Emili Casanova Herrero

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Emili Casanova Herrero és un filòlec valencià d'ideologia pancatalanista, naixcut en Agullent, el 10 de febrer de 1956.

Estudis i càrrecs[editar | editar còdic]

Doctorat en Filologia Hispànica per l'Universitat de Valéncia en l'any 1981 en una tesis sobre "El lèxic de Antoni Canals", dirigida pel Dr. Manuel Sanchis Guarner, en la que obtingué el premi Extraordinari de Doctorat.

Professor ajudant de l'Universitat de Navarra (1978-1980), ajudant de la de Valéncia (1980-1981), encarregat de curs (1981-1984) i titular des del curs 1984-1985. Ha segut també professor de Ciències de l'informació del CEU San Pablo de Valéncia del curs 1986-1987 al 1999-2000. Promotor de l'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida, membre de l'associació La Nostra Terra, es també membre de més de 10 associacions científiques europees, com l'AILLC i l'ICOS, acadèmic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i membre de la Junta Qualificadora de Coneixements (sic) del Valencià (JQCV). Ha segut membre del Consell General de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) des de l'any 1982 fins a l'any 2000 i president de la Federació d'Instituts d'Estudis Comarcals.

Publicacions[editar | editar còdic]

Les seues publicacions es poden agrupar en diversos temes: Onomàstica, Gramàtica històrica, Lèxic històric, Dialectologia sincrònica, especialment centrada en les comarques centrals valencianes, Llengua dels mijos de comunicació i el seu model Llingüístic i edicions de texts, de diverses époques.