Cova del Rascaño

La Cova del Rascaño (denominació corresponent a una percepció fonètica del topònim Rescaño) és una chicoteta cova situada en el poble de Mirons, pertanyent al municipi espanyol de Miera en la comunitat de Cantàbria, en importants restants paleolítics. La base del jaciment excavat sembla aplegar al Auriñaciense i en el sostre dels estrats es troben capes azilienses, en restants culturals intermijos solutrenses i magdalenienses.

La cova va ser descoberta per a la ciència i estudiada a principis de el XX, principalment pels sacerdots arqueòlecs Jesús Carballo García i Lorenzo Serra Rubio i pel prehistoriador alemà Hugo Obermaier. Les excavacions modernes procedixen dels anys 1970, codirigidas pels investigadors Joaquín González Echegaray i Ignacio Barandiarán Maestu i realisades per un nutrit grup d'especialistes. Estes campanyes i la seua publicació constituïxen un treball rellevant per a conéixer les cultures del Paleolític superior en les valls interiors del nort de la rebanc Cantàbric.

Va donar un bon conjunt d'azagayas, arpones i varetes decorades. És destacable un omóplato de cabra que presenta els quartos atrassers d'un bisonte gravat a traç múltiple i farcidures. Són també mencionables, entre atres objectes destacats, els colgantes, ossos d'au decorats i vàries peces dentarias humanes. En les excavacions de principis de el XX va ser trobat un bastó perforat, hui dia en parador desconegut. El jaciment, en conjunt, posseïa una gran riquea.

Té un desenroll total entorn al centenar de metros, carix de gran vistositat interna i es troba tancada en reixat per a evitar la deterioració dels restants de jaciment que conserva. El seu nom local, Rescaño, és un apelatiu que en Cantàbria fa referència a una angostura geològica en el terreny.

Vore també

• Art rupestre paleolític del nort d'Espanya

Bibliografia

• (1981) Direcció general de Belles arts, Archius i Biblioteques (ed.). El Paleolític Superior de la Cova del Rascaño (Santander), Santander: Ministeri de Cultura.