Art greco-budiste
.jpg)
El terme art greco-budiste o greco-búdico, a voltes es denomina estil Gandhara, per ser la regió de Gandhara el seu lloc d'expressió més conegut. Es definix com la manifestació artística que sorgix del sincretisme cultural entre la cultura de la Grècia Clàssica i el budisme. Este art es caracterisa pel fortament idealizado realisme del art helenístic i les primeres representacions del Buda, el qual va ajudar a definir el cànon artístic (i particularment, escultòric) per a l'art budiste a través d'Àsia fins al present. És un gran sincretisme entre tradicions orientals i occidentals.
Història
Orige del nom
El terme art greco-budiste va ser desenrollat per l'arqueòlec Alfred Foucher, a raïl dels treballs de Emile Senart, en la seua tesis defesa en la Sorbona en 1905.[1]
Desenrolle
L'art greco-budiste es va desenrollar a lo llarc d'un periodo de prop de 1000 anys en l'Àsia Central, a partir de les conquistes d'Alejandro Magne en el IV, fins a les conquistes dels musulmans en el sigle VII d. C.
Els seus orígens poden ser trobats en el Regne Grecobactriano (250–130 a. C.), en lo que hui és Afganistan, des d'a on la cultura helenística irradió cap al subcontinent Indi.
Imàgens
Vore també
Referències
- ↑ Pierre Cambon. «La question de l’art gréco-bouddhique». Hypotheses. Consultat el 2024-07-28.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arte greco-budista» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.