Pedres rai
Les pedres rai, o simplement rai, també flames fae o faí,[1] són discs circulares de pedra calcàrea usats com a moneda en l'illa de Yap, en la Micronesia. El seu nom, rai, significa ballena, per la costum de esculpir les primeres pedres en la forma d'este animal.[2]
Història
[editar | editar còdic]
Els habitants de Yap varen extraure les roques de calcàrea de les illes de Palaos, duent-li-les en ells a Yap en canoas i basses. La llegenda local diu que els yapeses varen descobrir les roques calcàrees en Palaos fa uns cinccents o siscents anys quan una expedició liderada per un home cridat Anagumang va arribar a l'illa. La calcàrea no existia en Yap, per lo que resultava molt preciosa pels seus habitants.
Primer, Anagumang va ordenar als seus hòmens el tallar les pedres en forma de ballena, encara que es va terminar per elegir una forma circular, provablement per la seua major facilitat de transport. Es colocava un pal travessat en el forat central de la pedra, de manera que els treballadors pogueren transportar-la en relativa facilitat. Aixina i tot, les pedres de major tamany provablement varen requerir l'esforç de centenars d'hòmens per al seu transport. Els habitants de Palaos varen exigir a canvi als yapeses el pagament de contes, cocos i copra pel privilegi d'explotar les pedreres de calcàrea.
En 1871 David Dean O'Keefe va naufragar prop de Yap, i va rebre ajuda dels natius. Ya restablit, va ajudar als isleños a adquirir més pedres rai, donant-los útils de ferro, per lo que va rebre en pagament copra i trepang, mercaderies molt valioses en el mercat exportador del Lluntà Oriente. Per l'arribada de les ferramentes, es va incrementar de gran manera el número de pedres existents, lo que va provocar cert tipo d'inflació, que va resultar en una depreciació de les pedres obtingudes d'esta forma en comparació a les més antigues.
El comerç de pedres rai es va detindre al començament de el XX, per les disputes comercials entre els interessos d'espanyols i alemans. Les pedreres varen ser abandonades. Quan l'Eixèrcit Imperial Japonés va aplegar a Yap durant la Segona Guerra Mundial, varen usar gran cantitat de pedres per a la construcció (tant d'edificacions com a vies de comunicació) o per a fer d'ancoras.
Encara que la moneda d'estil occidental ha reemplaçat a les pedres rai com a moneda corrent, estes encara mantenen el seu valor, comerciant-se de forma tradicional entre els yapeses. Són un símbol nacional, i constituïxen el motiu de les matrícules dels coches locals.
Forma i valor
[editar | editar còdic]Les pedres rai són discs circulares de calcàrea en un gran forat en mig. El tamany de les pedres varia enormement. Les més grans són de més de tres metros de diàmetro, mig metro de profunditat, en un pes total de quatre tonelladas.
El valor extrínseco d'una pedra no només es basa en el seu tamany i el valor de la seua artesania, sino també en la pròpia història de la pedra. Si molta gent va morir quan la pedra va ser transportada, o algun famós navegant va ser el que la va transportar, el valor de la pedra s'incrementa.[3] El seu valor també canvia en funció de la posició social del posseïdor: val més la d'un "noble" que la d'un plebeu.[4]
Les pedres s'usen en les transaccions socials com matrimonis, herències, pactes polítics, com a símbol d'aliança o simplement com a pagament per menjar. Moltes d'elles es troben emplaçades front a temples o camins importants. Encara que la propietat d'una pedra pot canviar, no se sol moure la pedra en sí, a diferència de les monedes usades en els països occidentals ya que els habitants de la zona coneixen el nom i l'història de tots els propietaris de les grans pedres, inclús les que durant el seu trasllat varen terminar en el fondo de mar com a resultat de naufragi de les basses que les transportaven des del seu lloc d'orige fins a Yap. Per la dificultat per a moure-les, l'ocupació de les pedres rai en transaccions no requerix la seua transacció física: n'hi ha prou en declarar que la pedra ya no et pertany per a que la seua propietat siga transferida. La propietat de cada pedra es registra en la tradició oral dels Yap; una volta que la propietat haja segut transferida de forma oral, la pedra rai pertany al seu nou amo, sense necessitat de moure la pròpia. Per a que passe a formar part de la tradició oral, és important que la propietat de cada pedra quede clara a tot lo món, per lo que les transaccions de pedres rai solen ser àmpliament publicitadas.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Fae» (en és). ceres.mcu.és. CERES - Ret Digital de Coleccions de Museus d'Espanya. Consultat el 2024-04-19.
- ↑ Diners de pedra
- ↑ Les pedres rai, les curioses monedes de pedra de Yap.
- ↑ ha-diners-a-lo-gran/ Ací hi ha diners a lo gran.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «piedras rai» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.