Desenroll sostenible

El desenroll sostenible, també cridat desenroll sustentable, és un principi organisador per a alcançar els objectius de desenroll humà mentres es preserva la capacitat dels sistemes naturals per a proporcionar recursos i servicis ecosistémicos essencials per a la societat i l'economia, prenent en conte la preservació de llocs històrics i culturals. El seu objectiu principal és satisfer les necessitats actuals sense comprometre la capacitat de les generacions futures per a satisfer les seues.

Desenroll sostenible

l'energia termosolar de concentració utilisa un recurs natural com l'energia solar, i és per tant una font d'energia renovable. D'esquerra a dreta centrals tèrmiques solars de torre PS10 i PS20, en Andalusia, Espanya.

El concepte va ser formalisat en l'Informe Brundtland (1987), denominat aixina per la primera ministra noruega Gro Harlem Brundtland i elaborat per la Comissió Mundial de Mig ambient i Desenroll de la ONU durant l'Assamblea de les Nacions Unides en 1983, i es va incloure en el Principi 3.º de la Declaració de Riu (1992). Des de llavors, ha servit com a base per a abordar la reconciliació entre benestar econòmic, recursos naturals i societat, destacant la seua importància en el context del canvi climàtic i la conservació de bens històrics i culturals.

Hui en dia, el desenroll sostenible inclou esforços globals per a preservar el mig ambient, mitigar el canvi climàtic i garantisar que les futures generacions puguen gojar d'un planeta viable i habitable.

Concepte

La sostenibilitat pot ser definida com la pràctica de mantindre els processos globals de productivitat sobre els recursos de forma natural o per l'home en recursos d'igual o major valor sense degradar o posar en perill els sistemes biològics naturals.

A partir de la década de 1970 els científics varen escomençar a donar-se conte de que moltes de les seues accions que buscaven conservar i protegir els ecosistemes, produïen un mínim impacte positiu sobre la naturalea, per lo que alguns especialistes varen senyalar l'evident pèrdua de la biodiversitat i varen elaborar teories per a explicar la vulnerabilitat dels sistemes naturals (Boullón, 2006:20).

El desenroll sostenible, o sustentable, és un concepte desenrollat cap a finals del XX com a alternativa al model de desenroll habitual. El seu émfasis recau en la reconciliació entre el benestar econòmic, els recursos naturals i la societat, buscant satisfer les necessitats humanes actuals sense comprometre les possibilitats de les generacions futures. Este enfocament integra la preservació de la vida en el planeta i la calitat de vida de la humanitat.

En el informe Brundtland, es definix com seguix:

Satisfer les necessitats de les generacions presents sense comprometre les possibilitats de les generacions del futur per a atendre les seues pròpies necessitats.

Meet the needs of the present generation without compromising the ability of future generations to meet their own needs.

Comissió Brundtland: El nostre Futur Comú (Comissió del Desenroll i Mig ambient citat en Ramírez et al (2004): 55)

L'àmbit del desenroll sostenible pot dividir-se conceptualment en tres parts: ecològic, econòmic, i social. Es considera l'aspecte social per la relació entre el benestar social en el mig ambient i la bonança econòmica. El triple resultat és un conjunt d'indicadors d'eixercite d'una organisació en les tres àrees, pero que té quatre dimensions bàsiques:

• Conservació del mig ambient per a no posar en perill les espècies de flora i fauna.
• Desenroll apropiat que no afecte sustantivamente els ecosistemes.
• Pau, igualtat, i respecte cap als drets humans.
• Democràcia.

Es deuen satisfer les necessitats socials i de la població, en lo que concernix a alimentació, vestimenta, vivenda, i treball, puix si la pobrea és habitual, el món estarà encaminat a catàstrofe de vàries classes, incloses les ecològiques i les humanitàries. Aixina mateix, el desenroll i el benestar social estan llimitats pel nivell tecnològic, els recursos del mig ambient, i la capacitat del mig ambient per a absorbir els efectes de l'activitat humana.

Davant esta situació, es planteja la possibilitat de millorar la tecnologia i l'organisació social, de manera que el mig ambient puga recuperar-se al mateix ritme que és afectat per l'activitat humana, per a evitar un dèficit de recursos.

Àmbit d'aplicació i definicions

Esquema dels tres pilars del desenroll sostenible.

El concepte de desenroll sostenible reflectix una creixent consciència sobre la contradicció que pot donar-se entre creiximent i desenroll. "El creiximent econòmic és una condició necessària pero no suficient per al desenroll. El creiximent econòmic és un procés a lo llarc del temps durant el qual el nivell d'activitat econòmica aumenta constantment. Es considera que un país creix quan la seua producció de bens i servicis aumenta en el llarc determini. Per lo tant el creiximent econòmic s'observa en el seguiment de l'evolució del PBI (Producte Intern Brut). Per la seua banda el desenroll econòmic es referix a un creiximent que genera una millor distribució de l'ingrés i de la riquea i que és capaç de reproduir les millors tècniques de producció en cada u dels sectors. Aixina mateix, el desenroll és un creiximent mes just socialment, sense indigència i en oportunitats de progrés social per a tots els habitants del país".

Esta consciència dels costs humans, naturals i migambientals del desenroll i el progrés ha vingut a modificar l'actitut de meninfotisme o justificació que al respecte va imperar durant molt temps. L'idea d'un creiximent econòmic sense llímits i darrere del com tot podia sacrificar-se va vindre a ser reemplaçada per una consciència d'eixos llímits i de l'importància de crear condicions de llarc determini que facen possible un benestar per a les actuals generacions que no es faça al preu d'una amenaça o deterioració de les condicions de vida futures de la humanitat.

El desenroll sostenible es va acceptar exclusivament en les qüestions ambientals. En térmens més generals, les polítiques de desenroll sostenible afecten a tres àrees: econòmica, ambiental i social. En respal a açò, varis texts de les Nacions Unides, incloent el Document Final del cim mundial en el 2005, es referixen als tres components del desenroll sostenible, que són el desenroll econòmic, el desenroll social i la protecció del mig ambient, com "pilars interdependents que es reforcen mútuament".

La posada en pràctica del desenroll sostenible té com a fonament certs valors i principis ètics. La Carta de la Terra presenta una articulació comprensiva i integral dels valors i principis relacionats en la sostenibilitat. Este document, consistix en una declaració de l'ètica global per a un món sostenible, desenrollat a partir d'un procés participatiu global, per un periodo de 10 anys, iniciat en el Cim de Riu 92, i el qual va culminar en l'any 2000. La llegitimitat de la Carta de la Terra prové precisament del procés participatiu en la que va ser creada, ya que mils de persones i organisacions de tot lo món varen participar per a trobar eixos valors i principis compartits que poden ajudar a les societats a ser més sostenibles. Actualment existix una creixent ret d'individus i organisacions que utilisen este document com a instrument educatiu i d'incidència política.

La Declaració Universal sobre la Diversitat Cultural (Unesco, 2001) profundisa encara més en el concepte en afirmar que "... la diversitat cultural és tan necessària per al gènero humà com la diversitat biològica per als organismes vius"; es convertix en "una de les raïls del desenroll entés no solament en térmens de creiximent econòmic, sino també com un mig per a conseguir un balanç més satisfactori intelectual, afectiu, moral i espiritual". En esta visió, la diversitat cultural és el quart àmbit de la política de desenroll sostenible. En la mateixa llínea conceptual s'orienta l'organisació mundial de ciutats (Ciutats i Governs Locals Units, CGLU) en l'Agenda 21 de la cultura.

Objectius de Desenroll Sostenible

En relació en açò durant l'any 2015 es varen desenrollar els Objectius de Desenroll Sostenible (2015-2030), també coneguts per les seues sigles ODS, són una iniciativa impulsada per Nacions Unides per a donar continuïtat a l'agenda de desenroll despuix dels Objectius de Desenroll del Mileni (ODM). Són 17 objectius i 169 metes proposts com a continuació dels ODM incloent noves esferes com el canvi climàtic, la desigualtat econòmica, l'innovació, el consum sostenible, la pau i la justícia, entre atres prioritats.

El "desenroll vert" generalment és diferenciat del desenroll sostenible que el primer pot ser vist com priorisant la "sostenibilitat ambiental" per damunt de la "sostenibilitat econòmica i cultural". No obstant, l'enfocament del "desenroll vert" pot pretendre objectius a llarc determini inalcançables. Per eixemple, una planta de tractament d'última tecnologia en despeses de manteniment sumament alts no pot ser sostenible en les regions del món en menys recursos financers. Una planta d'última tecnologia "respectuosa en el mig ambient" en altes despeses d'operació és menys sostenible que una planta rudimentària, inclús si és més eficaç des d'un punt de vista ambiental. Algunes investigacions partixen d'esta definició per a argumentar que el mig ambient és una combinació de naturalea i cultura. El lloc "Desenroll sostenible en un món divers" treballa en esta direcció integrant capacitats multidisciplinario i interpretant la diversitat cultural com un element clau d'una nova estratègia per al desenroll sostenible.

Un desenroll econòmic i social respectuós en el mig ambient

L'objectiu del desenroll sostenible és definir proyectes viables i reconciliar els aspectes econòmic, social, i ambiental de les activitats humanes; treballar pel desenroll sostenible implica un enfocament integral i cooperatiu des del qual satisfer tant les necessitats presents com a futures. Els "tres pilars" que deuen ser tinguts en conte tant per les empreses, com per les comunitats i les persones:

• Sostenibilitat econòmica: es dona quan l'activitat que es mou cap a la sostenibilitat ambiental i social i és financerament possible i rendable.
• Sostenibilitat social: basada en el manteniment de la cohesió social i de la seua habilitat per a treballar en la persecució d'objectius comuns. Implica la mitigació d'impactes socials negatius causats per l'activitat que es desenrolla, aixina com la potencialisació dels impactes positius. Es relaciona també en el fet de que les comunitats locals reben beneficis pel desenroll de l'activitat desenrollada en benefici de millorar les seues condicions de vida. Lo anterior es deuen aplicar per a tots els grups humans involucrats en l'activitat. Per eixemple, en el cas d'una empresa, deu cobrir als treballadors (condicions de treball, nivell salarial, etc.), els proveïdors, els clients, les comunitats locals i la societat en general.
• Sostenibilitat ambiental: compatibilitat entre l'activitat considerada i la preservació de la biodiversitat i dels ecosistemes, evitant la degradació de les funciones font i sumidero. Inclou un anàlisis dels impactes derivats de l'activitat considerada en térmens de fluix, consum de recursos difícil o llentament renovables, aixina com en térmens de generació de residus i emissions. Este últim pilar és necessari per a que els atres dos siguen estables.

Justificació del desenroll sostenible

La justificació del desenroll sostenible prové del fet de que l'home habita en un planeta finit pero té patrons de consum desmesurats. En la Terra es tenen recursos naturals llimitats (nutrients en el sol, aigua potable, minerals, etc.), susceptibles d'agotar-se. Un atre factor és el fet de la creixent activitat econòmica sense més criteri que l'econòmic mateix, tant a escala local com a planetària. L'impacte negatiu en el planeta pot produir greus problemes migambientals que resulten inclús irreversibles.

Condicions per al desenroll sostenible

Els llímits dels recursos naturals sugerixen tres regles bàsiques en relació en els ritmes per a dit desenroll:

1. Cap recurs renovable deurà utilisar-se a un ritme superior al de la seua generació.
2. Cap contaminant deurà produir-se a un ritme superior al que puga ser reciclat, neutralisat o absorbit pel mig ambient.
3. Cap recurs no renovable deurà aprofitar-se a major velocitat de la necessària per a substituir-ho per un recurs renovable utilisat de manera sostenible.

Segons alguns autors, estes tres regles estan forçosament supeditades a l'inexistència d'un creiximent demogràfic.Es diu desenroll sostenible a aquell desenroll que és capaç de satisfer les necessitats actuals sense comprometre els recursos i possibilitats de les futures generacions. Intuitivamente una activitat sostenible és aquella que es pot mantindre. Per eixemple, tallar arbres d'un bosc assegurant el repoblament és una activitat sostenible. En canvi, consumir petròleu no és sostenible en els coneiximents actuals, ya que no es coneix cap sistema per a crear petròleu a partir de la biomassa. Hui sabem que una bona part de les activitats humanes no són sostenibles a mig i llarc determini tal i com hui en dia estan plantejades. A lo llarc de l'història, el ser humà ha utilisat els seus coneiximents del mig natural i les ferramentes disponibles per a extraure i transformar els elements de la naturalea que servixen per a satisfer les seues necessitats.

Crítica en l'us del terme

El terme desenrolle sostenible es troba en numerosos discurss polítics, pero la seua aplicació és molt diversa i en ocasions perverso.

Crítica des del principi de precaució

Algunes ideologies ecologistes més radicals fan émfasis en les opcions de creiximent zero i aplicació estricta del principi de precaució, que consistix en deixar de realisar determinades activitats productives mentres no es demostre que no són amoladores.

Crítica decrecentista i ecosocialista

Atres ecologistes defenen l'afluixó econòmic. Estos últims creuen que el respecte al mig ambient no és possible sense reduir la producció econòmica, ya que actualment estem per damunt de la capacitat de regeneració natural del planeta, tal i com demostren les diferents estimacions de chafada ecològica. Qüestiona ademés la capacitat del model de vida modern per a produir benestar. El repte estaria en viure millor en menys. En el mateix orde d'idees, l'ideòlec de l'afluixó Serge Latouche critica el terme de desenroll sostenible, considerant-ho simultàneament oxímoron i pleonasme, és dir, o és desenroll o és sostenible pero no els dos.

l'ecosocialisme argumenta que el capitalisme, en estar basat en el creiximent i l'acumulació constant de bens incrementant el ritme del creiximent, és ecològicament insostenible.

Crítica lliberal i de l'ecologia de mercat

Les ideologies lliberals fan émfasis en la possibilitat de compatibilisar el creiximent econòmic en la preservació ambiental per mig de l'aument de la productivitat (produir més, consumint menys recursos i generant menys residus) i en l'equitat social per a la millora general de les condicions de vida (lo que no sempre és immediat).

Per a Terry Anderson, ideòlec de l'ecologia de mercat, la proposta del desenroll sostenible és un pretext més per a l'intervenció estatal. Argumenta que gràcies a polítiques intervencionistes de l'Estat i l'arrogància governamental no s'han donat els canvis adequats en qüestions ambientals.

Crítica de l'estat estacionario

No obstant, el desenroll econòmic no és necessàriament (segons autors com Herman Daly) sinònim de creiximent econòmic ni de desenroll humà. Aixina i tot, qualsevol mida relativa a les activitats productives no solament té efectes negatius o positius (per ej.: Producció neta) sobre el mig ambient i l'economia de les empreses, sino que també influïx en l'ocupació i el teixit social.

Les tres dimensions com a model insuficient

Una atra de les crítiques naix en el món de la cultura. Hui les tres dimensions no són suficients per a reflectir la complexitat intrínseca de la societat contemporànea. La cultura, al cap i a la fi, moleja lo que entenem per desenroll i determina la forma d'actuar de les persones en el món. Ademés, ni el món en el seu conjunt ni cada localitat es troben exclusivament davant desafius de naturalea econòmica, social o migambiental. Els reptes culturals són de primera magnitut: la creativitat, el coneiximent crític, la diversitat i la bellea són presuposts imprescindibles de la sostenibilitat, puix estan intrínsecament relacionats en el desenroll humà i la llibertat. D'ahí que l'organisació mundial de ciutats (CGLU) aprovara la Declaració en 2010 sobre la cultura com a quart pilar del desenroll sostenible.

Història

XIX

Històricament, la forma de pensar que va donar lloc a la Revolució Industrial del XIX va introduir criteris essencialment de creiximent econòmic. Estos criteris es poden trobar en el càlcul del producte nacional brut, que es remonta a la década de 1930.

Les correccions es varen fer en la segona mitat del XIX en l'àmbit social, en l'aparició de l'organisació sense ànim de lucre i el sindicalisme. El terme "econòmic i social" forma part del vocabulari.

XX

Els països desenrollats (o països del Nort) es varen donar conte en els anys 1970 que la seua prosperitat es basa en l'us intensiu de recursos naturals finitos, i que, per tant, ademés de les qüestions econòmiques i socials, un tercer aspecte estava descuidat: el mig ambient. Per eixemple, la chafada ecològica mundial va excedir la capacitat "biològica" de la Terra per a repondre's a mitan dels anys 1970.

Per a alguns analistes el model de desenroll industrial no és sostenible en térmens migambientals, lo que no permet un "desenroll", que puga durar. Els punts crítics són l'agotament dels recursos naturals (com les matèries primeres i els combustibles fòssils), la destrucció i fragmentació dels ecosistemes, la pèrdua de diversitat biològica, lo que reduïx la capacitat de resistència del planeta.

El desenroll (industrial, agrícola, urbà) genera contaminació immediates i pospostes (per eixemple, la pluja àcida i els gasos d'efecte hivernàcul que contribuïxen al canvi climàtic i a l'explotació excessiva dels recursos naturals, o la deforestació de la selva tropical). Açò provoca una pèrdua inestimable de diversitat biològica en térmens d'extinció (i per lo tant irreversibles) de les espècies de plantes o animals. Esta evolució provoca un agotament dels combustibles fòssils i de les matèries primeres que fa imminent el pico del petròleu i acostar-nos a l'agotament de molts recursos naturals vitals.

Al problema de la viabilitat s'afig un problema d'equitat: els pobres són els que més sofrixen la crisis ecològica i climàtica, i es tem que el desig llegítim de creiximent en els països subdesenrollats cap a un estat de prosperitat similar, basat en principis equivalents, implique una degradació encara més important i accelerat per la biosfera. Si totes les nacions del món adoptaren el modo de vida nortamericana (que consumix casi la quarta part dels recursos de la Terra per al 7 % de la població) es necessitarien de cinc a sis planetes com la Terra per a abastir-les. I si tots els habitants del planeta vixqueren en el mateix nivell de vida que la mija de França, es necessitarien a lo manco tres planetes com la Terra.

Ademés, els desastres industrials dels últims trenta anys (de Chernóbil, Seveso, Bhopal, Exxon Valdez, Fukushima etc.) han cridat l'atenció a l'opinió pública i a associacions com WWF, Amics de la Terra o Greenpeace.

• 1968 - Creació del Club de Roma, que reunix personalitats que ocupen posats relativament importants en els seus respectius països i que busca la promoció d'un creiximent econòmic estable i sostenible de la humanitat. El Club de Roma té, entre els seus membres a importants científics (alguns premis Nobel), economistes, polítics, caps d'Estat, i inclús associacions internacionals.
• 1972 - El Club de Roma pública l'informe Els llímits del creiximent, preparat a petició seua per un equip d'investigadors d'Institut Tecnològic de Massachusetts. En este informe es presenten els resultats de les simulacions per ordenador de l'evolució de la població humana sobre la base de l'explotació dels recursos naturals, en proyeccions fins a l'any 2100. Demostra que per la busca del creiximent econòmic durant el XXI es produïx una dràstica reducció de la població a causa de la contaminació, la pèrdua de terres cultivables i l'escassea de recursos energètics.
• 16 de juny de 1972 - Conferència sobre Mig Humà de les Nacions Unides (Estocolm). És la primera Cim de la Terra. Es manifesta per primera volta a nivell mundial la preocupació per la problemàtica ambiental global.
• 1980 - l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN) va publicar un informe titulat Estratègia Mundial per a la Conservació de la Naturalea i dels Recursos Naturals, a on s'identifiquen els principals elements en la destrucció de l'hàbitat: pobrea, pressió poblacional, inequïtat social i térmens d'intercanvi del comerç.
• 1981 - Informe Global 2000 realisat pel Consell de Calitat Migambiental d'Estats Units. Conclou que la biodiversitat és un factor crític per a l'adequat funcionament del planeta, que es debilita per l'extinció d'espècies.
• 1982 - Carta Mundial de la ONU per a la Naturalea. Adopta el principi de respecte a tota forma de vida i flama a un enteniment entre la dependència humana dels recursos naturals i el control de la seua explotació.
• 1982 - Creació del Institut de Recursos Mundials (WRI) en EE. UU. en l'objectiu de canalisar a la societat humana cap a formes de vida que protegixquen el mig ambient de la Terra i la seua capacitat de satisfer les necessitats i aspiracions de les generacions presents i futures.

• 1984 - Primera reunió de la Comissió Mundial sobre Mig ambient i Desenroll, creada per l'Assamblea General de la ONU en 1983, per a establir una agenda global per al canvi.
• 1987 - Informe Brundtland El nostre Futur Comú, elaborat per la Comissió Mundial sobre Mig ambient i Desenroll en el que, es formalisa per primera volta el concepte de desenroll sostenible.* Del 3 al 14 de juny de 1992 - Se celebra la Conferència de la ONU sobre Mig ambient i Desenroll (Segona "Cim de la Terra") en Riu de Janeiro, a on naix l'Agenda 21, s'aproven el Conveni sobre el Canvi Climàtic, el Conveni sobre la Diversitat Biològica (Declaració de Riu) i la Declaració de Principis Relatius als Boscs. S'escomença a donar àmplia publicitat del terme desenrolle sostenible al públic en general. Es modifica la definició original del Informe Brundtland, centrada en la preservació del mig ambient i el consum prudent dels recursos naturals no renovables, cap a l'idea de "tres pilars" que deuen conciliar-se en una perspectiva de desenroll sostenible: el progrés econòmic, la justícia social i la preservació del mig ambient.
• 1993 - V Programa d'Acció en Matèria de Mig ambient de l'Unió Europea: Cap a un desenroll sostenible. Presentació de la nova estratègia comunitària en matèria de mig ambient i de les accions que deuen mamprendre's per a conseguir un desenroll sostenible, corresponents al periodo 1992-2000.
• 27 de maig de 1994 - Primera Conferència de Ciutats Europees Sostenibles. Aalborg (Dinamarca). Carta de Aalborg
• 8 d'octubre de 1996 - Segona Conferència de Ciutats Europees Sostenibles. El Pla d'actuació de Lisboa: de la Carta a l'acció* 11 de decembre de 1997 - S'aprova el Protocol de Kyoto de la Convenció Marque de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, el qual entra en vigor en 2005.

XXI

• 29 de juny de 2000 - Llançament de la Carta de la Terra.
• 2000 - Tercera Conferència de Ciutats Europees Sostenibles. La Declaració d'Hannover dels líders municipals en el llindar del sigle XXI
• 2001 - VI Programa d'Acció en Matèria de Mig ambient de l'Unió Europea. Mig ambient 2010: el futur en les nostres mans. Definir les prioritats i objectius de la política migambiental de la Comunitat fins a i despuix de 2010 i detallar les mides a adoptar per a contribuir a l'aplicació de l'estratègia de l'Unió Europea en matèria de desenroll sostenible.

• Del 26 d'agost al 4 de setembre de 2002 - Conferència Mundial sobre Desenroll Sostenible ("Riu+10", Cim de Johannesburgo), en Johannesburgo, a on es va reafirmar el desenroll sostenible com l'element central de l'Agenda Internacional i es va donar un nou ímpetu a l'acció global per a la lluita contra la pobrea i la protecció del mig ambient. Es varen reunir més d'un centenar de caps d'Estat, vàries decenes de mils de representants de governs, organisacions no governamentals i importants empreses per a ratificar un tractat d'adoptar una posició relativa a la conservació dels recursos naturals i la biodiversitat.
• febrer de 2004. La sèptima reunió ministerial de la Conferència sobre la Diversitat Biològica va concloure en la Declaració de Kuala Lumpur, que ha creat descontent entre les nacions pobres i que no satisfà per complet a les riques. La Declaració de Kuala Lumpur deixa gran insatisfacció entre els països. Segons algunes delegacions, el text final no establix un compromís clar per part dels estats industrialisats per a finançar els plans de conservació de la biodiversitat.
• 8 de maig de 2004 - Ciutats i Governs Locals Units aprova una Agenda 21 de la cultura que relaciona els principis del desenroll sostenible de l'Agenda 21 en les polítiques culturals.
• 2004 - Conferència Aalborg + 10 - Inspiració per al futur. Crida a tots els governs locals i regionals europeus per a que s'unixquen en la firma dels Compromisos de Aalborg i per a que formen part de la Campanya Europea de Ciutats i Pobles Sostenibles.* 2005 - Entrada en vigor del Protocol de Kyoto sobre la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernàcul.
• 11 de giner de 2006 - Comunicació de la Comissió al Consell i al Parlament Europeu sobre una Estratègia temàtica per al mig ambient urbà. És una de les sèt estratègies del Sext Programa d'Acció en matèria de Mig ambient de l'Unió Europea, elaborada en l'objectiu de contribuir a una millor calitat de vida per mig d'un enfocament integrat centrat en les zones urbanes i de fer possible un alt nivell de calitat de vida i benestar social per als ciutadans proporcionant un mig ambient en el que els nivells de contaminació no tinguen efectes perjudicials sobre la salut humana i el mig ambient i fomentant un desenroll urbà sostenible.
• 2007 - Cim de Bali que busca redefinir el Protocol de Kyoto i adequar-ho a les noves necessitats respecte al canvi climàtic. En este cim intervenen els Ministres de Mig ambient de la majoria dels països del món encara que Estats Units de Norteamérica i China (principals emissors i contaminants del planeta) es neguen a subscriure compromisos.

• 2012 - Conferència de la ONU per al desenroll sostenible en Riu de Janeiro. Es reafirma el compromís sobre desenroll sostenible i s'incidix en l'erradicació de la pobrea.

Campos d'aplicació

El desenroll sostenible es referix a la totalitat de les activitats humanes. No obstant, els reptes de la sostenibilitat, són diferents per a cada tipo de sector econòmic.

Agricultura

Agricultura sostenible.

El plantejament actual de l'alimentació humana no és catastrofista en sí mateixa, en el sentit que predia Malthus en el seu Ensaig sobre el principi de la població. Davant el desenroll d'una moderna tecnologia de producció d'aliments, la penúria de certes poblacions i estrats socials no està motivada per l'escassea de recursos, sino per l'organisació i distribució d'estos recursos.

L'increment de la producció agrícola es conseguix principalment per mig de la posada en regadiu de cultius, l'us de fertilisants i l'agricultura intensiva. Pero cada una d'eixes accions, ademés de beneficis, té els seus costs:

• Posada en regadiu. L'aigua és un recurs llimitat. L'obtenció d'aigua d'acuífero (pous) deu ser sostenible. Per a això, deuen conéixer-se les reserves, cantitat i calitat disponible en el temps, taxa de recarrega, llocs hidro-geològicament més convenients d'explotació, construcció de perforació, etc. i assegurar-se una correcta gestió i protecció de l'aqüífer a nivell llegal i institucional. En els rius cal cuidar, ademés, deixar suficient aigua per a no afectar la fauna i flora ribereña (el cridat cabal ecològic), amén d'entrar en competència directa en atres usos entre els que es troba el consum humà.
• Abonaments i fertilisants. Aumenten la producció, pero una part de les seues substàncies es dissol en l'aigua de pluja o de rec formant lixiviados que poden acumular-se en aqüífers que resultarien contaminats (p. eix. per altes concentracions de nitrits o de fosfats, que favorixen l'eutrofisació). Idèntic cas és el dels plaguicides, en l'agreujant d'haver-se produït un us intensiu de plaguicidas bioacumulables i no biodegradables en époques anteriors, com en el cas del DDT en el XX, l'us de la qual es va prohibir despuix d'una campanya mundial que alegava s'acumulava en les cadenes tróficas i davant el perill de contaminació dels aliments.
• Agricultura intensiva. Incrementa la producció en introduir major número de plantes per metro quadrat d'una espècie especialment adaptada, possibilitat que oferixen les màquines amprades, pero també consumix major cantitat de nutrients del sol (que es retiren en la collita i no tornen al sol), per lo que cal programar una rotació de cultius (diferents cultius consumixen els nutrients del sol en diferents proporcions i en diferents estrats i poden complementar-se) i guarets per a llimitar la proliferació de paràsits. També entren en joc atres factors, com preservar la varietat genètica de les espècies (biodiversitat) ya que no se sap qué espècies afrontaran millor els problemes que sorgixquen en el futur.

Activitats productives i de servicis

El desenroll sostenible promou activitats productives i de servicis que equilibren el progrés econòmic en el conte del mig ambient i l'inclusió social. En este context, el voluntariat ha demostrat ser un component essencial. Segons el Informe sobre la Situació del Voluntariat en el Món, els voluntaris contribuïxen significativament al desenroll econòmic i social en numeroses societats, promovent pràctiques sostenibles i fomentant la cohesió comunitària. Estes iniciatives ejemplifican cóm la participació ciutadana pot potenciar l'implementació d'estratègies sostenibles a nivell local i global.

Un atre eixemple són les ferramentes d'implementació de desenroll sostenible en la producció i els servicis, com pot ser el conjunt d'activitats denominades Producció Més Neta. Dit concepte partix del principi de sostenibilitat de les activitats humanes requerides per a suplir necessitats bàsiques i suplementàries (calitat de vida), incorporant elements com a mínimes emissions, bones pràctiques de producció i operació, maneig adequat i aprofitament del subproducte i el residu, disminució en el consum de insumos, etc. D'esta forma, s'observa que el desenroll sostenible no és per sí mateixa un element sociològic, sino que deu formar part d'un teixit en el qual la producció, l'economia, el benestar i l'ambient juguen sempre del mateix costat.

Este concepte de desenroll sostenible, s'enfoca des del costat de l'oferta ambiental, baix l'òptica d'obtindre rendiments ferms. És dir, una productivitat bàsica, d'acort a la capacitat que poden suministrar els ecosistemes. Una atra dimensió del concepte és que el context des d'a on s'enfoca el desenroll tendix a ser diferent en els països llatinoamericans, part d'un àmbit nacional a un global, que s'assenta en interrelacions globals i de naturalea local. L'evolució del pensament sobre el desenroll, en térmens històrics, s'ha donat en el marc de lluites socials, per mig de la pugna entre el capitalisme i el socialisme, entre la classe obrera i el capital i el pensament humà i les forces de la naturalea. A lo llarc de les últimes sèt décades del XX, i part d'esta primera década del XXI, el concepte de desenroll s'ha expandit i enriquit, pero també s'ha fragmentat, ya que es va prenent d'ell aspectes d'acort a la gravetat que confronten els països en el seu diagnòstic ambiental, sense ser assumit com una orientació universal de conte del mig ambient, alguna cosa que no es té en conte.

Divisió de Desenroll Sostenible de la ONU

Comissió de la ONU per al Desenroll Sostenible

En decembre de 1992 l'Organisació de les Nacions Unides (ONU) decidix crear la Comissió per al Desenroll Sostenible per a assegurar un seguiment eficaç de l'històrica Conferència de les Nacions Unides sobre el Mig ambient i el Desenroll de 1992, que es va celebrar en Riu de Janeiro (Brasil) i que es coneix com Cim de la Terra. Despuix d'esta conferència, que va durar tres mesos, els líders dels Estats membres de la ONU varen aprovar el Programa 21, un pla de 300 pàgines l'objectiu de les quals era conseguir el Desenroll Sostenible. El capítul 36 d'este programa està dedicat a la creació d'una Opinió Pública.

La Comissió és "un fòrum excepcional de les Nacions Unides que reunix a funcionaris públics i representants de molt diversos sectors de la societat civil per a analisar i recomanar solucions que promoguen el Desenroll Sostenible". Per mig d'ella, es transmetran als Estats membres les directrius a seguir. D'entre els temes que tracta esta comissió, el que nos interessa en este cas és el de "L'educació i la consciència". Este punt té la seua base en un programa que naix en 1996 i que s'amplia en 1998.

El comité d'experts de les Nacions Unides sobre Contabilitat Econòmic-Ambiental (UNCEEA) treballa per a fer del Sistema de Contabilitat Econòmic Ambiental (SEEA) un estàndart internacional per a l'any 2010 i a promoure-ho per a la seua posada en pràctica en els diferents països.

La Comissió de Desenroll Sostenible depén del Departament d'Assunts Econòmics i Socials de la ONU.

Mides

Des de la creació del ya citat programa de creació d'una Opinió Pública favorable al Desenroll Sostenible, el Secretariat General de la ONU ha elaborat dos informes de resultats, un d'ells en 1999 i l'atre en 2001. D'abdós s'extrauen conclusions similars, per lo que incloem ací un resum dels punts més importants:

• Organisme coordinador: Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO.).

• Atres organismes i organisacions colaboradores: Programa de les Nacions Unides per al Desenroll (PNUD), Programa de les Nacions Unides per al Mig ambient (PNUMA), Fondo de Població de les Nacions Unides (FNUAP), Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), Organisació Meteorològica Mundial (OMM), Comissió Econòmica per a Europa (CEPE) i les ONG de Polònia i Zimbabue.

És interessant parar-nos en este punt, perque la creació dels programes i dels posteriors informes sol ser un punt de debat i controvèrsia. En este cas, és la Comissió per al Desenroll Sostenible la que elabora els programes, en principi sense contar en atres aportacions externes a la pròpia ONU. No obstant, per a l'elaboració posterior dels informes sí conte, com podem vore, en la participació de les ONG, encara que de manera molt llimitada. Sí conta la ONU en atres organismes i en els propis Estats per al desenroll de punts concrets del programa. Alguns d'ells els vorem a continuació.

• Qüestions que encara no s'han conseguit:
  • Clarificar el concepte de Desenroll Sostenible de manera colectiva. Per a això, la ONU ha elaborat un document que ha distribuït pels diferents Estats membres: "Educació per a un futur sostenible: una visió transdisciplinar per a una acció concertada". Per a elaborar-ho ha contat en la colaboració del Banc Mundial (BM), l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN), l'Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmics (OCDE) i l'Organisació dels Estats Americans (OEA).
  • Els punts en els que el concepte de Desenroll Sostenible no està clar són: L'educació per al Desenroll Sostenible vs. Educació sobre Desenroll Sostenible; el Desenroll Sostenible és un concepte similar a Mig ambient; l'educació deu implicar a tots els sectors; i l'educació deu ser una educació per a tota la vida. Per a aclarir estos punts la UNESCO elabora publicacions i prepara conferències i reunions.
  • La relació entre el concepte de desenroll sostenible i la cultura. Aclarir les aportacions que la cultura realisa: creativitat, coneiximent crític, diversitat, ritualidad, bellea… En este àmbit està treballant l'Agenda 21 de la cultura.
  • Les polítiques nacionals d'educació no estan sent efectives. Els impediments són: La falta de fondos, la falta de compromís polític i la sectorialisació dels sistemes escolars. Per a ajudar als Estats membres la UNESCO ha creat mecanismes de colaboració entre les ONG, poders públics, entitats financeres… Els objectius de les polítiques nacionals d'educació són: La reorientació del personal docent. Els mestres deuen ser incorporats als processos de reforma; la reforma de l'ensenyança superior; i promoure una perspectiva interdisciplinària que propicie el Desenroll Sostenible.
  • Incorporació de l'educació en les estratègies nacionals per al Desenroll Sostenible. Existix encara confusió dels Estats respecte al concepte. Per a això es propon la colaboració en les ONG.
  • Educació en la promoció de modalitats sostenibles de consum i producció. Este punt està molt poc desenrollat. Per a millorar-ho la UNESCO prepara reunions d'experts que elaboren resums en les millors pràctiques.
  • Es deuen promoure les inversions en educació. S'entén aixina l'educació com un instrument essencial per a crear una Opinió pública forta i conseguir aixina els objectius. Es deuen revisar les inversions privades.
  • Definició i difusió de pràctiques innovadores. S'està creant un registre internacional de pràctiques innovadores, elaborat per la UNESCO.
  • I per últim, es deuen crear més campanyes de sensibilisació de l'Opinió Pública. Els encarregats seran la ONU, la UNESCO, la PNUMA i la UICN.

• • El Turisme com a activitat promotora del desenroll sostenible en les seues tres dimensions.
• Qüestions estratègiques:
  • L'educació per al Desenroll Sostenible té que vore en un canvi de valors, conductes i estils de vida.
  • Per a això seran necessaris a lo manco 20 anys.
  • L'educació es té que entendre com un reflex de la societat.
  • És necessària l'especial implicació dels governs i d'agents nacionals i locals.
• Atres mides preses per la UNESCO: Crear una pàgina web.

Influència de l'acervo històric i cultural dels pobles en el desenroll sustentable

La cultura dels pobles és un factor determinant en el desenroll sustentable. Des de l'infància es deu inculcar valors socials fonamentals per al progrés dels països; la majoria d'estos estan impulsant el desenroll endógeno, en la finalitat d'erradicar la dependència econòmica en atres països productors.

El desenroll endógeno sustentable permet reimpulsar la cultura a la sembra, crío de ganado, peixca i producció de productes. Implica fomentar la transformació social, fonamentada en el reconeiximent de la nostra cultura al recapte del mig ambient i les relacions cooperatives de producció, prenent en conte els següents principis.

• Democràcia participativa.
• Sobirania alimentària.
• Organisació popular.
• Cooperativismo.
• Desconcentració territorial.
• Treball no depenent.
• Redistribució de la terra.
• Cultura local.
• Ambient sà i productiu.
• Equitat de gènero.

El desenroll sustentable és propici per a apropiar-se del nostre acervo històric, contribuint a l'identitat dels pobles.

Desenroll sostenible en distints països

Argentina

En Buenos Aires es realisa la Fira de Consum Responsable tots els dumenges, organisada pel govern de la ciutat. És un espai en el qual diferents mamprenedors sustentables es reunixen en un mateix objectiu o fi que és el de promoure el consum responsable i donar a conéixer les temàtiques ambientals per mig de la concientisació social. A la seua volta, els visitants de la Fira tenen la possibilitat de realisar variats cursos i tallers gratuïts, i de gojar de bona música durant la jornada.

Per un atre costat, la Ciutat de Buenos Aires es troba compromesa en:

• Recolecció de piles i bateries recargables agotades pel barri;
• Pla de Reducció de Bosses i Substitució de Sobres No Biodegradables;
• Busos Híbrits;
• Us eficient d'energia elèctrica;
• Prevenció de la contaminació i l'us eficient dels recursos;
• Pla d'acció Buenos Aires 2030;
• Promoció de plantes natives;
• Cobertes Verdes;
• Construcció sustentable;
• Pla de Movilitat Sustentable (MetroBus, EcoBici i Pla Prioritat Peató).

Gràcies a este últim dels seus proyectes, Buenos Aires va obtindre un reconeiximent a nivell mundial que li va ser otorgat per la Junta Internacional d'Investigació del Transport en Washington D. C. Açò va permetre ubicar a la ciutat en la llista de premiats junt a Nova York i Sant Francisco (Estats Units), Ahmadabad (Índia), Guangzhou (China), Medellín (Colòmbia) i Mèxic DF.

En 2014 l'arquitecte Michael Reynolds i 50 voluntaris varen construir en Ushuaia la primera casa feta en fem i autosustentable. Pocs mesos despuix es va construir en la mateixa ciutat la primera garita sustentable, feta en materials reciclats.

Chile

Hui en Chile la gestió sustentable, comença a ser un tema estratègic, ya no cóm un àrea o política específica, sino que com a part del ser i fer del negoci. Els moviments socials, les crisis ambientals, polítiques, de confiança i llegitimitat, el empoderamiento digital, entre atres factors, contribuïxen a generar un canvi en l'ètica empresarial, en a on valors com la transparència ya no són atributs diferenciadores, sino que exigències gràcies a l'alvanç d'una nova cultura empresarial darrere de la sustentabilidad.

El concepte mateix de desenroll sustentable es conté en la Llei 19.300, denominada, Llei sobre Bases Generals del Mig ambient. A saber, l'artícul N.º 2, lliteral g), dispon:

"Desenroll Sustentable: el procés de millorament sostingut i equitatiu de la calitat de vida de les persones, fundat en mides apropiades de conservació i protecció del mig ambient, de manera de no comprometre les expectatives de les generacions futuras".

Lo rellevant del concepte, ademés d'englobar els elements econòmics, socials i ambientals propis de la definició, és l'incorporació de la denominada "Solidaritat intergeneracional". Com ha senyalat l'acadèmic Jorge Bermúdez, el component de solidaritat intergeneracional diu relació en que:

"El creiximent econòmic i el desenroll presents no deuen supondre que es comprometen les expectatives de supervivència i desenroll de les generacions futures".

Chile s'ha va subscriure l'any 2015 a l'Agenda 2030 per a treballar en els 17 objectius de Desenroll Sostenible (ODS), açò a través del Consell Nacional compost per ministres i ministres d'Estat corresponent al Ministeri de Relacions Exteriors( Presidència), Ministeri de Desenroll Social i Família ( Secretària Tècnica), Ministeri Secretària General de la Presidència, Ministeri d'Economia, Foment i Turisme i Ministeri del Mig ambient.

Mentres que el 27 d'octubre de 2025 es va promulgar el Decret N° 76 que Aprova la Política Nacional de Desenroll Productiu Sostenible del Ministeri d'Economia, Foment i Turisme, la qual establix un full de ruta per a un creiximent econòmic equilibrat en les seues dimensions productiva, migambiental i social. Açò es realisa a través del Programa DPS.

Colòmbia

En Colòmbia la normatividad ambiental ha tingut un important desenroll en les últimes tres décades, en especial, a partir de la Convenció d'Estocolm de 1972, els principis de la qual es varen acollir en el Còdic de recursos naturals renovables i de protecció al mig ambient (Decrete Llei 2811 de 1974). Este es va constituir en un dels primers esforços en Llatinoamèrica per a expedir una normatividad integral sobre el mig ambient.

En 2014, Colòmbia va ser el segon país en Llatinoamèrica en més voluntaris en llínea despuix de Brasil. Donando el seu temps i habilitats, els voluntaris en llínea han participat en tasques per a finançar un desenroll sostenible atent a les diferències de gènero per mig de la agro forestació i el ecoturismo.

Cuba

En 2006, la WWF, en un informe divulgat en la capital chinenca, Pequín, va senyalar que Cuba era l'únic país del món en un desenroll sostenible, a la data.

Equador

En Equador la Constitució de la República (Art. 3) establix al Desenroll Sustentable com un dels deures "primordials de l'Estat". Segons el Ministeri de l'Ambient, l'Equador va ser reconegut com a model de desenroll sostenible per a l'erradicar la pobrea i reduir la desigualtat, en el marc de la XI Reunió Anual de les Nacions Unides, Organisacions Socials i Societat Civil.

Mèxic

Mèxic ha demostrat un compromís significatiu en el desenroll sostenible, participant activament en la definició i implementació de l'Agenda 2030 de les Nacions Unides. El país ha liderat iniciatives per a incorporar principis d'igualtat, inclusió social i econòmica, i ha promogut un enfocament multidimensional de la pobrea que considera no solament l'ingrés, sino també l'accés a drets bàsics com a alimentació, educació i salut.

En térmens d'alvanços institucionals, Mèxic ha presentat informes voluntaris sobre els Objectius de Desenroll Sostenible (ODS) davant el Fòrum Polític d'Alt Nivell en Desenroll Sostenible. Ademés, s'ha establit el Comité Tècnic Especialisat en Desenroll Sostenible, en la participació de diverses dependències de l'Administració Pública Federal. El Senat de la República també ha instalat un grup de treball dedicat a l'Agenda 2030, enfortint el respal llegislatiu al compliment dels ODS.

A nivell sectorial, s'han implementat programes com l'Acort Nacional pel Dret Humà a l'Aigua i la Sustentabilidad, que busca garantisar l'accés universal a l'aigua potable per a tots els mexicans a partir de 2025. Este pla inclou inversions significatives en la tecnificació del rec i la colaboració en sectors privats per a millorar l'eficiència en l'us de l'aigua.

No obstant, Mèxic enfronta desafius en la transició cap a energies netes i sostenibles. L'Estratègia Nacional del Sector d'Hidrocarburs i Gas Natural 2024-2030 priorisa la producció de petròleu i gas, lo que ha generat crítiques per la falta d'enfocament en la transició energètica i la sostenibilitat ambiental.

Perú

És, junt a Costa Rica, els únics països en Llatinoamèrica en complir a cabalidad l'acort de París sobre reducció de gasos d'efecte hivernàcul, havent ajustat el seu marc llegal a este acort, sacrificant per a això oportunitats d'inversió, principalment en el sector miner i metalúrgic. Aixina mateix, el dia 29 d'abril de 2019 es va aprovar la Visió del Perú al 2050 en a on es propon una sòrt de cinc eixos que sintetisen la visió que es vol alcançar respecte a la societat peruana. Dos dels cinc eixos proposts estan vinculats directament en les metes de Desenroll Sostenible:

• Gestió sostenible de la naturalea i mides front al canvi climàtic.
• Desenroll sostenible en ocupació digna i en harmonia en la naturalea.

Espanya

Conta en una Estratègia Espanyola de Desenroll Sostenible i una Llei 45/2007, de 13 de decembre, de Desenroll Sostenible del Mig Rural.

La futura Llei d'Economia Sostenible és una iniciativa llegislativa aprovada en el Consell de Ministres celebrat el 27 de novembre de 2009 i encaminada a situar a l'economia espanyola sobre els fonaments del coneiximent i l'innovació, en ferramentes respectuoses en el mig ambient i en un entorn que favorixca l'ocupació de calitat, l'igualtat d'oportunitats i la cohesió social.

Queda regulada la producció i gestió dels residus procedents de tot tipo d'obres: edificació, urbanisació, derrocament, reforma, etc. Té per objecte fomentar, per este orde, la seua prevenció, reutilisació, reciclat i atres formes de valorisació, assegurant que els destinats a operacions d'eliminació reben un tractament adequat, i contribuir a un desenroll sostenible d'esta activitat. A tals efectes és preceptiva la redacció d'un Pla de Gestió de Residus Construcció-Derrocament (RCD).

Vore també

• Creiximent vert

Bibliografia

• Arjones Fernández, A.: Proposta per a la reflexió: la simbiosis entre el model de desenroll rural europeu, i la tutela dels bens culturals en Andalusia, Actes I Congrés Internacional de Patrimoni, Desenroll Rural i Turisme en el Sigle XXI. Osuna, Sevilla. 2004. Actes de l'I Congrés Internacional. Patrimoni, Desenroll Rural i Turisme en el Sigle XXI. (ISBN 84-688-8824-9)
• Roberto Boullón, "Espai Turístic i Desenroll Sustentable": Aportes i Transferències, Argentina (2006), vol 10, n° 2, pp. 17-24, (disponible en llínea), consultat el 18 de març de 2011.
• Alfredo Ramírez Treviño, Juan Manuel Sánchez Núñez, Alluntant García Camacho, "El Desenroll Sustentable: Interpretació i Anàlisis", Revista del Centre d'Investigació, Universitat La Salle, Districte Federal, Mèxic (2004), vol. 6, juliol-decembre/2004, pp. 55-59, (disponible en llínea), consultat el 27 de març de 2011.
• Eduardo Rubio Ardanaz, "Reflexions sobre el concepte de Desenroll Sostenible, els seus antecedents i alguns apunts per al moment present (i futur)", XVI Congrés d'Estudis Vascs, Bilbao, i Donostía, Sant Sebastià (2005), n° 16, pp. 261-270, disponible en llínea: Desenroll Sostenible-IT - El futur [1] archivat en Wayback Machine.), consultat el 27 de març de 2011.
• El diari de Navarra, Ret economia alternativa i solidària, Europa Press, Pamplona (2011).
• Ángel i Jorge Planellos (o Planelló), ¿Quí alimentarà China?, periòdic 'El Món', 27 de març de 2011.
• Arjones Fernández, A., "Sèt recomanacions per a l'aplicació dels fondos estructurals de la UE en els bens culturals del mig rural andalús". En "VIII Congrés Virtual Internacional sobre Turisme i Desenroll (8 al 24 de juliol de 2014)organisa EUMED.NET (Grup d'investigació de l'Universitat de Màlaga orientat a activitats acadèmiques i d'investigació en universitats llatinoamericanes)[2]
• Arjones Fernández, A., "Sostenibilitat i tutela del patrimoni cultural en el mig rural. En "XII Congrés Internacional sobre Desenroll Sostenible i Població (9 al 25 de juny de 2015). EUMED.NET (Grup d'investigació de l'Universitat de Màlaga orientat a activitats acadèmiques i d'investigació en universitats llatinoamericanes) [3]
• «Complexity theory, the capability approach, and the sustainability of development initiatives in education».Journal of Education Policy.ISSN 0268-0939.doi:10.1080/02680939.2018.1465999.

Orige dels térmens sostenible i sustentable

• La Responsabilitat Social: a-el-Desenroll-2-Edicion.pdf Construint sentits ètics per al desenroll 2° edició agost de 2010
• Patricia Gillezeau, Ètica, gestió municipal, i desenroll sustentable [4] archivat en Wayback Machine., Universitat del Zulia, VIII Congrés Internacional de el CLAD sobre la Reforma de l'Estat i de l'Administració Pública, Panamà, 28-31 d'octubre de 2003.

• Eduardo Gudynas, Ecologia, Economia, i Ètica del Desenroll Sostenible, 5ª edició revisada, Editorial Coscoroba, Montevideo (2004), Capítul 3, pp. 47-66 (disponible en llínea), ISBN 9974-7616-7-0.
• José Manuel Naredo, Sobre l'orige, l'us, i el contingut del terme sostenible, Primer catàlec espanyol de bones pràctiques, Ministeri d'Obres Públiques, Transports i Mig ambient, Madrit, Espanya (1996).
• Pierre de Senarclens, La governabilitat mundial i els seus crítics
• Archivat el 10 de giner de 2014 archivat en Wayback Machine., Revista Internacional de Ciències Socials (RICS), n° 170, decembre de 2001.
• JC Wandemberg, Sostenible per Disseny: Desenroll Econòmic, Social i Ambiental, Amazon, 2015.
• Lynn R. Kahle, Eda Gurel-Atay. Communicating Sustainability for the Green Economy. M.E. Sharpe. Nova York. ISBN 2014 978-0-7656-3680-5

Enllaços externs

• Ret Espanyola de Desenroll Sostenible. Forma part de la Ret de Solucions per a un Desenroll Sostenible (Sustainable Development Solutions Network) en colabotacion en la ONU.
• Acorts principals del Programa 21. Divisió de Desenroll Sostenible. ONU.
• Iniciativa Carta de la Terra.
• El dret privat i la sustentabilidad ambiental
• Estratègies d'Auto-sustentabilidad per a iniciatives de desenroll
• "Portal Informatiu ERNC Sostenibilitat, eficiència energètica, Energies Renovables no Convencionals "