Cova de Atxurra
La cova de Atxurra és una cova localisada en la localitat viscaïna de Berriatua en el País Vasc, Espanya, notòria per guardar en el seu interior el major santuari rupestre paleolític d'Euskal Herria,[1] i una de les principals colónies de rat penat cavernícolas de Viscaya.[2]
Les troballes conformen el conjunt parietal més numerós de Viscaya, situant-se per davant de la cova de Armintxe i de la cova de Santimamiñe, Altxerri en Guipúscoa i Erberua en Baja Navarra (França) sobre número de figures es referix. Consta de, a lo manco, 14 sectors decorats en 113 figures animals,[3][4] principalment cavalls i bisontes, i en menor mida, cabres, ciervas, renos i uros, realisats en la tècnica de gravat i utilisant, en ocasions, pintura negra, datades en els periodos magdaleniense mig i superior corresponent a una antiguetat d'entre 12.500 i 14.500 anys.[5]
Els gravats de la cova de Atxurra i el seu jaciment arqueològic associat formen part dels descobriments realisats en els últims anys en el País Vasc que completa, en numerosos descobriments, el número de jaciments en pintures rupestres que es coneixia i no corresponia en l'abundància dels trobats en atres àrees veïnes, lo que s'havia denominat "el buit vasc",[6][7] realisant una vinculació cultural en el restant de la regió cantàbrica i l'alvertent nort-occidental dels Pirineus.
Toponímia
[editar | editar còdic]Com succeïx en moltes cavitats sense topònim propi, la denominació de la gruta ha variat a lo llarc dels anys: en les primeres publicacions la trobem referenciada com a “Cova de les Errecas” (Adán de Yarza 1892,[8] Puig i Larraz 1896,[9] Gálvez Cañero 1913[10]), “Cova de Amoroto” (Irurroarizaga 1882,[11] anònim 1882[12]), “Cova de Berriatúa” (Harlé 1909,[13] Harlé 1911,[14] Harlé 1912[15]), aixina com el nom més estés en l'actualitat “Atxurra" (Enciso 1882,[16] Martínez de l'Escala 1899,[17] Jeannel 1911[18]), i que correspon al del caseriu més propenc.
Aixina i tot, en la lliteratura paleontológica i arqueològica trobarem freqüentment el nom “Armiña” per a designar a un sector de la cova de Atxurra. Per motius que es desconeixen, entorn a 1917 José Miguel Barandiarán va començar a usar este topònim, corresponent a un atre caseriu alguna cosa més lluntà, per a referir-se a la galeria o pis inferior de la caverna.[19] A partir de llavors, esta doble denominació és profusamente utilisada en la lliteratura paleontológica i arqueològica;[20] no aixina fòra d'ella, a on habitualment es designa al conjunt de la cavitat com Atxurra,[21][22][23] inclús en l'àmbit arqueològic informal.[24][25]
Esta precisió deu ser tinguda en conte a l'hora de consultar fonts documentals, ya que estes referències de Armiña poden prendre's erròneament per una atra gruta diferent (entre els dos caserius mencionats existixen a lo manco cinc coves en este nom), quan en realitat es tracta del nivell inferior de la mateixa cavitat. Açò ya ha segut motiu de confusió en diverses publicacions, i per això s'ha propost deixar d'usar el nom Armiña per a este sector, passant a designar-ho més precisament com a “galeria inferior de Atxurra”.[26]
Ubicació i geografia
[editar | editar còdic]_copia.jpg){kind=link}
La cova de Atxurra se situa en el terme municipal de Berriatua pero molt prop de la localitat de Lequeitio en la conca del riu Lligga. Es troba en el sector este del chicotet karst de Mereludi, als peus dels cims denominats Atxarre (267 m) i Gaztelukoatxa (183 m), formant part del seu sistema de drenage hídric. En una configuració homòloga a la del restant de cavitats de la zona, Atxurra està oberta en roca calcàrea urgoniana del Cretácico Inferior. Les seues fractures discorren en dos direccions principals: este-oest i surest-noroest. Açò determina que la zona principal de càrrega d'este karst es trobe en l'est, dins del poljé o vall tancada de Mereludi, per a on discorren dos corrents d'aigua principals: una desemboca en el sumidero de Kurutzerreka i l'atra es precipita en l'alvenc de Zubitxuta, en les rodalies del caseriu Elizburu. Estes aigües configuren un trayecte subterràneu, desconegut encara en la seua major part, que transcorre pel subsol fins a les zones de descàrrega principal, que són la cova de les Lamiñas i la surgencia de Arrakala, presuntament la desembocadura del sector actiu de la cova de Atxurra. Abdós surgencias desemboquen en el riu denominat Zulueta.[27]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «seu-vacio-historico-de-art-rupestre?random=334507 ». Consultat el 17 d'abril de 2018.
- ↑ «[1]». Consultat el 31 d'agost de 2018.
- ↑ «[2]».
- ↑ «[3]». Consultat el 17 d'abril de 2018.
- ↑ Descobrixen atres 30 gravats prehistòrics en la cova de Atxurra Mig: El Correu. Data: 6 juny 2016 Autor: Agència EFE
- ↑ «seu-vacio-historico-de-art-rupestre?random=334507 ». Consultat el 17 d'abril de 2018.
- ↑ Sapiens.Consultat el abril de 2018.
- ↑ Adán de Yarza, Ramón (1892). Descripció física i geològica de la província de Viscaya, Madrit: Memòries de la Comissió del Mapa Geològic d'Espanya.
- ↑ Bolletí de la Comissió del Mapa Geològic d'Espanya.XX(I)
- ↑ Gálvez Cañero, A (1913). Imp. Antonio Març (ed.). Nota sobre les cavernes de Viscaya. Extracte del Bolletí de l'Institut Geològic d'Espanya, Madrit.
- ↑ Revista Euskal-Erria.Sant Sebastià:VI(8)
- 244-245.
- ↑ Revista Euskal-Erria.Sant Sebastià:VI
- 274-276.
- ↑ Bull. Soc. Géol. Fr..París:4(9)
- 355-370.
- ↑ Communicaçôes dona Commissâo do Serviço Geologico de Portugal.Lisboa:VIII (1910-1911)
- 22-86.
- ↑ Bolletí de l'Institut Geològic d'Espanya.Imp. Antonio Març.Madrit:XXXII(XII)
- 35-163.
- ↑ Revista Euskal-Erria.VII
- ↑ An. Soc. Esp. Hist. Nat..Madrit:XXVIII
- 363-412.
- ↑ Archives de Zoologie Expérimentale et Générale.París:5(VII)
- 1-641.
- ↑ Revista Euskal-Erria.Sant Sebastià:LXXVII
- 386-392.
- ↑ Munibe.Sant Sebastià:28(1-4)
- ↑ Indalecio Ojanguren. «Atxurra». Consultat el 2017-IX-7.
- ↑ Munibe Ciències Naturals.(49)
- 77-100.Consultat el 2017-IX-7.
- ↑ «[4]». Consultat el 2017-IX-7.
- ↑ Al final de la seua jornada, els especialistes posen en el “punt oficial de foto” (sic) de Atxurra, ubicat en el pis inferior.
- ↑ Compareixença del director del proyecte arqueològic, fent referència a “les dos boques” de Atxurra.
- ↑ «Una cavitat en dos noms. Buscant un consens toponímic sobre Atxurra i Armiña.». Albisteak. Consultat el 13 de juliol de 2017.
- ↑ Anuari "Hondarroa".Ondárroa:
- 28-40.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cueva de Atxurra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.