Cova de Goikolau
La cova de Goikolau està situada en la localitat de Berriatúa (Viscaya, País Vasc, Espanya), a on s'han trobat restants arqueològics i art rupestre datats entre el periodo magdaleniense i l'Imperi Romà.
Situació i característiques de la cavitat
[editar | editar còdic]La cova està en el barri denominat Mereludi del municipi de Berriatua, concretament en la falda del mont Gaztelukoatxa, molt prop de la cova d'Atxurra.[1] Els terrenys a on se situa són calcàrees urgonianas del Cretácico Inferior,[2] a favor de les fractures del qual estan obertes les galeries de la cova de Goikolau, en una direcció principal NO-SE, creuada en vàries galeries menors obertes en sentit SO-NE.[3]
Història de les exploracions
[editar | editar còdic]Sent una cova coneguda des de sempre pels habitants de la zona, la seua primera inspecció arqueològica va tindre lloc en 1935, quan Telesforo Aranzadi i José Miguel Barandiaran, que es trobaven excavant en la cova de Atxurra, varen ser informats de la seua existència. En aquella ocasió varen trobar restants d'una tomba en la anteúltima galeria en direcció NE.[1] L'any següent, José Miguel Barandiaran va retornar en els seus ajudants i va localisar una nova sepultura en l'última galeria en direcció NE.[4] La seua actuació es va llimitar a la recollida de restants en lasuperficie, que varen ser guardats en el Seminari Conciliar de Saturraran, a on dits restants es varen perdre, junt en atres de diferents jaciments, en tindre que abandonar-los Barandiaran quan es va embarcar cap a Labort per a fugir de la Guerra Civil.[5]
Despuix de retornar a Guipúscoa, Barandiaran va recomençar els treballs de Goikolau en 1962, assistit per membres del Museu Arqueològic de Bilbao i del Grup Espeleológico Vizcaíno. Varen procedir a excavar la zona d'entrada i a arreplegar nous materials en les tombes anteriorment localisades. Va ser llavors quan varen descobrir les primeres manifestacions d'art rupestre.[1][6] En 1963 varen realisar una nova campanya, proseguint l'excavació de la zona d'entrada i identificant nou art rupestre; la major part dels resultats d'esta segona campanya permaneixen inèdits.[7][8]
En la década de 1980, el Speleo Club Beti Goruntz va realisar mostrejos biològics en la cavitat,[9] i l'equip arqueològic de Carlos Bases Faure va efectuar dos campanyes d'excavació, revisant aixina mateix l'art rupestre.[8]
L'any 2015, en ocasió de les llabors de reparació del tancament de la cova per encàrrec de la Diputació Foral de Viscaya, ADES Espeleología Elkartea reexploró la cavitat, examinant l'estat dels jaciments i actualisant el pla topogràfic per mig d'instrumental de precisió.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Quaderns d'Antropologia-Etnografia.Eusko Ikaskuntza.Sant Sebastià:(4)Consultat el 16 de febrer de 2018.
- ↑ Munibe.Sant Sebastià:20(1-4)Consultat el 16 de febrer de 2018.
- ↑ 3,0 3,1 ADES Espeleologia Elkartea. «Pla topogràfic de Goikolau (2015)». Consultat el 16 de febrer de 2018.
- ↑ Barandiaran, José Miguel (2009). Diari Personal. Volum II (1936-1953). Durant els anys del seu exili en el País Vasc Continental. Colecció Sara 8, Ataun: José Miguel de Barandiaran Fundazioa.
- ↑ Barandiaran, José Miguel (2005). Diari Personal. Volum I (1917-1936). Des dels primers treballs científics, fins a l'inici de l'exili. Colecció Sara 6., Ataun: José Miguel de Barandiaran Fundazioa.
- ↑ Noticiari Arqueològic Hispànic.VI(1-3)
- ↑ Marcos, J.L. (1982). Carta arqueològica de Viscaya. Primera part. Jaciments en cova. Quaderns d'Arqueologia de Deusto 8, Bilbao: Universitat de Deusto.
- ↑ 8,0 8,1 Kobie.Consultat el 16 de febrer de 2018.
- ↑ Ixiltasun Izkutuak.Consultat el 16 de febrer de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cueva de Goikolau» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.