Anar al contingut

Principi organisador

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dhhhhc

Un principi organisador és un supòsit bàsic a partir del com tot lo demés per proximitat pot derivar una classificació o un valor. És com un punt de referència central que permet localisar tots els demés objectes, a sovint utilisats en un marc conceptual. Tindre un principi d'organisació podria ajudar a simplificar i controlar un domini o fenomen particularment complicat. Per un atre costat, podria crear un prisma enganyós que colorea el juí d'un.

Eixemples

[editar | editar còdic]
  • En un artícul de Brookings Institution, James Steinberg descriu cóm l'antiterrorismo s'ha convertit en el principi organisador de la seguritat nacional dels EE. UU.[1]
  • L'idea del sistema solar es basa en el principi d'organisació de que el sol està ubicat en un punt central, i tots els planetes giren al seu entorn.
  • La majoria de les ciutatés modernes es basen en el principi d'organisació del pla Grid per a administrar millor el transport i el direccionament.
  • La majoria de les religions poden ser descrites pels científics socials com construïdes al voltant d'un principi organisador que permet la recursión sostenible o millorable d'una població única.[2]
  • Les organisacions es poden construir entorn a un conjunt de principis organisatius, com a conceptes, prioritats o objectius. Per eixemple, una organisació pot intentar ser innovadora, internacional, de calitat i àgil.
  • El principi organisador central del governe galés és la sostenibilitat.
  • La Teoria del Còdic de Llegitimació és un marc explicatiu en la sociologia del coneiximent i l'educació que busca comprendre diferents camps socials de les pràctiques en térmens dels seus principis operatius, lo que determina la base de l'èxit i el fracàs.[3]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. James B. Steinberg. «Counterterrorism: A New Organizing Principle for American National Security?». The Brookings Institution. Consultat el 14 d'octubre de 2008.
  2. Michael Corballis (10 de juny de 2011), " ¿Qué és la recursión i cóm va afectar a l'evolució de la ment humana? " Science & Religion Today . Consultat el 20 de juliol de 2013.
  3. Maton, K. (2014), 'Knowledge and Knowers: Towards a Realist Sociology of Education', London: Routledge, ISBN 978-0-415-47999-8.