Cuevas de la Lluera
Les coves de la Lluera són dos cavitats naturals de chicotetes dimensions (a voltes s'utilisa la denominació cova de la Lluera per a la principal, obviant la menuda, i des del punt de vista arqueològic cova de la Lluera I i cova de la Lluera II). Contenen representacions prehistòriques del Paleolític, que es troben en la parròquia de Sant Joan de Priorio, en el municipi d'Oviedo, Astúries (Espanya). També s'han trobat restants arqueològics d'época Solutrense (21 000 a 17 000 AP) i del Magdaleniense Superior final. Els primers associats en part dels gravats.[1][2]
Descripció
La cova principal va ser descoberta en 1979 i consistix en dos curtes galeries que s'unixen per l'interior i compartixen una mateixa boca orientada al sursureste i conté una série de gravats, concentrats en la galeria occidental, la més àmplia, iniciant-se en el porche i penetrant uns cinc metros cap a l'interior.
Les representacions comencen en la paret oest del pòrtic en la d'un cavall solitari. Progressant cap a la galeria trobem la representació d'un uro o gran bóvido, un cavall, una cierva i un macho cabrío.[2][nb 1] Este conjunt, obra d'un mateix moment, destaquen atres figures inacabades d'animals.
Ya en l'interior de la galeria, i en zona de menor allumenament, una concavidad batejada com la Gran Hornacina reunix el repertori figuratiu més elaborat i sugestiu de la caverna. Front a la confusió de lo precedent, ací regna l'orde en un bestiario dominat per la fòrmula característica cavall-bóvido. Dos uros, l'indicació del sexe és notable en abdós, es disponen inclinats de dreta a esquerra en el cap orientat cap a l'exterior de la cavitat. Abdós figures estan completes, en els caps estesos cap a davant com una prolongació dels cossos poderosos recolzats en curtes pates. Algun bóvido més, cavalls incomplets, algunes ciervas, bisonts formen part també del contingut d'esta zona.
En la paret oriental, en el denominat Friso Anterior, dos grans ciervas, una de les quals s'acosta al metro i mig de llongitut, fragments de figures inacabades, etc. En el Friso Mig apareixen, entre uns atres, unes ciervas i un mascle cabrío. En la Menuda Hornacina, dos animals que podrien ser mamuts.
Cinquanta metros aigües dalt s'obri una atra chicoteta cova, els murs de la qual acullen una quinzena de figures geomètriques realisades en la mateixa tècnica que en l'anterior, apareix el triàngul sexual femení.
Estes coves podrien haver actuat com a santuaris exteriors complementaris, resultant de la suma dels continguts artístics d'abdós, figurativisme en la primera i abstracció en la segona, el model iconográfico característic de les fases de madurea del art rupestre paleolític.
Accés
S'aplega per la carretera de Grau-Oviedo (N-634), prenent la desviació cap a Les Caldas i a la dreta per l'AS-322 des de la que s'ascendix a Sant Joan de Priorio.
Referències
- ↑ «Les coves». Cuevas de la Lluera. Archivat des d'el original, el 13 d'abril de 2014. Consultat el 12 d'abril de 2014.
- ↑ 2,0 2,1 Governe del Principat d'Astúries. «Cova de la Lluera» (PDF). Tito Bustillos. Centre d'art rupestre. Archivat des d'el original, el 27 de decembre de 2013. Consultat el 12 d'abril de 2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuevas de la Lluera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nb", pero no es trobà una etiqueta <references group="nb"/>