Grecobudisme

   

Image de Buda en estil grecobudista, Museu Nacional de Tòquio.

El grecobudismo és el sincretisme religiós entre el budisme i la religió dels grecs en l'Antiguetat que va iniciar durant el periodo helenístic, que es va desenrollar durant 800 anys en Àsia del Sur, en Gandhara, lo que hui en dia són els Estats d'Afganistan i Pakistan, des de el IV fins al V, en acabant de que Alejandro Magne conquistara territoris prop de l'Índia. Encara que l'art greco-budiste mostra clares influències helenísticas, la majoria dels estudiosos no suponen una notable influència grega en el budisme gandhariano més allà de l'àmbit artístic.

Les interaccions culturals entre l'antiga Grècia i el budisme es remonten a les incursions gregues en el subcontinent indi des de l'época d'Alejandro Magne. Uns pocs anys despuix de la mort d'Alejandro, les franges més orientals del Imperi seléucida es varen perdre en una guerra en l'Imperi Maurya, durant el regnat de Chandragupta Maurya. Temps despuix, l'emperador Maurya Aśoka es convertiria al budisme i difondria la filosofia religiosa a lo llarc del seu domini (que incloïa Gandhara), com consta en els Edictes de Ashoka. Açò es va estendre al Regne grecobactriano, que a la seua volta es va separar de l'Imperi seléucida, i l'afició grega per les estàtues va produir les primeres estàtues de Buda, lo que finalment va conduir a la tradició moderna.

Despuix del colapse de l'Imperi Maurya, el budisme va continuar florint baix el Regne grecobactriano, els Regnes indogriegos i l'Imperi kushán. El budisme Mahayana es va estendre des de les planures del Ganges, en l'Índia, fins a Gandhara i Àsia Central durant l'era Mauryana, a on es va convertir en la branca més estesa del budisme en Àsia Central. Posteriorment, el mahayana es va transmetre a través de la Ruta de la Seda fins a la dinastia Han durant l'era kushán, baix el regnat de l'emperador Kanishka. La tradició budista detalla que el monge Majjhantika de Benarés va ser nomenat responsable de la difusió del budisme en la regió per l'emperador Ashoka. Més tart, el rei grecobactriano i indogriego Menandro I, que podria haver-se convertit al budisme, també va estimular la difusió de la religió.

El grecobudisme va influir en el desenroll artístic (i possiblement també conceptual) de la branca mahāiāna del budisme, abans de ser exportada al noreste d'Àsia a partir de el I, aplegant fins al Tibet, China, Coreja, Japó i Indonèsia. En la seua interpretació de les llegendes budistes, l'escola de Gandhara va incorporar molts motius i tècniques del art romà clàssic, com a rolls de vinya, querubines en guirnaldas, salamandres i centauros, si ben la seua iconografia bàsica va seguir sent índia.

Història

L'introducció de la Grècia helenística en Àsia central va escomençar despuix de la conquista d'eixa regió per Darío el Gran i el seu Imperi persa aqueménida. Ell i els seus successors varen conquistar també la península de Anatolia, habitada llavors per numeroses cultures gregues. Quan es varen rebelar, eixos grecs varen ser a sovint objecte d'una neteja ètnica, sent reubicats en l'extrem més alluntat de l'Imperi persa, tals províncies d'Àsia central. Quan Alejandro Magne va conquistar l'Imperi aqueménida i atres regions d'Àsia Central en l'any 334 a. C., es va trobar en molts grecs ya establits en els trams més orientals del seu imperi. A continuació es va aventurar en el Punyab (terra dels cinc rius). Alejandro va creuar els rius Indo i Jhelum en derrotar a Poros i nomenar-ho sátrapa despuix de la batalla del Hidaspes. L'eixèrcit d'Alejandro s'amotinaria i es retiraria a lo llarc del riu Beas quan es va enfrontar al Imperi nanda, per lo que no conquistaria el Punyab per complet. En això, es va iniciar el contacte entre Grècia i l'Índia, breçol del budisme.

Gràcies a la reubicació per part de l'Imperi persa, la cultura grega es va establir en l'extrem oriental de l'imperi d'Alejandro. Alejandro va fundar vàries ciutats en els territoris conquistats, especialment en les àrees del Amu Daria i Bactriana, expandint-se els assentaments grecs cap al Pas Khyber, Gandhara i el Panyab. Estes regions corresponen a l'únic pas existent entre l'Himalaya i l'Hindu Kush, a través del com es va produir la major part dels contactes entre l'Índia i Àsia Central, generant un intens intercanvi cultural i comercial.

Despuix de la mort d'Alejandro, el 10 de juny de 323 a. C., els diádocos (successors) varen fundar els seus propis regnes en Àsia Menor i Àsia Central. El general Seleuco I Nicátor va crear l'Imperi seléucida en Anatolia i Àsia Central, que s'estenia fins a l'Índia. l'Imperi Maurya, fundat per Chandragupta Maurya, conquistaria primer l'Imperi nanda. A continuació, Chandragupta derrotaria a l'Imperi seléucida durant la Guerra seléucida-maurya. El resultat va ser el traspàs dels sátrapa macedonios de la vall del Indo i Gandhara a l'Imperi Maurya. Ademés, es va promulgar una aliança matrimonial que otorgava a la filla de Seleuco com a esposa de Chandragupta per a mantindre relacions diplomàtiques. El conflicte va conduir ademés a la transferència de 500 elefants de guerra a l'Imperi seléucida des de l'Imperi mauryano, presumiblement com a reparació per les vides perdudes i els danys sofrits.

L'emperador Mauryan Aśoka va establir el major imperi indi. Despuix de la destructiva guerra de Kalinga, Aśoka es va convertir al budisme. Abandonant una agenda expansionista, Aśoka adoptaria la reforma humanitària en el seu lloc. Com s'atribuïx en els Edictes de Aśoka, l'emperador va difondre el Dharma com a budisme per tot el seu imperi. Aśoka afirma haver convertit al budisme a molts, incloent a les poblacions gregues dins del seu regne:

Ací, en els dominis del rei, entre els grecs, els Kambojas, els Nabhakas, els Nabhapamkits, els Bhojas, els Pitinikas, els Andhras i els Palidas, en tots els llocs la gent seguix les instruccions de l'Amat-de-els-Deus en el Dharma.

El decliu i derrocament dels Maurya pel Imperi śunga, i del tumult de Bactriana en l'Imperi seleúcida va conduir a la formació del Regne grecobactriano (250-125 a. C.). Al nort, als grecobactrianos els va seguir la secessió del regne indogriego (180 a. C.-10 d. C.). Inclús quan, sigles més vesprada, estes regions helenisades varen ser conquistades primer pels yuezhi, després pels indoescitas i l'Imperi kushán (sigles I - III), el budisme va seguir prosperant allí.

El contacte entre les cultures grega i budista va tindre lloc durant varis sigles, fins al V en les invasions dels hunos, els mongoles i la posterior expansió de diverses civilisacions que varen adoptar l'islam (àraps i turcs). El budisme va ser una de les principals religions de l'Índia durant sigles, fins que es va produir un important resorgiment hindú entorn al V, els bastions de la qual restants, com Bengala, varen terminar en gran part durant les invasions islàmiques de l'Índia.

Interaccions religioses

La presència grega en Àsia Central i el nort de l'Índia va produir intercanvis no només en el pla artístic sino també en el religiós.

Alejandro Magne en Bactriana i l'Índia (331-325)

Monedes commemoratives de les campanyes d'Alejandro Magne en l'Índia.

Quan Alejandro Magne va conquistar les regions de Bactriana i Gandhara, estes àrees ya es trobaven baix l'influència del budisme. Segons una llegenda en pali, l'idioma del cànon theravādona, dos mercaders de Bactriana, cridats Tapassu i Bhallika, varen visitar a Buda i es varen convertir en els seus discípuls. En retornar a Bactriana varen escomençar la construcció de temples dedicats a Buda.

En 326 a. C. Alejandro Magne va invadir l'Índia. El rei Ambhi (Taxiles segons la nomenclatura helènica) de Taxila va entregar la seua ciutat, un important centre budiste, a Alejandro. No obstant, Alejandro va tindre que lluitar contra Poros, el dirigent de la regió del Panyab. Esta batalla coneguda com a Batalla del Hidaspes va tindre lloc en 326 a. C. Alejandro va continuar les seues conquistes fins a aplegar a les fonts del Indo.

Es diu que Alejandro Magne va seleccionar a alguns filòsofs com Pirrón, Anaxarco i Onesícrito per a acompanyar-li en les seues campanyes per Orient. Durant els 18 mesos que varen estar en l'Índia, varen tindre l'oportunitat d'entrar en contacte en religiosos indis, cridats gymnosophistas (‘filòsofs nuets’).

Pirrón (360-270 a. C.), va tornar a Grècia i es va convertir en el primer escèptic, fundant l'escola pirronista. El biógraf grec Diógenes Laercio va explicar que el punt de vista de Pirrón sobre el món ho havia obtingut en l'Índia. Es coneixen pocs discursos d'este filòsof pero els que es coneixen mostren reminiscència de l'Orient, possiblement del budisme:

Estrabón diu que un atre d'estos filòsofs, el cínic Onesicrito, hauria deprés en l'Índia els següents preceptes:

Estos contactes varen supondre l'inici de les interaccions entre la cultura grega i les religions índies, que es varen mantindre i varen expandir durant varis sigles.

L'Imperi Maurya (322 a 183 a. C.)

L'emperador indi Chandragupta Mauria, fundador de la dinastia mauria, reconquistó el territori nort-occidental de l'Índia en 322 a. C., anexionándolo al Imperi Maurya. No obstant, es varen seguir mantenint els contactes en els seus veïns grecs del Imperi seléucida. Chandragupta va contraure matrimoni en la filla del rei Seleuco I Nicátor, despuix d'un tractat de pau en el qual també es va decidir que alguns grecs com el historiador Megástenes residiren en la cort Maurya.

Edicte bilingüe en grec i arameo del rei Ashoka de Kandahar. Museu de Kabul.

El net de Chandragupta, Ashoka, es va convertir a la fe budista i es va convertir en un gran seguidor del Cànon Pali del budisme theravādona, que insistix en la no violència als animals i humans i una série de preceptes que regulen la vida dels humans llaics. Segons els Edictes de Ashoka, tallats en pedra, alguns d'ells en grec, el rei va enviar a emissaris budistes als territoris grecs en Àsia i el Mediterràneu. Els edictes nomenen també a alguns polítics de l'Antiga Grècia:

La conquista del dharma es va guanyar ací, en les fronteres, i també 600 yojanas (6000 quilómetros) més allà, a on el rei grec Antíoco II Teos (Antiyoga) governa, i més allà a on els reis Ptolomeo II d'Egipte, Antigono (Antikini), Magues de Cireno (Maka) i Alejandro II de Epiro (Alikasu[n]dara) governa, de la mateixa manera que al sur, per les zones de Chola i Pandya, en la part més meridional del subcontinent Indi.

Edicte número 13.

Ashoka també diu que va ser ell qui va convertir als grecs al budisme:

Ací, en els dominis del rei entre els grecs, kambojas, nabhakas, nabhapamkits, bhojas, pitinikas, andhras i pàlides, en tots llocs la gent està seguint les instruccions en el dharma del «Amat dels Deus» (és dir, Ashoka).

Edicte número 13.

Per últim, fonts en idioma pali parlen sobre alguns dels emissaris de Ashoka, com el famós Dharma Rakshita, descrivint-los com les persones que varen liderar als monges budistes grecs en el proselitisme budiste.

Presència grega en Bactriana (325 a 125 a. C.)

Monedes representant a Seleuco I Nicátor, del 300 a. C.

Alejandro Magne va crear vàries ciutats en Bactriana, com Aleixandria i Bagram, aixina com una administració que es va mantindre més de 200 anys en l'Imperi seléucida i el Regne grecobactriano, en contacte directe en el territori indi. Els grecs varen enviar embaixadors a la cort del Imperi Maurya, com el historiador Megástenes durant el regnat de Chandragupta Mauria i a Deimakos baix el regnat de Bindusara. Estos embaixadors varen enviar informació important sobre la civilisació índia. Megástenes va enviar estudis detallats sobre les religions índies que varen circular i varen ser citats pels filòsofs i historiadors clàssics:

Megástenes fa una divisió diferent dels filòsofs, dient que hi ha dos tipos, a uns els denomina bráhmanas, i als atres sarmanes…

Estrabón, XV.1.58-60

Els grecobactrianos varen mantindre una cultura helenista intensa a les portes de l'Índia en l'época del Imperi Maurya, com es pot observar en els restants arqueològics d'Aleixandria. Quan l'Imperi Maurya va sucumbir baix l'Imperi shunga, al voltant del 180 a. C., els grecobactrianos varen ampliar els seus territoris adinsant-se en l'Índia, a on varen crear el regne indogriego, baix el qual va florir el budisme.

El Regne indogriego i el budisme (180 a. C. – 10 d. C.)

Artícul principal → Regne indogriego.

Els grecobactrianos varen conquistar parts del nort de l'Índia a partir del 180 a. C., coneixent-se'ls com indogriegos. Varen mantindre el control de vàries zones en el nort de l'Índia fins al 10 d. C.

El budisme va prosperar baix els reis indogriegos fins a tal punt que es creu que l'invasió de l'Índia es va produir per a protegir la fe budista de les persecucions hinduistes de la Dinastia shunga, que havia derrocat a l'Imperi Maurya i que es va mantindre des del 185 fins al 73 a. C.

Monedes

Moneda d'argent que mostra a Demetrio I de Bactriana en un capell en forma d'elefant, com a símbol de la seua conquista en l'Índia en el 180 a. C.

Dracma d'argent de Menandro el Just (qui va regnar entre el 160 i el 135 a. C.)

Les monedes del rei indogriego Menandro, que va regnar del 160 al 135 a. C., trobades des d'Afganistan fins al centre de l'Índia mostren l'inscripció «Rei Menandro el Salvador» en grec. Atres reis posteriors, com Zoilo I, Estrat I, Heliokles II, Teófilo, Peukolaos, Menandro II i Archebios mostren en les seues monedes l'inscripció «Maja Rashasa Dharmika» (lit. ‘rei del dharma’) en prácrito usant la grafia kharoshthi.

Algunes de les monedes de Menandro I i Menandro II inclouen el símbol budiste de la roda de huit radis, associada als símbols grecs de la victòria, com la palma de la victòria o la corona de la victòria que porta la deïtat Niké. Segons el Milinda-panjá (‘Preguntes de Milinda’), al final del seu regnat, Menandro I es va convertir en un arhat budiste. este fet també ho va arreplegar Plutarco, que explica que els seus restants varen ser convertits en relíquies i consagrats.

El símbol ubic de l'elefant en les monedes indogriegas també s'ha associat al budisme, pel paralelisme entre les monedes de Antálcidas i Menandro II, a on l'elefant de les monedes de Antálcidas manté la mateixa relació en Zeus i Niké que la roda budista en les monedes de Menandro II. Quan els mazdeístas del regne indoparto varen invadir el nort de l'Índia en el I, varen adoptar gran part del simbolisme de les monedes indogriegas, pero varen evitar usar l'elefant, puix para ells el significat no era merament geogràfic.

Finalment, despuix del regnat de Menandro I, alguns dirigents indogriegos com Amyntas, Nicias, Peukolaos, Hermaeus, Hippostratos i Menandro II es mostraven en escultures a ells mateixos o a deïtats gregues en el gest de bendició que es fa en la mà dreta conegut en el budisme com mudra (polze i índex units en els demés dits estesos). En el budisme, este gest significa la transmissió de les ensenyances de Buda.

Ciutats

Segons Ptolomeo, els grecobactrianos varen fundar ciutats gregues en el nort de Pakistan. Menandro va establir la seua capital en Sagala, en l'actual Sialkot, regió del Panyab, un dels centres budistes més importants segons el capítul I del Milinda-panjá. Les excavacions realisades prop de Taxila, han tret a la llum els restants d'una important ciutat grega construïda per Demetro I de Bactriana i reconstruïda per Menandro I, a on les estupes budistes es trobaven al costat de temples hindús i grecs, demostrant la tolerància religiosa i el sincretisme.

Escritures

Les proves de l'interacció entre la religió grega i el budisme durant este periodo es poden trobar en diversos texts com el Milinda-panjá, un discurs budiste en estil platònic que varen mantindre el rei Menandro i el monge budiste Nagasena.

També en el Mahavamsa (cap. XXIX) es troba que durant el regnat de Menandro, un monge budiste grec cridat Maja Dharma Rakshita (la traducció lliteral del qual és ‘gran preservador del dharma’) va enviar a 30 000 monges budistes de la ciutat grega d'Aleixandria (possiblement Aleixandria Caucásica, que es trobava a 150 km de l'actual Kabul) a l'illa de Ceilan (actual Sri Lanka) per a construir una estupa que indicara que el budisme floria en els territoris de Menandro i que els grecs formaven part activa de la religió.

Friso budiste en reminiscència de l'art helènic.

Alguns texts budistes escrits pels grecs es conserven en l'Índia, com el del meridarca (governador civil d'una província) Teodoro, que descriu en alfabet karoshthi cóm conservava les relíquies sagrades de Buda Gautama. Les inscripcions varen ser trobades en una vaixell en l'interior d'una estupa, datades en el regne de Menandro o d'algun successor de el I Una d'elles diu:

Theudorena meridarkhena pratithavida ime sarira sakamunisa bhagavato bahu-jana-stitiye (El meridarca Teodoro conserva les relíquies sagrades del Shakyamuni, per al benestar de les masses populars).

Got relicario swāt en les inscripcions de Teodoro.

Finalment, la tradició budista reconeix a Menandro com un dels grans benefactors de la fe, de la mateixa manera que ho fa en Ashoka i Kanishka.

S'han trobat manuscrits budistes escrits en grec cursivo en Afganistan elogiant a varis budas incloent mencions al Buda mahāiāna Avalokiteshvara (λωγοασφαροραζοβοδδο). Estos manuscrits han segut datats en el II

Es creu que alguns dels elements del budisme mahāiāna poden haver sorgit al voltant de el I en el noroest de l'Índia, durant l'época d'estes interaccions. Segons la majoria d'estudiosos, els sutras principals del mahāiāna varen ser escrits despuix del 100 a. C., quan varen sorgir els conflictes entre les sectes Nikaya que es basen en l'humanitat o superhumanitat de Buda i en qüestions metafísiques, influïts per les ensenyances gregues. «Deu haver hagut una forma de budisme influïda pels grecs i transmesa pels grecs que travessava de nort a est per la Ruta de la Seda».

L'Imperi Kushan (sigles III–I)

Els kushan, una de les cinc tribus de la confederació tocaria es varen assentar en Bactriana al voltant del 125 a. C. Una volta desplaçats els grecobactrianos, varen invadir les zones del nort de Pakistan i l'Índia al voltant del any 1 de nostra era.

Per aquell temps ya havien estat en contacte en la cultura grega i els regnes indogriegos per més d'un sigle. Usaven l'alfabet grec per a escriure el seu idioma, com es mostra en les monedes de l'época. Algunes escultures dels kushan sugerixen que també varen adoptar la cultura i la mitologia, ya que representen a Dioniso i el història del Cavall de Troya i és provable que comunitats gregues es mantingueren baix el règim kushan.

Cultura helènica en el subcontinent Indi: vestidures gregues, ánforas, va vindre i música (detall de l'estupa Chakhil-i-Ghoundi, Gandhara, I)

El rei Kanishka va rendir honors a deïtats mazdeístas, gregues i hindús, aixina com a Buda Gautama. Va ser conegut pel seu sincretisme religiós i per ser un dels impulsors del Quarto Concilie Budiste que va tindre lloc en el 100 de nostra era en Cachemira i per ordenar la redacció del cànon sarvastivada. Algunes monedes de Kanishka contenen la primera representació de Buda en una moneda (al voltant del 120), en estil helènic en la paraula Boddo en alfabet grec.

La Conya de Kanishka (Museu Britànic)

Kanishka també va manar traduir els texts mahāiāna escrits en prácrito a la llengua culta, el sánscrito. «Un punt de canvi en l'evolució del cànon lliterari budiste».

La Conya de Kanishka, datat en el 127, primer any de regnat, va ser tallat per un artiste grec cridat Agesilas, que va supervisar els treballs de l'estupa de Kanishka, confirmant l'implicació dels grecs en les creacions budistes de l'época.

La nova forma sincrética del budisme es va expandir per tota Àsia oriental poc despuix d'eixa época. El monge kushan Lokaksema va visitar la cort de la Dinastia han en Luoyang en l'any 178, treballant allí durant dèu anys en la primera traducció de texts mahāiāna al chinenc. La nova fe es va expandir per Coreja i Japó.

Referències

• Bentley, Jerry H.: Old World Encounters. Cross-cultural contacts and exchanges in pre-modern claves. Oxford i Nova York, Oxford University Press, 1993. ISBN 0-19-507639-7.
• Boardman, John: The Diffusion of Classical Art in Antiquity. Princeton (Nova Jersey), Princeton University Press, 1994, ISBN 0-691-03680-2.
• Dhammika, Shravasti, trad.: The Edicts of King Asoka: An English Rendering. Kandy (Sri Lanka), Buddhist Publication Society, 1993. ISBN 955-24-0104-6.
• Foltz, Richard C.: Religions and the Silk Road. St. Martins Press, 1999, ISBN 0-312-23338-8.
• Linssen, Robert: Living Zen. Nova York, Grove Press, 1958. ISBN 0-8021-3136-0.
• Lowenstein, Tom: The Vision of the Buddha. Duncan Baird, 1996. ISBN 1-903296-91-9.
• McEvilley, Thomas: The Shape of Ancient Thought. Comparative studies in Greek and Indian Philosophies [La configuració del pensament en l'Antiguetat]. Nova York, Allworth Press i la School of Visual Arts, 2002, ISBN 1-58115-203-5.
• Tanabe, Katsumi: Alexander the Great: East-West Cultural contacts from Greece to Japan [Alejandro Magne. Contactes culturals Este-Oest de Grècia a Japó]. Tòquio, NHK i Museu nacional de Tòquio, 2003.
• Tarn, W. W.: The Greeks in Bactria and Índia. Cambridge, Cambridge University Press, 1951. ISBN 81-215-0220-9.
• Wenzel, Marian: Echoes of Alexander the Great: Silk route portraits from Gandhara (pròlec del Dalái Llepe). Eklisa Anstalt, 2000. ISBN 1-58886-014-0.
• Williams, Paul: Mahāiāna Buddhism, the Doctrinal Foundations. Londres i Nova York, Routledge, 1989. ISBN 0-415-02537-0.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Budisme|20px|Vore el portal sobre Budisme]] Portal:Budisme. Contingut relacionat en Budisme.
• Regne grecobactriano
• Regne indogriego
• Religió grega en l'antiguetat
• Budas de Bāmiyān
• Imperi kushán
• Imperi Maurya
• Budisme
• Gandhara
• Art grecobudista
• Ataraxia
• Barlaam i Josafat