Caché web

Es diu caché web a la caché que almagasena documents web (és dir, pàgines, images, etcétera) per a reduir l'ample de banda consumit, la càrrega dels servidors i el retardo en la descàrrega. Un caché web almagasena còpies dels documents que passen per ell, de manera que subsegüents peticions poden ser respostes pel propi caché, si es complixen certes condicions.

Tipos de cachés web

Les cachés web poden utilisar-se de diverses formes. Les cachés d'agent d'usuari (de l'anglés User-Agent), com les presents en els navegadors web, són cachés privats o cachés del costat del client, que funcionen solament per a un únic usuari. També existixen paquets específics que s'instalen com proxy local i actuen com caché ademés de realisar atres tasques, com per eixemple Proxomitron.

Els intermediaris en la comunicació client-servidor també poden implementar cachés compartits (també cridades proxy-cachés directes) que servixquen pàgines a varis usuaris. Els proxy-cachés solen ser usats pels proveïdors de servicis d'Internet (ISP), universitats i empreses per a aforrar ample de banda. L'intermediació d'estos proxy-cachés diferixen de la dels privats que els clients no necessiten ser explícitament configurats per a usar-los. Alguns paquets que poden ser usats com proxy-cachés són FortiCache de Fortinet, Squid, Microsoft ISA Server, BIG-IP de F5 i Blue Coat.

Les cachés passarela (cridades també proxy-cachés inversos o acceleradors web), o cachés del costat del servidor, funcionen a càrrec del propi servidor original, de manera que els clients no distinguixen uns d'uns atres. Pot fer-se funcionar conjuntament vàries cachés passarela per a implementar una Content Delivery Network (CDN), com és el cas d'Akamai. Paquets com Varnish Cache poden usar-se per a este propòsit.

Els intermediaris que funcionen com caché realisen en freqüència atres tasques, tals com l'autenticació d'usuaris i el filtrat de continguts. Varis cachés poden ser coordinats entre sí en les ajuda de protocols específics tals com ICP o HTCP.

Control dels cachés web

El protocol HTTP definix tres mecanismes bàsics per a controlar les cachés:

• Frescura, que permet que una resposta siga usada sense comprovar de nou el servidor orige, i pot ser controlada tant pel servidor com el client. Per eixemple, la capçalera de resposta facilita una data en la que el document caduca, i la directiva informa al caché del número de segons durant els que la resposta serà vàlida.
• Validació, que pot usar-se per a comprovar si una resposta cacheada seguix sent bona despuix de caducar. Per eixemple, si la resposta té una capçalera , un caché pot fer una petició condicional usant la capçalera per a saber si la pàgina va canviar.
• Invalidació, que normalment és un efecte secundari d'una atra petició que passa per la caché. Per eixemple, si l'URL associada en una resposta cacheada és solicitada posteriorment per mig d'una petició , o , la resposta cacheada quedarà invalidada.

Consideracions llegals

Algunes persones es preocupen sobre si el cacheado de pàgines web pot supondre una violació de drets d'autor. Per eixemple, en 1998 la DMCA va afegir lleis al còdic llegal d'Estats Units (17 O. S. C. § 512) que llibera als operadors de sistemes de la responsabilitat llegal sobre els drets d'autor relacionats en l'escorcoll de documents.

Bibliografia

• Luotonen, Ari. Web Proxy Servers (Prentice Hall, 1997) ISBN 0-13-680612-0
• Nagaraj, S. V. Web Caching and Its Applications (Springer Science & Business Mija, 2004). ISBN 1-40208-049-2
• Rabinovich, Michael i Oliver Spatschak, Web Caching and Replication (Addison Wesley, 2001). ISBN 0-201-61570-3
• Wessels, Duane. Web Caching (O'Reilly and Associates, 2001). ISBN 1-56592-536-X