Cova de Micolón
La cova de Micolón és un enclavament arqueològic que es troba a la vora del embassament de Palombera, prop de la cova de Chufín, en Cantàbria (Espanya).
La cova va ser descoberta en 1976 per un grup d'espeleòlecs, per a ser estudiada posteriorment pel director del Museu de Prehistòria i Arqueologia de Cantàbria de l'época, Miguel Ángel García Guinea. Es tracta d'una cavitat de 500 metros en un traçat laberíntico especialment angost, en la qual s'ha trobat una miqueta de talla en sílex (com alguns nòduls en signes de haver segut explotats i un buril). Els restants d'ocupació pertanyen al Solutrense, és dir, serien d'entre 20 000 i 17 000 anys d'antiguetat.
Sobre l'art rupestre, la cova de Micolón posseïx 22 gravats incisos i algunes pintures roges, fonamentalment enquadrades en una sala propenca a l'entrada. Hi ha cérvidos, cavalls i alguns signes tectiformes, tots ells d'estil III de Leroi-Gourhan.
Actualment el jaciment està tancat al públic, sent propietat del Govern de Cantàbria.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cueva de Micolón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.