Cova de Askondo
La cova de Askondo és una cova situada en la localitat viscaïna de Mañaria en el País Vasc (Espanya). Està ubicada fòra dels llímits del parc natural de Urkiola. És una cavitat de fàcil i cómodo accés i visita. En el seu interior s'han trobat restants de fauna prehistòrica, destacant els restants de gose de les cavernes i una important colecció de pintures rupestres d'época gravetiense, de fa uns 23 000 anys d'antiguetat.[1]
Askondo és el tercer conjunt artístic més important del Paleolític en Viscaya darrere de Santimamiñe i Arenaza.[2]
Ubicació i descripció
[editar | editar còdic]La cova de Askondo es troba en el terme municipal de Mañaria, prop de l'ermita de Sant Lorenzo en el barri de Urkioleta[3] i la carretera que recorre la chicoteta vall del riu Urkioleta.[4] Sobre l'ermita està la pedrera de Aperribai, ya sense activitat, i sobre ella, la boca de la cova.
És una cavitat a la qual s'accedix sense dificultat, resultant cómoda la seua exploració. Molt prop de l'entrada s'obri una sala que té uns 10 metros d'altura en colades en la paret dreta. Pujant una rampa s'accedix a un traçat sinuós fins a l'anomenada Galeria de la Lluna, a continuació es passa a l'anomenada Galeria dels Gours, que rep el nom per l'abundància d'este tipo de formació (assuts naturals). Travessant una gatera s'aplega a un pou de 7 metros, a on se suma un aporte d'aigua. Per últim, hi ha un laminador de 7 metros d'ample que va tancant-se fins a fer-se impracticable per la seua escassa altura, uns 30 cm.[5]
Jaciment prehistòric
[editar | editar còdic]En la década dels anys 70 de el XX es va trobar una série de restants òsseus pertanyent a un gose de les cavernes. La difusió de dita notícia i el fàcil accés a la cova varen fer que aumentara l'afluència de gent que varen causar danys en la mateixa, aplegant-se a catalogar el jaciment com "destruït".
En l'any 2011 es varen trobar una série de pintures, lo que va donar peu a que s'iniciara un estudi de la mateixa per un equip d'arqueòlecs dependent de la Diputació de Viscaya dirigit per Diego Gárate i Joseba Rius, que varen localisar una decena de representacions figuratives pintades, ademés de prop d'una trentena de restants dispersos de colorant, punts, taques, llínees etc. que varen ser datades fa 25 000 anys.
L'estudi realisat per la Diputació viscaïna va consistir en l'evaluació del potencial arqueològic del jaciment despuix d'efectuar la prospecció i documentació de l'art parietal del mateix.
Les pintures estan localisades en la gran sala que hi ha a l'entrada de la cova. Es tracta de dibuixos figuratius a on abunden els cavalls, representats en el cridat morro d'ànet o sinuós, que és comú en les representacions trobades en atres coves d'Europa i datades fa 25 000 anys. Hi ha també una mà antropomorfa. Després hi ha una série de casi 30 restants de colorant, punts, taques, llínees, etc., majoritàriament concentrades en l'àrea d'entrada, i tres séries de llínees roges al fondo de la cavitat a uns 150 metros de l'entrada. Els cavalls destaquen pel seu tamany d'1,70 metros.
La datació es va realisar per mig de l'estudi d'un os de cérvol que es va trobar incrustat en la paret i que va revelar una antiguetat de 23 800 anys, fixant el conjunt en época gravetiense. El fet de que es poguera dispondre d'un element orgànic que permetera la datació li dona una importància especial al jaciment.
Es va portar a terme un estudi per mig de sondeigs, es varen fer 5 tasts de quadros d'1 m² d'extensió i en dos d'elles es va profundisar 1,5 metros, que documenta des del Paleolític Mig (algunes de les datacions realisades són les més antigues del rebanc cantàbric), el Paleolític Superior Inicial, a on apareixen testimonis dels primers homo sapiens en Viscaya, el Solutrense i l'Edat de Bronze, en diversos enterrament.
Es va determinar que el jaciment té una gran potència estratigráfica al no fer-se alcançat la roca mare en cap dels tasts i en determinar, per mig d'un sondeig geològic, que hi ha una profunditat superior als 6,5 metros abans d'alcançar la roca mare.
La cova va ser ocupada de forma intercalada per l'home i per l'orso de la cavernes. Es varen recuperar 5.839 restants de fauna, principalment restants d'orsos de les cavernes que s'han datat en 21 000 anys d'antiguetat (els últims d'Europa), i numerosos restants de l'activitat humana.
Detall de l'estudi
[editar | editar còdic]L'os de cérvol que es va trobar clavat en la paret de la cova s'ha datat per mig de la prova del carbono 14 en 23.800 anys, lo que ubica el conjunt en la cultura Gravetiense.
S'han trobat 34 pintures i 8 gravats.
- Pintures
- 9 cavalls.
- 1 animal indeterminat.
- 1 mà humana.
- 1 traç pareado.
- 3 punts.
- 14 taques.
- 6 llínees.
- Gravats
- 1 cavall.
- 2 llínees.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ UN NUEVO TESORO EN MAÑARIA, BIZKAIA. Les pintures de la cova de Askondo daten de fa 23 800 anys. En els 70, despuix de publicar-se la troballa de restants òsseus en el seu interior, la caverna va sofrir l'activitat de vàndals que varen fer fins a grafitis i la varen espoliar. En 2011, es varen trobar en ella noves pintures i gravats. El Correu Data: 10 de maig de 2013
- ↑ LOS RESTOS ANALIZADOS DE LA CUEVA DE ASKONDO DATAN DE HACE 25 000 AÑOS
- ↑ Urkioleta és la forma correcta de denominar este barri de Mañaria. Vejau, Toponímia de la CAV [1] archivat en Wayback Machine. publicada pel Govern Vasc.
- ↑ La capçalera del Mañarierreka ve a cridar-se Urkioleta. Eixa és la forma correcta de denominar la riera que creua el barri de Urkioleta segons Euskaltzaindia. Vore norma 166: "Euskal Herriko ibaiak" ("Rius d'Euskal Herria")
- ↑ Espereología en Urkiola. Askondo
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cueva de Askondo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.