Servidor proxy

Servidor proxy

L'anglicisme proxy (plural proxies) o servidor proxy, adaptat a l'espanyol com proxi, en una ret informàtica, és un servidor —programa o dispositiu—, que fa d'intermediari en les peticions de recursos que realisa un client (A) a un atre servidor (C). Per eixemple, si una hipotètica màquina A solicita un recurs a C, ho farà per mig d'una petició a B, que a la seua volta traslladarà la petició a C; d'esta forma C no sabrà que la petició va procedir originalment de A. Esta situació estratègica de punt intermig li permet oferir diverses funcionalitats: control d'accés, registre del tràfic, restricció a determinats tipos de tràfic, millora de rendiment, anonimat de la comunicació, caché web, etc. Depenent del context, l'intermediació que realisa el proxy pot ser considerada pels usuaris, administradors o proveïdors, com a llegítima o delictiva i el seu us és freqüentment discutit.

La paraula anglesa proxy significa «apoderat» en espanyol.

Característiques

Comunament un servidor proxy és un equip informàtic que intercepta conexions de ret fetes des d'un client a un servidor de destí.

• El més popular és el servidor proxy de web. Intervé en la navegació per la Web, en distints fins: seguritat, rendiment, anonimat, etc.
• Existixen proxys específics per a atres protocols, com el proxy de FTP.
• el proxy ARP pot fer d'enrutador en una ret, ya que fa d'intermediari entre ordenadors.
• Proxy (patró de disseny) també és un patró de disseny (programació) en el mateix esquema que el proxy de ret.
• Un component hardware també pot actuar com a intermediari per a uns atres.

Com es veu, proxy té un significat molt general, encara que sempre és sinònim d'intermediari. Quan un equip de la ret desija accedir a una informació o recurs, és realment el proxy qui realisa la comunicació i a continuació trasllada el resultat a l'equip que la va solicitar.

Hi ha dos tipos de proxies atenent a quí és el que vol implementar la política del proxy:

• proxy local: En este cas el que vol implementar la política és el mateix que fa la petició. Per això se li crida local. Solen estar en la mateixa màquina que el client que fa les peticions. Són molt usats per a que el client puga controlar el tràfic i puga establir regles de filtrat que per eixemple poden assegurar que no es revela informació privada (proxies de filtrat per a millora de la privacitat).
• proxy de ret o proxy extern: El que vol implementar la política del proxy és una entitat externa. Per això se li crida extern. Se solen usar per a implementar escorcolls, bloquejar continguts, control del tràfic, compartir IP, etc.

Ventages

En general, no solament en informàtica, els proxies fan possible:

• Control: solament l'intermediari fa el treball real, per tant es poden llimitar i restringir els drets dels usuaris, i donar permissos únicament al servidor proxy.

• Aforro: solament un dels usuaris (el proxy) ha d'estar preparat per a fer el treball real. En estar preparat s'entén que és l'únic que necessita els recursos necessaris per a fer eixa funcionalitat. Eixemples de recursos necessaris per a fer la funció poden ser la capacitat i llògica de la direcció de ret externa (IP).
• Velocitat: si varis clients van a demanar el mateix recurs, el proxy pot fer caché: guardar la resposta d'una petició per a donar-la directament quan un atre usuari la demane. Aixina no té que tornar a contactar en el destí, i acaba més ràpit.
• Filtrat: el proxy pot negar-se a respondre algunes peticions si detecta que estan prohibides.
• Modificació: com a intermediari que és, un proxy pot falsificar informació, o modificar-la seguint un algoritme.
• Anonimat: conectar-se de forma anònima a un recurs extern sense revelar nostra IP, puix és l'IP pública del Proxy la que és usada per a l'obtenció del recurs.

Desventages

En general, l'us d'un intermediari pot provocar:

• Anonimat: si tots els usuaris s'identifiquen com un solament, és difícil que el recurs accedit puga diferenciar-los. Pero açò pot ser mal, per eixemple quan cal fer necessàriament l'identificació.
• Abús: en estar dispost a rebre peticions de molts usuaris i respondre-les, és possible que faça algun treball que no toc. Per tant, ha de controlar quí té accés i quí no als seus servicis, cosa que normalment és molt difícil.
• Càrrega: un proxy té que fer el treball de molts usuaris.
• Intromissió: és un pas més entre orige i destí, i alguns usuaris poden no voler passar pel proxy. I menys si fa de caché i guarda còpies de les senyes.
• Incoherència: si fa de caché, és possible que s'equivoque i done una resposta antiga quan hi ha una més recent en el recurs de destí. En realitat este problema no existix en els servidorés proxy actuals, ya que es conecten en el servidor remot per a comprovar que la versió que té en caché seguix sent la mateixa que l'existent en el servidor remot.

• Irregularitat: el fet de que el proxy represente a més d'un usuari dona problemes en molts escenaris, en concret els que presuponen una comunicació directa entre 1 emissor i 1 receptor (com TCP/IP).

Aplicacions

El concepte de proxy és aplicat de molt distintes formes per a proporcionar funcionalitats específiques.

Proxy caché

Conserva el contingut solicitat per l'usuari per a accelerar la resposta en futures peticions de la mateixa informació de la mateixa màquina o unes atres. Habitualment es tracta de proxys HTTP/HTTPS accedint a contingut web. Esta funció és especialment necessària en rets en accés precari a Internet, encara que els usuaris ho perceben a sovint com una intromissió que llimita la seua privacitat front a conexions individuals directes.

Proxy de Web

Es tracta d'un proxy per a una aplicació específica: l'accés a la web en els protocols HTTP i HTTPS, i accesoriamente FTP. Aparte de l'utilitat general d'un proxy pot proporcionar una caché compartida per a les pàgines web i continguts descarregats, actuant llavors com a servidor proxy-caché. Esta caché és compartida per múltiples usuaris en la consegüent millora en els temps d'accés per a consultes coincidentes i lliberant de càrrega als enllaços d'accés a Internet. Funcionament: L'usuari realisa una petició (per eixemple, en un navegador web) d'un recurs d'Internet (una pàgina web o qualsevol atre archiu) especificat per una URL.

Quan el proxy-caché rep la petició, busca l'URL resultant en la seua caché local. Si la troba, contrasta la data i hora de la versió de la pàgina demanda en el servidor remot. Si la pàgina no ha canviat des de que es va carregar en caché la torna immediatament, aforrant-se molt tràfic ya que solament envia un paquet per la ret per a comprovar la versió. Si la versió és antiga o simplement no es troba en la caché, ho solicita al servidor remot, ho torna al client que ho va demanar i guarda o actualisa una còpia en la seua caché per a futures peticions.

Possibles usos

Els proxies poden aportar una série de funcionalitats interessants en distints àmbits:

• Poden usar-se per a eludir filtres en el servidor de destí, com per eixemple un filtrat d'orige basat en geolocalisació IP, tècnica també coneguda en l'anglicisme de bypass, usant un proxy localisat en una ubicació autorisada en dit filtre.

• Reducció del tràfic per mig de l'implementació de caché en el proxy. Les peticions de pàgines Web es fan al servidor Proxy i no a Internet directament. Per lo tant s'allaugera el tràfic en la ret i descarrega els servidors destine, als que apleguen menys peticions. El caché utilisa normalment un algoritme configurable per a determinar quàn un document està obsolet i deu ser eliminat de la caché. Com a paràmetros de configuració utilisa l'antiguetat, tamany i històric d'accés. Dos d'eixos algoritmes bàsics són el LRU (l'usat menys recentment, en anglés Least Recently Used) i el LFU (l'usat menys freqüentment, Least Frequently Used).

• Millora de la velocitat en temps de resposta per mig de l'implementació de caché en el proxy. El servidor Proxy crea un caché que evita transferències idèntiques de l'informació entre servidors durant un temps (configurat per l'administrador) aixina que l'usuari rep una resposta més ràpida. Per eixemple supongam que tenim un ISP que té un servidor Proxy en caché. Si un client d'eixe ISP mana una petició per eixemple a Google esta aplegarà al servidor Proxy que té este ISP i no anirà directament a la direcció IP del domini de Google. Esta pàgina concreta sol ser molt solicitada per un alt percentage d'usuaris, per lo tant l'ISP la reté en el seu Proxy per un cert temps i crea una resposta en molt menor temps. Quan l'usuari crea una busca en Google el servidor Proxy ya no és utilisat; l'ISP envia la seua petició i el client rep la seua resposta ara sí des de Google. Els programes P2P es poden aprofitar de la caché proporcionada per alguns proxies. És el cridat Webcaché. Per eixemple és usat en Lphant i alguns Mods del Emule.

• El proxy pot servir per a implementar funcions de filtrat de continguts. Per a això és necessària la configuració d'una série de restriccions que indiquen lo que no es permet. Observar que esta funcionalitat pot ser aprofitada no solament per a que certs usuaris no accedixquen a certs continguts sino també per a filtrar certs fichers que es poden considerar com a perillosos com poden ser virus i atres continguts hostils servits per servidors web remots.
• Un proxy pot permetre amagar al servidor web l'identitat del que solicita cert contingut. El servidor web lo únic que detecta és que la ip del proxy solicita cert contingut. No obstant no pot determinar la ip orige de la petició. Ademés, si s'usa una caché, pot donar-se el cas de que el contingut siga accedit moltes més voltes que les detectades pel servidor web que estaja eixe contingut.
• Els proxies poden ser aprofitats per a donar un servici web a una demanda d'usuaris superior a la que seria possible sense ells.

• El servidor proxy pot modificar els continguts que servixen els servidors web originals. Pot haver diferents motivacions per a fer açò:
  • Alguns proxies poden canviar el format de les pàgines web per a un propòsit o una audiència específics (p. eix. mostrar una pàgina en un teléfon mòvil o una PDA) traduint els continguts.

• • Hi ha proxies que modifiquen el tràfic web per a millorar la privacitat del tràfic web en el servidor. Per a això s'establixen unes regles que el proxy té que complir. Per eixemple el proxy pot ser configurat per a bloquejar direccions i Cookies, per a modificar capçaleres de les peticions o llevar javascript que es considere perillós. És freqüent l'us d'este tipo de proxies en les pròpies màquines dels usuaris (proxies locals) per a implementar un pas intermig i que les peticions no siguen lliberades/rebudes a/de la ret sense haver segut prèviament netejades d'informació o contingut perillós o privat. Este tipo de proxies és típic en entorns a on hi ha molta preocupació sobre la privacitat i se sol usar com a pas previ a la petició del contingut a través d'una ret que perseguixca l'anonimat com pot ser Tor. Els programes més freqüents per a fer este tipo de funcionalitat són:

• • • Privoxy: se centra en el contingut web. No presta servici de caché. Analisa el tràfic basant-se en regles predefinides que s'associen a direccions especificades en expressions regulars i que aplica a capçaleres, contingut, etc. És altament configurable i té extensa documentació.
    • Pòlip: té característiques que ho fan més ràpit que Privoxy (escorcoll, canonada, us inteligent de ranc de peticions). La seua desventaja és que no ve configurat per defecte per a proveir anonimat a nivell de la capa d'aplicació.

El servidor proxy proporciona un punt des del que es pot gestionar de forma centralisada el tràfic web de molts usuaris. Açò pot aprofitar-se per a moltes funcions adicionals a les típiques vistes anteriorment. Per eixemple, pot usar-se per a controlar el tràfic de web d'individus concrets i establir cóm es va a aplegar als servidors web dels quals es vol obtindre els continguts (per eixemple, el proxy pot configurar-se per a que en lloc d'obtindre els continguts directament, ho faça a través de la ret Tor).

Inconvenients

• Si es realisa un servici de caché, les pàgines mostrades poden no estar actualisades si estes han segut modificades des de l'última càrrega que va realisar el proxy caché. Un dissenyador de pàgines web pot indicar en el contingut de la seua web que els navegadors no facen una caché de les seues pàgines, pero este método no funciona habitualment per a un proxy.
• El fet d'accedir a Internet a través d'un Proxy, en lloc de per mig de conexió directa, dificulta (necessari configurar adequadament el proxy) realisar operacions alvançades a través d'alguns ports o protocols.
• Almagasenar les pàgines i objectes que els usuaris soliciten pot supondre una violació de l'intimitat per a algunes persones.

Aplicacions web proxy

El seu funcionament es basa en el d'un proxy HTTP/HTTPS, pero en este cas l'usuari accedix des del navegador web a este servici de forma manual a través una aplicació web. Eixe servidor HTTP, l'intermediari, per mig d'una URL rep la petició, accedix al servidor de la web solicitada i torna el contingut dins una pàgina pròpia.

Proxy SOCKS

Els servidors SOCKS es diferencien d'atres proxies per utilisar en lloc d'HTTP un protocol específic, el protocol SOCKS. El programa client és al mateix temps client HTTP i client SOCKS. El client negocia una conexió en el servidor proxy SOCKS usant el protocol SOCKS de nivell 5, capa de sessió, del model OSI. Una volta establida la conexió totes la comunicacions entre el client i proxy es realisen usant el protocol SOCKS. El client li diu al proxy SOCKS qué és lo que vullgues i el proxy es comunica en el servidor web extern, obté els resultats i li'ls mana al client. D'esta forma el servidor extern solament té que estar accessible des del proxy SOCKS que és el que es va a comunicar en ell.

El client que es comunica en SOCKS pot estar en la pròpia aplicació (Ej. Firefox, puTTY), o be en la pila de protocols TCP/IP a a on l'aplicació enviarà els paquets a un túnel SOCKS. En el proxy SOCKS és habitual implementar, com en la majoria de proxies, autenticació i registre de les sessions.

En els orígens de la web va ser un protocol d'accés a web popular, pero el ràpit desenroll dels proxies HTTP o inclús de NAT i atres opcions d'assegurament de les comunicacions TCP/IP ho va fer caure en desús, sent pràcticament obsolet aplegat el XXI.

Proxies transparents

Moltes organisacions (incloent empreses, coleges i famílies) usen els proxies per a reforçar les polítiques d'us de la ret o per a proporcionar seguritat i servicis de caché. Normalment, un proxy Web o NAT no és transparent a l'aplicació client: deu ser configurada per a usar el proxy, manualment. Per lo tant, l'usuari pot evadir el proxy canviant simplement la configuració.

Un proxy transparent combina un servidor proxy en un tallafocs de manera que les conexions són interceptades i desviades cap al proxy sense necessitat de configuració en el client, i habitualment sense que el propi usuari conega de la seua existència. Este tipo de proxy és habitualment utilisat per les empreses proveïdores d'accés d'Internet.

Proxy invers

Artícul principal → Proxy invers.

Un proxy invers és un servidor proxy situat en l'estage d'un o més servidors web. Tot el tràfic procedent d'Internet i en destí en algun d'eixos servidors web és rebut pel servidor proxy. Hi ha vàries raons per a això:

• Seguritat: el servidor proxy és una capa adicional de defensa i per lo tant protegix als servidors web.
• Sifrat/acceleració SSL: quan es crea un lloc web segur, habitualment el sifrat SSL no ho fa el mateix servidor web, sino que és realisat en un equip alié equipat inclús en hardware d'acceleració SSL/TLS.
• Distribució de Càrrega: el proxy pot distribuir la càrrega entre varis servidors web. En eixe cas pot ser necessari reescriure l'URL de cada pàgina web (traducció de l'URL externa a l'URL interna corresponent, segons en quin servidor es trobe l'informació solicitada).
• Caché de contingut estàtic: un proxy invers pot descarregar de treball als servidors web almagasenant contingut estàtic com a images o un atre contingut gràfic. També pot almagasenar contingut generat dinàmicament pero que puga ser en alguna mida reutilisable.

Proxy NAT o emmaixquerament

Atre mecanisme per a fer d'intermediari en una ret és el NAT. la traducció de direccions de ret o NAT també és coneguda com a emmaixquerament d'IPs. És una tècnica per mig de la qual les direccionar font o destí dels paquets IP són reescrites, substituïdes per atres (d'ahí el «emmaixquerament»).

Açò és lo que ocorre quan varis usuaris compartixen una única conexió a Internet. Es dispon d'una única direcció IP pública, que té que ser compartida. Dins de la ret d'àrea local (LAN) els equips ampren direccionar IP reservades per a us privat i serà el proxy l'encarregat de traduir les direccions privades a eixa única direcció pública per a realisar les peticions, aixina com de distribuir les pàgines rebudes a aquell usuari intern que la va solicitar. Estes direccions privades se solen elegir en rancs prohibits per al seu us en Internet com 192.168. x. x, 10. x. x. x, 172.16. x. x i 172.31. x. x

Esta situació és molt comuna en empreses i domicilis en varis ordenadors en ret i un accés extern a Internet. L'accés a Internet per mig de NAT proporciona una certa seguritat, ya que en realitat no hi ha conexió directa entre l'exterior i la ret privada, i aixina els nostres equips no estan exposts a atacs directes des de l'exterior.

Per mig de NAT també es pot permetre un accés llimitat des de l'exterior, i fer que les peticions que apleguen al proxy siguen dirigides a una màquina concreta que haja segut determinada per a tal fi en el propi proxy.

La funció de NAT residix en els tallafocs i resulta molt cómoda perque no necessita de cap configuració especial en els equips de la ret privada que poden accedir a través d'ell com si fora un mer enrutador.

Proxy obert

Este tipo de proxy és el que accepta peticions des de qualsevol ordenador, estiga o no conectat a la seua ret. En esta configuració, el proxy eixecutarà qualsevol petició de qualsevol ordenador que puga conectar-se a ell, realisant-se com si fora una petició del proxy. Per lo que permet que este tipo de proxy s'use com a passarela per a l'enviament massiu de correus de spam. Un proxy s'usa, normalment, per a almagasenar i redirigir servicis com el DNS o la navegació Web, per mig de l'escorcoll de peticions en el servidor proxy, lo que millora la velocitat general dels usuaris. Este us és molt beneficiós, pero en aplicar-li una configuració «oberta» a tot internet, es convertix en una ferramenta per al seu us indegut.

Per lo anterior, molts servidors —com els d'IRC o correus electrònics— deneguen l'accés d'estos proxies als seus servicis —usant normalment llestes negres— per a una seguritat més fiable.

Proxy interdominio

Típicament usat per tecnologies web asíncronas (Flash, AJAX, comet, etc.) que tenen restriccions per a establir una comunicació entre elements localisats en distints dominis.

En el cas d'AJAX, per seguritat solament es permet accedir al mateix domini orige de la pàgina web que realisa la petició. Si es necessita accedir a atres servicis localisats en atres dominis, s'instala un proxy interdominio en el domini orige que rep les peticions AJAX i les reenvía als dominis externs.

En el cas de flash, també han solucionat creant la revisió d'archius XML d'interdominio, que permeten o no l'accés a eixe domini o subdomini.67

Enllaços externs

• Llista de proxies (anglés)
• Proxy test en llínea