdick, « The Constitution of the Federated states of Micronesia », University of Hawaii law review, vol. 8, 1986, p. 419-481
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 Roger W. Gale, « A New Political Status for Micronesia », Pacific Affairs, vol. 51, no 3, 1978, p. 427-447
  29. ↑ «(en) John R. Haglelgam, « The FSM Constitution and the 2001 Constitutional Convention » [archive, sur comfsm.fm, College of Micronesia-FSM]». www.comfsm.fm. Consultat el 2022-11-02.
  30. ↑ David Stanley, South Pacific Handbook, Chic, Moon, 1982, 581 p.
  31. ↑ Michael J. Evans, Political development in Micronesia : a view from the island of Pohnpei, Gainesville, University of Florida, 1988, 274 p
  32. ↑ 32,0 32,1 [PDF](en) Edward J. Michal, « Protected States : The Political Status of the Federated States of Micronesia and the Republic of the Marshall Islands », The Contemporary Pacific, vol. 5, no 2, 1993, p. 303-332
  33. ↑ «FSM government website - Geography». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 25 d'agost de 2008.
  34. ↑ «FSM government website - Population». Archivat des d'el original, el 29 de juny de 2012. Consultat el 25 d'agost de 2008.
  35. ↑ Geological Origin of the Volcanic Islands of the Caroline Group in the Federated States of Micronesia, Western Pacific March 2013 Hafiz O. Rehman Kagoshima University
  36. ↑ IWASAKI, C. 1915. (Nanyou no chishitsu (I)) [Geology of the South Siga Islands (I)]. (Chishitsugaku Zasshi) [Journal of the Geological Society of Tòquio], 22: 277-290 (in Japanese)
  37. ↑ BRACEY, D. R. and ANDREWS, J. I. 1974. Western Caroline Ridge: Relict Island Arc Marine Geophysical Researches, 2: 111-125
  38. ↑ JARRARD, R. D. and CLAGUE, D. A. 1977. Implications of Pacific Island and Seamount Ages for the Origin of Volcanic Chains. Reviews of Geophysics and Space Physics, 15: 57-76
  39. ↑ Ben Cook et al.: Micronesia, p. 147. Other Plaus Publishing 2010
  40. ↑ Ben Cook et al.: Micronesia, p. 146. Other Plaus Publishing 2010
  41. ↑ «Federated States Of Micronesia (FSM) Division of Civil Aviation l Pohnpei International Airport (PNI) (PTPN), Pohnpei Island, Micronesia» (en anglés). Federated States of Micronesia Division of Civil Aviation. Archivat des d'el original, el 8 d'agost de 2018. Consultat el 12 de maig de 2020.
  42. ↑ «Federated States of Micronesia (FSM) Division of Civil Aviation l Chuuk International Airport (TKK) (PTKK) Weno Island, Micronesia» (en anglés). Federated States of Micronesia Division of Civil Aviation. Archivat des d'el original, el 8 d'agost de 2018. Consultat el 12 de maig de 2020.
  43. ↑ «Federated States of Micronesia (FSM) Division of Civil Aviation l Kosrae International Airport (KSA) (PTSA), Kosrae Island, Micronesia» (en anglés). Federated States of Micronesia Division of Civil Aviation. Archivat des d'el original, el 8 d'agost de 2018. Consultat el 12 de maig de 2020.
  44. ↑ «Federated States of Micronesia (FSM) Division of Civil Aviation l Yap International Airport (YAP) (PTYA), Wa'ab, Micronesia» (en anglés). Federated States of Micronesia Department of Civil Aviation. Archivat des d'el original, el 8 d'agost de 2018. Consultat el 12 de maig de 2020.
  45. ↑ «The World Factbook - Federal States of Micronesia, Languages». Archivat des d'el original, el 7 de març de 2014. Consultat el 29 d'octubre de 2013.
  46. ↑ 46,0 46,1 Mark R. Peattie,, Honolulu, University of Hawai'i Press, 1988, XXII-382 p.
  47. ↑ 47,0 47,1 47,2 47,3 Francis X. Hezel, « Disease in Micronesia: A Historical Survey », Pacific Health Dialogue, 2010, p. 11-26
  48. ↑ 48,0 48,1 48,2 S. J. Hezel,, Hawaï, University of Hawai'i Press, 2001, 248 p. (ISBN 978-0824823931).
  49. ↑ Alex Wheatley et Subroto Banerji, « Health Engagement Challenges and Strategic Perspectives for the 2023 Health Financing Transition in the Federated States of Micronesia and the Republic of the Marshall Islands », Pacific Journal of Health, vol. 2, no 1, 2019
  50. ↑ «Micronesia (Federated States of) Country Overview | World Health Organization» (en en). www.who.int. Consultat el 2022-10-28.
  51. ↑ Neil MacNaughton et Melissa L. Jones, « Health Concerns of Micronesian Peoples », Journal of Transcultural Nursing, vol. 24, no 3, 2013, p. 305-312
  52. ↑ «« UN Inter-agency Group for Child Mortality Estimation : Micronesia (Federated States of) »».
  53. ↑ «Espérance de vie à la naissance, hommes (années) - Micronesia, Fed. Sts. | Data». donnees.banquemondiale.org. Consultat el 2022-10-28.
  54. ↑ «Espérance de vie à la naissance, femmes (années) - Micronesia, Fed. Sts. | Data». donnees.banquemondiale.org. Consultat el 2022-10-28.
  55. ↑ 55,0 55,1 55,2 «"2019 Report on International Religious Freedom: Micronesia". United States Department of State".».
  56. ↑ 56,00 56,01 56,02 56,03 56,04 56,05 56,06 56,07 56,08 56,09 56,10 «Micronesia, Federated States of» (en en). 2001-2009.state.gov. Consultat el 2022-10-28.
  57. ↑ «Education Profile of Micronesia, Micronesia Education, Education in Micronesia, Universities in Micronesia, Schools in Micronesia, Micronesia Education Profile». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 25 d'abril de 2012. Consultat el 2022-10-29.
  58. ↑ Dunford, Betty; Ridgell, Reilly (1996). Pacific neighbors : the islands of Micronesia, Melanèsia, and Polynesia. Honolulu, Hawaii: Bess Press. ISBN 1-57306-023-2.
  59. ↑ «UNESCO UIS». uis.unesco.org. Consultat el 2022-10-29.
  60. ↑ British Journal of Educational Technology.5(2)
    81–88.ISSN 0007-1013.doi:10.1111/j.1467-8535.1974.tb00634.x.Consultat el 2022-10-29.
  61. ↑ «Micronesia Music Anthology». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 24 de decembre de 2005. Consultat el 2022-10-29.
  62. ↑ «Micronesia - Aspects of Yap». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 27 de febrer de 2005. Consultat el 2022-10-29.
  63. ↑ Artícul 601 del capítul 6 del títul 1 del Còdic dels Estados Federados de Micronesia.
  64. ↑ Artícul 602 del capítul 6 del títul 1 del Còdic dels Estados Federados de Micronesia.
  65. ↑ Micronesia public holidays 2008
  66. ↑ John Grasso, Bill Mallon et Jeroen Heijmans, Historical Dictionary of the Olympic Movement, Londres, Rowman and Littlefield, 2015, 5i éd., 796 p
  67. ↑ «3rd FSM games underway in Yap». www.fsmgov.org. Consultat el 2022-10-28.
  68. ↑ «« About the NOC » [archive, foxsportspulse.com]». Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 28 d'octubre de 2022.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Plantilla:Interwiki país Commons

Plantilla:Wikiatlas Plantilla:Wikiviajes

Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Estats_Federats_de_Micronesia&oldid=817901»