Llínea 25:
Llínea 25:
== Geografia ==
== Geografia ==
−
+
Agullent és un poble valencià situat als peus de la serra de la que pren lo nom. El terme és ric en parages naturals gràcies, principalment, a la [[Serra d'Agullent]], en eixemples destacats com són la Font Jordana, el Camí del Calvari, l'Ermiteta Vella de Sant Vicent Ferrer o l'actual Ermita, el Fornet de la Neu, la Font de la Maciana...
−
Agullent és un poble valencià situat als peus de la serra de la que pren lo nom. El terme és ric en parages naturals gràcies, principalment, a la [[Serra d'Agullent]], en eixemples destacats com són la Font Jordana, lo Camí del Calvari, l'Ermiteta Vella de Sant Vicent Ferrer o l'actual Ermita, el Fornet de la Neu, la Font de la Maciana...
Des de [[Valéncia]], s'accedix ad esta localitat a través de la A-35 per a enllaçar en la CV-40.
Des de [[Valéncia]], s'accedix ad esta localitat a través de la A-35 per a enllaçar en la CV-40.
−
=== Localitats llimítrofes===
+
=== Localitats llimítrofs===
−
Lo terme municipal d'Agullent fita en les següents localitats:
+
El terme municipal d'Agullent fita en les següents localitats:
−
[[Albaida]], [[Ayelo de Malferit]], [[Benissoda]], i [[Ontinyent]], totes de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]] i [[Agres]] i [[Alfafara]] de la [[Alacant, província|província d'Alacant]].
+
[[Albaida]], [[Ayelo de Malferit]], [[Benissoda]], i [[Ontinyent]], totes de la [[província de Valéncia]] i [[Agres]] i [[Alfafara]] de la [[província d'Alacant]].
== Història ==
== Història ==
−
+
El municipi conta en recialles de l'Eneolític (coveta del barranc de la Maciana) i de la civilisació íbera i romana (ceràmica i una moneda de cobre de l'Emperador Domiciano, datada entre el 51 i 96 d.C.). De la dominació musulmana és tenen noticies d'una torre defensiva, una alqueria àrap i una necròpolis d'época tardana. Estes terres foren conquistades en [[1244]] per [[Jaume I|Jaume I]]. L'història d'Agullent apareix vinculada a la Vila Real d'[[Ontinyent]] fins a l'any [[1585]] quan, gràcies al real privilegi de desmembració jurídica otorgat per [[Felip II]] naix com a poble autòcton i independent.
−
El municipi conta en recialles del Eneolític (coveta del barranc de la Maciana) i de la civilisació íbera i romana (ceràmica i una moneda de cobre de l'Emperador Domiciano, datada entre el 51 i 96 d.C.). De la dominació musulmana es tenen noticies d'una torre defensiva, una alqueria àrap i una necròpolis d'época tardana. Estes terres foren conquistades en [[1244]] per [[Jaume I|Jaume I]]. L' història d'Agullent apareix vinculada a la Vila Real d'[[Ontinyent]] fins a l'any [[1585]] quan, gràcies a lo real privilegi de desmembració jurídica otorgat per [[Felip II]] naix com a poble autòcton i independent.
== Administració ==
== Administració ==
Llínea 58:
Llínea 56:
== Demografia ==
== Demografia ==
−
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
Llínea 68:
Llínea 65:
== Economia ==
== Economia ==
−
+
La seua economia es basa, fonamentalment, en l'industria textil, parafina i gèneros de punt. Els productes típics i tradicionals que se realisen generació darrere generació són: per una banda, l'elaboració dels embotits casers, i per atra, la fabricació de pilotes valencianes.
−
La seua economia es basa, fonamentalment, en l'industria textil, parafina i gèneros de punt. Els productes típics i tradicionals que se realisen generació darrere generació són: per una banda, l' elaboració dels embotits casers, i per atra, la fabricació de pilotes valencianes.
== Monuments ==
== Monuments ==
−
+
*'''Ermita de Sant Vicent Ferrer'''. (sigle XVIII). En el seu interior posseïx tres relíquies del sigle XV (''la Llàntia'', el Crist i la ''Post'').
−
*'''Ermita de Sant Vicent Ferrer'''. (sigle XVIII). En el seu interior posseïx tres relíquies de lo sigle XV (''la Llàntia'', el Crist i la ''Post'').
*'''Ajuntament'''. (antigament era un forn migeval).
*'''Ajuntament'''. (antigament era un forn migeval).
Llínea 79:
Llínea 74:
*'''Iglésia de Sant Bertomeu''' (Sigles XV al XVIII) Té una decoració barroca valenciana d'estil [[churrigueresc]], destacant el Retaule de l'Altar Major (sigle XVIII) i el Retaule de les Ànimes (sigle XV) de gran importància històrica.
*'''Iglésia de Sant Bertomeu''' (Sigles XV al XVIII) Té una decoració barroca valenciana d'estil [[churrigueresc]], destacant el Retaule de l'Altar Major (sigle XVIII) i el Retaule de les Ànimes (sigle XV) de gran importància històrica.
−
*'''Convent de Sant Jacint'''. (del sigle XVI al XVIII) Destaquen sa iglésia, dependències, hort i lo claustre renaixentistes en dos rellonges solars.
+
*'''Convent de Sant Jacint'''. (del sigle XVI al XVIII) Destaquen sa iglésia, dependències, hort i el claustre renaixentistes en dos rellonges solars.
−
*'''Molí Fariner'''. (sigle XV). Construït damunt de les ruïnes de l'anterior molí de lo sigle XIV.
+
*'''Molí Fariner'''. (sigle XV). Construït damunt de les ruïnes de l'anterior molí del sigle XIV.
== Festes ==
== Festes ==
−
*'''[[Moros i Cristians]]'''. Coincidint en el primer fi de semana de pasqua s' inicien estes festes. Durant quatre dies els carrers s'òmplin de comparses i ''filaes'' que escenifiquen la lluita entre l'eixercit moro i el cristià, i la conquista de la plaça per les tropes de [[Jaume I]].
+
*'''[[Moros i Cristians]]'''. Coincidint en el primer fi de semana de pasqua s'inicien estes festes. Durant quatre dies els carrers s'òmplin de comparses i ''filaes'' que escenifiquen la lluita entre l'eixercit moro i el cristià, i la conquista de la plaça per les tropes de [[Jaume I]].
−
*'''Festes del milacre de [[Sant Vicent Ferrer]]'''. Lo dia 3 de setembre es celebra ''La Nit de les Fogueretes'', es tracta d'una romeria nocturna que se realisa des de l'any [[1600]] i que commemora, segon la tradició, el milacre de la curació de la pesta protagonisada per [[Sant Vicent Ferrer]]. El 4 de setembre té lloc la tradicional dansa en la plaça Major. El 5 de setembre es celebra la missa i la processió en honor a lo Santíssim Crist de la Salut.
+
*'''Festes del milacre de [[Sant Vicent Ferrer]]'''. El dia 3 de setembre es celebra ''La Nit de les Fogueretes'', és tracta d'una romeria nocturna que se realisa des de l'any [[1600]] i que commemora, segon la tradició, el milacre de la curació de la pesta protagonisada per [[Sant Vicent Ferrer]]. El 4 de setembre té lloc la tradicional dansa en la plaça Major. El 5 de setembre es celebra la missa i la processió en honor al Santíssim Crist de la Salut.
== Gastronomia ==
== Gastronomia ==
−
Són típics els arrossos en moltes i diverses variants: l'[[arròs al forn]], la [[paella]], l’[[arròs en bledes]] o arròs d'hivern, la olla en pilotes; també són típics la [[pericana]] ([[pipes i caraces]] en [[Alcoy]]), les coques de farina en aladrocs'', embotits i dolços com rollets d'aiguardent i pastiços de moniato''.
+
Són típics els arrossos en moltes i diverses variants: l'[[arròs al forn]], la [[paella]], l’[[arròs en bledes]] o arròs d'hivern, l'olla en pilotes; també són típics la [[pericana]] ([[pipes i caraces]] en [[Alcoy]]), les coques de farina en aladrocs'', embotits i dolços com rollets d'aiguardent i pastiços de moniato''.
== Fills ilustres ==
== Fills ilustres ==