Museu de Prehistòria i Arqueologia de Cantàbria

Museu de Prehistòria i Arqueologia de Cantàbria

Llaura dedicada per Flavia Genciana provinent d'Olea (Valdeolea, Cantàbria)

Fermall d'os tallat procedent de Santa María de Fita (Valderredible, Cantàbria)

El Museu de Prehistòria i Arqueologia de Cantàbria (Mupac) és un museu especialisat en arqueologia prehistòrica i que també posseïx coleccions del món antic i medieval. Està localisat en la ciutat de Santander, en Cantàbria (Espanya).

El museu

El museu va ser creat en 1926 per la Diputació Provincial de Santander, que va encarregar la seua direcció i desenroll a Jesús Carballo García. A la seua inauguració va assistir Alfonso XIII. Va tindre la seua primera sèu en l'edifici de l'Institut de Santander, actual Institut Santa Clara, passant en 1941 als baixos del Palau de la Diputació Provincial, a on ha permaneixcut fins a fa pocs anys.

Este centre, de gran importància internacional per a l'estudi i la contemplació de la prehistòria, va ser reformat i redefinit profundament al començament de el XXI, mostrant des de decembre de 2001 sales que mesclen velles coleccions en els materials trobats en les excavacions més recents. En ell han colaborat tant empreses nacionals, entre les que es troba Caixa Cantàbria, com a internacionals, destacant la nipona Texnai.

En el seu moment el proyecte de construcció de la nova sèu del Govern de Cantàbria, en el solar a on es trobava el museu i l'anterior sèu, va obligar al trasllat del museu als baixos del reconvertit Mercat de l'Est a l'espera de la seua definitiva ubicació. Han segut vàries les sèus que es varen plantejar per a este museu. En un primer moment, el futur Museu de Cantàbria va estar proyectat construir-se en la vaguada de les Flames de Santander i posteriorment es va plantejar acondicionar l'antiga sèu del Banc d'Espanya en la capital càntabra. Finalment, en l'any 2014, es va anunciar que el MUPAC ocuparia tot el Mercat de l'Est, per a lo que seria necessari conseguir un acort en tots els locals comercials situats en la primera planta i reacondicionar l'edifici per als futurs espais expositius. En agost de 2016, es va confirmar que es construiria un nou edifici en l'aparcament del Palau de Festivals junt a Gamazo, a on estaven les naus dels Drassanes de l'Atlàntic.

Els directors de la seua etapa d'estabilitat han segut el mencionat Jesús Carballo i Miguel Ángel García Guinea.

Fondo

El punt fort del Museu de Prehistòria i Arqueologia de Cantàbria és la seua colecció d'art moble del Paleolític Superior, una de les més riques del món. No obstant, no són les úniques peces presents en ell. Els restants més antics del museu procedixen de la Cova del Castell, en més de 100.000 anys d'antiguetat. Ademés, estan presents ferramentes del Musteriense d'entre 100.000 i 40.000 anys, aixina com tot tipo de peces dels periodos Epipaleolítico, del Calcolítico o de l'Edat del Bronze. Com és llògic, l'història de Cantàbria té especial importància, destacant tot tipo d'objectes del poble càntabre, incloses diverses esteles càntabres discoideas jagantes, com la d'estela de Zurita.

Si be l'institució està especialisada en arqueologia prehistòrica, dispon de restants arqueològics procedents també d'etapes històriques com l'Edat Antiga o l'Edat Mija.

Bibliografia

• Patrimoni Paleolític. Edita: Govern de Cantàbria. Espanya, 2004