L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llei d'Economia Sostenible

Neutralitat en disputa

La neutralitat del punt de vista d'este artícul o secció està en disputa.
Per favor, discutix este tema en la pàgina de discussió abans de fer canvis substancials.

La Llei 2/2011, de 4 de març, de Economia Sostenible (ELS) és una llei espanyola que va tindre el seu orige en una iniciativa llegislativa aprovada pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) el 27 de novembre de 2009. L'anteproyecte de llei consistia en un conjunt de mides que pretenien modernisar l'economia espanyola principalment en tres sectors: financer, empresarial i migambiental.[1][2]

No obstant, l'apartat de l'anteproyecte que va tindre major resonància entre l'opinió pública per la polèmica que va suscitar, va ser la denominada llei Sinde (pel llinage compost de la ministra de Cultura Àngels González-Sinde Reig), que en la redacció original s'incloïa en la disposició final segona (que va passar a ser la disposició final quadragèsima tercera en el text definitiu),[3][4][5][6] relativa a la regulació de llocs web i la protecció de la propietat intelectual. A l'inici del debat parlamentari la "Llei Sinde" va ser eliminada del proyecte de llei,[7] pero va ser recuperada i aprovada en el Senat gràcies a l'ajuda del PP i CiU.[8][9] El 15 de febrer de 2011 va ser finalment aprovada pel Congrés[10] i el 5 de març de 2011 va ser publicada en el BOE, per lo que va entrar en vigor al sendemà.[11] No obstant, el govern de Rodríguez Zapatero no va aplegar a aprovar el Reglament de la "Llei Sinde" per falta de consens entre els seus membres.[12] Va ser el nou govern del Partit Popular presidit per Mariano Rajoy el que va aprovar a proposta del ministre d'Educació, Cultura i Deports José Ignacio Wert el Real Decret del reglament de la "Llei Sinde" (per lo que alguns mijos a partir d'eixe moment varen començar a cridar-la "Llei Sinde-Wert") en el que s'establien les atribucions de la Comissió de Propietat Intelectual. Esta Comissió va començar a funcionar l'1 de març de 2012.[13]

La Llei d'Economia Sostenible

Llei Orgànica Complementària

La llei ve acompanyada d'un Proyecte de Llei Orgànica Complementària, per la que es modifiquen les Lleis Orgàniques 5/2002, de 19 de juny, de les qualificacions i de la formació professional; 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, i 6/1985, d'1 de juliol, del Poder Judicial, presentada davant les Corts el 30/03/2014.

Definició

"[...] S'entén per economia sostenible un patró de creiximent que concilie el desenroll econòmic, social i ambiental en una economia productiva i competitiva, que favorixca l'ocupació de calitat, l'igualtat d'oportunitats i la cohesió social, i que garantise el respecte ambiental i l'us racional dels recursos naturals, de manera que permeta satisfer les necessitats de les generacions presents sense comprometre les possibilitats de les generacions futures per a atendre les seues pròpies necessitats".[14]

El seu objectiu és, segons el Govern:

Situar a l'economia espanyola sobre els fonaments del coneiximent i l'innovació, en ferramentes respectuoses en el mig ambient i en un entorn que favorixca l'ocupació de calitat, l'igualtat d'oportunitats i la cohesió social.[15]

Entorn econòmic

Pretén eliminar restriccions injustificades, establint principis de bona regulació econòmica per a crear un marc normatiu estable i predible en baix nivell de càrregues administratives.

Competitivitat

Millora de la competitivitat per mig de cinc accions: simplificació administrativa, societat de l'informació, ciència i innovació, internacionalisació i formació professional.

Sostenibilitat

En l'objectiu de reduir en un 20 % les emissions de gasos d'efecte hivernàcul potencia l'utilisació d'energies renovables, que deuran alcançar un consum del 20 % per a l'any 2020, planteja polítiques de transport i movilitat sostenible (Elena Salgado ha afirmat que es prestarà especial atenció al tren de mercaderies, us del transport públic i vehícul elèctric), aixina com d'aforro i eficiència energètica i rehabilitació del parc de vivendes, en equiparació fiscal del lloguer i la compra de vivenda.

Vivenda

El Govern d'Espanya pretenia que la norma fora el motor del canvi en el sector immobiliari, particularment afectat per la crisis de 2008. Aixina, Javier Ramos, secretari general del Ministeri de la Vivenda va senyalar com un nou model devia permetre el creiximent sostenible del sector, fent que es destinara el 35 % de l'inversió immobiliària a la rehabilitació i que aumentara el parc de vivendes en lloguer des del 13 % estimat llavors fins al 20 %.[16]

La ministra de Vivenda Beatriz Corredor considerava esta mida com l'iniciativa llegislativa més important de la llegislatura, i va senyalar com a mida més rellevant referent a la vivenda la desaparició global de la deducció per compra. També va calificar de "profunt" la reforma estructural mampresa, anunciant millores en la fiscalitat de la rehabilitació, de modo que les administracions i les empreses tingueren que canviar de criteri i atendre a la renovació urbana i a la rehabilitació de barris.[17]

Tràmit parlamentari

per a José Luis Rodríguez Zapatero esta llei anava a traure a Espanya de la crisis i generaria ocupació conseguint canviar el model productiu. Atres reformes que el Govern va aplicar a curt determini com a part de l'Economia Sostenible, varen ser la reforma del sistema judicial (el mateix més), la formulació d'un pla de lluita contra el frau fiscal (a principis de 2010), el desenroll d'un pla de competitivitat industrial i acabar la reestructuració del sector financer (en la primera mitat de 2010).[18]

Per al ministre de Foment, José Blanco, esta llei no anava a ser una vareta màgica que fòra a canviar l'economia espanyola, i va senyalar que la milloria del mercat laboral anava a dependre directament de l'esforç inversor de les companyies en investigació, afegint que «en estos moments no podem ser conservadors. No podem conservar un sistema financer desprovisto de tot control, ni conservar la bombeta immobiliària, ni podem conservar una Administració llenta i burocratizada».[19]

El Consell de Ministres celebrat en Sevilla el 19 d'octubre de 2009 va aprovar el proyecte de Llei d'Economia Sostenible en el que pretenien canviar el patró de creiximent econòmic espanyol en un horisó de dèu anys, orientant-ho cap als sectors potencialment més productius i generadors d'ocupació i disminuint progressivament el pes del sector de la construcció.[20] Segons José Luis Rodríguez Zapatero la norma era «coherent en el conjunt de mides impulsades pel Govern per a canviar el model econòmic» i útil per a conseguir un aument de la competitivitat, aixina com «noves respostes immediates» a la crisis.[21]

La Taula del Congrés dels Diputats va acordar el 6 d'abril de 2010 encomanar la seua aprovació en competència llegislativa plena a la Comissió d'Economia i Facenda de la cambra.

Crítiques

per a Ecologistes en Acció, esta llei tenia poc que vore en la sostenibilitat i molt més en conseguir un creiximent sostingut, per això la va rebatejar com a Llei de Creiximent Sostingut.[22] Segons Mariano Rajoy, llavors líder de l'oposició, la llei «no és ni bona, ni mala», sino «indiferent» per a atallar la crisis econòmica de 2008-2013.[20]

NoLesVotes, originat pel #tag nolesvotes, va ser una reacció en la ret per part de ciberactivistas espanyols que va començar en l'afany de castigar en les urnes al PP, PSOE i CiU per la seua acceptació de la llei Sinde en febrer de 2011 a pesar del rebuig d'un sector de la població. El mateix nom conté un cas de leísmo intencionat que s'explica que «els» aludix a les inicials de «Llei d'Economia Sostenible» en la qual la llei Sinde estaria inclosa com a disposició final. No obstant, des de llavors, tant els seus objectius com les seues motivacions s'han diversificado, abordant-se temes tals com la llei de partits o la corrupció política.[23][24]

El germen andalús del proyecte

L'objectiu de la Llei d'Economia Sostenible, com s'ha vist, és el de transformar les bases de l'economia espanyola impulsant les energies renovables, aixina com nous sectors productius. Es perseguix una economia més innovadora, en ocupacions estables i ben remunerats. El fet de que el Govern decidira desplaçar-se fins a Sevilla per a aprovar el text té un evident caràcter simbòlic, i és que el proyecte va ser concebut i gestat en Andalusia.

L'orige de la Llei ho trobem en el programa “Andalusia Sostenible”, una iniciativa impulsada per la Junta que serà el primer pas del procés canvie de l'actual patró de creiximent econòmic que el Govern pretén estendre a tota Espanya. El President del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va senyalar en Sevilla, en el marc d'un coloqui en empresaris i sindicats, que «Andalusia és la comunitat autònoma pionera elegida per a portar a terme el trànsit cap a l'economia sostenible de manera que servixca d'espente al restant de comunitats». A açò va afegir: «Anem a fer-ho en Andalusia i anem a demostrar que esta comunitat té potencial actiu per sí mateixa, en el respal del govern d'Espanya».[25]

Debat públic

Es tracta d'un text que afecta, per la seua dimensió estatal, al conjunt de la societat espanyola i, pel seu caràcter econòmic, productiu i migambiental, al gran número de colectius socials que construïxen dia a dia l'economia del país, açò és, empresaris, sindicats, treballadors, científics, investigadors … cada u dels quals defén una postura distinta i, en alguns casos contradictòria, front a la norma.

No és d'estranyar que trobem el respal a la Llei d'Economia Sostenible en el Govern, aixina com en els membres del Partit Socialiste. Davant les crítiques de l'oposició, el president de l'Eixecutiu, José Luis Rodríguez Zapatero, ha demanat en més d'una ocasió al president del Partit Popular, Mariano Rajoy, «que es lligga la Llei a fondo» perque «no es poden despachar les coses en eixa llaugerea. Sé que és una llei molt llarga, en aspectes molt tècnics, pero que li la lligga globalment».[26]

El Govern defén que la lluita contra el canvi climàtic és una exigència rendable. Per eixemple l'expresident andalús i Ministre de Cooperació Territorial, Manuel Chaves, explicava que un dels principals objectius és «canviar el model econòmic, ya que no es pot continuar en el mateix». La Llei "supondrà una aposta per les energies renovables, l'Investigació i Desenroll (I+D), l'internacionalisació de les empreses espanyoles i l'increment de la productivitat i la competitivitat, en base al diàlec social".[27]

Des del PSOE, la seua Secretària d'Organisació, Leire Pajín, assegura que serà el «perfecte revulsiu per a canviar el model de creiximent i dur Espanya una atra volta a la Champions League».[28]

Una atra veu és la de l'eurodiputat i secretari general del Partit Socialiste canari, Juan Fernando López Aguilar, qui afirma que el proyecte de Llei d'Economia Sostenible és «un puntal central de l'estratègia de sostenibilitat i l'innovació, que és molt més ambiciosa que la pròpia llei».[29]

La Llei d'Economia Sostenible és el proyecte estrela de l'eixecutiu i en ella han centrat tot el seu esforç, no obstant, estan trobant obstàculs en el camí, ya que són molts els colectius que critiquen l'iniciativa o algun dels aspectes que la rodeja. Alguns experts sostenen que, en un sistema de llibertat de mercats, no servix de res programar l'economia, ya que el model no ho pot crear mai un Govern, sino que són els agents econòmics, empreses, sindicats, entitats i institucions les que decidixen el model en la seua activitat.

El Secretari General d'UGT, Cándido Méndez, encara que reconeix que conté elements genèrics importants, considera que este proyecte de llei té una absència: la definició d'una política industrial no només a nivell territorial sino també sectorial. Al seu juí seria «fonamental que es definira una política industrial associada al canvi tecnològic», ya que «deuria ser el pivot sobre el qual es faria el canvi de l'economia productiva».[30]

Per la seua banda, els grups polítics de l'oposició critiquen la falta d'idees noves en este text, més allà de les claus econòmiques ya conegudes. En esta llínea, el líder del PP, Mariano Rajoy, ho califica de “sarcasme”, “joc malabar”, “truc propagandístic”, “bagatela de colorines”, o, gràficament, “ròtul lluminós en un solar buit”. Per la seua banda, el vicesecretari de Política Autonòmica i Local del PP i president dels 'populars' andalusos, Javier Arenes, considera la Llei un "lema publicitari" a on "no hi ha ni una sola reforma profunda per a eixir de la crisis", i afegia que "l'economia serà insostenible mentres este Zapatero"[31]

El restant de partits tampoc aforra en crítiques al proyecte. El portaveu d'Economia de CiU, Josep Sánchez, creu que el proyecte té “molt bolic i poca proteïna”. Aixina, Josu Erkoreka, el portaveu del PNV, censura al president la cascada publicitària per una llei “en tan poc contingut”.[32]

La "Llei Sinde"

Objectius

La Llei d'Economia Sostenible contempla en la seua Disposició Final 43.ª[33] la regulació de les descarregues en Internet. Esta mida ha generat un debat públic d'importància en el que el Govern d'Espanya, l'indústria discogràfica i els usuaris defenen els seus posicionaments:

La cridada "llei Sinde" ha segut presentada en alguns mijos de comunicació com un instrument llegal orientat principalment a la persecució de les descàrregues de contingut en copyright per Internet[34]

La titular de Cultura, Àngels González-Sinde, és l'artífex de la nova mida governamental que pretén regular les descàrregues de continguts en copyright en Espanya.

Segons l'informe de 2009 de la Federació Internacional de l'Indústria Discogràfica (IFPI), Espanya va tancar dit any en un 17 % menys de facturació en el mercat musical mentres que les descàrregues d'Internet varen pujar un 10,5 %.[35] Est és un de les senyes manejades des de Cultura com a reflex de la situació que existix en Espanya per les descàrregues no autorisades.

La Llei d'Economia Sostenible contempla, en les seues disposicions finals, la regulació d'este àmbit que es fa mesos en acabant de que el Parlament Europeu aprovara el Paquet de Telecomunicacions[36] que autorisa el tall de l'accés a Internet als usuaris que, reiteradament, violen els drets de propietat intelectual. Per tant, cal situar la llei Sinde dins del marc d'actuació que l'Eurozona està aplicant per als seus governs respecte a la regulació d'Internet. Ademés, esta iniciativa casa en la presidència de l'Unió Europea que ostenta Espanya des de principis de 2010 i permet al Govern Espanyol tindre una resposta d'aprovació davant els seus socis europeus, sobretot França[37] i Regne Unit,[38] que havien escomençat a adoptar mides restrictives respecte a les descàrregues no autorisades des de fa varis anys.[39]

Des de l'inici de la polèmica, Àngels González Sinde i el Ministeri de Cultura han segut fermes sobre la secció de la llei d'Economia Sostenible que afectava a Internet. A pesar de les protestes dels ciutadans i de les distintes associacions, des d'un principi, la ministra s'ha negat a suprimir la Comissió de Propietat Intelectual, i que és un dels punts que més disputa ha suscitat, ya que seria la futura encarregada de decidir qué pàgines tancar.

Indústria cultural

En Espanya, La Coalició de Creadors representa a l'indústria cultural i a les societats de gestió i està formada per entitats com la Societat General d'Autors (SGAE), l'Entitat de Gestió de Drets dels Productors Audiovisuals (EGEDA) i l'associació de Productors de Música d'Espanya, (Promusicae).

Des de 2009, en el nomenament d'Àngels González-Sinde com a ministra de Cultura, la Coalició ha reforçat les seues trobades en els grups polítics i el Govern per a aünar postures entorn a la regulació de les descàrregues, sempre mostrant-se partidària d'una “llei antidescargas”. Inclús, la Coalició ha manat cartes[40] al president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, exigint respecte per la professió i instant a que l'Eixecutiu prenguera medides en l'assunt. Per tant, l'indústria cultural, des del primer moment, ha recolzat la decisió del Govern de legislar sobre les descàrregues en Internet.

Per la seua banda, Eduardo Bautista, expresident de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE), considera que la llei d'Economia Sostenible és “amable” en comparació a atres normatives com les de França[37] i Regne Unit.[38]

Els consumidors tindran que acceptar sériament que vivim en una economia de mercat garantisada per la Constitució, en la que les coses té un preu i només l'Estat pot dir que la cultura siga debades.
Teddy Bautista[41]

Usuaris

Des de l'aparició en escena de la Llei, les comunitats d'usuaris s'han manifestat en contra.

Blogueros, periodistes, advocats, administradors de web, i un llarc etcétera d'usuaris han criticat l'iniciativa del Govern aduint moltes raons. En primer lloc, consideren que es tracta d'una llei que obedix a criteris empresarials i desatén els drets dels internautes, tal i com reclamen organisacions de consumidors.[42] Ademés, deixa en una situació ambigua moltes pràctiques dels usuaris d'internet.

En un primer moment, l'anteproyecte de llei donava plenes facultats a la comissió per a tancar les web, pero el gran revol ocasionat va obligar al president Zapatero a intervindre i assegurar que “no es tancarà cap web sense orde judicial”.[43] Ademés, la nova llei introduïx conceptes com els de "ànim de lucre indirecte" o "pretensió de causar dany", lo que supon la creació d'un aparat jurídic per a perseguir a les persones que descarreguen continguts sense consentiment del seu autor.

El coneiximent de la Llei d'Economia Sostenible va provocar un gran revol en Internet. El mateix dia de la seua aprovació, uns quaranta periodistes i personalitats d'Internet varen elaborar un manifest titulat En defensa dels drets fonamentals en Internet,[44] que va ser respalat per mils d'usuaris a través de les rets socials i que critica que se situe els drets d'autor per damunt de drets fonamentals com el dret a la privacitat.[45][46] Ademés, es varen convocar protestes en distintes ciutats espanyoles com a protesta davant tals mides.[47]

Les associacions

Les associacions han jugat un important paper com a detractors de la llei Sinde. Moltes són les associacions que han sorgit a partir de l'anunci del nou proyecte de llei, i estes, junt en atres associacions i el Partit Pirata ya existents han segut les promotores de les movilisacions de l'opinió pública.

Per un atre costat, algunes de les web més populars d'enllaços a continguts audiovisuals en Internet com Séries Yonkis o Cinetube es varen unir a la Plataforma "No al tancament de web" per mig de la cessació dels seus servicis el dia 16 de març en un fos negre en el lema “Per la llibertat en la Ret. No al tancament de web”.cita requerida

FACUA

L'organisació de cosumidores FACUA ha criticat des del primer moment esta llei. Considera que: «ya està be d'insultar a millons de ciutadans calificant-els de pirates, cridant-els criminals, pel mer fet de compartir cultura»[48]

El mateix dia de l'aprovació del proyecte de llei (19 de març), FACUA va llançar la campanya "Si és llegal, és llegal" per a solicitar al Govern un canvi en la seua política cultural.[49] L'associació va enviar al parlament espanyol més de 30.000 firmes recolzant el document.[50][51] En el mateix, se solicita entre atres qüestions que es deixe de "criminalisar als usuaris al dictat d'entitats de gestió com la SGAE i les multinacionals que dominen l'indústria cultural".[52] FACUA va recordar ademés que "numeroses resolucions judicials deixen clar que facilitar o publicar enllaços externs a obres no constituïx una infracció dels drets de propietat intelectual".[53]

Wikileaks

El 4 de decembre de 2010, el diari nacional El País va publicar un detallat artícul en el que resumia a través de 35 cablegrames de l'embaixada nortamericana en Madrit revelats per Wikileaks en el "Cablegate" les pressions que va eixercir EE. UU. sobre el Govern d'Espanya per a l'aprovació d'una llei antidescargas que finalment es va concretar en la Llei d'Economia Sostenible.[54]

20 minuts

El diari gratuït 20 minuts és l'únic mig de comunicació espanyol que s'ha posicionat obertament en les associacions d'internautes i en contra de l'aprovació de la llei.

Este mig, en la seua edició digital, va anar el primer en publicar i subscriure el manifest "En defensa dels drets d'Internet". Ademés, 20minuts va posar a disposició dels internautes un dels emblemes més populars i usats pels detractors d'esta llei. Es tracta de l'image d'una coloma les ales de la qual formen les lletres www, i que va ser creada per Eneko, dibuixant i bloguero del diari, per a este fi.[55]

Dificultats per a la seua aplicació

L'incipient desenroll de la tecnologia i de la Ret supondrà un important i a priori insalvable obstàcul per a l'aplicació de la mateixa. Tècnicament, i segons informe redactat per la consultora PricewaterhouseCoopers,[56] la llei tindrà que fer front a dificultats com les següents:

  • El determini llegal necessari per a tancar una pàgina d'enllaços és molt major —de l'orde de varis mesos— que el temps necessari per a crear un espill de la pàgina en un atre servidor —a penes unes hores—. Respecte a este punt, la consultora va quantificar l'esforç de bloquejar judicialment una pàgina d'enllaços, com de més de 1000 voltes superior a l'esforç de migrarla de servidor.
  • Elevada dificultat per a bloquejar l'accés a pàgines d'enllaços ubicades en servidors estrangers.
  • Encara en el cas de bloqueig d'accessos a servidors estrangers, dit bloqueig pot ser sortejat per mig de l'utilisació de proxies.
  • La llei no contempla mides contra intercanvi d'archius peer to peer.
  • Els enllaços a DLC de descàrrega poden obtindre's sense necessitat d'accedir a una pàgina web, per eixemple difonent-els per mig de llistes de correu.

Atres

Contraris a la llei Sinde, també s'han pronunciat membres de partits polítics, advocats i fins a alguna gran empresa.

Els partits polítics que han manifestat una postura clarament contrària són Esquerra Unida,[57] Unió Progresse i Democràcia (UPyD),[58] Ciutadans-Partit de la Ciutadania (Cs)[59] i el Partit Pirata.[60]

Microsoft, empresa que s'ha caracterisat per lluitar contra aquells que violen els seus drets de propietat intelectual, també ha qüestionat la llei. El director del departament de "Desenroll de Propietat Intelectual" de la filial ibèrica de la firma, Txema Arnedo, ha destacat que la llei és «"un tema que té el seu doble tall" i no creu que "la solució al problema vaja a ser posar procediments administratius per a tancar web per qualsevol cosa"».

No obstant, també afirma que sí considera que es tracta d'un alvanç pel que fa a aquells que s'estan lucrando a través de les descàrregues illegals. Ademés va recordar que els propietaris de les web d'enllaços a continguts audiovisuals «"estan vivint del treball que fan atres" i que "no creen res, ni aporten res, ni defenen res"».[61]

Per un atre costat, una de les veus llegals que més es varen destacar en contra de la llei és la de David Bravo, advocat sevillà especialisat en dret informàtic i propietat intelectual. Sempre ha defés tant en térmens llegals com en discursos accessibles per a tots el dret a compartir cultura i coneiximent. Du anys tractant i publicant en el seu pàgina web personal, casos de denúncies a usuaris i responsables de pàgines on hi havia enllaços a archius que els propis usuaris compartien. És, ademés, un dels impulsors del moviment ciberactivista NoLesVotes, junt a uns atres.

Una de les movilisacions socials per part dels internautes va ser denunciar a Google ya que, segons ells, fa exactament lo mateix que el restant de pàgines espanyoles denunciades per la SGAE, és dir, organisar i oferir enllaços i per lo tant vulnera la futura llei Sinde. En això pretenen deixar clar i ejemplificar lo injusta i innecessària que perceben dita llei.cita requerida

Unes atres de les mides organisades, a iniciativa de Francisco George (creador del grup de Facebook del Manifest en defensa dels drets fonamentals en Internet) és la de denunciar per prevaricació a qualsevol que forme part de la Comissió de la Propietat Intelectual basant-se en les sentències llegals que respalen els enllaços a continguts i per tant les web d'enllaços. L'iniciativa assegura que hi hauria delicte, que segons l'artícul 404 del còdic penal «se li castigarà en la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per temps de sèt a dèu anys.»cita requerida

En esta mateixa llínea, una atra mida més proposta, és que els ciutadans deuran acodir als tribunals internacionals en cas de ser penalisats per la llei Sinde, per a condenar a l'Estat espanyol, ya que l'ONU considera la llibertat en Internet un dret fonamental.cita requerida

L'aprovació del Reglament de la llei Sinde: la llei Sinde-Wert

El debat en el governe de Rodríguez Zapatero sobre l'aprovació per Real Decret del desenroll d'este apartat de la Llei d'Economia Sostenible es va vore allargat en el temps davant les discrepàncies i falta de respals per part d'internautes i artistes, fins al punt de no quedar aprovat quan la llegislatura va terminar en novembre de 2011 (ni quan el govern estava ya en funcions fins al 21 de decembre de 2011). Les raons per les que no va ser aprovat el reglament de la "Llei Sinde" pel govern de Rodríguez Zapatero no varen ser aclarides, llimitant-se el portaveu del govern a dir que la llegislació sobre este tema deuria ser represa pel govern entrante de Mariano Rajoy.[62]

Davant esta situació, el nou govern va decidir la seua aprovació, en certes modificacions, en el primer Consell de Ministres de la X Llegislatura d'Espanya, celebrat el 30 de decembre de 2011, argumentant que, a pesar d'haver segut reticents en alguns aspectes de la llei d'economia sostenible quan el Partit Popular estava en l'oposició, era urgent la regulació dels drets d'autor en Espanya (un dels pocs països desenrollats sense llegislació exclusiva sobre esta matèriacita requerida), acompanyant la mida de la supressió del cànon digital, que penalisava als usuaris d'aparats electrònics per a compensar les pèrdues econòmiques derivades de la "pirateria".[13] De qualsevol modo, la portaveu del govern i vicepresidenta va garantisar que el govern continuaria treballant en esta matèria per a garantisar el respecte dels drets d'autor sense danyar les llibertats dels ciutadans.[63] La llei Sinde va ser finalment aprovada l'1 de març de 2012.

Pocs dies despuix, es va publicar la primera llista de llocs web denunciats, entre els que es troben: Seriespepito. com, pordescargadirecta. com, foroxd i gratisjuegos. No obstant, a pesar de lo esperat, Séries Yonkis, considerat l'objectiu número 1 de l'indústria cultural, no es trobava en la llista degut a que ya tenia un procés obert en un jujat de Múrcia. De totes maneres, Séries Yonkis va reaccionar creant espills en l'objectiu d'eludir l'aplicació de la llei.[64][65]

Vore també

Referències

  1. ↑ La Moncloa. El Govern presenta l'Anteproyecte de la Llei d'Economia Sostenible
  2. ↑ La Moncloa. Anteproyecte de Llei d'Economia Sostenible
  3. ↑ «[1]», El País.
  4. ↑ «[2]», La Vanguardia.
  5. ↑ «[3]», L'Economiste.
  6. ↑ «[4]», Públic.
  7. ↑ «[5]», El Món | Navegant.
  8. ↑ «[6]», El País. Consultat el 2 de giner de 2020.
  9. ↑ «[7]», El País. Consultat el 2 de giner de 2020.
  10. ↑ «[8]», RTVE. Consultat el 2 de giner de 2020.
  11. ↑ Plantilla:Cita BOE
  12. ↑ «[9]», ABC. Consultat el 2 de giner de 2020.
  13. ↑ 13,0 13,1 «[10]», 20 minuts. Consultat el 5 de juny de 2012.
  14. ↑ Artícul 2. Llei d'Economia Sostenible. BOE 5 de març de 2011
  15. ↑ La Moncloa. Referència del Consell de Ministres [11] archivat en Wayback Machine.
  16. ↑ «[12]», El Món. Consultat el 1 de giner de 2020.
  17. ↑ «[13]», El País. Consultat el 1 de giner de 2020.
  18. ↑ Política - Cap partit respala la Llei d'Economia Sostenible - ADN. es
  19. ↑ La Nova Espanya - Diari Independent d'Astúries - Economia - Díaz Ferrán: «La llei d'Economia Sostenible inclou moltes exigències de la CEOE» [14]
  20. ↑ 20,0 20,1 El Govern dona una atra espenta al nou model econòmic · ELPAÍS. com
  21. ↑ El Govern arreplegarà en un decret-llei les mides del Pacte de Zurbano · ELPAÍS. com
  22. ↑ L'insostenible Llei d'Economia Sostenible | Ecologistes en Acció [15]
  23. ↑ «nolesvotes pansa de protestar per la 'Llei Sinde' a denunciar la corrupció política». Consultat el 31 de març de 2011.
  24. ↑ «nolesvotes ya no és lo que era». Consultat el 31 de març de 2011.
  25. ↑ «Zapatero anuncia que Andalusia serà "pionera" en l'economia sostenible per a servir d'espente a les demés CC. AA.». Europa Press. Consultat el 2 de giner de 2020.
  26. ↑ «[16]», Europa Press. Consultat el 2 de giner de 2020.
  27. ↑ «[17]», El Món | Castella i Lleó. Consultat el 2 de giner de 2020.
  28. ↑ «Economia sostenible: el canvi del model productiu ya està ací». El Blog Salmón. Consultat el 2 de giner de 2020.
  29. ↑ «[18]», Europa Press. Consultat el 2 de giner de 2020.
  30. ↑ «Cándido Méndez advoca perque la Llei d'Economia Sostenible es vincula a la Política Industrial». UGT. Archivat des d'el original, el 26 de novembre de 2009. Consultat el 2 de giner de 2020.
  31. ↑ http://www.adn.es/local/sevilla/20091129/NWS-0846-Sostenible-Economia-Arenas-Ley-publicitario.html
  32. ↑ https://web.archive.org/web/20100324045326/http://www.factual.es/economia/2010/03/19/11478
  33. ↑ https://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/l2-2011.t4.html#df43
  34. ↑ "Buenafuente", La Sexta, programa de TV emés el 22 de decembre de 2010.
  35. ↑ «[19]», Europa Press. Consultat el 1 de giner de 2020.
  36. ↑ «[20]», El País. Consultat el 1 de giner de 2020.
  37. ↑ 37,0 37,1 «[21]», La Vanguardia. Consultat el 1 de giner de 2020.
  38. ↑ 38,0 38,1 «[22]», El País. Consultat el 1 de giner de 2020.
  39. ↑ «[23]», El Món | Navegant. Consultat el 1 de giner de 2020.
  40. ↑ Carta de la Coalició de Creadors al President del Govern
  41. ↑ «[24]», Públic. Consultat el 1 de giner de 2020.
  42. ↑ «Campanya de Facua contra la penalisació de les descàrregues». Archivat des d'el original, el 21 d'octubre de 2010. Consultat el 15 de maig de 2010.
  43. ↑ «[25]», Cadena SER. Consultat el 1 de giner de 2020.
  44. ↑ «[26]», 20 minuts. Consultat el 1 de giner de 2020.
  45. ↑ «Manifeste: En defensa dels drets fonamentals en Internet». Escolar. net. Consultat el 1 de giner de 2020.
  46. ↑ Manifest pels drets fonamentals en Internet
  47. ↑ «[27]», 20 minuts. Consultat el 1 de giner de 2020.
  48. ↑ «[28]», La Vanguardia. Consultat el 1 de giner de 2020.
  49. ↑ https://www.facua.org/es/noticia.php?Id=4922
  50. ↑ Alt1040. «FACUA va enviar 30 mil firmes contra la Llei Sinde a grups parlamentaris». Consultat el 5 de març de 2012.
  51. ↑ Cinc Dies. «Facua envia al Parlament 30.000 firmes en contra de la 'llei Sinde'». Consultat el 5 de març de 2012.
  52. ↑ La Vanguardia. «Més de 40.000 ciutadans firmen el manifesto contra la Llei Sinde». Consultat el 5 de març de 2012.
  53. ↑ ABC. «FACUA creu que la llei Sinde chocarà en els tribunals». Consultat el 5 de març de 2012.
  54. ↑ «[29]», El País. Consultat el 1 de giner de 2020.
  55. ↑ «[30]», 20 minuts. Consultat el 1 de giner de 2020.
  56. ↑ https://archive.today/20120630080654/pwcspain.typepad.com/blog_landwell/2011/01/10.html
  57. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 29 de giner de 2011. Consultat el 7 de febrer de 2011.
  58. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 18 de març de 2011. Consultat el 18 de març de 2011.
  59. ↑ http://ciudadanos-liberales.blogspot.com/2010/05/acto-de-protesta-contra-la-ley-sinde-30.html
  60. ↑ http://partidopirata.es/nuevo/index.php?option=com_content&view=article&id=114:el-gobierno-se-propone-aprobar-la-ley-sinde-a-espaldas-del-congreso-el-senado-y-el-pueblo&catid=49:noticias&Itemid=167
  61. ↑ «[31]», 20 minuts. Consultat el 1 de giner de 2020.
  62. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 3 de decembre de 2011. Consultat el 12 de giner de 2012.
  63. ↑ «El Consell de Ministres aprova la Llei Sinde». Archivat des d'el original, el 13 de giner de 2012. Consultat el 18 de giner de 2012.
  64. ↑ «[32]», RTVE. Consultat el 1 de giner de 2020.
  65. ↑ «Llei Sinde-Wert: Gratisjuegos i Seriespepito, denunciades, i Seriesyonkis es lliura de moment». Genbeta. Consultat el 1 de giner de 2020.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Llei_d%27Economia_Sostenible&oldid=1110416»