Anar al contingut

Art rupestre paleolític del nort d'Espanya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El art rupestre del rebanc cantàbrica en Espanya està formada per una série de manifestacions artístiques en coves i abrics rocosos pertanyents a l'época del paleolític Superior. De fet, les primeres manifestacions d'art rupestre descobertes, varen anar ací, en concret en la cova de Altamira, troballa que es va assumir en escepticisme fins que no es varen trobar pintures pertanyents a la mateixa época i estil (art francocantábrico) en la Dordonya francesa.

Es tracta de la primera gran manifestació artística de l'humanitat, i solen representar-se figures d'animals típics de l'última era glaciar, com bisonts, cavalls, cérvols, renos o bous.

Cuevas incloses en la declaració Patrimoni de l'Humanitat

Localisació de les coves incloses en el ben Cova de Altamira i art rupestre paleolític del nort d'Espanya en la península ibèrica.
Artícul principal → Cova de Altamira i art rupestre paleolític del nort d'Espanya.

Les díhuit coves més destacades són Patrimoni de l'Humanitat. La Cova de Altamira va ser declarada com a tal en l'any 1985. En la reunió de l'Unesco celebrada en Quebec (Canadà) en juliol de 2008 s'ha ampliat este lloc per a incloure atres cavitats, passant a cridar-se el lloc «Cova de Altamira i art rupestre paleolític del nort d'Espanya» (en anglés, Cave of Altamira and Paleolithic Cave Art of Northern Spain).

L'Unesco ha justificat l'extensió de la següent manera:

La propietat representa l'apogeu de l'art rupestre paleolític que es va desenrollar per tota Europa, des dels Urales fins a la península ibèrica, des de l'any 35 000 al 11 000 a. C. Per les seues galeries profundes, aïllades d'influències climàtiques externes, estes coves estan particularment ben conservades. Estan inscrites com a obres mestres del geni creatiu i com el primer art conseguit per l'humanitat. També estan inscrites com a testimonis excepcionals d'una tradició cultural i com a ilustracions sobreixents d'una etapa significativa de l'història humana.[1]

Es tracta de dèsset coves pintades:

Cuevas en art o jaciment

No obstant, les coves en art rupestre en la zona són moltes més, si be les principals són les ya protegides per l'Unesco.

Astúries

Artícul principal → .

Conca del Nalón

  • Cova de la penya de Candamo: És una cova totalment natural en uns xixanta metros de llarc. Cronològicament es data en 18 000 anys, en el cridat periodo solutrense, encara que es discutix si alguns dels gravats pertanyen a moments anteriors (la «foca», 30 000 anys), o posteriors (gravats de fauna menys freda, o punts negres, 13 000 anys).


  • Cova de les Mestas: Conté representacions d'art rupestre compostes per quatre llínees, de traç ample, i profunt, i una superfície de forma triangular llaurada per piqueteado continu.
  • Cova de Godulfo: Situat en la localitat de Berció conta en una sola representació d'un bisont representat sense cap.
  • Cova de Comte: Cova en la que s'han trobat diferents restants òsseus aixina com gravats que representen diferents animals.
  • Cuevas de la Lluera: Són dos chicotetes cavernes, la principal composta per dos curtes galeries que s'unixen per l'interior i compartixen una mateixa boca orientada a el SSE. Els gravats, única tècnica artística present, es concentren en la galeria occidental. En la segona cova de no més de 5 metros es troben símbols gravats en l'entrada. Estes coves estan considerades com a santuaris exteriors al sol haver representacions en la zona a on alcança la llum natural.
  • Cova de les Caldas: Les excavacions arqueològiques realisades en la cova el han convertit en un dels més importants jaciments del Paleolític Superior de tota la regió.
  • Entrecueves: Entrecueves és un sistema de galeries, de molt difícil accés, que conta en una cavitat en representacions paleolíticas.
  • Cova del Molín: Excavat en els anys 1980, es varen identificar varis nivells del Magdaleniense inferior cantàbric. Entre el material recuperat destaca un cap humà tallat en una vora de quarsita, un asta de cérvol decorat i un bloc en gravats llineals.
  • Abric de la Vinya: En la paret principal en unes dimensions de 20 metros i en la que està representats cérvols, bóvidos, cavalls o vulves. La tècnica principal empleada en l'abric és la tècnica de llaurat de pedra en buril.

Conca del riu Sagella

Accés actual a la Cova de Tito Bustillo.
  • Cova de la Lloseta: Les representacions existents en esta cova estan formades per pintures de color roig representant a un cavall, a dos cápridos, una série de punts rojos i finalment un signe en roig i negre.
  • Cova dels Pedroses: Es tracta d'una cova que conté tres gravats d'animals en la particularitat que no posseïxen cap. Es troben també la representació d'un cavall i de tres figures de les que només queden restants.
  • Cova del Sidrón: Cova de gran importància pels seus restants òsseus neardentales pero que també posseïx restants de pintures rupestres. Estes pintures estan formades per diferents punts en color roig.
  • Cova del Molín: Presenta taques de pintura en to roig, punts i una llínea.

Zona de la Llera i llitoral de Llanes

  • Cova de Samoreli: Posseïx tres grups de gravats en els que no es representa cap tipo de figura.
  • Cova del Tebellín: Pintures estan formades per signes claviformes de color roig que en algun cas tenen una llongitut d'un metro vint. Pertanyen a l'estil IV antic.
  • Cuetu de la Mina: Les pintures existents en la cova representen uns traços profunts no figuratius.


  • Cova de Trescalabres: Les pintures existents representen a un uro complet, un cap de uro un signe vulvar i unes série de llínees soltes. Totes estes pintures estan traçades en tenyida roja pertanyents a l'estil III.
  • Cova de Balmori: Les pintures rupestres que es troben en la cova es llimiten a uns punts rojos i algun traç.
  • Cova del Quintanal: Posseïx una figura no molt ben definida i una atra série de traços.
  • Cova del Covarón: El motiu pictòric es basava en un conjunt de llínees. En 1983 en un estudi posterior es va descobrir una série extensa de figures en la majoria dels casos mal conservades situada en les galeries més elevades. En la cova es troben cavalls, cuadrúpedos, cérvidos, etc..
  • Cova de Bolao: Coneguda també com a cova de les Herrerías posseïx 24 signes llineals a modo de barbacoa i unes taques amorfas.

Conques dels rius Deva i Cares

Cova del Pindal.
  • Cova de Mazaculos: En la cova I es troben vàries pintures en color roig (punts, traços) i negres (marques), la cova II s'observen traços rojos, punts i signes.
  • Cova del Pindal: La majoria de les representacions estan situades en els panels de la dreta de la cova. S'han documentat en diferents investigacions l'existència de 13 bisonts, 8 cavalls, una cierva, un cérvol i unes astes aïllades, un mamut i atres figures no reconeixibles. Existixen també abundants signes de color roig com a punts, traços, traços paralels i figures claviformes.
  • Cova de la Loja: En la paret a una altura de quatre metros es troba un tros de paret pintat en negre i sobre esta zona pintat en blanc els traços de sis animals, quatre bous i dos animals que pel seu estat de conservació no poden ser identificats.
  • Cova de Llonín: La cova posseïx diferents dibuixos d'animals (Bisontes, renos, cabres, etc.) i símbols superant el centenar de figures representades lo que fa que siga la cova asturiana en major número de representacions plàstiques.
  • Cova de Coimbre: En la gran sala sobre una roca està pintat un gran bisont d'1,24 metros de llarc. La tècnica d'esta representació és sorprenent destacant l'us que es fa de la forma de la pròpia pedra per a donar major realisme a l'animal.
  • Cova de Traúno: Es troben en la cova els denominats llineals exteriors unes incisions de regata profunda que formaven llínees paraleles o séries de llínees entrecreuades.
  • Cova de Subores: Menuts traços de caràcter simple denominades «macaroni».
  • Cova dels Cans: Oferix una série de pintures de caràcter simple denominades «macaroni».[2] en la zona final de la cova existixen diferents gravats de traços paralels, rectilíneos i ondulats.

Cantàbria

Artícul principal → Cuevas de Cantàbria.
Artícul principal → .

Conca del Nansa

  • Cova de la Font del Salín: Existixen la representació de dotze mans fetes en la tècnica del negatiu en color roig que es distribuïxen en diferents parets de la cova. En l'interior de la cova apareixen dos mans esta volta en positiu.
  • Cova de Chufín: En ella trobem un gran número de símbols. Un grup d'ells, denominat de tipo «bastons», acompanya a les pintures animals de l'interior. També hi ha un gran número de dibuixos en puntillaje, entre els que destaca un entorn al forat de la roca que s'ha interpretat com la representació d'una vulva.
  • Cova de Micolón: Posseïx 22 gravats incisos i algunes pintures roges, fonamentalment enquadrades en una sala propenca a l'entrada. Hi ha cérvidos, cavalls i alguns signes tectiformes, tots ells d'estil III de Leroi-Gourhan.
  • Cova del Porquerizo: Un grup de puntiformes de color roig o alguns incisos no molt detallats. Pel seu context i la seua morfologia s'han catalogat com a estil III de Leroi-Gourhan.

Conca del Saja-Besaya

  • Cova de la Meaza: Al fondo de la cavitat es troben alguns restants d'art rupestre paleolític emmarcats dins de l'estil III de Leroi-Gourhan, encara que per desgràcia no s'han conservat excessivament be.
  • Cova de les Aigües: Conté art rupestre com són dos bisonts gravats i pintats en roig, una cierva, un cavall, un claviforme, un signe en barbacoa i vàries figuració més en l'estil IV antic.
  • Cova del Linar: En una de les galeries hi ha un grup de gravats en motius animalísticos com a cabres, bisonts o isarts. Aixina mateix s'ha localisat un atre grup de pintures de llínees i vulves i restants de l'Edat de Bronze.
  • Cova Redona o del gos: Menuts traços poc clars en els que llevat en un eixemple no representen cap tipo de figures. L'única representació que pot semblar figurativa no està ben definida.
  • Cova de la Clotilde: Es troben en esta cova diferents gravats de bóvidos (6) i un cérvol. La tècnica empleada és la de la gravar sobre argila.
  • Cova de l'Estació: Hi ha una gran sala que té gravats de tipo macarroni, entre els quals s'identifiquen figures com un cavall i unes atres que són signes sense dessifrar. Pel seu estil pertanydrien a época Auriñaciense o Gravetiense.
  • Cova de Cudón: Contenia un important jaciment que s'ha anat degradant durant el sigle passat.
  • Cova de Sovilla: La cova només es conserva en part per l'existència d'una pedrera. Estan representades diferents figures animals: Tres ciervas, dos cavalls, un reno, un animal acéfal i un bisont. Existixen una atra série de gravats que representen signes i traços.
Gravats de Forns de la Penya.
  • Cova de Forns de la Penya: En l'abric exterior es troben les representacions rupestres més antigues que es coneixen en el rebanc cantàbric, datades de l'época Auriñaciense. Entre elles destaca un cavall profundament gravat, i encara que ara ya no s'existixen se sap per fotografies de principis de el XX que hi havia representacions de bisonts, cavalls, cievos...
En la zona interior, a partir dels 60 metros de profunditat, es troben representacions de bóvidos, cérvidos, cabres i inclús un reno en diferents sala, totes elles gravades en els dits sobre l'argila o en un buril en la roca. Una bona cantitat d'ells serien característics del Magdaleniense Superior. En la zona en la que termina la cova es troben representacions antropomórfias.

Conques del Pas i el Miera

  • Cova del Castell: Conté més de 240 representacions en diferents temes, aixina es poden contemplar 56 mans negatives, 26 cavalls, 24 bisonts, 18 cérvols, 10 cabres, 6 uros, 3 isarts, 2 caraces, 1 antropomorfo, 1 mamut, 5 cérvidos, 18 bóvidos, 5 cápridos i 22 cuadrúpedos. La cova posseïx ademés d'estos elements figuratius uns atres no figuratius. Estos gravats formen tant signes complexos aixina com simples. Dins dels complexos es poden observar de forma quadrangular, acolados, acampanados, etc.
Cérvol pintat en la cova dels Fumerals.
  • Cova de les Monedes: Hi ha un gran número de pintures rupestres similars a les aparegudes en la regió: pintures negres en les que es representen cavalls, orsos, cabres...
  • Cova del Juyo: Existix una única representació d'un animal cuadrúpedo i marques negres.


  • Cova del Pender: En el fondo de la cova existix un panel en gravats entre els que destaca la figura d'un au.
  • Cova del Salitre: Existixen dos figures que representen dos ciervas en traç roig, un cap de bóvido, una cornamenta i una chicoteta cierva.
  • Cova del Rascaño: És destacable un omóplato de cabra que presenta els quartos atrassers d'un bisont gravat a traç múltiple i farcidures.

Conca del Asón

  • Abric del gos: Situat en Santoña presenta una série de llínees i gravats.
  • Cova de Cobrantes: Situada en Sant Miguel de Llaures posseïx l'existència de dos parets pintades. En estes parets estan representats un cérvol, tres ciervas, un animal (possiblement un bóvido), un cuadrúpedo, una cabra i una série de traços en color negre.
  • Cova dels Emboscats: Situada en Matienzo, esta gran cova posseïx una série de pintures situades en el fondo de la cova (a excepció d'una) entre les que destaca la representació d'una parella de cérvols i una cabra.
  • Cova del Patatal o Sotarraña: De la mateixa manera que l'anterior esta cova es troba situada en Matienzo i en ella trobem una única representació d'un animal ferit cuadrúpedo i acéfal.
  • Cova de la Cullalvera: Situada en Ramals de la Victòria presenta diferents zones en art rupestre, aixina a uns 150 metros de l'entrada es troben algunes taques roges i marques negres. Adinsant-nos més en la cova a uns setcents metros de l'entrada es poden vore signes en color roig i bastons en color negre. A noucents metros de l'entrada es troben dos figures que representen a sengles cavalls, una miqueta més al fondo nos trobem una série de traços en negre i ya a 1100 meotrs de l'entrada podem vore una série de punts i taques en roig.
  • Cova de l'Haza: En Ramals es troben també esta cova. En esta chicoteta cova es troba un panel en diferents figures: 3 cavalls, 1 reno, 1 cáprido, una cierva i un atre animal cuadrúpedo sense identificar. Aparte d'estes representacions figuratives podem vore l'existència d'un parell de figures geomètriques.
Accés actual a la Cova de Covalanas.
  • Cova de Covalanas: La cova situada dins de la zona arqueològica de Ramals presenta sèt panels. Entre les figures més representades es pot destacar als cérvidos en una representació de díhuit ciervas. Aparte dels cérvols podem trobar un cavall, un reno o uro (la seua representació està discutida) aixina com atres representacions poc clares. Destaca la representació d'un panel que es creu que té una temàtica narrativa d'una escena.
  • Cova de Covanegra: Veïna de la cova de Sotarriza de la que la separen uns pocs metros i unides en el seu interior esta cova conté diferents marques de color negre
  • Cova de Pondra: En esta cova hi ha una única representació d'un traç en roig.

Zona delimitada conca Nervión-Agüera

  • Cova de la Lastrilla: Situada en la localitat de Sámano, s'ha trobat la figura esquematizada d'un animal no molt definit que provablement siga un cáprido.


  • Cova de l'Hoz o de Sámano: Situada com l'anterior en Sámano presenta diferents gravats: Es pot observar un cérvido, quatre representacions de rostres humans realisades de forma esquemàtica.

País Vasc

Artícul principal → .

Conca del Asón

Zona delimitada conca Nervión-Agüera

  • Cova de Arenaza: Situada en la localitat viscaïna de Galdames és un jaciment que encara no s'ha acabat d'estudiar. En els estudis anteriors s'han trobat onze gravats de cérvols i dos de bóvidos.

Viscaya

Cova de Santimamiñe.
  • Cova de Armintxe: conté més de cinquanta gravats de gran tamany, en un estat excelent. La major part es tracta d'animals, encara que també hi ha llínees i símbols claviformes de tipologia pirenaica, Abunden els cavalls, bisonts i cabres, i destaca en mig del panel la figura d'un lleó, acompanyat, a lo manco, per un atre més situat en segon pla, que són les dos representacions més clares de lleó de tota la península ibèrica. S'han contabilisat 10 figures de cavalls, 5 de cabres, un parell de bisonts i quatre animals més.[3] L'obra té una antiguetat d'entre 12 500 i 14 000 anys, corresponent al periodo Magdaleniense del Paleolític Superior.[4]
  • Cova de Askondo: conté dibuixos figuratius a on abunden els cavalls, representats en el cridat morro d'ànet o sinuós que és comú en les representacions trobades en atres coves d'Europa i datades fa 25 000 anys. Hi ha també una mà antropomorfa. Després hi ha una série de casi 30 restants de colorant, punts, taques, llínees, etc…majoritàriament concentrades en l'àrea d'entrada i tres séries de llínees roges al fondo de la cavitat a uns 150 metros de l'entrada.
  • Cova de Atxurra: La cova de Atxurra conté el major santuari rupestre paleolític d'Euskal Herria.[5][6] sent ademés un jaciment de referència a nivell internacional.[7] Consta de, a lo manco, 113 figures animals distribuïdes en 14 sectors,[5] principalment bóvidos i equins, i ademés cabres, uros i cérvols,[8] i una figura misteriosa i difícil de caracterisar (combina característiques d'orso i reno).[9] La tècnica casi exclusiva és el gravat en distintes variants, i són atribuïdes al Magdaleniense mig/superior, datat fa uns 14 500-12 500 anys.[9]
  • Cova de Goíkolau: Situada en la localitat de Berriatúa conté cinc grups de gravats no identificats.
  • Cova de Lumentxa: conté a lo manco dos grans bisonts i un cap de cavall, i vàries zones de taques roges, totes elles atribuïdes al magdaleniense.[10]
  • Cova de Morgota: conté taques i llínees, destacant uns traços pareados, ademés d'11 figures: un cavall acéfal, una provable cierva i una atra possible figura animal cuadrúpeda, ademés de dos signes geomètrics, una alliniació de traços, dos rencs de punts i quatre concentracions de taques, totes elles atribuïdes al magdaleniense.[11]
  • Cova de Santimamiñe: Situada en Cortézubi. Conté numeroses representacions i aixina es poden contar vint bisonts, tres cavalls, dos cápridos, un uro, un cérvol, un orso i huit figures d'animals no identificades.

Guipúscoa

  • Cova de Ekain: Situada en la localitat de Deva. En el seu interior posseïx un gran número de gravats. Aixina s'ha pogut contar en setanta representacions: Trentatrés cavalls, dèu bisonts, quatre cabres, dos orsos, dos ciervas, un cérvol, dos peixos (salmó i palaya), dos esquenes (es creu que de rinoceronts). Destaca el panel central que conté dèneu d'estes representacions i algun traç sense forma.
  • Cova de Altxerri: Situada en Aya. És un dels grans conjunts de gravats del cantàbric. Posseïx al voltant de cent vint gravats dels quals noventa y dos són d'animals. El bisont és l'animal més representat en un total de cincuenta y tres gravats. Atres animals presents en la cova són el reno en sis gravats, quatre cérvols i cabres, tres eixemplars de cavalls i uros, dos saigues, un galima, rabosot, llebre o un au.
  • Cova de Praileaitz: Situada en la localitat de Deva. En 2006 es va trobar en el seu interior un conjunt iconográfico no figuratiu compost de varis conjunts de punts rojos, aïllats o formant séries. Els investigadors opinen que les pintures varen ser realisades fa uns 18 000 anys. La cova està situada junt a una pedrera que seguix explotant-se.

Castella i Lleó

Referències

  1. ↑ «Canadian fossil park, an Icelandic volcanic island and archipelago in Yemen among sites added to UNESCO World Heritage List», artícul sobre les ampliacions en la pàgina web de l'Unesco
  2. ↑ Este tipo de gravats es feyen en els dits nuets en l'argila encara fresca i blana.
  3. ↑ Les novetats de la cova de Armintxe. Autor: César González (prehistoriador) Mig: El Correu. Data: 15/10/2016, pg. 30.
  4. ↑ Joseba Rios-Garaizar. «Armintxe, a new Magdalenian Roc-Art site». https://arkeobasque.wordpress.com/. Consultat el 13 de novembre de 2017.
  5. ↑ 5,0 5,1 «[1]».
  6. ↑ «[2]». Consultat el 17 d'abril de 2018.
  7. ↑ «New Insights into the Study of Paleolithic Roc Art: Dismantling the “Basque Country Void”».Journal of Anthropological Research.74(2)
    168–200.ISSN 0091-7710.doi:10.1086/695721.Consultat el 31 d'agost de 2018.
  8. ↑ Descobrixen atres 30 gravats prehistòrics en la cova de Atxurra Mig: El Correu. Data: 6 juny 2016 Autor: Agència EFE
  9. ↑ 9,0 9,1 «[3]». Consultat el 1 de setembre de 2018.
  10. ↑ «L'art parietal paleolític de la cova de Lumentxa (Lekeitio, Bizkaia)».Kobie.(32)
    5-28.Consultat el 14 de decembre de 2017.
  11. ↑ «Ficha de patrimoni: Morgota».

Vore també


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Art_rupestre_paleolític_del_nort_d%27Espanya&oldid=1397255»