Carta de la Terra

La Carta de la Terra és una declaració internacional de principis i propostes de cort progressista. La Carta de la Terra afirma que la protecció migambiental, els drets humans, el desenroll igualitario i la pau són interdependents i indivisibles.

Història

En 1997 es va formar una comissió per al proyecte cridat "La Carta de la Terra". Persones i organisacions de distintes cultures i sectors varen participar en la seua redacció..

• Promoguda en l'entorn de les Nacions Unides i de les seues organisacions, ha segut traduïda en més de 30 llengües des del seu llançament en l'any 2000. Des de llavors la Carta ha anat guanyant difusió i reconeiximent en tots els països.

• La declaració conté un plantejament global dels reptes del planeta, aixina com propostes de canvis i d'objectius compartits que poden ajudar a resoldre'ls.

• La Carta de la Terra no pretén ser l'única resposta possible als problemes actuals de la humanitat, i tampoc ser exhaustiva. No obstant, en tindre un contingut consistent, treballat, frut d'un diàlec internacional molt ampli, goja d'acceptació generalisada.

• S'ha anat desenrollant al mateix temps un moviment internacional que treballa per a posar en pràctica els seus principis. Esta ret civil global és coneguda com la Iniciativa de la Carta de la Terra.

Els antecedents de la Carta

Entre uns atres:

• 1982: La Carta Mundial de la Naturalea

És provablement la declaració ecològica internacional més consistent fins al 2000, quan es llança definitivament la Carta de la Terra. El document, clarament progressiu per al seu temps, va ser aprovat per la Assamblea General de les Nacions Unides en 1982.

• 1987: Informe Brundtland

La Comissió Mundial de Mig ambient i Desenroll de Nacions Unides (Comissió Brundtland), en el seu informe de 1987 El nostre Futur Comú, conegut com Informe Brundtland, fa una crida a la creació d'una carta que continga els principis fonamentals per a una vida sostenible. En ell s'afirma:

• 1990-1992: Cim de la Terra en Riu

Seguint la recomanació de l'Informe Brundtland, es redacten diversos borradors de carta de la Terra, dins de l'activitat de preparació de la Conferència de les Nacions Unides sobre Mig ambient i Desenroll (Cim de la Terra), en Riu de Janeiro en 1992. En ells s'intenten establir les bases ètiques sobre les quals es fundarien la Agenda 21 i atres acorts del Cim.

La possibilitat d'eixa base ètica suscita gran entusiasme, duent a varis governs i ONG a remetre propostes i recomanacions sobre el tema i a celebrar abundants reunions internacionals.

L'aprovació d'eixe text no és possible en el Cim de Riu. D'esta forma, la Agenda 21 (el document més important d'aquell Cim) accentua el seu caràcter tècnic, en quedar privat de fundamentación i d'una visió de major alcanç. En lloc de la carta, es decidix redactar i aprovar lo que aplega a ser la Declaració de Riu sobre el Mig ambient i el Desenroll.

No obstant, durant el Fòrum Global de les ONG, desenrollat paralelament al Cim i en estatus consultiu en ella, les ONG de 19 països redacten una carta de la Terra basada en el treball fet durant el procés preparatori. Este és la primera arrancada real de lo que més alvance seria la Carta de la Terra.

• 1997: Kyoto, Japó

Varen assistir 190 països i varen acordar reduir les emissions de contaminants a l'atmòsfera que provocava l'efecte hivernàcul. Es va firmar el Protocol de Kyoto. No obstant, Estats Units d'Amèrica va posar les seues condicions per a favorir a les seues indústries altament contaminants. Els països firmants varen acordar disminuir l'emissió de diòxit de carbono en 5.2% per a 2012, en relació en els nivells de 1990. Va entrar en vigor fins a 2004.

• 1998: Buenos Aires, Argentina

Els governants que en 1997 varen firmar el Protocol de Kyoto es varen reunir per a pospondre la seua marcha fins a 2000, la raó va ser la desigualtat de països pobres i rics per a fer front als programes de reducció de contaminants. En 2001 novament es varen reunir per a pospondre-ho; varen assistir 180 països, llevat Estats Units d'Amèrica.

• 2009: Copenhague, Dinamarca

XV Conferència sobre el Canvi Climàtic. Estats Units d'Amèrica manté el seu compromís de reduir els gasos de l'efecte hivernàcul que produïx.

L'història recent

• 1993-1994

Els organisadors del Cim de Riu, especialment Maurice Strong, secretari general del Cim i president del Consell de la Terra, i Mijaíl Gorbachov, president de Green Cross International, decidixen en 1994 reprendre l'elaboració d'una Carta de la Terra, en el respal de Ruud Lubbers, primer ministre del govern dels Països Baixos. Ho fan d'una forma nova, com una iniciativa de la societat civil, més que d'organismes internacionals.

Es tracta de promoure un diàlec mundial per a formular una Carta de la Terra que naixca des d'avall cap a dalt.

Despuix d'esta nova orientació està la preocupació -compartida per representants de governs, empreses i societat civil - perque el debat respecte al desenroll sostenible era massa llimitat en la seua perspectiva:

• En la sostenibilitat no s'aborden assunts crucials com la solidaritat, la pau, la diversitat cultural, la justícia social o la democràcia.
• És palés la necessitat d'un document mundial de referència que sintetise els molts assunts en joc entorn a la sostenibilitat, no només els ecològics, de forma tal que la majoria de la gent i les organisacions lo puguen comprendre i aplicar fàcilment.
• Encara que el paper llegislatiu dels governs és essencial, les lleis i atres normes carixen d'una dimensió ètica explícita i clara que reflectixca els valors humans que es posseïxen universalment.
• Les Nacions Unides i els governs no són capaços de resoldre per sí mateixos els problemes mundials. Els grans programes o agendes internacionals no servixen de molt. Com es va vore en els Cims d'Estocolm (1972), de Ric (1992), i es vorà després en la de Johannesburgo (2002), es fixen ambicioses agendes d'acció que després a penes es duen a la pràctica. Açò es deu al desinterés, a interessos contraposts quan no a l'oposició de governs i atres institucions.

Seguix sent per això clau el respal per part de la societat civil, els pobles del món.

• 1995-1999

Es forma en 1997 la Comissió de la Carta de la Terra, composta per 23 personalitats de varis continents, per a organisar un procés mundial de consultes a través del que es va donar forma al text.

Participen, entre uns atres, ademés de Lubbers, Gorbachov (premi Nobel de la Pau 1990), i Strong, Amadou Toumani Touré (president de Mali en 1991-1992 i 2002-2012), Mohamed Sahnoun (Argèlia), Federico Mayor Saragossa (Espanya), Mercés Moixa (Argentina), Leonardo Boff (Brasil), Erna Witoelar (Indonèsia), Wangari Maathai (premi Nobel de la Pau 2004, Kènia), ^{[enllaç trencat]} (Ceilan), Wakako Hironaka (Japó).

Durant estos cinc anys, a través d'una secretaria de respal ubicada en Sant Josep (Costa Rica), s'impulsen consultes i discussions que involucren a 46 països i mils de persones, en un dels processos més oberts i participatius que s'hagen donat en relació en un document internacional. Participen centenars d'ONG, comunitats, colectius, associacions professionals i experts internacionals.

• 2000

La versió final de la Carta s'aprova per la Comissió en la reunió celebrada en la sèu de l'Unesco en París en març de 2000. El llançament oficial de la Carta de la Terra té lloc en el Palau de la Pau en L'Haya el 29 de juny de 2000, en un acte presidit per la reina Beatriz d'Holanda.

• 
  Mijail Sergéievich Gorbachov.
• 
  Amadou Toumani Touré.
• 
  Leonardo Boff.
• Erro al crear miniatura:
  Wangari Maathai.
• Mercés Moixa.
  Mercés Moixa.

Principis

El text de la Carta està estructurat entorn a 4 principis bàsics o angulars, desplegats en 16 principis generals, desenrollats i complementats a la seua volta en 61 principis de detall o de respal. Tots ells van precedits d'un Preàmbul, i finalisen en un text de conclusió (El camí cap a avant).

Estos són els 16 principis generals:

La Carta finalisa en estes paraules:

La Carta hui

Especialment en l'última década, la opinió pública ha anat concordant en l'opinió científica de que s'aveïnen canvis dramàtics en els patrons de producció i consum.

Des del naiximent del text, i especialment des de 2007, no ha deixat de créixer el respal formal i la llegitimitat de la Carta. Han donat el seu respal explícit més de 5.000 organisacions junt en multitut de #adheriment personals directes, configurant un respal global de millons de persones.

El tercer pilar del desenroll pacífic

• Mijaíl Gorbachov afirma que el món actual encara tres problemes principals que comprenen a tots els demés:
  • el repte de la seguritat, armes de destrucció massiva i terrorisme;
  • el repte de la pobrea i de les economies subdesenrollades; i
  • el repte de la sostenibilitat ambiental.

• Existixen dos documents en el dret internacional al servici de la comunitat mundial per a enfrontar els dos primers:
  • La Carta de les Nacions Unides, que reglamenta les relacions entre estats i, per tant, establix normes de conducta per a conseguir la pau i l'estabilitat.

• • La Declaració Universal dels Drets Humans, que regula les relacions entre estats i persones, i garantisa a tots els ciutadans un conjunt de drets inalienables que els seus respectius governs deuran assegurar-los.

La transcendència d'abdós documents no deu sobreestimarse.

• Resulta evident la necessitat d'un tercer document que puga reglamentar específicament les relacions entre estats, individus i naturalea, definint els deures dels sers humans cap al mig ambient i cap a la comunitat de la Terra.

• La Carta de la Terra, que arreplega els tres problemes, i no només l'ambiental, baixe una idea àmplia de sostenibilitat, sembla estar cridada a omplir eixe buit, convertint-se en eixe tercer pilar del desenroll pacífic del món modern.

• Seguix en marcha un procés internacional de respal, en un número creixent de governs locals i nacionals respalant a la declaració (els d'Espanya, Brasil i Mèxic entre uns atres), aixina com la Unesco i multitut d'organisacions no governamentals^{cita requerida}.

L'objectiu d'eixe procés és l'adopció de la Carta de la Terra com a referència ètica i jurídica sobre la sostenibilitat per les Nacions Unides i la comunitat internacional. Se seguix treballant a favor del reconeiximent oficial que, encara que puga sorprendre, encara no s'ha produït.

Suràfrica, país amfitrió de la Cim de Johannesburgo en 2002, va liderar llavors un gran esforç internacional per reconéixer la Carta de la Terra, malograt principalment per l'oposició dels Estats Units. Açò no és obstàcul a que la Declaració de Johannesburgo recolze explícitament conceptes introduïts per la Carta, com el conte de la comunitat de la vida.

• L'ideal colectiu propost per la Carta no és només el d'un desenroll sostenible centrat en el mig ambient i en els seus factors econòmics i socials, sino el d'un estil o modo de vida sostenible.

Este inclou a aquell, pero va més allà, promovent el conte de totes les formes de vida i la responsabilitat colectiva, solidària, front al destí comú de la Terra i la humanitat.

Perque "el desenroll humà es referix primordialmente a ser més, no a tindre més".

• Un desenroll sostenible permet a la Terra, conservant la seua bellea, la seua integritat i els seus abundants pero llimitats recursos, satisfer les necessitats actuals de tota la humanitat de manera incondicional. Pero ho fa de manera que la Terra puga reproduir-se, regenerar-se i continuar la seua evolució, com ho ha fet durant quatre mil cinccents millons d'anys, satisfent aixina també les necessitats de futures generacions.

La forma actual de desenroll, a nivell mundial, és absolutament insostenible. Es va dir pel Club de Roma que de persistir este model de vida, la humanitat podria sofrir el mateix destí que els dinosauris^{cita requerida}.

• La Carta parla de desenroll sostenible, pero no fa d'ell el seu postulat central. Eixe desenroll sostenible, entés en un sentit tècnic, és lo que predomina en documents oficials de governs i organismes internacionals. Tan abusiu ha segut el seu us, que la paraula sostenibilitat (des del seu naiximent en l'Informe Brundtland), s'ha anat buidant de contingut fins a equiparar-se a una mera tècnica migambiental, utilitària.

• La Carta recupera i activa de nou el concepte de sostenibilitat unint-la a la solidaritat. És la vida qui té prioritat, no la tècnica, mera ferramenta al seu servici. La Carta assumix com a necessari el desenroll sostenible, i al mateix temps dirigix el seu enfocament cap a la comunitat de la vida, formada per tots els sers vius, fins als més menuts. Esta comunitat, en tota la seua esplèndida diversitat, constituïx la realitat més amenaçada.

• Junt en la comunitat de la vida, la Carta planteja la seua protecció, l'atenció cap a ella, i el reconeiximent de cada ser viu i del seu valor intrínsec. Este és, puix, un nou concepte de sostenibilitat a partir de la Carta de la Terra: conte de la comunitat de la vida en enteniment, compassió i amor.

Este modo de vida sostenible, solidari, repren/reprén lo ambiental i lo biològic com a eixos, pero dins d'un conjunt més ampli junt en lo social, lo polític, lo econòmic, lo cultural, lo ètic i lo personal: tots els aspectes de la vida estan entrellaçats, i d'ahí que siga necessària eixa visió de conjunt, àmplia, fraternal i solidària, de l'ecologia i la sostenibilitat. Tots som un.

Un punt de partida, un procés

• Des dels seus primers anys, la Carta de la Terra ha buscat promoure un procés de transformació, de crear una consciència de ciutadania global, un sentit de responsabilitat universal. Este procés o Iniciativa es basa en una extensa ret colectiva internacional, diversa, descentralisada i voluntària, que s'ha anat formant estos anys.

• La Carta de la Terra no és, puix, alguna cosa tancat i finalisat en el 2000, sino un punt de partida per a eixa Iniciativa, cada dia més viva i més oberta. Açò és especialment important en estos temps de crisis.

• S'estan produint transformacions intenses en lo econòmic, en lo financer i en l'energia, pero també en lo polític, en lo social, en l'educació, en les empreses, en la comunicació, en la forma de pensar i de viure, en les idees, en les actituts. Provablement les coses mai tornen a ser com abans.

S'ha dit que esta no és només és una crisis material o econòmic-financera, sino una crisis del model de societat actual. Aixina que, esta crisis reflectiria una atra més profunda, una crisis de fonaments, dels principis que han presidit la evolució humana durant els últims sigles: interés individual, competició, rendiment financer, acaparamiento, dominació, balafiament ecològic. De tots és conegut que la societat mundial viu ara en el centre d'una formidable crisis de sentit, de falta de rumbo històric.

És a eixe nivell a on la Carta de la Terra pot aportar la seua contribució més singular.

Temes controvertits de la Carta de la Terra

En ser la Carta de la Terra una declaració internacional de visions i principis per a un comportament sostenible i solidari en este sigle, és normal que es produïxquen debats o discrepàncies en alguns punts. (Vore el text de laCarta).

Quan la Comissió de la Carta de la Terra va aprovar en el 2000 la versió final del document, es va reconéixer que el diàlec global sobre els temes que aborda la Carta devia continuar.

Els principals temes de controvèrsia:

• La ecologia en la Carta. El seu concepte en la declaració és més ampli i sincer de lo que ha segut habitual fins al llançament d'esta en el 2000. No és una qüestió trivial, tenint en conte que la ecologia és el pilar fonamental de la Carta de la Terra.

• El alcanç de la Carta: qué és i qué no és la Carta de la Terra. Hi ha opinions per a les que el document es queda en posicions excessivament genèriques, i deuria ser més precís en propostes i mijos a amprar. Atres apreciacions recelan de qualsevol concreció de la Carta com lesiva per a la llibertat personal.
• Les religions, la ètica, lo espiritual en la Carta. Per primera volta en un document civil internacional, es reconeix l'importància de la dimensió espiritual de la vida. La Carta ha suscitat elogis de personalitats religioses com el Papa Juan Pablo II o el Dalái Llepe. Al mateix temps ha segut objecte de descalificacions per part del conservadurisme extrem.^{cita requerida}
• Atres temes de debat, més concrets: la posició de la Carta respecte a les discriminacions socials per motius de gènero o d'orientació sexual, respecte al abort, i respecte a les polítiques de planificació familiar.

L'ecologia en la Carta

Un concepte ampli de lo ecològic i lo sostenible

L'idea tradicional de la ecologia s'ha referit a la preservació del mig ambient, és dir, al respecte i a la racionalitat en l'us dels recursos naturals.

El concepte de sostenibilitat, tal com va ser introduït pel Informe Brundtland en 1987, unix l'ecologia als factors econòmics i socials del desenroll. Des de llavors lo ecològic, que és la base de lo sostenible, ya no serà només un assunt tècnic.

A partir de la Carta de la Terra es donen dos passos més allà en el concepte de sostenibilitat:

• Per un costat, la ecologia s'orienta no només cap a l'utilisació sensata dels recursos naturals, sino també cap al conte benévolo i compassiu de tots els sers vivents que formen la comunitat de la Terra.
• Per un atre, seguix tenint en conte la justícia social i el desenroll econòmic com a factors que conformen junt en ella la sostenibilitat, pero comprén també factors culturaels i ètics en esta nova idea de lo sostenible.

Per això la Carta no considera l'ecologia només com una tècnica per a manejar recursos escassos, sino sobretot com un nou model per a relacionar-se en la naturalea, veent cóm "tots els sers conectats entre sí" formen un sistema immens i complex.

La declaració assumix aixina les quatre grans tendències del discurs ecològic: ambiental, social, profunda, i integral.

Una ecologia purament tècnica o purament política també poden cometre destarifos, i de fet els cometen. És necessària una òptica més àmplia.

En la visió del document les quatre #ecologia són convenients i mútuament complementàries.

Totes elles estan ben reflectides de forma conjunta en el Preàmbul, i més específicament en atres parts de la Carta, de forma imbricada unes en unes atres:

Ecologia ambiental

Busca corregir a través de solucions jurídiques, econòmiques, tecnològiques, etc. els excessos de la voracitat del proyecte industrial mundial, que sempre implica alts costs ecològics.

És una visió tècnica dels problemes, centrada en solucionar el seu aspecte material, immediat.

El capítul II de la Carta l'arreplega àmpliament.

Ecologia social

Considera els problemes ecològics com a manifestacions de conflictes i carències socialés.

S'ocupa per això d'impulsar el desenroll social, atendre els problemes demogràfics, erradicar la pobrea, promoure unes relacions humanes i laboralés justes, la salut, la educació, el benestar social i la dignitat humana.

És una visió sociològica i política, que busca fer front al desequilibri ecològic en una actitut solidària: l'ecologia no té que vore només en el mig ambient, sino en l'ambient sancer.

Apareix sobretot en els capítuls III i IV de la Carta.

Ecologia mental

La ecologia profunda (deep ecology), també cridada ecologia mental, sosté que els problemes ecològics es deuen al tipo de mentalitat encara hui generalisada.

Esta mentalitat, explotadora, dominadora i ególatra, conduïx a la guerra, a la violència, a la discriminació. Respecte a la Terra, es traduïx en una societat antropocéntrica, centrada en el ser humà com a única referència, com a rei/regna absoluts del univers, i per tant en inevitable conflicte en els demés sers vius i en la Terra.

Per això esta corrent propugna un canvi cultural, cap a una mentalitat biocéntrica: l'home sempre en harmonia en la vida, en la naturalea, no sobre ella ni fòra d'ella, al mateix nivell que les demés persones i sers vius. És una proposta ecològica de fraternitat planetària, que se centra en la forma de pensar i de viure. Sant Francisco d'Assís podria representar-la perfectament.

Apareix en tot el text, contínuament.

Ecologia integral

Una comunitat en un destí comú, com "part d'un vast univers evolutiu". És la percepció de la Terra que nos transmeten els astronautes des de l'espai exterior: des d'allí no hi ha diferència entre la Terra i la humanitat. Són - som - lo mateix, i sense dubte partix d'un tot que és el cosmos intergaláctico, l'univers.

Dona una perspectiva còsmica, i la seua proposta és d'anar cap a una percepció holística o de conjunt: tot té que vore en tot, tot està interconectado, tots hem de cuidar de tots, sense excloure d'este conte a l'espai exterior.

És la visió que subyacer en tot el document, i especíalmente en l'últim dels principis de detall, que afirma:)

L'alcanç de la Carta

La Iniciativa de la Carta de la Terra és la traducció a la pràctica d'eixa declaració per a una societat mundial sostenible, solidària, justa i pacífica en este sigle XXI.

La presentació de la Carta de la Terra [28] archivat en Wayback Machine. en el 2000 ha segut el punt de partida per a eixe moviment internacional o Iniciativa, que ya havia anat prenent forma en la societat civil en els anys anteriors en ocasió de l'elaboració de la declaració.

La famosa frase Pensa globalment, actua localment resumix be el contingut de l'Iniciativa.

La Carta de la Terra té aixina dos aspectes:

• Un aspecte teòric o de pensament: la declaració i les seues propostes.
• Un aspecte pràctic o d'actuació: l'Iniciativa, o ret civil de persones, grups i organisacions alineats en la Carta.

Dins d'este aspecte pràctic, a la seua volta, hi ha dos enfocaments o direccions d'activitat:

• Un enfocament educatiu, formatiu, i també de difusió de la Carta.
• Un enfocament productiu, de transformació material de les condicions de vida del planeta.

Estes característiques són inseparables.

¿Per a qué servix la Carta de la Terra?

¿És realment útil una declaració tan trivial, tan de sentit comú que és casi impossible no estar d'acort en lo que diu?

¿Només en un document, encara que tinga un contingut atractiu i movilizador, com este, només en bones paraules i bona voluntat va a ser possible transformar la Terra en una societat sostenible, pacífica, solidària?

Estes preguntes s'han succeït contínuament des de la proclamació de la Carta en el 2000.

¿Quin és l'alcanç, l'utilitat real de la Carta?

Lo que no és la Carta de la Terra

No és una declaració universal més

Només en una declaració no es transforma el món. El destí habitual d'una declaració d'estes és el “panteón de declaracions ilustres”: es proclamen, se celebren, tot lo món està d'acort en lo que diu, i casi ningú fa per complir-ho. Finalment, se li posa un bell marc, i ahí es queda.

Eixa no sembla ser la finalitat de la Carta de la Terra. Té voluntat de ser una referència no només teòrica, sino també en el dret internacional, i d'ahí la seua intenció de ser reconeguda per les Nacions Unides. Per a que aixina puga ser, i també per a que eixa referència siga operativa, eficaç, està el moviment o Iniciativa. Esta és una diferència fonamental en atres declaracions.

Ademés no vol ser només un document oficial, sino sobretot un text inspirador en la vida real per a persones, grups i organisacions.

No és una declaració ecologista a l'us

No ho és si per ecologia s'entén només una tècnica migambiental, com durant tant temps s'ha fet.

Pero si es recupera el sentit genuí de l'ecologia, com a ciència de la nostra casa (oikos = casa, en grec), la Terra, i quant en ella habita, realment tota la Carta de la Terra és pura ecologia. De la millor: sostenible (açò és, que aúna ecologia en desenroll econòmic i social) i solidària (que cuida de tota la comunitat de la vida, de tots els sers vius, humans o no).

L'ecologia s'inserta aixina en una perspectiva global, exposta en lluentor en el Preàmbul i en el text final, i desplegada en una actitut de conte i respecte (capítul I), justa (capítul III) i de pau (capítul IV), ademés d'ambiental i sostenible (capítul II). L'ecologia és el pilar bàsic de la Carta, al voltant del com s'articulen totes les demés qüestions.

No és una ONG

L'Iniciativa de la Carta de la Terra no és una atra ONG. Ya hi ha moltes, suficients i excelents, en el camp de la solidaritat, de la ecologia, del desenroll. Han conseguit movilisar la consciència social de la humanitat a nivells sense precedents.

Una ONG més, dedicada a promoure la Carta i les seues visions, provablement seria costosa i ineficiente, donada la dimensió mundial d'eixes activitats. Les organisacions socials centralisades i estructurades són cosa del passat. La tecnologia permet hui actuar en ret, en molta més eficàcia i rapidea, major comunicació i major motivació.

No és una ret més

L'Iniciativa és una ret, una estructura de comunicació horisontal, en una base web. Pero una ret civil provablement alguna cosa distinta a unes atres:

• independent, d'actuació lliure respecte a l'organisació que l'ha donat orige;
• una ret que davant tot tracta de sumar, d'unir, al marge d'etiquetes, movilisant a la societat civil cap a un somi colectiu realiste i alcanzable;
• l'objectiu del qual no és només l'acció, sino promoure al màxim un canvi en la consciència social tendent a un món solidari i sostenible, d'acort en la pràctica del text de la Carta.

Lo que la Carta de la Terra és

Un instrument d'orientació

Sense una referència que permeta vore en claritat cap a on es vol caminar, podria entropeçar. Sense ella les estratègies, mijos, accions, energies, que conformen la pràctica, poden conduir en direccions no desijades.

El paper principal de la Carta de la Terra és eixe justament: orientador, mostrant #finalitat, propostes, “somis”, objectius comuns a tota la humanitat.

Al mateix temps és una base per a estimar en quina medida les decisions o les accions concretes de governs, corporacions, organisacions, grups o persones, estan en llínea en eixa responsabilitat comuna cap a eixe destí planetari també comú.

• • Mínim comú denominador

No es tracta de qualsevol orientació, sino d'una vàlida per a tots, un mínim de propostes i aspiracions assumible per tota la humanitat, per totes les culturas, #ètnia, religions, països. També per això es vol que siga reconeguda per les Nacions Unides.

Hi haurà opinions, celoses de la llibertat individual, per a les que inclús este mínim semblarà excessiu. Són llegítimes. També ho són aquelles que veuen que ni un només dels principis de la declaració és prescindible per al futur de la humanitat. Unes atres diran que la Carta es queda curta.

• • Principis, no regles

La Carta no dona instruccions d'actuació. El text es mou en el nivell dels principis, dels drets i els deures generals, per a promoure un consens lo més ampli possible.

La declaració està constituïda, puix, per referències i principis genèrics, no per regles . Estes donarien instruccions sobre qué fer exactament en situacions específiques. Els principis, en canvi, se situen en un nivell més general: brinden orientacions de conjunt, directrius, pero no intervenen en la decisió com ho fan les regles i les normes.

Un document solidari i sostenible

Tot lo món sap que la Carta de la Terra parla d'ecologia i sostenibilitat. No és tan conegut que la Carta és igualment una declaració solidària. No només en el sentit de humanitària, sino sobretot de responsabilitat global:

Uns mijos en harmonia en la Carta

Hi ha un continu debat sobre cóm posar en pràctica la Carta. Cada colectiu o institució que treballe en l'Iniciativa és lliure per a adoptar els mijos idòneus a la seua activitat. Cada comunitat, país o cultura adoptarà tal volta un enfocament diferent per a desenrollar l'orientació de la Carta. Esta és una de les raons per les que la Carta no intenta proporcionar les respostes entorn a mijos, mecanismes o formes concretes de fer-ho.

El Consell de la Carta de la Terra reconeix que els fins que realment conseguix una iniciativa estan conformats en bona part pels mijos que s'ampren. Uns fins lloables no poden justificar l'utilisació d'uns mijos sense principis. D'ahí que els mijos que s'adopten lliurement per els qui participen en l'Iniciativa han de ser necessàriament concordes en els principis de la Carta.

Organisació

L'Iniciativa

Com a ret civil, els qui participen en l'Iniciativa tenen llibertat i autonomia plenes per a desenrollar activitats de promoció i desenroll de les propostes de la Carta. L'Iniciativa no té una organisació pròpia com a tal ni es rig en cap sentit formal.

L'organisació central de la Carta, o Carta de la Terra Internacional (CTI), oferix liderage, orientació i respal a l'Iniciativa en general, pero no la tutela.

L'Iniciativa no és una organisació de #afiliació, en subscriptors o membres que paguen una quota d'aportació. En lloc d'això, s'insta a un respal compromés a la Carta, exhortant a les persones i organisacions que veuen l'utilitat que té la declaració a desenrollar l'Iniciativa.

La Carta de la Terra Internacional

L'organisació central, o Carta de la Terra Internacional (CTI) té una estructura molt simple. Està formada pel Consell de la Carta de la Terra (Earth Charter Council) i la Secretaria internacional. La CTI es va crear en 2006 com a part d'una reorganisació i ampliació de les activitats de la Carta de la Terra.

El Consell està integrat per 23 membres de varis països, copresidido en 2009 per Steven C. Rockefeller, (EUA), Razeena Omar (Suràfrica), i Brendan Mackey (Austràlia). Establix objectius, polítiques i estratègies per a la CTI.

La Secretaria internacional de la Carta de la Terra està situada en Sant Josep de Costa Rica, en el campus de la Universitat per a la Pau de les Nacions Unides.

La Comissió de la Carta de la Terra

La Comissió de la Carta de la Terra (Earth Charter Commission), responsable de l'elaboració i proclamació del document en el 2000, va crear la CTI com a instrument de promoció de l'Iniciativa, en la que ya no eixercix llabors eixecutives. Els seus membres ajuden a l'Iniciativa com a assessors de la CTI i embaixadors internacionals de la Carta.

Finançació

La CTI es autofinancia a través de contribucions i donacions de persones, fundacions, agències governamentals i atres institucions. Els seus contes són públics.

Desenrollar l'iniciativa

Posar en pràctica els principis i esperances de la Carta a escala de societat mundial no és possible sobre la base d'un número llimitat de persones o organisacions. És una tasca horisontal, àmplia, que requerix l'aportació de ciutadans, associacions i institucions de tots els sectors i països, a tots els nivells i cada volta en major número. És una tasca de tots, o no és.

La CTI propon algunes formes concretes de colaboració en la Carta:

• Ferramenta educativa: Impulsar l'us de la Carta com a mig de comprensió i formació, en escoles, coleges, universitats, colectius, comunitats i associacions, i desenrollar i distribuir els materials de respal necessaris.
• Difusió: Promoure l'informació sobre la Carta en els mijos de comunicació i en Internet, favorir reflexions, diàlecs i debats per a anar desenrollant eixa consciència global compartida en persones i organisacions, a tots els nivells de la societat i en tots els llocs del món.
• Pràctica: Instar i promoure la realisació de les seues aspiracions, a varis nivells possibles:

• Estil de vida: Dur a la pràctica els principis de la Carta en l'activitat diària. Cridar individual i colectivamente a adoptar una forma de viure basada en la solidaritat i la sostenibilitat, la tolerància, la pau, el compromís, la cooperació.
• Empreses. Utilisar la Carta de la Terra com a instrument d'assessoria, de branding solidari, d'evaluació d'activitats i proyectes, i com a base per a elaborar còdics de conducta professionals que promoguen el progrés cap a la sostenibilitat, la solidaritat, la cooperació, l'eliminació de l'explotació laboral i de la pobrea.
• Llegisladors. Servir-se de la Carta com a marc ètic de referència per a elaborar lleis que encoragen la solidaritat i la sostenibilitat.
• Governs i agències (a qualsevol nivell). Fer de la Carta de la Terra un fonament per a l'elaboració de polítiques, plans i programes per a un desenroll just, sostenible i cooperatiu, i com a mig d'evaluació dels seus objectius i realisacions.
• Propostes i proyectes per lliure. Desenrollar les propostes de la Carta en autonomia, conjuntándose en lo possible en uns atres en la mateixa llínea per a portar a terme proyectes i activitats.
• Ajuda personal, en qualsevol tipo de colaboració (dedicació de temps, diners o contribucions en espècie) a la CTI, a les organisacions nacionals o locals, o a proyectes basats en els valors de la Carta, estiguen vinculats a ella o no.
• Font d'inspiració: Finalment, l'Iniciativa sugerix fer de la Carta una font d'inspiració artística para artistes, creadors, gent de la cultura i de la comunicació per a inspirar a la seua volta a uns atres a desenrollar accions per a millorar el nostre món.

• També pot donar-se un respal formal a la declaració a través d'un adheriment o aval moral, en el sitie web de la Carta. En ell és possible igualment inscriure's com a voluntari/a de ella, i colaborar en proyectes horisontals com a traduccions, recaptació de fondos, patrocinis, materials de comunicació, presentacions, i cartes a empreses, governs i institucions.
• Una atra forma de fer-ho és participar en algun dels grups de treball temàtics de l'Iniciativa.

Descentralisació

En 2007 el Consell de la Carta de la Terra Internacional ha traçat una estratègia de descentralisació per a un creiximent gradual i massiu de l'Iniciativa, sobre l'idea de que esta és cada volta més un assunt de la ret civil.

De nou la frase "pensa globalment, actua localment" guia este desplegament. Es tracta de potenciar al màxim les activitats sectoriales i localés de l'Iniciativa.

Una mostra de lo que esta visió participativa pot donar de sí l'oferix el website de la Iniciativa en els Estats Units.

Directrius

S'han establit directrius per a facilitar que qualsevol persona, organisació o comunitat puga utilisar la Carta de la Terra i desenrollar activitats conforme a ella.

Redactades en llenguage coloquial i directe, les directrius encoragen obertament a posar en pràctica les propostes de la Carta, en valentia i resolució. Són estes:

Grups de treball

En maig del 2008, el Consell de la Carta de la Terra ha posat en marcha sis grups de treball, com a part del pla de descentralisació iniciat l'any anterior.

Cada grup de treball està dedicat al desenroll d'una ret específica i a la promoció de noves activitats en la seua àrea:

El propòsit d'estos grups de treball és que cada u es transforme en la seua pròpia ret d'embaixadors i colaboradors de la Carta de la Terra.

Resum analític de l'Iniciativa

Una matriu SWOT & DAFO aplicada a l'Iniciativa de la Carta de la Terra oferiria un resultat similar a este:

Lo espiritual i les religions en la Carta

El text a penes parla de religions: no és el seu objectiu. Ho fa alguna cosa més respecte a temes espirituals, independentment de #adscripció a religions concretes.

La Carta ha segut atacada des de posicions religioses d'ultraderecha, especialment en lo relatiu a la consideració de lo espiritual i de Deu en la Carta, als paralelismes entre ella i la "New Age", i al tractament que es dona a la Terra en el document.

Eixes opinions, molt minoritàries, han tractat de descalificar la Carta aludint a un supost caràcter "materialiste" i "pagà" de la declaració.

Lo espiritual

Una aportació fonamental de la Carta de la Terra és que, per primera volta en un document civil d'àmbit mundial, es reconeix l'importància de la dimensió espiritual de la vida:

Les religions

• El text de la Carta afirma una i una atra volta molts dels ideals de les grans tradicions religioses de la humanitat: tolerància, compassió, amor, justícia, pau, cuidat dels pobres, conservació ambiental. Aixina mateix el document recolza fermament el respecte cap a la diversitat cultural i religiosa.

• L'Iniciativa de la Carta de la Terra exhorta a totes les cultures i religions a adoptar les recomanacions de la Carta sobre el respecte i el conte de tots els pobles i de la gran comunitat de la vida. Multitut d'organisacions, escoles i comunitatés religioses han donat el seu adheriment a la Carta. Entre els líders internacionals de la Carta hi ha varis directament vinculats a confessions religioses concretes.

• La Carta ha rebut elogis de destacades personalitats religioses, com el Papa Juan Pablo II o l'Dalai Lama.

Juan Pablo II va enviar la seua felicitació personal a Mijaíl Gorbachov sobre la Carta de la Terra, en ocasió de la presentació de la Carta en 2001 en Urbino (Itàlia):

• La Carta no menciona en cap lloc les creències personals. No pot ni vol reemplaçar-les, ni tan sols en lo ètic, perque no és la seua funció i perque les respecta absolutament. Són assunts de l'esfera privada de cada persona.

Deu

• La Carta de la Terra - que desija ser útil per a gents de totes les fes i cultures - no fa referència a Deu degut a que moltes persones no participen d'esta creència i a que ademés tradicions religioses importants (budisme, per eixemple) i molts humanistes no utilisen este tipo de llenguage. Ademés l'àmbit de la Carta no és el religiós ni el de la fe personal.

• Els qui professen creències de tradicions cristianes, islàmiques, hindús o judeues, entre unes atres, poden interpretar la cita respecte a “la reverència davant el misteri del ser” com “la reverència davant Deu”. Atres persones o grups no ho faran aixina. Les dos postures són llegítimes, des de l'òptica de la Carta, que vol ser vàlida per a abdós parts.

• La referència de la Carta “al tot més gran, del com som part” ha segut traduïda per alguns com a alusió a un possible panteisme filosòfic. Si la paraula “tot” s'haguera escrit en mayúscula en ella, podria haver donat peu a eixe tipo d'especulacions. No és el cas. Clarament, la Carta es referix ací al univers. El seu camp de proyecció no és el filosòfic.

New Age

• New Age o Nova Era és un concepte mediàtic que aludix a un amplísimo conjunt d'experiències i corrents espirituals i culturals, totalment heterogénees, que varen sorgir a partir de la década dels 60 en Norteamérica, aixina com a lo llarc del sigle en molts països occidentals.
• Els seus orígens són molt dispars. Es caracterisen per una #aprofundiment personal del sentiment espiritual, freqüentment al marge o en els llímits de les estructures religioses tradicionals. Hi ha qui ha definit este fenomen com un "reencantamiento de la vida" o un "reencontre en el nostre ser real".
• No és fàcil traçar les seues traces comunes. Podrien ser-ho que els seus objectius són el creiximent interior, el desenroll sicològic i personal, la vivència de lo diví, la busca de la allumenament o despertar espiritual, la solidaritat, la ajuda, la compassió, l'amor, el respecte a la naturalea, la responsabilitat pel mig ambient, etc.
• A la vista d'estes característiques, sembla evident que estes tendències espirituals actuals estan en llínea en la visió de la Carta, encara que van molt més allà que el document, que no entra en modo algun en l'esfera interior de les persones.

La Carta és neutral respecte a estes experiències i tendències, com lo és respecte a qualsevol atra tradició o moviment espiritual.

Gaia

La declaració ensenya el respecte cap a la naturalea i la Terra, com a llar de la comunitat de la vida. No promou cap tipo de deificación o veneració de la Terra. Escriu en mayúscula el nom de la Terra perque aixina es fa en tots els planetes, no per una atra raó.

L'us del nom de la Terra evoca l'image del planeta en el espai, tal com ho capten les fotografies dels astronautas. Esta image de la Terra, com un planeta relativament menut, bell i fràgil que sura en l'espai, promou actituts de respecte i conte.

És freqüent hui considerar a la Terra com un planeta viu dotat de mecanismes sofisticats d'autorregulación. Li la sol denominar Gaia, nom donat pel biòlec James Lovelock en formular els seus hipòtesis en 1969, referides exclusivament als aspectes biològics de la biosfera. En llínea en estes hipòtesis, la Carta afirma que "la Terra, la nostra llar, està viva en una comunitat singular de vida".

Atres opinions van més allà i veuen el planeta com un ser conscient i diví. És una miqueta l'idea de la Mare Terra comuna a moltes tradicions religioses indígenes i a religions orientals.

La Carta de la Terra respecta tots estos punts de vista, pero una volta més no es pronuncia al respecte.

Atres temes de debat

Aborte

El primer principi de la Carta comprén l'aspecte imperatiu de “respectar … la vida en la seua diversitat”. Este principi també afirma que “tota forma de vida, independentment de la seua utilitat, té valor per als sers humans”.

L'objectiu de la reproducció responsable, segons la Carta, deurà conseguir-se per mig de la igualtat de gènero, l'habilitació de les dònes i l'accés universal als servicis de salut (7.i), de manera tal que es respecten els drets i llibertats fonamentals de la humanitat.

En el marc d'estos principis, lo més que afirma la declaració és que diferents comunitats i cultures podran adoptar enfocaments també diferents per a proporcionar servicis de salut i per al foment de la salut reproductiva i la reproducció responsable.

Les polítiques demogràfiques de control de la natalitat

El principi 7 de la Carta fa una crida a l'aplicació de patrons de reproducció humana responsable, que siguen sostenibles i “salvaguarden les capacitats regeneratives de la Terra”. Seguidament afirma que els mateixos deuran aplicar-se de forma tal que salvaguarden els drets humans.

La Carta no utilisa mai, ni tan sols en sinònims, els térmens “control de la població” o “control de la natalitat”. És profundament respectuosa dels drets i llibertats fonamentals, sense els quals no tindria sentit.

La Carta de la Terra, puix, s'opon en claritat a qualsevol método coercitiu per a regular o controlar el creiximent de la població, i per tant a les polítiques demogràfiques en eixe sentit. Per tant, sí a la vida.

Vore també

• 15px|link=|alt= Wikisource contiene una copia de Carta de la Terra.
• Un punt blau pàlit
• Cosmos: un viage personal
• Declaració Universal dels Drets Humans
• Dia de la Terra
• Universitat per a la Pau
• Declaració de Responsabilitats i Deures Humans

Enllaços externs

• La Carta de la Terra. Lloc oficial en espanyol
• Sustainable Business Coalition. Lloc oficial en anglés