Anar al contingut

Pohnpei

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Pohnpei International Airport.jpg
Pohnpei

Pohnpei (anteriorment coneguda com Ponapé o Ascensió, derivat del proto-chúukico-pohnpeico *Fawo ni pei, que significa "sobre (pohn) un altar de pedra (pei)")[1] és una illa de les Illes Senyavin que formen part de les Illes Carolinas. Pertany al estat de Pohnpei, un dels quatre integrants dels Estados Federados de Micronesia (EFM). Els principals centres de població de Pohnpei són Palikir, la capital dels EFM, i Kolonia, la capital de l'estat de Pohnpei. L'illa de Pohnpei és la més gran, en un àrea de 334 km2, la del punt més alt, de 782 m, la més poblada, en 36.832 habitants, i l'illa més desenrollada dels Estados Federados de Micronesia.

Pohnpei alberga els megalits i la ciutat en ruïnes de Nan Madol, construïda a partir d'illes artificials front a la costa este de l'illa a partir de el VIII o IX. Important lloc arqueològic, va ser declarat lloc històric nacional en 1985.

Pohnpei alberga una gran cantitat de biodiversitat. És un dels llocs més humits de la Terra, en precipitacions anuals registrades que superen els 7600 mm[2] cada any en certs llocs montanyosos. D'esta illa és l'arbre ka (Terminalia carolinensis), que es troba solament en Pohnpei i en Kosrae.[3]

Geografia

[editar | editar còdic]

El punt més alt de l'illa és el mont Nanlaud en 772 o 782 metros. En Pohnpei es troben vàries dotzenes d'espècies d'aus, incloses quatre espècies endèmiques: el lorito de Ponapé, l'avente de Ponapé, el monarca de Ponapé i l'anteojitos piquilargo. Es creu que una quinta espècie endèmica, l'estornino de Ponapé, es va extinguir recentment.

Els únics reptils terrestres són unes poques espècies de fardachos. En un principi, els únics mamífers de l'illa eren els rat penat. Posteriorment, es varen introduir porcs, rates i gossos; els porcs s'han tornat salvages. Els estanys són rics en peixos, moluscs, tortugues i una atra fauna marina.

Pohnpei pertany a la zona climàtica de la selva tropical (Köppen: Af).[4] És un dels llocs més humits de la Terra en una precipitació mija anual registrada de 4.775 mm en les ciutats de la costa i al voltant de 7.600 mm cada any en certs llocs montanyosos.[5]

Demografia

[editar | editar còdic]

La població de l'estat en 2010 era d'aproximadament 36.196. Si be la majoria de la població es considera d'ètnia ponapeana, Pohnpei té una major diversitat ètnica que qualsevol atra illa dels Estados Federados de Micronesia. Açò es deu en gran part a més d'un sigle d'ocupació colonial estrangera, puix a l'illa varen aplegar espanyols, alemans, japonesos, chamorros, filipins, nortamericans, australians i uns atres europeus occidentals. Ademés, també influïx el fet de que en Pohnpei es localise Palikir, la capital del govern nacional, que ampra a centenars de persones dels atres tres estats dels EFM (Yap, Chuuk i Kosrae), tots ells en distints orígens ètnics i culturals. La composició indígena també inclou les múltiples ètnia regionals de les illes exteriors dins de l'estat de Pohnpei, lo que dona com resultat una mescla de isleños del Pacífic d'Australasia i, per lo tant, convertix a l'illa de Pohnpei en el cresol dels Estados Federados de Micronesia.

l'idioma ponapeño i els seus dialectes són les llengües indígenes de Pohnpei. El govern dels Estados Federados de Micronesia, ademés del anglés, també usa ponapeño com a idioma oficial. En la missió catòlica s'estudia espanyol de modo opcional.

Divisió administrativa

[editar | editar còdic]

Els municipis de l'illa de Pohnpei són:

Transport

[editar | editar còdic]

l'Aeroport Internacional de Pohnpei (còdic IATA PNI) està ubicat prop de Kolonia, en una chicoteta illa anomenada Deketik, front a la costa nort de l'illa principal.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Oceanic Linguistics.42(2)
    271–281.doi:10.1353/ol.2003.0014.
  2. «Rainfall Climatology for Pohnpei Islands, Federated States of» (en en). Archivat des d'el original, el 21 de febrer de 2022. Consultat el 3 de març de 2022.
  3. Nature Conservancy Magazine febrer/març 2015 pág. 36
  4. «Archived copy». Archivat des d'el original, el 8 de novembre de 2014. Consultat el 16 de giner de 2015.
  5. «Archived copy». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 8 de novembre de 2014.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]