Diferència entre les revisions de "Agullent"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
| − | + | Agullent és un poble valencià situat als peus de la serra de la que pren lo nom. El terme és ric en parages naturals gràcies, principalment, a la [[Serra d'Agullent]], en eixemples destacats com són la Font Jordana, el Camí del Calvari, l'Ermiteta Vella de Sant Vicent Ferrer o l'actual Ermita, el Fornet de la Neu, la Font de la Maciana... | |
| − | Agullent és un poble valencià situat als peus de la serra de la que pren lo nom. El terme és ric en parages naturals gràcies, principalment, a la [[Serra d'Agullent]], en eixemples destacats com són la Font Jordana, | ||
Des de [[Valéncia]], s'accedix ad esta localitat a través de la A-35 per a enllaçar en la CV-40. | Des de [[Valéncia]], s'accedix ad esta localitat a través de la A-35 per a enllaçar en la CV-40. | ||
| − | === Localitats | + | === Localitats llimítrofs=== |
| − | + | El terme municipal d'Agullent fita en les següents localitats: | |
| − | [[Albaida]], [[Ayelo de Malferit]], [[Benissoda]], i [[Ontinyent]], totes de la [[ | + | [[Albaida]], [[Ayelo de Malferit]], [[Benissoda]], i [[Ontinyent]], totes de la [[província de Valéncia]] i [[Agres]] i [[Alfafara]] de la [[província d'Alacant]]. |
== Història == | == Història == | ||
| − | + | El municipi conta en recialles de l'Eneolític (coveta del barranc de la Maciana) i de la civilisació íbera i romana (ceràmica i una moneda de cobre de l'Emperador Domiciano, datada entre el 51 i 96 d.C.). De la dominació musulmana és tenen noticies d'una torre defensiva, una alqueria àrap i una necròpolis d'época tardana. Estes terres foren conquistades en [[1244]] per [[Jaume I|Jaume I]]. L'història d'Agullent apareix vinculada a la Vila Real d'[[Ontinyent]] fins a l'any [[1585]] quan, gràcies al real privilegi de desmembració jurídica otorgat per [[Felip II]] naix com a poble autòcton i independent. | |
| − | El municipi conta en recialles | ||
== Administració == | == Administració == | ||
| Llínea 58: | Llínea 56: | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
| − | |||
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999" | {| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999" | ||
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica | |+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica | ||
| Llínea 68: | Llínea 65: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
| − | + | La seua economia es basa, fonamentalment, en l'industria textil, parafina i gèneros de punt. Els productes típics i tradicionals que se realisen generació darrere generació són: per una banda, l'elaboració dels embotits casers, i per atra, la fabricació de pilotes valencianes. | |
| − | La seua economia es basa, fonamentalment, en l'industria textil, parafina i gèneros de punt. Els productes típics i tradicionals que se realisen generació darrere generació són: per una banda, l' elaboració dels embotits casers, i per atra, la fabricació de pilotes valencianes. | ||
== Monuments == | == Monuments == | ||
| − | + | *'''Ermita de Sant Vicent Ferrer'''. (sigle XVIII). En el seu interior posseïx tres relíquies del sigle XV (''la Llàntia'', el Crist i la ''Post''). | |
| − | *'''Ermita de Sant Vicent Ferrer'''. (sigle XVIII). En el seu interior posseïx tres relíquies | ||
*'''Ajuntament'''. (antigament era un forn migeval). | *'''Ajuntament'''. (antigament era un forn migeval). | ||
| Llínea 79: | Llínea 74: | ||
*'''Iglésia de Sant Bertomeu''' (Sigles XV al XVIII) Té una decoració barroca valenciana d'estil [[churrigueresc]], destacant el Retaule de l'Altar Major (sigle XVIII) i el Retaule de les Ànimes (sigle XV) de gran importància històrica. | *'''Iglésia de Sant Bertomeu''' (Sigles XV al XVIII) Té una decoració barroca valenciana d'estil [[churrigueresc]], destacant el Retaule de l'Altar Major (sigle XVIII) i el Retaule de les Ànimes (sigle XV) de gran importància històrica. | ||
| − | *'''Convent de Sant Jacint'''. (del sigle XVI al XVIII) Destaquen sa iglésia, dependències, hort i | + | *'''Convent de Sant Jacint'''. (del sigle XVI al XVIII) Destaquen sa iglésia, dependències, hort i el claustre renaixentistes en dos rellonges solars. |
| − | *'''Molí Fariner'''. (sigle XV). Construït damunt de les ruïnes de l'anterior molí | + | *'''Molí Fariner'''. (sigle XV). Construït damunt de les ruïnes de l'anterior molí del sigle XIV. |
== Festes == | == Festes == | ||
| − | *'''[[Moros i Cristians]]'''. Coincidint en el primer fi de semana de pasqua s' inicien estes festes. Durant quatre dies els carrers s'òmplin de comparses i ''filaes'' que escenifiquen la lluita entre l'eixercit moro i el cristià, i la conquista de la plaça per les tropes de [[Jaume I]]. | + | *'''[[Moros i Cristians]]'''. Coincidint en el primer fi de semana de pasqua s'inicien estes festes. Durant quatre dies els carrers s'òmplin de comparses i ''filaes'' que escenifiquen la lluita entre l'eixercit moro i el cristià, i la conquista de la plaça per les tropes de [[Jaume I]]. |
| − | *'''Festes del milacre de [[Sant Vicent Ferrer]]'''. | + | *'''Festes del milacre de [[Sant Vicent Ferrer]]'''. El dia 3 de setembre es celebra ''La Nit de les Fogueretes'', és tracta d'una romeria nocturna que se realisa des de l'any [[1600]] i que commemora, segon la tradició, el milacre de la curació de la pesta protagonisada per [[Sant Vicent Ferrer]]. El 4 de setembre té lloc la tradicional dansa en la plaça Major. El 5 de setembre es celebra la missa i la processió en honor al Santíssim Crist de la Salut. |
== Gastronomia == | == Gastronomia == | ||
| − | Són típics els arrossos en moltes i diverses variants: l'[[arròs al forn]], la [[paella]], l’[[arròs en bledes]] o arròs d'hivern, | + | Són típics els arrossos en moltes i diverses variants: l'[[arròs al forn]], la [[paella]], l’[[arròs en bledes]] o arròs d'hivern, l'olla en pilotes; també són típics la [[pericana]] ([[pipes i caraces]] en [[Alcoy]]), les coques de farina en aladrocs'', embotits i dolços com rollets d'aiguardent i pastiços de moniato''. |
== Fills ilustres == | == Fills ilustres == | ||
Revisió de 19:20 27 maig 2009
| Agullent | ||||
| ||||
| País : | Espanya | |||
| • Com. Autònoma: | Comunitat Valenciana | |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | Vall d'Albaida | |||
| • Partit judicial: | Ontinyent | |||
| Ubicació: | 38°49′29″N 0°32′40″O | |||
| • Altitut: | 321 msnm | |||
| Superfície: | 12,34 km2 | |||
| Població: | 2334 hab. | |||
| • Densitat: | 145,93 hab./km² | |||
| Gentilici: | agullentí/na | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46890 | |||
| Festes majors: | Pasqua i del 3 al 5 de setembre | |||
| Alcalde: | Jesús Pla Herrero BNV | |||
| Pàgina web: | {{{web}}} | |||
Agullent és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.
Geografia
Agullent és un poble valencià situat als peus de la serra de la que pren lo nom. El terme és ric en parages naturals gràcies, principalment, a la Serra d'Agullent, en eixemples destacats com són la Font Jordana, el Camí del Calvari, l'Ermiteta Vella de Sant Vicent Ferrer o l'actual Ermita, el Fornet de la Neu, la Font de la Maciana... Des de Valéncia, s'accedix ad esta localitat a través de la A-35 per a enllaçar en la CV-40.
Localitats llimítrofs
El terme municipal d'Agullent fita en les següents localitats: Albaida, Ayelo de Malferit, Benissoda, i Ontinyent, totes de la província de Valéncia i Agres i Alfafara de la província d'Alacant.
Història
El municipi conta en recialles de l'Eneolític (coveta del barranc de la Maciana) i de la civilisació íbera i romana (ceràmica i una moneda de cobre de l'Emperador Domiciano, datada entre el 51 i 96 d.C.). De la dominació musulmana és tenen noticies d'una torre defensiva, una alqueria àrap i una necròpolis d'época tardana. Estes terres foren conquistades en 1244 per Jaume I. L'història d'Agullent apareix vinculada a la Vila Real d'Ontinyent fins a l'any 1585 quan, gràcies al real privilegi de desmembració jurídica otorgat per Felip II naix com a poble autòcton i independent.
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | ||
| 1983 - 1987 | ||
| 1987 - 1991 | ||
| 1991 - 1995 | ||
| 1995 - 1999 | ||
| 1999 - 2003 | Enrique Cerdá Bru | PP |
| 2003 - 2007 | Enrique Cerdá Bru | PP |
| 2007 - 2011 | Jesús Pla Herrero | BNV |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2.084 | 2.137 | 2.196 | 2.205 | 2.204 | 2.223 | 2.289 | 2.352 | 1.119 |
Economia
La seua economia es basa, fonamentalment, en l'industria textil, parafina i gèneros de punt. Els productes típics i tradicionals que se realisen generació darrere generació són: per una banda, l'elaboració dels embotits casers, i per atra, la fabricació de pilotes valencianes.
Monuments
- Ermita de Sant Vicent Ferrer. (sigle XVIII). En el seu interior posseïx tres relíquies del sigle XV (la Llàntia, el Crist i la Post).
- Ajuntament. (antigament era un forn migeval).
- Iglésia de Sant Bertomeu (Sigles XV al XVIII) Té una decoració barroca valenciana d'estil churrigueresc, destacant el Retaule de l'Altar Major (sigle XVIII) i el Retaule de les Ànimes (sigle XV) de gran importància històrica.
- Convent de Sant Jacint. (del sigle XVI al XVIII) Destaquen sa iglésia, dependències, hort i el claustre renaixentistes en dos rellonges solars.
- Molí Fariner. (sigle XV). Construït damunt de les ruïnes de l'anterior molí del sigle XIV.
Festes
- Moros i Cristians. Coincidint en el primer fi de semana de pasqua s'inicien estes festes. Durant quatre dies els carrers s'òmplin de comparses i filaes que escenifiquen la lluita entre l'eixercit moro i el cristià, i la conquista de la plaça per les tropes de Jaume I.
- Festes del milacre de Sant Vicent Ferrer. El dia 3 de setembre es celebra La Nit de les Fogueretes, és tracta d'una romeria nocturna que se realisa des de l'any 1600 i que commemora, segon la tradició, el milacre de la curació de la pesta protagonisada per Sant Vicent Ferrer. El 4 de setembre té lloc la tradicional dansa en la plaça Major. El 5 de setembre es celebra la missa i la processió en honor al Santíssim Crist de la Salut.
Gastronomia
Són típics els arrossos en moltes i diverses variants: l'arròs al forn, la paella, l’arròs en bledes o arròs d'hivern, l'olla en pilotes; també són típics la pericana (pipes i caraces en Alcoy), les coques de farina en aladrocs, embotits i dolços com rollets d'aiguardent i pastiços de moniato.
Fills ilustres
Ramón Haro, Emili Casanova Herrero
Enllaços externs
- Institut Valencià d'Estadística
- Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'on s'ha tret informació en el seu consentiment. [1]
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Agullent de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
